Re: [orglliure] cal acabar el manifest

[Joan Codina]

els meus comentaris punts... És cert que multinacionals i microsoft apuntava una mica massa en la mateixa direcció, però microsoft representa el 90% del mercat dels pc's que és el que té la gent, la gent no te oracle i alguns potser el photoshop, però si volem fer un document divulgatiu cal poosar algun exemple La introducció penso que amb les tic a Catalunya ja estava bé  (clar ho havia fet jo :-) ) i no cal dues introduccions. En tot cas retocar-la. Aquesta primera introducció no em fa massa el pes ja que la trobo massa difusa.   En vermell el que canviaria.... Tot ciutadà/na de Catalunya té dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC), sense cap discriminació de tipus social, econòmic, o de qualsevol altre tipus i, dins el possible, en llengua catalana. Es tasca de la administració garantir aquest dret. Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari. No obstant, l'accés al programari es veu restringit per polítiques empresarials, en forma de contractes i llicències, que discrimina a uns sectors de la ciutadania impedint-ne l'accés a aquest en condicions legals i de garantia. Hi ha programari que per poder-lo usar cal pagar una llicència i signar un contracte, impedint-ne l'accés en condicions legals, a molts ciutadans . Aquest fet crea una situació de desigualtats no desitjables, ja que certs sectors de la població no tenen accés a les TIC. Succeeix que, en l'àmbit educatiu, per a cursar l'ensenyament obligatori s'ha de pagar, en forma de llicències, a determinades empreses per a l'ús de determinat programari.En l'àmbit educatiu, per que un alumne pugui tenir a casa seva un entorn igual al que té a l'escola es veu obligat a pagar, en forma de llicències, a determinades empreses per el programari que s'usa a l'escola. Convertint-se així , l'escola, en el millor reclam comercial dels productes que compra i usa. També ens trobem, en l'àmbit domèstic, que per comunicar-nos amb l'administració també s'ha de pagar, en forma de llicències, a determinades empreses. També ens trobem que quan l'administració publica documents, demana informació en un format concret, o ofereix utilitats per pagar tributs,  obliga als ciutadans a disposar de programari que només ven una sola empresa, i per tant els obliga a pagar-ne la llicència. Aquestes empreses sovint fan tractes molt avantatjosos a l'administració a canvi de poder sotmetre el ciutadà (En l'àmbit administratiu, es paguen llicències de programari, amb els diners dels ciutadans, però no poden ser usats per aquests, sinó només per l'administració.) A més succeeix també gran part d'aquest programari és fet fora de Catalunya i això provoca que aquests diners van a parar, en una part important, fora del territori català, al no tenir a Catalunya una indústria de desenvolupament de programari suficientment important. En l'àmbit de la recerca, subvencionada en gran part per diners públics, s'esdevé que la transferència de tecnologia i coneixements en forma de programari a la resta de la societat no és reconeguda.Entenc el que vol dir però perquè s'ha discutit la llista... la frase no em queda gens clara. A tot això hi hem d'afegir que si eines bàsiques per a la traducció i localització dels programes a la llengua i al territori, per tant, d'interès públic, no están disponibles a la ciutadania, s'estableix una barrera per la expansió de la llengua catalana dins de la societat de la informació, i per tant, una discriminació en vers la llengua catalana..Perquè han de ser públiques sinó s'han pagat amb diners públics? per tant jo posaria. Hi ha eines de traducció i localització de programes que s'han desenvolupat amb diners públics i que haurien de estar disponibles a tots els ciutadans i empreses que vulguin traduir el seu programari a la nostra llengua.  (de totes maneres això ja ho posem en els "demanem"). És per tot això que demanem a l'administració, tal i com ja están fent altres administracions, que utilitzi programari lliure i en potenciï l'ús en el sí de la societat catalana. (això hauria d'estar en el demanem) (proposo esborra a partir d'aquí. He marcat amb cursiva el que ja queda explicat) [edita] Situació actual de les TIC a Catalunya Les Tecnologies de la informació i comunicacions ja estan presents en quasi tots els àmbits de la nostra vida. Sentim parlar sovint de la fractura tecnològica, com la incapacitat d'algunes persones a pujar al tren de les noves tecnologies. Però quines són aquestes tecnologies? (<- el tema de discriminar certes persones ja queda explicat a l'introducció) A Catalunya, i en general a Europa, som importadors de programari (software), això vol dir que la majoria del que fem servir no està desenvolupat aquí; això implica que moltes de les empreses informàtiques del nostre país es limitin a ser instal·ladores o adaptadores de programari fet a fora. La tendència actual de mercat és a que cada sector, cada especialitat, tingui només una opció, un fabricant que ho domina de forma monopolística (per exemple Microsoft a sistemes operatius i ofimàtica, Adobe a