Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola Joan,
Sí, la música és aquesta, tot i que el que has adjuntat deu ser
una versió de ¿?
Jo vaig arribar a tenir grabat en caset el lp original, que
contenia In-a-gadda-da-vida parts 1 i 2, però ara no hi ha
manera de trobar-lo, i el cd que venen conté 5 cançons curtes i
una part del tema principal.
Una llàstima no poder tenir-lo complert. Salutacions
Josep Maria Puig
no us refereiu pas a aquest?
una pista: engegeu els bafles al rebre el mail...
From: a href=javascript:sendMsg
('[EMAIL PROTECTED]');[EMAIL PROTECTED]/a
Una anècdota d'aquells temps. Un llistaire a inclós a la seva
llista l'album In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly.
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
no soc massa partidari de fer aixo, pero...
tenint en compte que tens l'original en LP de vinil, i el que busques és
una còpia de seguretat del teu original.
Pots fer dues coses: sampleixarla cap a cd amb el merder tècnic que supossa,
o directament agafar aquest enllaç i baxarte'l de la mula:
ed2k://|file|Iron.Butterfly.-.In.a.Gadda.Da.Vida.[17min]...BW.mpg|178260096|
5B5675524425B7E9BF307D535B35BEAB|/
no es mereixen...
- Original Message -
From: Francesc Garí Lleixà [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]; [EMAIL PROTECTED]
Sent: Saturday, June 05, 2004 12:40 AM
Subject: Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola. Jo tinc el vinil original de In-A-Gadda-Da-Vida, 1969. Lo de parts 1 i
2 no se que vol dir. La veritat, l'únic que es pot destacar és tot el tema
que dona nom a l'àlbum, que ocupa tota la cara B i dura 17' 05
@veure
- Original Message -
From: [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Friday, June 04, 2004 12:20 PM
Subject: Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola Joan,
Sí, la música és aquesta, tot i que el que has adjuntat deu ser
una versió de ¿?
Jo vaig arribar a tenir grabat en caset el lp original, que
contenia In-a-gadda-da-vida parts 1 i 2, però ara no hi ha
manera de trobar-lo, i el cd que venen conté 5 cançons curtes i
una part del tema principal.
Una llàstima no poder tenir-lo complert. Salutacions
Josep Maria Puig
no us refereiu pas a aquest?
una pista: engegeu els bafles al rebre el mail...
From: a href=javascript:sendMsg
('[EMAIL PROTECTED]');[EMAIL PROTECTED]/a
Una anècdota d'aquells temps. Un llistaire a inclós a la seva
llista l'album In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly.
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Gràcies, Joan. Ja fa temps que vaig fer la bestiesa de passar tot el vinil a
cd.
Per cert, ara que parlem de cd's. A la teva llista de singles hi han Los
Can arios, el líder dels quals ha intentar aplicar-nos el ponte de
rodillas a tots plegats. Una premonició?
@veure
- Original Message -
From: joan [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Saturday, June 05, 2004 1:09 AM
Subject: Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
hmmm... perdoneu esborreu el anterior link, perque m'he colat i no es el
LP, si no que correspon al video d'un concert o video-clip
el real es sobre la musica que tens en el teu LP original, és:
ed2k://|file|06.Iron.Butterfly.-.In.A.Gadda.Da.Vida.(Full.Version).mp3|40887
902|74288BBC41599602299B2881243E|/
o si vols el disc sencer:
ed2k://|file|Iron.Butterfly.-.1968.-.In-A-Gadda-Da-Vida.(Full.Album).Direlan
der.zip|85744306|2203FE1F5A38A6BCADE89F1D03E9E6A0|/
suposso que baixar-lo d'inet per a tenir la teva copia de seguretat en un
altre suport, és més facil que tenir que fer una copia en sampler via tarja
de so.
