2017-11-29, 09:05 (+0100); Narcis Garcia escriu: > Recomanar FAT (o NTFS) és reconèixer que els sistemes de fitxers de > GNU/Linux, tal com estan, no serveixen per escenaris tant comuns com les > memòries USB. Ho veig com abandonar-se al fracàs. > > Per esmentar una mancança amb FAT i NTFS: No es pot aplicar permís > d'execució a CAP fitxer, i aleshores no es poden «compartir» programes > (increïble tractant-se de la filosofia del programari lliure!).
No dic que els sistemes de fitxers Unix no serveixen, dic que els controls d'accés d'aquests sistemes de fitxers depenen d'una base de dades d'usuaris i grups centralitzada. Si no tens una base de dades centralitzada, llavors els controls d'accés no són efectius i no té sentit utilitzar-los, per tant, en aquest escenari, és millor utilitzar FAT pel simple motiu que és més portable. Si no et preocupa la portabilitat pots utilitzar Ext, evidentment, però no t'enganyis a tu mateix pensant que Ext et permet establir controls d'accés. > La majoria de distribucions GNU tenen el mateix GID (100), per exemple, > pel grup «users». Això vol dir que, establint aquest com a grup a > heretar (g+s) hi ha moltíssimes possibilitats que sigui interpretat de > la mateixa manera a qualsevol altre ordinador. > Encara no m'he trobat amb cap ordinador que les meves memòries USB no > les llegeixi identificant gid=100=users (una altra cosa és que els > administradors de sistemes tinguin totes la cura d'incloure els usuaris > comuns a «users»). Excepte l'uid i gid 0, la resta es poden assignar de forma arbitrària. No hi ha cap garantia que 100 és el grup "users" ni que el grup "users" s'utilitza pel mateix propòsit, i no hi ha cap garantia que tota la resta de gids i uids coincideixen, i que els comptes corresponen a les mateixes persones. Per tant, no hi ha cap tipus de seguretat. En aquestes circumstàncies és millor directament ignorar els permisos i permetre accés a tothom, enlloc de crear una falsa il·lusió de seguretat.
