Us adjunto un text de reflexi� de Vicent
Partal sobre la barbaritat d'avui, amb el risc de que d'aqu� a unes hores
pugui ser obsolet, per� la reflexi� seguir� sent
v�lida.
Fa molts anys un pol�tic amb una certa edat
em va dir: "Si vols saber qui �s el responsable o inductor d'un fet, mira
sempre a qui beneficia".
Sempre vigilants contra el
feixisme.
Josep Arranz
Preguntes per a un dia
tr�gic
Madrid ha viscut una jornada espantosa. La cadena d'atemptats en els trens
de rodalia supera de molt el que hav�em vist fins ara i, fins i tot, el que
pens�vem que podr�em veure. L'impacte emocional dels fets �s enorme. La xifra
dels morts i la manera com han mort no ens pot deixar indiferents. Per� tampoc
podem deixar de fer-nos preguntes. Amb un enorme respecte per ells. El
comprom�s de VilaWeb amb els lectors sempre �s de donar pautes per entendre la
realitat. Per aix�, davant uns fets tan greus, volem exercir-lo amb serenitat,
des del convenciment que la llibertat i la vida s�n valors inseparables.
1) De qui �s obra l'atemptat ?
Segurament aquest
atemptat �s obra d'ETA. Per� �s ins�lit. ETA no havia fet mai un atemptat
aix�. De manera que s'han creat dubtes. Tamb� perqu� a ning� se'ns escapa que
no �s el mateix pol�ticament que l'atemptat siga obra d'ETA o que ho siga
d'algun grup integrista isl�mic, vinculat d'alguna manera a al-Qaida. Els
morts s�n els mateixos i la injust�cia de la seua mort, la mateixa. Per�
l'impacte pol�tic en un cas o en un altre s�n ben diferents. Al llarg del mat�
hi ha hagut dubtes. Al migdia el govern espanyol ha tancat la discussi�
apuntant ETA com a autora, per� sense donar arguments gaire s�lids per
defensar aquesta tesi.
A favor de l'autoria d'ETA hi ha arguments molt
consistents:
- al desembre la policia va trobar
explosius d'ETA en estacions de tren
- la furgoneta
detinguda a Conca portava una quantitat d'explosius molt gran, tot i que cal
recordar que el govern basc va expressar dubtes sobre aquesta
operaci�
- el calendari de l'acci� predisposa m�s
cap a l'autoria d'ETA, ja que estem en plena campanya
electoral
- el president Ibarretxe ha estat
contundent i r�pid en assenyalar ETA com a culpable dels fets.
En contra de
l'autoria d'ETA hi ha uns quants arguments, menys consistents, per� que no
poden ser obviats:
- ETA sol avisar de la col�
locaci� de les bombes i t� uns canals clars d'autentificaci� quan fa un
atemptat. Aquesta vegada no els ha usat i no ha reivindicat abans
l'acci�.
- Des de la d�cada del 1980 ETA no ha fet
atemptats simultanis, probablement perqu� requereixen una infrastructura que
ara ja no tindria.
- L'�ltim atemptat d'ETA a Madrid
es va fer el 17 de novembre de 2002. Des d'aleshores no se sap que ETA tinga
una estructura muntada a Madrid. I un atemptat d'aquestes dimensions no
s'improvisa i no s'executa des de fora.
- En tot
l'any passat ETA va matar tres persones, la xifra de morts m�s baixa dels
darrers trenta anys. I ara, de sobte, comet l'atemptat m�s sagnant de tota la
seua hist�ria.
D'altra banda, Batasuna i els seus cercles pr�xims han
dubtat de manera p�blica de l'autoria d'ETA i han condemnat l'atemptat, cosa
que no han fet mai abans amb una acci� d'ETA. El dubte sobre l'autoria podria
respondre a una voluntat de manipulaci�, per� la condemna �s clara i s� que �s
una gran novetat. Que podria respondre a dues
opcions:
- Que efect�vament no fos ETA. Que Batasuna
hagu�s contactat amb ETA i tingu�s la certesa absoluta que no n'ha estat
l'autora.
- Que ETA haja fet un salt qualitatiu cap
a una actuaci� encara m�s indiscriminada i Batasuna haja decidit
desmarcar-se'n de manera definitiva. Si fos aix� estar�em al davant d'un fet
hist�ric.
I cal contemplar encara la possibilitat que l'atemptat siga
obra d'alguna organitzaci� basca nova o d'una part d'ETA no controlada per la
direcci�. Aquesta hip�tesi donaria resposta a algunes preguntes
m�s:
- com �s que la policia ha detingut el darrer
any dotzenes d'etarres cada vegada que anaven a fer un atemptat i aquest cop
no els ha identificat a temps?
- com �s que el
dispositiu especial de la policia a Madrid creat per les eleccions i la treva
al Principat ha fallat?
