A Diumenge 30 Setembre 2001 14:01, Xavi Drudis Ferran va escriure:
> (ho sento, no em van els accents, m'he actualitzat a un sid del
> juliol fa poc i encara no he acabat d'arreglar moltes coses).
>
> Hola, em disculpo perque confeso no haver llegit la traduccio
> de la Ingrid sencera (es que encara em falta la meitat del
> partitioning.sgml), pero volia opinar sobre algunes correccions
> qhe he llegit.
>
doncs aqu� estem pe que sigui recordat que amb "dpkg-reconfigure <paquet>" o
deixes tot com si acabesis d'instal�lar.
> programa / programari:
>
> DIEC:
> Programa: conjunt d'instruccions codificades i de dades que son
> l'expressio completa d'un procediment, i en particular d'un algorisme,
> executable per un sistema informatic.
>
> Programari: Conjunt sistematic dels programes d'explotacio i dels
> programes informatics que serveixen per a aplicacions determinades.
>
> El cas es que les definicions no les entenc gaire pero al menys
> sempre he vist traduir "program" per "programa" i "software" per
> "programari". Programari es com el conjunt universal de tots els
> programes o alguna cosa aixi.
>
> La paraula "programaris" en plural no es impossible pero es rarissima,
> perque el programari es incontable, es com si dius "bestiars", o
> "jovents" o "aires". No es
> que no es pugui dir mai, pero es rarissim.
>
> En concret en la traduccio jo parlaria de "programes".
Estic dacord amb el que dius, es m�s o s'hom comprobat i puc assegurar-te que
no ho tenia en compte per� es clar que es pot corretgir. Ara si, resulta que
els programes de Windows$$ per un exemple dels �nics que conec solen �sser un
binari i gran quantitat de llibreries o fitxers de diversa mena per� en *nix
molts paquets solen compondres de diversos binaris cadascun un programa en
si. Seria confos dir-ne programa en aquest casos?
>
> Pel que fa a dispositius, no entenc gaire les correcions de l'Antoni,
> em sembla be l'original. El document parla de fitxers de dispositiu.
> Els dispositius de caracters �s uan altra cosa (pero relacionada).
Sokls objectava la traducci� que en fa en Sebastia Pla, traductor de
l'escriptori KDE de dits dispositius, com deia aquesta traducci� fa temps que
corre i jo m'hi he acostumat. No se.
> Un dispositiu es un aparell amb el que el sistema operatiu pot interactuar.
> Un fitxer de dispositiu es un node del sistema de fitxers que
> s'utilitza com a interf�cie del dispositiu. Es com les aplicacions i
> l'usuari "veuen" el dispositiu.
Un dispositiu es un aparell amb el que el sistema operatiu ha de poder
interactuar. Un fitxer de dispositiu es un node en el sistema de fitxers que
el sistema utilitza com a interf�cie del dispositiu.
(Es com les aplicacions i l'usuari "veuen" el dispositiu).
> Un dispositiu de caracters �s un dispositiu pensat per llegir-ne dades
> d'una en una (caracter a caracter, de byte en byte, suposo). Per exemple
> un teclat o un port de comunicacions.
> Un dispositiu de blocs �s un dispositiu pensat per llegir-ne dades "a
> carretades", vull dir en blocs d'unes quantes dades (per exemple de mig k
> en mig k). Podria ser un disc o alguna cosa aix�.
>
> Per tant hi ha fitxers de dispositiu per a dispositius de blocs i n'hi
> ha per a dispositius de caracter, "fitxer de dispositiu" no �s sin�nim
> de "dispositiu de caracter".
>
> I em sembla aix� per sobre que al document no parla de dispositius de
> caracters, (character devices), sin� de fitxers de dispositiu en general.
>
> Pel que fa a /dev/zero, �s justament el que posa, un dispositiu que
> sempre que el llegeixes et dona un 0. Es fa servir a vegades com a
> constant en alguns scripts, �s el complementari de /dev/null.
> Si tu vols executar alguna cosa i no vols per a res la sortida que genera
> (com a ara si vols baixar-te un correu sense que veure ni desar els
> missatges del que va fent el fetchmail) poses:
> fetchmail > /dev/null
> perqu� el fetchmail no escrigui enlloc
> El cas contrari �s quan no vols tenir entrada a un proc�s. Tant te fa
> el que llegeixi, per� vols que tingui alguna cosa per llegir perqu� si
> no no funciona. Doncs li redirecciones l'entrada a /dev/zero i llestos.
> No se m'acudeix cap exemple �til, per� a vegades pot anar b�. Tamb�
> es pot fer servir com a constant en scripts.
> Jo traduiria aquella frase per
> "d'aquest dispositiu s'hi poden llegir zeros sense acabar mai.".
Aqu� nio et puc ajudar, ara mateix m'estic donant cop de punys intentan que
l'iptables fitri sense emprenyar amb un log m�s depurat i el /dev/null el
conec per� el /dev/zero no en tinc informaci�.
Carai tu, corretgeixo el /dev/zero t� una p�gina man per a ell i el
/dev/null, vejam...
mknod -m 666 /dev/null c 1 3
mknod -m 666 /dev/zero c 1 5
Son fitxers de nom�s lectura usats per tots els usuaris, el null no et diu
res i el zero t'envia caracters \0 (suposo que son simplement zeros), total
que l'�nic que fa es respondre un vuit total, suposo que sempra quan el
programa amb el que connecta necessita qe li responguin crean una
interactuaci� ja que el null no retorna resposta descarregant al sistema de
bits innecessaris.
No anabes malament no per� la frase quedaria m�s b� "sense fi".
> SObre allo de l'arxiu de Debian i les r�pliques FTP trobo que teniu
> ra�, per� m'imagino que no v� molt d'aqu� perqu� l'arxiu �s de Debian,
> per� les repliques FTP tamb� (vaja n'hi ha moltes que estan a m�quines
> del projecte Debian). Segurament �s algun error en l'original.
B� el meu coneixement de l'angl�s dista molt de ser profund aix� que si alg�
sab del cert que es tracta d'una errada pot enviar-la indexada al paquet
boot-floopies.
--
Sort
######## Antoni Bella Perez #################### |
# [P�gina de traduccions del nucli Linux] |
# http://www.terra.es/personal7/bella5/traduccions.htm
# [Traduciones al catalan del Nucleo Linux] |
## <[EMAIL PROTECTED]> ## i
col�laborador del projecte Debian en catal�: debian.org/index.ca.htm
Maquinari: - Pentium II 300MHz 128MB mem�ria 599.65 bogomips
Sistema: - Debian GNU/Linux-2.4.10 - XFree86 4.1.0-6
-
