|
Hola!
MSGTAG �s un programa interessant si vols
saber si el receptor del mail l'ha obert (un dubte que a vegades et planteges si
no reps resposta a un correu enviat). Disposa d'una versi� gratu�ta i dues de
pagament.
�s fals que faciliti l'spam perqu� nom�s
permet enviar el mail a un �nic destinatari cada vegada.
Aqu� s'explica el funcionament:
Salut i bona navegaci�!
********************************************
Toni Dalmau,
periodista
L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com)
Not�cies surrealistes,
ins�lites i sorprenents
********************************************
Gr�cies per contestar.
�s que de tant en tant n'apareixen per aqu�. Un cop,
llegint sense connexi�, vaig veure com el sistema es volia connectar a
Internet tan si com no al llegir el missatge. Fa poc tamb� alg� es va queixar
i el va definir com "spam".
Em podeu certificar que no envia cap cosa m�s? Si
cada Internauta us envia una certificaci�, haur�eu de quedar
colapsats.
per cert, he llegit aquest missatge abans que el
meu.
@veure
----- Original Message -----
Sent: Thursday, March 11, 2004 11:55
PM
Subject: Re: [Internauta] Contra el
pensament �nic, una mica de reflexi�, ep!, si es pot.
Hola Francesc,
Perdona, �s que tenim instal�lat per defecte un
programa (el MSTAG) que serveix per tenir const�ncia de quan obre el correu
el receptor. Quan aquest l'obre, l'emissor rep un missatge conforme l'ha
obert i a quina hora. Espero que no t'hagi creat cap problema.
Siau
Josep
----- Original Message -----
Sent: Thursday, March 11, 2004 11:32
PM
Subject: Re: [Internauta] Contra el
pensament �nic, una mica de reflexi�, ep!, si es pot.
Altre vegada, els ditxosos MSTAGS.
Alg� pot explicar que collons �s
aix�?
----- Original Message -----
Sent: Thursday, March 11, 2004 8:54
PM
Subject: [Internauta] Contra el
pensament �nic, una mica de reflexi�, ep!, si es pot.
Us adjunto un text de reflexi� de
Vicent Partal sobre la barbaritat d'avui, amb el risc de que d'aqu� a
unes hores pugui ser obsolet, per� la reflexi� seguir� sent
v�lida.
Fa molts anys un pol�tic amb una certa
edat em va dir: "Si vols saber qui �s el responsable o inductor d'un
fet, mira sempre a qui beneficia".
Sempre vigilants contra el
feixisme.
Josep Arranz
Preguntes per a un
dia tr�gic
Madrid ha viscut una jornada espantosa. La cadena d'atemptats en els
trens de rodalia supera de molt el que hav�em vist fins ara i, fins i
tot, el que pens�vem que podr�em veure. L'impacte emocional dels fets �s
enorme. La xifra dels morts i la manera com han mort no ens pot deixar
indiferents. Per� tampoc podem deixar de fer-nos preguntes. Amb un
enorme respecte per ells. El comprom�s de VilaWeb amb els lectors sempre
�s de donar pautes per entendre la realitat. Per aix�, davant uns fets
tan greus, volem exercir-lo amb serenitat, des del convenciment que la
llibertat i la vida s�n valors inseparables.
1) De qui �s
obra l'atemptat ?
Segurament aquest atemptat �s obra d'ETA.
Per� �s ins�lit. ETA no havia fet mai un atemptat aix�. De manera que
s'han creat dubtes. Tamb� perqu� a ning� se'ns escapa que no �s el
mateix pol�ticament que l'atemptat siga obra d'ETA o que ho siga d'algun
grup integrista isl�mic, vinculat d'alguna manera a al-Qaida. Els morts
s�n els mateixos i la injust�cia de la seua mort, la mateixa. Per�
l'impacte pol�tic en un cas o en un altre s�n ben diferents. Al llarg
del mat� hi ha hagut dubtes. Al migdia el govern espanyol ha tancat la
discussi� apuntant ETA com a autora, per� sense donar arguments gaire
s�lids per defensar aquesta tesi.