A la fi i la cap... el canon dels cd's que ens fan pagar com a impost
revolucionari, en teoria es per a sufragar de manera compensatoria aquesta
mena de copies de seguretat i ja que ens fan pagar sense ni tant sols
preguntar-nos...
- Original Message -
From: Francesc Garí Lleixà [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]; [EMAIL PROTECTED]
Sent: Saturday, June 05, 2004 12:40 AM
Subject: Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola. Jo tinc el vinil original de In-A-Gadda-Da-Vida, 1969. Lo de parts 1 i
2 no se que vol dir. La veritat, l'únic que es pot destacar és tot el tema
que dona nom a l'àlbum, que ocupa tota la cara B i dura 17' 05
@veure
- Original Message -
From: [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Friday, June 04, 2004 12:20 PM
Subject: Re: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola Joan,
Sí, la música és aquesta, tot i que el que has adjuntat deu ser
una versió de ¿?
Jo vaig arribar a tenir grabat en caset el lp original, que
contenia In-a-gadda-da-vida parts 1 i 2, però ara no hi ha
manera de trobar-lo, i el cd que venen conté 5 cançons curtes i
una part del tema principal.
Una llàstima no poder tenir-lo complert. Salutacions
Josep Maria Puig
no us refereiu pas a aquest?
una pista: engegeu els bafles al rebre el mail...
From: a href=javascript:sendMsg
('[EMAIL PROTECTED]');[EMAIL PROTECTED]/a
Una anècdota d'aquells temps. Un llistaire a inclós a la seva
llista l'album In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly.
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
___
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Hola, Crec que cadascú de nosaltres ha posat aquells grups que formen part de la nostra existència, on les cançons van lligades a imatges, moments, situacions de la nostra vida. De conèixer a ben segur que coneixem moltíssimis cantants i grups de diferents estils musicals, i alguns dells han coexistit en la la nostra primera etapa musical, però els obviem perque no els considerem com a part de nosaltres, no ens han fet vibrar, ni disfrutar, ni res de res. Tan sols sonaban de música de fons. Mha resultat molt curiós observar que les persones que han participat amb les seves respostes mostren una tendència musical molt clara, decantant-se cap a aquells grups que, com a dit en Pere, eren revolucionaris per a lèpoca que es vivia. Jo sóc del 63, i quan vaig arribar a ledat de disfrutar de la música estava en mans de les emisores de ràdio que només punxaven música políticament correcte. Tot i el que Paquito ja havia mort, la tendència de les emisores no havia variat gens. Però va haver un moment en que vaig donar el salt, que vaig començar a creuar cap a laltra vorera musical, fet que segurament us a passat a més dun. Quan tenia 15 anys vaig entrar a un grup excursionista del barri, i en el plat i els bafles Vieta que hi havia sonava Supertram, Genesis, Pink Floid, Deep Purple i altres bandes mítiques. A la radio només tenia el Clan de la una i un altra programa que començava a les 10 de la nit, i que empalmava (no recordo si a la mateixa emisora) amb el Tito B. Diagonal. Les cintes de casset anàven de bolit, i després a buscar algú amb un altre casset (laparell) per poder seleccionar aquelles peces que molaven. Una anècdota daquells temps. Un llistaire a inclós a la seva llista lalbum In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly. Lalbum és un lapsus total en la discografia del grup, ja que no té res a veure amb el seu treball global. Una música totalment psicodèlica fruït segurament dun globus acollonant. Tan era així, que només podia escoltar-lo i disfrutar-lo quan portava un puntet, bé, o dos, perque de no ser així no hi havia manera de soportar aquell rotllo de música. Si algú altra el coneix magradaria saber la seva experiència amb aquest