Us adjunto un text de reflexi� de Vicent
Partal sobre la barbaritat d'avui, amb el risc de que d'aqu� a unes hores
pugui ser obsolet, per� la reflexi� seguir� sent
v�lida.
Fa molts anys un pol�tic amb una certa edat
em va dir: "Si vols saber qui �s el responsable o inductor d'un fet, mira
sempre a qui beneficia".
Sempre vigilants contra el
feixisme.
Josep Arranz
Preguntes per a un dia
tr�gic
Madrid ha viscut una jornada espantosa. La cadena d'atemptats en els
trens de rodalia supera de molt el que hav�em vist fins ara i, fins i tot,
el que pens�vem que podr�em veure. L'impacte emocional dels fets �s enorme.
La xifra dels morts i la manera com han mort no ens pot deixar indiferents.
Per� tampoc podem deixar de fer-nos preguntes. Amb un enorme respecte per
ells. El comprom�s de VilaWeb amb els lectors sempre �s de donar pautes per
entendre la realitat. Per aix�, davant uns fets tan greus, volem exercir-lo
amb serenitat, des del convenciment que la llibertat i la vida s�n valors
inseparables.
1) De qui �s obra l'atemptat
?
Segurament aquest atemptat �s obra d'ETA. Per� �s ins�lit. ETA
no havia fet mai un atemptat aix�. De manera que s'han creat dubtes. Tamb�
perqu� a ning� se'ns escapa que no �s el mateix pol�ticament que l'atemptat
siga obra d'ETA o que ho siga d'algun grup integrista isl�mic, vinculat
d'alguna manera a al-Qaida. Els morts s�n els mateixos i la injust�cia de la
seua mort, la mateixa. Per� l'impacte pol�tic en un cas o en un altre s�n
ben diferents. Al llarg del mat� hi ha hagut dubtes. Al migdia el govern
espanyol ha tancat la discussi� apuntant ETA com a autora, per� sense donar
arguments gaire s�lids per defensar aquesta tesi.
A favor de
l'autoria d'ETA hi ha arguments molt
consistents:
- al desembre la policia va trobar
explosius d'ETA en estacions de tren
- la
furgoneta detinguda a Conca portava una quantitat d'explosius molt gran, tot
i que cal recordar que el govern basc va expressar dubtes sobre aquesta
operaci�
- el calendari de l'acci� predisposa m�s
cap a l'autoria d'ETA, ja que estem en plena campanya
electoral
- el president Ibarretxe ha estat
contundent i r�pid en assenyalar ETA com a culpable dels fets.
En contra
de l'autoria d'ETA hi ha uns quants arguments, menys consistents, per� que
no poden ser obviats:
- ETA sol avisar de la col�
locaci� de les bombes i t� uns canals clars d'autentificaci� quan fa un
atemptat. Aquesta vegada no els ha usat i no ha reivindicat abans
l'acci�.
- Des de la d�cada del 1980 ETA no ha fet
atemptats simultanis, probablement perqu� requereixen una infrastructura que
ara ja no tindria.
- L'�ltim atemptat d'ETA a
Madrid es va fer el 17 de novembre de 2002. Des d'aleshores no se sap que
ETA tinga una estructura muntada a Madrid. I un atemptat d'aquestes
dimensions no s'improvisa i no s'executa des de
fora.
- En tot l'any passat ETA va matar tres
persones, la xifra de morts m�s baixa dels darrers trenta anys. I ara, de
sobte, comet l'atemptat m�s sagnant de tota la seua hist�ria.
D'altra
banda, Batasuna i els seus cercles pr�xims han dubtat de manera p�blica de
l'autoria d'ETA i han condemnat l'atemptat, cosa que no han fet mai abans
amb una acci� d'ETA. El dubte sobre l'autoria podria respondre a una
voluntat de manipulaci�, per� la condemna �s clara i s� que �s una gran
novetat. Que podria respondre a dues
opcions:
- Que efect�vament no fos ETA. Que
Batasuna hagu�s contactat amb ETA i tingu�s la certesa absoluta que no n'ha
estat l'autora.
- Que ETA haja fet un salt
qualitatiu cap a una actuaci� encara m�s indiscriminada i Batasuna haja
decidit desmarcar-se'n de manera definitiva. Si fos aix� estar�em al davant
d'un fet hist�ric.
I cal contemplar encara la possibilitat que
l'atemptat siga obra d'alguna organitzaci� basca nova o d'una part d'ETA no
controlada per la direcci�. Aquesta hip�tesi donaria resposta a algunes
preguntes m�s:
- com �s que la policia ha detingut
el darrer any dotzenes d'etarres cada vegada que anaven a fer un atemptat i
aquest cop no els ha identificat a temps?
- com �s
que el dispositiu especial de la policia a Madrid creat per les eleccions i
la treva al Principat ha fallat?
