Us adjunto un text de reflexi� de Vicent Partal
sobre la barbaritat d'avui, amb el risc de que d'aqu� a unes hores pugui ser
obsolet, per� la reflexi� seguir� sent v�lida.
Fa molts anys un pol�tic amb una certa edat em
va dir: "Si vols saber qui �s el responsable o inductor d'un fet, mira sempre a
qui beneficia".
Sempre vigilants contra el
feixisme.
Josep Arranz
Preguntes per a un dia
tr�gic
Madrid ha viscut una jornada espantosa. La cadena d'atemptats en els trens de
rodalia supera de molt el que hav�em vist fins ara i, fins i tot, el que
pens�vem que podr�em veure. L'impacte emocional dels fets �s enorme. La xifra
dels morts i la manera com han mort no ens pot deixar indiferents. Per� tampoc
podem deixar de fer-nos preguntes. Amb un enorme respecte per ells. El comprom�s
de VilaWeb amb els lectors sempre �s de donar pautes per entendre la realitat.
Per aix�, davant uns fets tan greus, volem exercir-lo amb serenitat, des del
convenciment que la llibertat i la vida s�n valors inseparables.
1)
De qui �s obra l'atemptat ?
Segurament aquest atemptat �s obra d'ETA.
Per� �s ins�lit. ETA no havia fet mai un atemptat aix�. De manera que s'han
creat dubtes. Tamb� perqu� a ning� se'ns escapa que no �s el mateix pol�ticament
que l'atemptat siga obra d'ETA o que ho siga d'algun grup integrista isl�mic,
vinculat d'alguna manera a al-Qaida. Els morts s�n els mateixos i la injust�cia
de la seua mort, la mateixa. Per� l'impacte pol�tic en un cas o en un altre s�n
ben diferents. Al llarg del mat� hi ha hagut dubtes. Al migdia el govern
espanyol ha tancat la discussi� apuntant ETA com a autora, per� sense donar
arguments gaire s�lids per defensar aquesta tesi.
A favor de l'autoria
d'ETA hi ha arguments molt consistents:
- al desembre
la policia va trobar explosius d'ETA en estacions de
tren
- la furgoneta detinguda a Conca portava una
quantitat d'explosius molt gran, tot i que cal recordar que el govern basc va
expressar dubtes sobre aquesta operaci�
- el calendari
de l'acci� predisposa m�s cap a l'autoria d'ETA, ja que estem en plena campanya
electoral
- el president Ibarretxe ha estat contundent
i r�pid en assenyalar ETA com a culpable dels fets.
En contra de l'autoria
d'ETA hi ha uns quants arguments, menys consistents, per� que no poden ser
obviats:
- ETA sol avisar de la col� locaci� de les
bombes i t� uns canals clars d'autentificaci� quan fa un atemptat. Aquesta
vegada no els ha usat i no ha reivindicat abans
l'acci�.
- Des de la d�cada del 1980 ETA no ha fet
atemptats simultanis, probablement perqu� requereixen una infrastructura que ara
ja no tindria.
- L'�ltim atemptat d'ETA a Madrid es va
fer el 17 de novembre de 2002. Des d'aleshores no se sap que ETA tinga una
estructura muntada a Madrid. I un atemptat d'aquestes dimensions no s'improvisa
i no s'executa des de fora.
- En tot l'any passat ETA
va matar tres persones, la xifra de morts m�s baixa dels darrers trenta anys. I
ara, de sobte, comet l'atemptat m�s sagnant de tota la seua
hist�ria.
D'altra banda, Batasuna i els seus cercles pr�xims han dubtat
de manera p�blica de l'autoria d'ETA i han condemnat l'atemptat, cosa que no han
fet mai abans amb una acci� d'ETA. El dubte sobre l'autoria podria respondre a
una voluntat de manipulaci�, per� la condemna �s clara i s� que �s una gran
novetat. Que podria respondre a dues opcions:
- Que
efect�vament no fos ETA. Que Batasuna hagu�s contactat amb ETA i tingu�s la
certesa absoluta que no n'ha estat l'autora.
- Que ETA
haja fet un salt qualitatiu cap a una actuaci� encara m�s indiscriminada i
Batasuna haja decidit desmarcar-se'n de manera definitiva. Si fos aix� estar�em
al davant d'un fet hist�ric.
I cal contemplar encara la possibilitat que
l'atemptat siga obra d'alguna organitzaci� basca nova o d'una part d'ETA no
controlada per la direcci�. Aquesta hip�tesi donaria resposta a algunes
preguntes m�s:
- com �s que la policia ha detingut el
darrer any dotzenes d'etarres cada vegada que anaven a fer un atemptat i aquest
cop no els ha identificat a temps?
- com �s que el
dispositiu especial de la policia a Madrid creat per les eleccions i la treva al
Principat ha fallat?
