Doncs a mi m'encanta poder-me menjar un meló quan em vingui de gust (fins i
tot a l'hivern). Igual que m'agrada menjar-me productes que mai s'han
cultivat a casa nostra com el mango, el plàtan, la xocolata, el cafè o el
whisky, sense anar més lluny.

També em sembla perfecte que els productes bons fets a casa nostra no hagin
de reduïr el seu mercat a un territori ridícul (des del punt de vista
d'extensió territorial). De fet, crec que hauríem de fer productes tan bons
que ens els prenguin de les mans la gent de Singapur,  Chicago o Buenos
Aires, com és el cas dels vins o del cava.

I és que a mi el que m'agrada és poder triar. M'agrada anar a un mercat o a
un supermercat i poder triar entre la màxima varietat de preus, productes i
qualitats possibles. Quan més tinc on triar més feliç sóc. És obvi que
m'agradaria com a català, que els nostres productes fossin més valorats, i
segur que els mateixos catalans tenim part de culpa en no reconèixer la
qualitat dels nostres propis actius, però el nostre progrés col·lectiu també
depèn del fet de ser competitius. Sincerament, no m'agradaria tenir unes
perspectives individuals i col·lectives com les que pugui tenir una família
de Corea del Nord (per molta hortalissa del seu hort que mengi al final de
la setmana).

Pel què fa a la concentració empresarial crec que aquest és un dels punts
més foscos i al que cal estar més amatents. Les grans empreses donen feina a
moltíssima gent, es poden permetre invertir grans partides en recerca i
desenvolupament, obren nous mercats i ajuden de manera important a economies
molt castigades. Per entendre'ns, ha fet més per l'Àfrica la Coca-Cola que
moltes ONG's (i amb això no vull criticar els objectius lloables de totes
les ONG's). Això és molt positiu. Però què passa amb la competència? Ja he
dit que m'agrada triar... Quan una empresa es fa tant i tant gran, i s'ho fa
per mèrits no estríctament propis està vulnerant les lleis del mercat. Aquí
és quan l'Estat ha d'intervenir per garantir la competència, ja que tothom
ha de tenir les mateixes oportunitats. El cas més evident és el de
Microsoft. Microsoft ha fet la vida molt més fàcil a milions de persones
d'arreu del món (entre les que m'incloc), i mai estarem prou agraïts a Bill
Gates per la seva aportació al desenvolupament de la societat. Ara, en el
moment en què Microsoft ha abusat de la seva posició saltant-se les normes
ha hagut de ser castigat per monopoli. De fet, jo estic utilitzant ara
mateix el Firefox per navegar per la llista de Cardedeu perquè no em dóna la
gana fer servir un Explorer que em vé imposat. Insisteixo... m'agrada triar.

Per tant crec que l'economia de mercat és bona i necessària. Crec que la
globalització premia a qui s'esforça i s'innova i penalitza a qui s'estanca
i s'estreny les mires. És veritat que fa una mica de vertigen, que els
canvis estan sent molt ràpids i que hi ha qui es pot quedar pel camí. Però
si creiem en el progrés real de les persones no ens podem posar la bena als
ulls. Hem de superar d'una vegada debats ja fossilitzats com el de la lluita
de classes o fins i tot com el tan gastat de les dretes i les esquerres.

Marc Redorta
------------------------------------------------------------
Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club 
http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. 
- Missatges a cardedeu@llistes.thesaurus.net
- Altes, baixes i canvis d'adreça a 
http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net
- Instruccions de participació a http://cardedeublogs.com/llista/

Respondre per correu electrònic a