Dit tot aix�, queda encara la
possibilitat que l'autoria siga d'al-Qaida o d'algun grup vinculat. El
govern espanyol la nega rotundament. Per� hi ha alguns elements de
dubte:
- el fet que els atemptats siguen
simultanis, una manera d'operar caracter�stica
d'al-Qaida
- l'alt nombre de morts. Mai, ni per
aproximaci� remota, ETA havia causat tants morts ni havia posat tantes
bombes juntes
- grups algerians islamistes han
protagonitzat en el passat atemptats semblants als trens de rodalia i al
metro de Par�s
- el support d'Aznar a Bush i Blair
despr�s dels atemptats de l'11 de setembre havia posat Espanya en la llista
d'enemics d'al-Qaida, i fins i tot Bin Laden n'havia parlat
expressament
- part de les operacions que van
conduir als atemptats de l'11 de setembre es van fer a Tarragona i
Madrid
2) Com afecta aquest atemptat la vida
pol�tica?
Tot i que resulta dif�cil dir aix� �s evident que la
reacci� ciutadana contra aquest atemptat pot ser la clau de la majoria
absoluta del PP en les eleccions de diumenge. El president Maragall ja va
advertir en repetides ocasions que l'anterior majoria absoluta del PP es va
aconseguir precisament despr�s del trencament de la treva i del primer
assassinat posterior. La sensaci� molt estesa fa alguns dies era que ETA
provocaria un atemptat que interferiria en la campanya. Semblava com si tots
sab�em que passaria. I que si passava beneficiaria el govern del PP.
Aix�
no vol dir res m�s que el que dic, ni vol suggerir res. �s dif�cil evitar,
amb tot, la imatge dels 'anys de plom' italians, quan els atemptats sempre
passaven quan eren m�s favorables per a les estrat�gies del
govern.
3) La reacci�
Evidentment la primera reacci� �s
la de dolor i solidaritat amb els morts i els
familiars. Per� despr�s hi
ha alguns interrogants d'ordre pol�tic que cal posar sobre la taula
:
- No seria l�gic que el govern espanyol
expliqu�s fins a l'extrem els arguments que t� per adjudicar a ETA
l'atemptat? No es tracta de crear l'ombra del dubte per crear-la. �s que
estem al davant d'un fet molt extraordinari que requereix, per tant,
explicacions molt extraordin�ries.
- No hauria de
dimitir, com a m�nim, el ministre de l'Interior? Ell �s el responsable de la
seguretat �ltima dels ciutadans i no l'ha pogut preservar. La indignaci�
emocional o pol�tica no hauria de tapar aquest
fet.
- No hauria de rectificar el govern la
convocat�ria de la manifestaci�? una manifestaci� on els lemes principals es
refereixen a la defensa de les v�ctimes i de la constituci�. Aix� �s poc
lleial perqu� precisament el govern ha tirat en cara en anteriors ocasions
als altres partits no estar al costat de les v�ctimes d'ETA, que el PP ha
patrimonialitzat, i voler canviar la constituci�. No seria m�s raonable
trobar un lema que no caus�s divisi� entre els partits democr�tics? O �s que
aix� no t� cap import�ncia per aquest govern? I encara m�s: jo estic en
contra d'aquesta constituci�. M'estan dient que no puc anar a expressar el
meu rebuig a aquest atemptat? O m'estan acusant directament de complicitat
amb ell?
- Seran les eleccions de diumenge unes
eleccions normals? L'impacte emotiu dels enterraments dissabte no tindr� un
efecte excessiu sobre el cos electoral? No seria raonable plantejar un
ajornament dels comicis, per permetre un vot m�s ser�?
4)
Estem millor ara que fa vuit anys?
I un gran tema final: estem
millor o pitjor ara que fa vuit anys? Aquesta pregunta l'han fet
repetidament els governs del PP com a argument electoral. En el nom d'una
manera de lluitar contra ETA s'ha trencat el di�leg amb el nacionalisme basc
i amb el nacionalisme catal�, s'han retallat les llibertats civils, s'han
tancat diaris, s'han perseguit organitzacions culturals o s'han fet
acusacions intolerables contra dirigents de partits pol�tics democr�tics. En
suma hi ha molta m�s tensi� avui que fa vuit anys. El que se'ns deia per
justificar tot aix� era que l'estrat�gia dur�ssima del PP contra el que ells
consideren l'entorn de complicitats d'ETA havia donat com a fruit un
afebliment absolut d'aquesta organitzaci� i la seua pr�ctica desaparici�. No
�s aix� el que s'ha vist a Madrid. Vuit anys despr�s, afirmant que
l'atemptat �s obra d'ETA, estan confessant que no est� acabada. Suposant que
siga ella l'autora, ha demostrat ser capa� de fer m�s mal del que
sospit�vem. L'estrat�gia del govern s'ha vist inefica� i divideix la
societat i els dem�crates. El balan� d'aquests vuit anys reclama tamb�
responsabilitats.
Vicent Partal
