A casa (i em sembla que nom�s a casa, pel que he descobert de m�s gran) sempre hem dit:
Botifarra: La de les seques. f� m�s o menys un pam i t� fils a les puntes. Llangonissa: Una mica m�s prima que la Botifarra i fa uns quants metres. Secallona: La Llangonissa posada a secar. Llonganisa: El fuet gruixut. Edu A Dimecres 22 Desembre 2004 20:50, Pere Castells va escriure: > Hola Miquel > > No cal que ho juris, es tal com ho feia el teu pare .. i el meu (i suposo > que tothom) ... per aix� he preguntat quant deixava de ser botifarra .... > no t'havies menjat mai un tros al cap d'un dia o dos? que bona. > > Per aix� a Lleida no entenem com canvia el nom, quant canvia? a quina hora? > aqu� ve el lio. > > M'ha fet gr�cia la definici� de la botifarra catalana, es falsa (no hi > estic d'acord)... no es "especialment compactada" sin� que, simplement, > est� cuita (bullida en argot mes casol�) i per tant, per temperatura, fa > gelificar la prote�na (compactar). Sembla que la diferencia sigui no mes > posant t�fones. > > P.D.: No mes una apunt final ... no es el mateix curar que assecar. En > aquest cas (fuet i cia) es assecat o dessecat (no se si es correcte). > S'elabora amb temperatura baixa (4-6 graus) i per tant no hi ha > fermentaci�, no es un curat tot i que ho pugui semblar (parlo del fuet, > secallona, llangonissa ... no de la llangonissa de Vic que es diferent ... > ja ho se, es un lio, per entendren's parlem de les "primetes"). Aqu� > comencen el problemes idiom�tics. Ja en parlarem un altre dia. > > Fins dem� > > ----- Original Message ----- > From: "Miquel Pujol" <[EMAIL PROTECTED]> > To: <[email protected]> > Sent: Wednesday, December 22, 2004 7:18 PM > Subject: [Internauta] Botifarra o llonganissa > > > Jo tinc clarissim, digue�m agossarat, que la butifarra es crua i > > lloganissa es curada, o sigui, s�ha possat a secar, Us juro que el meu > > pare penjava butifarres i despenjava llonganisses o fuets. > > > > Si us serveix d�ajut, potser no gaire, he trobat aquestes definicios al > > Gran Diccionari de la LLengua Catalana > > http://www.grec.net > > > > *llonganissa* > > > > [c. 1400; del ll. vg. lucanicia, der. del ll. lucanica 'botifarra, > > llonganissa', perqu� es feien a Luc�nia, regi� del sud d'It�lia; a > > l'evoluci� fon�tica normal pogu� influir-hi l'adj. llong 'llarg'] > > > > f ALIM 1 Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra > > de porc picada i adobada amb pebre i altres esp�cies. > > > > 2 dial 1 Botifarra tendra. > > > > 2 Salsitxa. > > > > > > > > *botifarra* > > > > [s. XIV; segurament de botir i farro] > > > > 1 f ALIM 1 Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de > > porc o de bov� amb una barreja de carn de porc convenientment picolada, > > esp�cies i sal. Botifarra negra. Botifarra blanca. Botifarra de sang. > > > > 2 botifarra catalana (o simplement catalana) Mena de botifarra > > especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, m�s aviat > > magra i poc picolada, i t�fones, com a components principals. > > > > 2 m i f HIST 1 Botifler. > > > > 2 p ext i desp Dit dels membres de la noblesa mallorquina. > > > > 3 f JOCS Manilla2 1. > > > > 4 f T�XT Exc�s de gruix que poden presentar els filats de jute, produ�t a > > les m�quines de filar. > > > > 5 fer botifarra (a alg�) Fer un gest, d'origen obsc�, al�ant el bra� i > > plegant-lo, per indicar oposici�, ref�s, r�plica, menyspreu, etc. > > > > > > > > > > _______________________________________________ > > llista de correu de l'Internauta > > [email protected] > > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [email protected] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