tractament gràfic, etc.). Una tendència, que les darreres adquisicions i fusions estan accentuant, i que algunes pràctiques d'aquestes grans corporacions (pràctiques que alguns cops han estat condemnats fins i tot per la Unió Europea) encara propicien més, tendeix a minvar la competència i la capacitat de tria dels usuaris, denigrant l'industria de les TIC catalana i europea al paper de simples instal·ladors. Molt del programari que es compra fora no es pot modificar per adaptar-ho a les pròpies necessitats, ni auditar com està fet per dins i el seu ús està restringit en molts sentits, com ara el nombre d'ordinadors on està instal·lat o el nombre d'usuaris. És per això que sovint aquest tipus de programari s'anomena tancat o privatiu. (<- això es pot explicar a l'apartat de programari lliure) Aquests programes també acostumen a guardar la informació en uns formats interns que no s'expliquen enlloc quins són. Això provoca que la informació que es genera amb algun d'aquests programes només es pugui llegir amb el mateix programa; per exemple, un document fet amb Microsoft Word només podem tenir la certesa de llegir-lo correctament si emprem Microsoft Word, i fins i tot, amb una versió determinada. (<- això es pot explicar a l'apartat de formats oberts) Actualment l'administració és un dels principals clients de programari fet a fora; i el fet que l'administració faci servir aquest programari fa que la resta de la població es vegi forçada a fer servir programes com el Microsoft Word o l'Internet Explorer per a poder demanar ajuts o enviar una sol·licitud telemàtica. (<-això ja queda explicat a la introducció) Això, afegit a una política de subvencions mal dirigida, inhibeix les oportunitats de desenvolupar una industria local forta en les tecnologies de la informació i les comunicacions. Davant d'aquesta situació, algunes administracions emprenedores ja han optat amb èxit per un panorama diferent basat en dos principis: els formats oberts i el programari de codi lliure. (<-això ja queda explicat també a la introducció) En el cas singular de Catalunya també cal afegir un principi més: els recursos lingüístics lliures. [edita] Els formats oberts Hi ha comitès internacionals que han definit maneres estàndards de comunicació entre ordinadors. Un estàndard com l'HTML (el llenguatge utilitzat a les pàgines web) fa que qualsevol persona amb els coneixements necessaris pugui desenvolupar un navegador web, i això permet que tots els ordinadors (PC amb Windows, Linux, Mac o altres) puguin accedir a les pàgines web. L'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació entre ordinadors permet doncs que es pugui triar quin programari podem fer servir per a llegir-lo. D'altra banda, la transgressió dels estàndards existents o l'ús de formats tancats, fan que el contingut només pugui ser accedit amb el programari de l'empresa que l'ha creat i força els ciutadans a ser-ne clients. L'administració no pot obligar a cap ciutadà a ser client de cap empresa, sobretot si existeix l'opció dels estàndards. [edita] El codi lliure Des de fa anys hi ha unes corrents internacionals que defensen que quan es compra un programa també cal que s'expliqui com ha estat fet; és el que es coneix com a programari lliure o obert. El desenvolupament obert permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. D'aquesta manera s'ha desenvolupat el sistema GNU/Linux, paquets ofimàtics com el Koffice o l'OpenOffice.org, diferents navegadors web com el Firefox i molt altre programari de gran qualitat, algun d'ells amb empreses al darrere com IBM, HP, Novell o Sun. Quins avantatges suposa el programari obert o lliure? Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Es pot analitzar i saber que aquest programari no fa res de dolent (codi espia o maliciós). Permet a la gent del nostre país participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una industria de desenvolupament de programari i no només d'instal·lació. No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari tancat poden oferir programari lliure. És una característica que es pot demanar del producte, no pas una etiqueta associada a un proveïdor. Si diferents administracions encarreguen millores puntuals a un mateix programari, es divideixen els costos però els beneficis són per tots. [edita] Recursos lingüístics lliures Per tal que el català com a llengua pugui afrontar amb èxit el nou context anomenat societat de la informació necessitem tot un seguit d'eines de recuperació de la informació i de tecnologies de la llengua. Aquestes eines, abarquen des de sistemes capaços de detectar automàticament la llengua d'un document (i lògicament destriar el català correctament), de fer-ne un autoresum del contingut, o de ser capaços d'elaborar respostes automàticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogràfics, gramaticals, sistemes de traducció automàtica, de reconeixement de textos escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; és a dir, totes les eines necessàries perquè el tractament de la informació en la nostra llengua sigui una realitat. Aquestes són eines bàsiques en la nova societat, i per tant d'utilitat pública, que haurien de ser de lliure accés. No poder disposar lliurement d'aquestes eines, bé perquè no existeixen, perquè estan en mans d'universitats que no donen accés o perquè pertanyen a empreses privades, representa establir una barrera per la expansió de la llengua catalana dins de la societat de la informació. [edita] És per això que els sotasignats, en nom propi o de les institucions que puguin representar, demanem als partits polítics que preguin els següents compromisos de cara a la propera legislatura [edita] Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts: Demanem que els llocs web de l'administració s'adiguin als formats internacionals del W3C. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts. I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-se comunicar amb l'administració. [edita] Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures Demanem que la Generalitat mantingui la seva informació, i per tant les nostres dades, en un sistema d'emmagatzemament basat en programari del qual pugui saber què fa i de quina manera. Demanem que la Generalitat desenvolupi aquell programari propi fent servir entorns de treball lliures i oberts. Demanem que l'administració alliberi tot el codi font propi fet a mida, de manera que d'altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguin fer-lo servir. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències de programari en el conjunt de les administracions catalanes (Generalitat, diputacions i ajuntaments). Demanem que aquests diners es reinverteixin en crear un teixit industrial propi dins del camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecte als dictats de les multinacionals empreses, perquè pensem que allò que paguem entre tots ens en podem aprofitar tots, i perquè les administracions entre elles han de poder compartir costos. [edita] Ús de programari lliure en l'educació. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure Demanem que en l'educació s'utilitzi l'ensenyament del programari lliure al mateix nivell que altres tipus de programari. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure. Demanem l'ús generalitzat del programari lliure i la seva filosofia a l'educació com una eina transversal dins del currículum on es potencien els valors de llibertat, col·laboració i comunitat. Canvi d'ordre Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador. Demanem que es valorin com a mèrits la publicació de programari lliure derivat de la investigació o de la docència, tal com es valoren en l'actualitat la publicació d'articles o de patents en el món científic i universitari. I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles a tothom legalment i en català. I perquè no és acceptable que l'administració faci promoció gratuïta de (subvencionar) l'ús d'un programari comercial, quan hi ha alternatives lliures. [edita] Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic Demanem que s'inverteixi en projectes de programari lliure, existents o de nous, perquè s'adrecin a cobrir les necessitats productives i culturals de la societat catalana. Demanem que es mantingui i potenciï les infraestructures que la Generalitat ofereix als projectes de programari lliure, i que serveixin, també, de punt de trobada pel teixit associatiu i industrial relacionat amb el programari lliure. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure. Demanem compensacions fiscals per les empreses que decideixin alliberar i publicar programari de la seva propietat. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts. Demanem economitzar la xarxa de telecentres basant-los en programari lliure perquè pugui arribar a més gent i es redueixi fractura tecnològica. Demanem que els requisits dels concursos públics per a realitzar programari per a l'administració s'adeqüin al teixit empresarial català, així com al projecte a realitzar. Amb això estem demanant que no només empreses molt grans puguin realitzar projectes per l'administració sinó que també puguin participar-hi empreses petites i mitjanes, quan els projectes siguin de petita o mitjana envergadura. I ho demanem perquè creiem certament que un impuls tan important al sector tecnològic de Catalunya com representa el programari lliure necessita que els diferents actors sentin el govern al seu costat. [edita] Disponibilitat de recursos lingüístics lliures Demanem que l'administració l'elabori i alliberi els recursos llingüístics que no estiguin ja disponibles de forma lliure i multiplataforma i s'en doni difusió Demanem que la Generalitat fomenti la traducció del programari lliure al català         I ho demanem perquè no volem que els interessos empresarials eliminin la nostra llengua de les TIC per no ser "prou" rentable. -------------------------------------------------------------------------- Més informació a http://www.softcatala.org/wiki/Organitzacio_PLL Arxiu públic: http://www.mail-archive.com/orglliure%40www.softcatala.net/ --------------------------------------------------------------------------