A favor de l'autoria d'ETA hi
ha arguments molt consistents:
- al desembre
la policia va trobar explosius d'ETA en estacions de
tren
- la furgoneta detinguda a Conca portava
una quantitat d'explosius molt gran, tot i que cal recordar que el
govern basc va expressar dubtes sobre aquesta
operaci�
- el calendari de l'acci� predisposa
m�s cap a l'autoria d'ETA, ja que estem en plena campanya
electoral
- el president Ibarretxe ha estat
contundent i r�pid en assenyalar ETA com a culpable dels fets.
En
contra de l'autoria d'ETA hi ha uns quants arguments, menys consistents,
per� que no poden ser obviats:
- ETA sol
avisar de la col� locaci� de les bombes i t� uns canals clars
d'autentificaci� quan fa un atemptat. Aquesta vegada no els ha usat i no
ha reivindicat abans l'acci�.
- Des de la
d�cada del 1980 ETA no ha fet atemptats simultanis, probablement perqu�
requereixen una infrastructura que ara ja no
tindria.
- L'�ltim atemptat d'ETA a Madrid es
va fer el 17 de novembre de 2002. Des d'aleshores no se sap que ETA
tinga una estructura muntada a Madrid. I un atemptat d'aquestes
dimensions no s'improvisa i no s'executa des de
fora.
- En tot l'any passat ETA va matar tres
persones, la xifra de morts m�s baixa dels darrers trenta anys. I ara,
de sobte, comet l'atemptat m�s sagnant de tota la seua
hist�ria.
D'altra banda, Batasuna i els seus cercles pr�xims han
dubtat de manera p�blica de l'autoria d'ETA i han condemnat l'atemptat,
cosa que no han fet mai abans amb una acci� d'ETA. El dubte sobre
l'autoria podria respondre a una voluntat de manipulaci�, per� la
condemna �s clara i s� que �s una gran novetat. Que podria respondre a
dues opcions:
- Que efect�vament no fos ETA.
Que Batasuna hagu�s contactat amb ETA i tingu�s la certesa absoluta que
no n'ha estat l'autora.
- Que ETA haja fet un
salt qualitatiu cap a una actuaci� encara m�s indiscriminada i Batasuna
haja decidit desmarcar-se'n de manera definitiva. Si fos aix� estar�em
al davant d'un fet hist�ric.
I cal contemplar encara la
possibilitat que l'atemptat siga obra d'alguna organitzaci� basca nova o
d'una part d'ETA no controlada per la direcci�. Aquesta hip�tesi donaria
resposta a algunes preguntes m�s:
- com �s que
la policia ha detingut el darrer any dotzenes d'etarres cada vegada que
anaven a fer un atemptat i aquest cop no els ha identificat a
temps?
- com �s que el dispositiu especial de
la policia a Madrid creat per les eleccions i la treva al Principat ha
fallat?
Dit tot aix�, queda encara la possibilitat que l'autoria
siga d'al-Qaida o d'algun grup vinculat. El govern espanyol la nega
rotundament. Per� hi ha alguns elements de
dubte:
- el fet que els atemptats siguen
simultanis, una manera d'operar caracter�stica
d'al-Qaida
- l'alt nombre de morts. Mai, ni
per aproximaci� remota, ETA havia causat tants morts ni havia posat
tantes bombes juntes
- grups algerians
islamistes han protagonitzat en el passat atemptats semblants als trens
de rodalia i al metro de Par�s
- el support
d'Aznar a Bush i Blair despr�s dels atemptats de l'11 de setembre havia
posat Espanya en la llista d'enemics d'al-Qaida, i fins i tot Bin Laden
n'havia parlat expressament
- part de les
operacions que van conduir als atemptats de l'11 de setembre es van fer
a Tarragona i Madrid
2) Com afecta aquest atemptat la vida
pol�tica?