disc. Salutacions Josep Maria Puig (potser si que es rotllo, per tant encara esteu a temps d'esborrar-lo) Cert Lluís, però . :-)) Jo també sentia (que no escoltava, o al revés, ara no ho tinc clar) els Mustangs tot i que per mi, era musica dels meus tiets joves i els Sirex i els .. de la motocicleta. Era el tram final dels Beatles, uns Beatles en blanc i negre dels que no mes senties critiques (dels pares inclosos) per les seves grenyes (parlo del 66-67), en tenia 11 i 12 anys i com molt modern a casa s'escoltava el Mat Monroe (o com s'escrigui). Cultura musical? la mínima, la justa. que vols que et digui, un inculte total. Arriba l'any 1970 i el despertar dels sentit (entre d'altres, el musical). Ja feia 1 anys que treballava (vaig començar als 14 a la seguridad soial). Quant acabava de treballar a les 6 de la tarda, cap a l'Institut fins a les 10 per fer el superior (em va tocar fer-ho de nit), sopar, estudiar una mica i descansar per l'endemà començar a les 8 del mati. O sigui que no se el que es El Clan de la Una ni el de les dos (de veritat, potser en alguna emissora de la capital?). Ja en aquella època menjava fora de casa (lo que es normal ara). En fi que cadascú te la seva historia i escriu per lo que ha viscut i ni tu, ni jo, ens inventem res però no podem generalitzar. Un any de diferencia en aquella època era moltisim. I potser ara també. Es per això que ara la Mula treu fum, per tenir tota la musica que llavors no vaig poder tenir. No s'ha fet estadística, ningú ho sap, però igual estem a la par entre gent jove de entre 15-30 anys i la gent entre 30 i 50 que baixem musica. Potser ens portaríem una sorpresa. A casa, m'en baixo jo mes, que els meus fills, això segur. Aquí el pirata soc jo. Tot i que ara amb l'impost amb els CD's estic mes tranquil ;-)) Estic del tot d'acord amb tu en lo que has dit del terme musica culta, la musica es culta, ja està, així de senzill i de simfòniques (com d'altres generes) hi han de bones i hi han que son un tostón. Com ara. Per tant, per mi, el segle XX no mes te 45 anys, i no tots conscient, no 100 anys. La resta la conec però es com si ara als meus fills els hi faig la mateixa pregunta vers als seus gustos. Musica dels 80, musica disco? disco-queee? Ells van neixe als 80, i tot així no serà el seu segle, segur (musicalment parlant s'entén). Com a molt els darrers 5 anys. Per ells els Credence i l'Antonio Machin es el mateix .. uns vells i antiquats músics, que ja no recordaran si ho escoltava el seu avi o e seu pare, escoltaran però que no els hi posarà la pell de gallina, segur. Els que visquin als segles XXII i XXIII en diran musica rock del que s'en diu ara o tot serà musica clàssica?. Al 2050, els que neixin
RE: Re: [Internauta] Musica del segle XX
Ostres, el Inda-gada-davida!!! encara recordo el dia (dissabte a la tarda) per la tele (blanc i negre), devia ser cap el 70, com el Jose Maria Iñigo i un altre disc jockey (que ara no recordo) de la època varen presentar el clip SENCER de la cançó (sic) per TVE (que encara no era la uno) ...jo encara al.lucino pepinillos, que dèiem aleshores, algú més recorda tan grata tarda? Ara la tinc en MP3 i de tant en tant la punxo. Salut Jordi Manchon -Mensaje original- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de [EMAIL PROTECTED] Enviado el: jueves, 03 de junio de 2004 17:37 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: Re: Re: [Internauta] Musica del segle XX Hola, Crec que cadascú de nosaltres ha posat aquells grups que formen part de la nostra existència, on les cançons van lligades a imatges, moments, situacions de la nostra vida. De conèixer a ben segur que coneixem moltíssimis cantants i grups de diferents estils musicals, i alguns dells han coexistit en la la nostra primera etapa musical, però els obviem perque no els considerem com a