El Dilluns 13 Juny 2005 20:29, Pere va escriure: > Les paraules no son pas per a agafar-les al peu de la lletra coi ;-) .
Les met�fores no. Sempre demanen complicitat de l'altre costat. Per aix� s�n perilloses. Ho se quan les uso i intento aclarir els matisos, per� no serveix de gaire amb qui no vol que serveixi. > Per� el simple fet de con�ixer una alternativa (tot i no ser dos > alternatives en igualtat de condicions) si que et permet escollir, i > escollir es llibertat, no? > > Estrictament esclavitut no es el contrari de llibertat, per� crec que > val per a diferenciar tot el que hi ha al darrera del programari lliure, > no? S'ha donat moltes voltes a si conv� o no usar la paraula esclau. No se n'ha trobat cap millor. Potser per q�estions d'idioma no est� gaire depurat --s'admeten suggeriments-- perqu� la discussi� �s internacional. En el nostre cas captiu tamb� reflecteix la idea, per� tamb� hi ha problemes: t� connotacions militars afegides de les que podem prescindir. Esclau est� clar: �El qui est� sota el domini absolut d'un amo; persona privada de tota llibertat i sotmesa a la voluntat d'un altre.� (DCVB.iecat.net) �s just el que passa a la Societat de la Informaci� quan s'usa programari privatiu (si qualc� ho dubta, que llegeixi la llic�ncia que va acceptar). Per tot plegat i per evitar l'associaci� amb el m�n f�sic que est� a la nostra cultura, es va dir que bastava aclarir que esclau no �s una analogia, perqu� la esclavitud f�sica �s m�s terrible que la virtual. Aqu� ho he fet. Ha servit en alguns casos. En altres no servir� de cap manera, per� no �s important: no canviar� la realitat que es vol transmetre amb la met�fora. > Cada dia considero mes important, llegir quelcom sobre el programari > lliure (hi ha milers de llocs on llegir-ne informaci� seriosa) abans > d'embrancar-se en ell. Et dona una empenta de mes. Almenys ami, es clar. > > I segur que algunes vegades pot incomodar el llenguatge de gent del mon > del programari lliure, poder si, per� es com la t�nica, al principi no > agrada, per� despr�s, :-) �. Be no se si es molt afortunada la frase, > per� .. Cal que s'entengui que no estem venent res ni es vol fer adeptes a res irracional com ho s�n les religions. No �s la nostra culpa que la mentalitat d'una societat judeocristiana mercantilista vegi religi� i negoci darrere d'on no n'hi ha. A altres llocs del m�n el mateix programari lliure �s percebut d'una altre manera, i �s el mateix programari lliure. Les f�bies i filies de cadasc� juguen un paper important i no �s f�cil desprendre-se'n. Per� no per aix� ho deixarem estar. En realitat no t� tant m�rit explicar-ho encara que hi hagi rebuig. A les escoles hi ha milers de professors que expliquen coses a milers de persones que els menyspreen i que no voldrien estar all�. Ho fan per una mai ben pagada ni reconeguda vocaci� d'educar. Hem acceptat socialment que cal educar obligat�riament a persones fins a l'ESO. Ja est�. Despr�s �s opcional, per� s'enganya qui no reconeix que encara queden moltes coses per aprendre. Algunes no s'ensenyen a cap escola. Estem disposats a que alg� ens les ensenyi? No tothom, per� en pitjor: un nin es pot sentir culpable per no complir el que socialment est� acceptat com la seva obligaci�, per� una persona gran es pot sentir ofesa: "qu� em ve a ensenyar aquest ara!" Amb el programari lliure no volem vendre res. Es tracta d'educar en una ci�ncia transversal que afecta a totes les ci�ncies que *s�* s'ensenyen a les escoles. No �s de bades que es diu que el programari �s el major repositori de coneixement hum� en aquest moment. L'educaci� �s perqu� el desconeixement ens ha portat fins a una situaci� en que perillen massa coses importants. Alg� va veure el reportatge del C33 la matinada de diumenge? Jo no, per� un que ho va veure ens ho va contar: �Intentaven mostrar els dispositius d'emmagatzament digital com un objecte a evitar, com si la p�rdua d'informaci� fos culpa del dispositiu. Tamb� han perlat dels formats de "word" que es tornen en q�esti� d'un o dos anys en obsolets i _s'ha de fer_ una migraci� cap al nou format. Pareix que no saben que hi ha est�ndards, formats documentats i programari lliure que pot llegir/escriure aquests tipus de fitxers.� Id� s�, pareix que no ho saben :( Si tot aix� s'enseny�s b� a les escoles i form�s part del nostre substrat cultural, com passa amb la gram�tica o la f�sica, p.e., no faria falta cap iniciativa educativa privada. Per� malauradament no �s el cas. Aix� �s molt nou i encara fa bo anar pel m�n declarant-se tecnoanalfabet. Alguns trobem que cal educar, es vulgui o no --amb l'educaci� no sol�licitada sol ser "no". Fa m�s falta --encara que sembli el contrari-- a mida que el Linux progressa. Les les Megacorp estan intentant que amb un 'Linux guai' arribin programes privatius que els facin imprescindibles per usuaris captius. Per aix� cal parlar / educar sobre llibertat i �tica i res m�s. Demanar-nos comportament de venedors encorbatats em sona a un pare dient al professor del fill que no �s comercialment correcte renyar als alumnes. "S�n clients!" Als USA hi ha escoles que s�n comercialment correctes i venen diplomes. All� un m�n comercialment correcte est� a l'abast dels que el poden pagar --que despr�s funcioni, el diploma i la societat, �s una altre hist�ria; per� ja passa amb les coses de consum. Per descomptat, al tractar-se d'una iniciativa educativa personal d'alguns, no �s gens obligat�ria. Per no aprendre basta amb esborrar missatges. Com dic dalt, el rebuig no haur� estat res, sobretot si �s comparat amb el que passen els professionals de l'ensenyament i per coses que tothom troba necess�ries, una percepci� que encara no ha arribat per la inform�tica. Per� abans de botar-se-la, cal recordar un pic m�s que la ignor�ncia (sobre bits i sobre qualsevol cosa) ens posa en mans dels oportunistes que cerquen fer-nos captius. -- Benjam� http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