Tot i que resulta dif�cil dir aix� �s evident que
la reacci� ciutadana contra aquest atemptat pot ser la clau de la
majoria absoluta del PP en les eleccions de diumenge. El president
Maragall ja va advertir en repetides ocasions que l'anterior majoria
absoluta del PP es va aconseguir precisament despr�s del trencament de
la treva i del primer assassinat posterior. La sensaci� molt estesa fa
alguns dies era que ETA provocaria un atemptat que interferiria en la
campanya. Semblava com si tots sab�em que passaria. I que si passava
beneficiaria el govern del PP.
Aix� no vol dir res m�s que el que
dic, ni vol suggerir res. �s dif�cil evitar, amb tot, la imatge dels
'anys de plom' italians, quan els atemptats sempre passaven quan eren
m�s favorables per a les estrat�gies del govern.
3) La
reacci�
Evidentment la primera reacci� �s la de dolor i
solidaritat amb els morts i els
familiars. Per� despr�s hi ha alguns
interrogants d'ordre pol�tic que cal posar sobre la taula
:
- No seria l�gic que el govern espanyol
expliqu�s fins a l'extrem els arguments que t� per adjudicar a ETA
l'atemptat? No es tracta de crear l'ombra del dubte per crear-la. �s que
estem al davant d'un fet molt extraordinari que requereix, per tant,
explicacions molt extraordin�ries.
- No hauria
de dimitir, com a m�nim, el ministre de l'Interior? Ell �s el
responsable de la seguretat �ltima dels ciutadans i no l'ha pogut
preservar. La indignaci� emocional o pol�tica no hauria de tapar aquest
fet.
- No hauria de rectificar el govern la
convocat�ria de la manifestaci�? una manifestaci� on els lemes
principals es refereixen a la defensa de les v�ctimes i de la
constituci�. Aix� �s poc lleial perqu� precisament el govern ha tirat en
cara en anteriors ocasions als altres partits no estar al costat de les
v�ctimes d'ETA, que el PP ha patrimonialitzat, i voler canviar la
constituci�. No seria m�s raonable trobar un lema que no caus�s divisi�
entre els partits democr�tics? O �s que aix� no t� cap import�ncia per
aquest govern? I encara m�s: jo estic en contra d'aquesta constituci�.
M'estan dient que no puc anar a expressar el meu rebuig a aquest
atemptat? O m'estan acusant directament de complicitat amb
ell?
- Seran les eleccions de diumenge unes
eleccions normals? L'impacte emotiu dels enterraments dissabte no tindr�
un efecte excessiu sobre el cos electoral? No seria raonable plantejar
un ajornament dels comicis, per permetre un vot m�s
ser�?
4) Estem millor ara que fa vuit anys?
I
un gran tema final: estem millor o pitjor ara que fa vuit anys? Aquesta
pregunta l'han fet repetidament els governs del PP com a argument
electoral. En el nom d'una manera de lluitar contra ETA s'ha trencat el
di�leg amb el nacionalisme basc i amb el nacionalisme catal�, s'han
retallat les llibertats civils, s'han tancat diaris, s'han perseguit
organitzacions culturals o s'han fet acusacions intolerables contra
dirigents de partits pol�tics democr�tics. En suma hi ha molta m�s
tensi� avui que fa vuit anys. El que se'ns deia per justificar tot aix�
era que l'estrat�gia dur�ssima del PP contra el que ells consideren
l'entorn de complicitats d'ETA havia donat com a fruit un afebliment
absolut d'aquesta organitzaci� i la seua pr�ctica desaparici�. No �s
aix� el que s'ha vist a Madrid. Vuit anys despr�s, afirmant que
l'atemptat �s obra d'ETA, estan confessant que no est� acabada. Suposant
que siga ella l'autora, ha demostrat ser capa� de fer m�s mal del que
sospit�vem. L'estrat�gia del govern s'ha vist inefica� i divideix la
societat i els dem�crates. El balan� d'aquests vuit anys reclama tamb�
responsabilitats.
Vicent Partal
**** AQU� HI HAVIA EL MSTAG ****
_______________________________________________
llista de correu
de
l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu
de
l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu
de
l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
|