part de nosaltres, no ens han fet vibrar, ni disfrutar, ni res de res. Tan sols sonaban de música de fons. Mha resultat molt curiós observar que les persones que han participat amb les seves respostes mostren una tendència musical molt clara, decantant-se cap a aquells grups que, com a dit en Pere, eren revolucionaris per a lèpoca que es vivia. Jo sóc del 63, i quan vaig arribar a ledat de disfrutar de la música estava en mans de les emisores de ràdio que només punxaven música políticament correcte. Tot i el que Paquito ja havia mort, la tendència de les emisores no havia variat gens. Però va haver un moment en que vaig donar el salt, que vaig començar a creuar cap a laltra vorera musical, fet que segurament us a passat a més dun. Quan tenia 15 anys vaig entrar a un grup excursionista del barri, i en el plat i els bafles Vieta que hi havia sonava Supertram, Genesis, Pink Floid, Deep Purple i altres bandes mítiques. A la radio només tenia el Clan de la una i un altra programa que començava a les 10 de la nit, i que empalmava (no recordo si a la mateixa emisora) amb el Tito B. Diagonal. Les cintes de casset anàven de bolit, i després a buscar algú amb un altre casset (laparell) per poder seleccionar aquelles peces que molaven. Una anècdota daquells temps. Un llistaire a inclós a la seva llista lalbum In-a-gadda-da-vida del grup Iron Butterfly. Lalbum és un lapsus total en la discografia del grup, ja que no té res a veure amb el seu treball global. Una música totalment psicodèlica fruït segurament dun globus acollonant. Tan era així, que només podia escoltar-lo i disfrutar-lo quan portava un puntet, bé, o dos, perque de no ser així no hi havia manera de soportar aquell rotllo de música. Si algú altra el coneix magradaria saber la seva experiència amb aquest disc. Salutacions Josep Maria Puig (potser si que es rotllo, per tant encara esteu a temps d'esborrar-lo) Cert Lluís, però . :-)) Jo també sentia (que no escoltava, o al revés, ara no ho tinc clar) els Mustangs tot i que per mi, era musica dels meus tiets joves i els Sirex i els .. de la motocicleta. Era el tram final dels Beatles, uns Beatles en blanc i negre dels que no mes senties critiques (dels pares inclosos) per les seves grenyes (parlo del 66-67), en tenia 11 i 12 anys i com molt modern a casa s'escoltava el Mat Monroe (o com s'escrigui). Cultura musical? la mínima, la justa. que vols que et digui, un inculte total. Arriba l'any 1970 i el despertar dels sentit (entre d'altres, el musical). Ja feia 1 anys que treballava (vaig començar als 14 a la seguridad soial). Quant acabava de treballar a les 6 de la tarda, cap a l'Institut fins a les 10 per fer el superior (em va tocar fer-ho de nit), sopar, estudiar una mica i descansar per l'endemà començar a les 8 del mati. O sigui que no se el que es El Clan de la Una ni el de les dos (de veritat, potser en alguna emissora de la capital?). Ja en aquella època menjava fora de casa (lo que es normal ara). En fi que cadascú te la seva historia i escriu per lo que ha viscut i ni tu, ni jo, ens inventem res però no podem generalitzar. Un any de diferencia en aquella època era moltisim. I potser ara també. Es per això que ara la Mula treu fum, per tenir tota la musica que llavors no vaig poder tenir. No s'ha fet estadística, ningú ho sap, però igual estem a la par entre gent jove de entre 15-30 anys i la gent entre 30 i 50 que baixem musica. Potser ens portaríem una sorpresa. A casa, m'en baixo jo mes, que els meus fills, això segur. Aquí el pirata soc jo. Tot i que ara amb l'impost amb els CD's estic mes tranquil ;-)) Estic del tot d'acord amb tu en lo que has dit del terme musica culta, la musica es culta, ja està, així de senzill i de simfòniques (com d'altres generes) hi han de bones i hi han que son un tostón. Com ara. Per tant, per mi, el segle XX