Dit tot aix�, queda encara la possibilitat que
l'autoria siga d'al-Qaida o d'algun grup vinculat. El govern espanyol la nega
rotundament. Per� hi ha alguns elements de dubte:
- el
fet que els atemptats siguen simultanis, una manera d'operar caracter�stica
d'al-Qaida
- l'alt nombre de morts. Mai, ni per
aproximaci� remota, ETA havia causat tants morts ni havia posat tantes bombes
juntes
- grups algerians islamistes han protagonitzat
en el passat atemptats semblants als trens de rodalia i al metro de
Par�s
- el support d'Aznar a Bush i Blair despr�s dels
atemptats de l'11 de setembre havia posat Espanya en la llista d'enemics
d'al-Qaida, i fins i tot Bin Laden n'havia parlat
expressament
- part de les operacions que van conduir
als atemptats de l'11 de setembre es van fer a Tarragona i Madrid
2)
Com afecta aquest atemptat la vida pol�tica?
Tot i que resulta
dif�cil dir aix� �s evident que la reacci� ciutadana contra aquest atemptat pot
ser la clau de la majoria absoluta del PP en les eleccions de diumenge. El
president Maragall ja va advertir en repetides ocasions que l'anterior majoria
absoluta del PP es va aconseguir precisament despr�s del trencament de la treva
i del primer assassinat posterior. La sensaci� molt estesa fa alguns dies era
que ETA provocaria un atemptat que interferiria en la campanya. Semblava com si
tots sab�em que passaria. I que si passava beneficiaria el govern del
PP.
Aix� no vol dir res m�s que el que dic, ni vol suggerir res. �s dif�cil
evitar, amb tot, la imatge dels 'anys de plom' italians, quan els atemptats
sempre passaven quan eren m�s favorables per a les estrat�gies del
govern.
3) La reacci�
Evidentment la primera reacci� �s la
de dolor i solidaritat amb els morts i els
familiars. Per� despr�s hi ha
alguns interrogants d'ordre pol�tic que cal posar sobre la taula
:
- No seria l�gic que el govern espanyol
expliqu�s fins a l'extrem els arguments que t� per adjudicar a ETA l'atemptat?
No es tracta de crear l'ombra del dubte per crear-la. �s que estem al davant
d'un fet molt extraordinari que requereix, per tant, explicacions molt
extraordin�ries.
- No hauria de dimitir, com a m�nim,
el ministre de l'Interior? Ell �s el responsable de la seguretat �ltima dels
ciutadans i no l'ha pogut preservar. La indignaci� emocional o pol�tica no
hauria de tapar aquest fet.
- No hauria de rectificar
el govern la convocat�ria de la manifestaci�? una manifestaci� on els lemes
principals es refereixen a la defensa de les v�ctimes i de la constituci�. Aix�
�s poc lleial perqu� precisament el govern ha tirat en cara en anteriors
ocasions als altres partits no estar al costat de les v�ctimes d'ETA, que el PP
ha patrimonialitzat, i voler canviar la constituci�. No seria m�s raonable
trobar un lema que no caus�s divisi� entre els partits democr�tics? O �s que
aix� no t� cap import�ncia per aquest govern? I encara m�s: jo estic en contra
d'aquesta constituci�. M'estan dient que no puc anar a expressar el meu rebuig a
aquest atemptat? O m'estan acusant directament de complicitat amb
ell?
- Seran les eleccions de diumenge unes eleccions
normals? L'impacte emotiu dels enterraments dissabte no tindr� un efecte
excessiu sobre el cos electoral? No seria raonable plantejar un ajornament dels
comicis, per permetre un vot m�s ser�?
4) Estem millor ara que fa
vuit anys?
I un gran tema final: estem millor o pitjor ara que fa
vuit anys? Aquesta pregunta l'han fet repetidament els governs del PP com a
argument electoral. En el nom d'una manera de lluitar contra ETA s'ha trencat el
di�leg amb el nacionalisme basc i amb el nacionalisme catal�, s'han retallat les
llibertats civils, s'han tancat diaris, s'han perseguit organitzacions culturals
o s'han fet acusacions intolerables contra dirigents de partits pol�tics
democr�tics. En suma hi ha molta m�s tensi� avui que fa vuit anys. El que se'ns
deia per justificar tot aix� era que l'estrat�gia dur�ssima del PP contra el que
ells consideren l'entorn de complicitats d'ETA havia donat com a fruit un
afebliment absolut d'aquesta organitzaci� i la seua pr�ctica desaparici�. No �s
aix� el que s'ha vist a Madrid. Vuit anys despr�s, afirmant que l'atemptat �s
obra d'ETA, estan confessant que no est� acabada. Suposant que siga ella
l'autora, ha demostrat ser capa� de fer m�s mal del que sospit�vem. L'estrat�gia
del govern s'ha vist inefica� i divideix la societat i els dem�crates. El balan�
d'aquests vuit anys reclama tamb� responsabilitats.
Vicent Partal