Dit tot aix�, queda encara la possibilitat que
l'autoria siga d'al-Qaida o d'algun grup vinculat. El govern espanyol la nega
rotundament. Per� hi ha alguns elements de
dubte:
- el fet que els atemptats siguen simultanis,
una manera d'operar caracter�stica
d'al-Qaida
- l'alt nombre de morts. Mai, ni per
aproximaci� remota, ETA havia causat tants morts ni havia posat tantes bombes
juntes
- grups algerians islamistes han
protagonitzat en el passat atemptats semblants als trens de rodalia i al metro
de Par�s
- el support d'Aznar a Bush i Blair despr�s
dels atemptats de l'11 de setembre havia posat Espanya en la llista d'enemics
d'al-Qaida, i fins i tot Bin Laden n'havia parlat
expressament
- part de les operacions que van
conduir als atemptats de l'11 de setembre es van fer a Tarragona i
Madrid
2) Com afecta aquest atemptat la vida
pol�tica?
Tot i que resulta dif�cil dir aix� �s evident que la
reacci� ciutadana contra aquest atemptat pot ser la clau de la majoria
absoluta del PP en les eleccions de diumenge. El president Maragall ja va
advertir en repetides ocasions que l'anterior majoria absoluta del PP es va
aconseguir precisament despr�s del trencament de la treva i del primer
assassinat posterior. La sensaci� molt estesa fa alguns dies era que ETA
provocaria un atemptat que interferiria en la campanya. Semblava com si tots
sab�em que passaria. I que si passava beneficiaria el govern del PP.
Aix�
no vol dir res m�s que el que dic, ni vol suggerir res. �s dif�cil evitar, amb
tot, la imatge dels 'anys de plom' italians, quan els atemptats sempre
passaven quan eren m�s favorables per a les estrat�gies del
govern.
3) La reacci�
Evidentment la primera reacci� �s
la de dolor i solidaritat amb els morts i els
familiars. Per� despr�s hi
ha alguns interrogants d'ordre pol�tic que cal posar sobre la taula
:
- No seria l�gic que el govern espanyol
expliqu�s fins a l'extrem els arguments que t� per adjudicar a ETA l'atemptat?
No es tracta de crear l'ombra del dubte per crear-la. �s que estem al davant
d'un fet molt extraordinari que requereix, per tant, explicacions molt
extraordin�ries.
- No hauria de dimitir, com a
m�nim, el ministre de l'Interior? Ell �s el responsable de la seguretat �ltima
dels ciutadans i no l'ha pogut preservar. La indignaci� emocional o pol�tica
no hauria de tapar aquest fet.
- No hauria de
rectificar el govern la convocat�ria de la manifestaci�? una manifestaci� on
els lemes principals es refereixen a la defensa de les v�ctimes i de la
constituci�. Aix� �s poc lleial perqu� precisament el govern ha tirat en cara
en anteriors ocasions als altres partits no estar al costat de les v�ctimes
d'ETA, que el PP ha patrimonialitzat, i voler canviar la constituci�. No seria
m�s raonable trobar un lema que no caus�s divisi� entre els partits
democr�tics? O �s que aix� no t� cap import�ncia per aquest govern? I encara
m�s: jo estic en contra d'aquesta constituci�. M'estan dient que no puc anar a
expressar el meu rebuig a aquest atemptat? O m'estan acusant directament de
complicitat amb ell?
- Seran les eleccions de
diumenge unes eleccions normals? L'impacte emotiu dels enterraments dissabte
no tindr� un efecte excessiu sobre el cos electoral? No seria raonable
plantejar un ajornament dels comicis, per permetre un vot m�s
ser�?
4) Estem millor ara que fa vuit anys?
I un gran
tema final: estem millor o pitjor ara que fa vuit anys? Aquesta pregunta l'han
fet repetidament els governs del PP com a argument electoral. En el nom d'una
manera de lluitar contra ETA s'ha trencat el di�leg amb el nacionalisme basc i
amb el nacionalisme catal�, s'han retallat les llibertats civils, s'han tancat
diaris, s'han perseguit organitzacions culturals o s'han fet acusacions
intolerables contra dirigents de partits pol�tics democr�tics. En suma hi ha
molta m�s tensi� avui que fa vuit anys. El que se'ns deia per justificar tot
aix� era que l'estrat�gia dur�ssima del PP contra el que ells consideren
l'entorn de complicitats d'ETA havia donat com a fruit un afebliment absolut
d'aquesta organitzaci� i la seua pr�ctica desaparici�. No �s aix� el que s'ha
vist a Madrid. Vuit anys despr�s, afirmant que l'atemptat �s obra d'ETA, estan
confessant que no est� acabada. Suposant que siga ella l'autora, ha demostrat
ser capa� de fer m�s mal del que sospit�vem. L'estrat�gia del govern s'ha vist
inefica� i divideix la societat i els dem�crates. El balan� d'aquests vuit
anys reclama tamb� responsabilitats.
Vicent Partal
