He acabat fent el repàs a la introducció. La proposta de redacció tipus ventall que ha fet el Jordi Massaguer crec que queda mes amplia en temàtica però prou resumida. He intentat sintetitzar algunes de les suggerències del Joan Codina i he pujat algunes coses que es deien avall.
Crec que amb aquesta redacció, si no m'he descuidat res, podrem eliminar no nomes la 'situacio actual', sino també tot fins a les demandes concretes. La intencio doncs es presentar un ventall de problemes en diferents sectors, tal i com havia plantejat el Jordi, que despres matem a les demandes. Algunes edicions concretes que he fet que no he explicat abans: - El titol: Administracio -> Catalunya. Tema de pais, no de buròcrates. - Redactat nou del tema del programari intern de l'administracio. M'ha quedat mes extens del que volia pero aixi no cal molt del que diem despres. He separat programari generic i fet a mida. - Un paragraf pel tema de les PyME's - La part de recerca espero que ara s'entengui millor - He intentat resumir grollerament el que va posar en Jordi Mas de la llengua i els recursos lingüistics. Amb pena perque ja vaig dir que em va agradar especialment el seu redactat pero cal reduir, crec. Si de cas posem mes a les raons de les demandes, que les vaig fer molt esquifides. - I al darrer paragraf he volgut empalmar amb les demandes concretes. Hi ha l'aspecte d'accessibilitat pels discapacitats que va comentar el Francesc Dorca. Em sembla important pero no en conec els detalls. Wiki rulez, pero intenteu ser mesurats. On Wednesday 11 October 2006 22:20, Joan Codina wrote: > els meus comentaris > punts... > És cert que multinacionals i microsoft apuntava una mica massa en la > mateixa direcció, però microsoft representa el 90% del mercat dels pc's que > és el que té la gent, la gent no te oracle i alguns potser el photoshop, > però si volem fer un document divulgatiu cal poosar algun exemple La > introducció penso que amb les tic a Catalunya ja estava bé (clar ho havia > fet jo :-) ) i no cal dues introduccions. En tot cas retocar-la. Aquesta > primera introducció no em fa massa el pes ja que la trobo massa difusa. > En vermell el que canviaria.... > > > Tot ciutadà/na de Catalunya té dret a accedir a les tecnologies de la > informació i comunicacions (TIC), sense cap discriminació de tipus social, > econòmic, o de qualsevol altre tipus i, dins el possible, en llengua > catalana. Es tasca de la administració garantir aquest dret. > > Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari. No > obstant, l'accés al programari es veu restringit per polítiques > empresarials, en forma de contractes i llicències, que discrimina a uns > sectors de la ciutadania impedint-ne l'accés a aquest en condicions legals > i de garantia. Hi ha programari que per poder-lo usar cal pagar una > llicència i signar un contracte, impedint-ne l'accés en condicions legals, > a molts ciutadans . Aquest fet crea una situació de desigualtats no > desitjables, ja que certs sectors de la població no tenen accés a les TIC. > Succeeix que, en l'àmbit educatiu, per a cursar l'ensenyament obligatori > s'ha de pagar, en forma de llicències, a determinades empreses per a l'ús > de determinat programari.En l'àmbit educatiu, per que un alumne pugui tenir > a casa seva un entorn igual al que té a l'escola es veu obligat a pagar, en > forma de llicències, a determinades empreses per el programari que s'usa a > l'escola. Convertint-se així , l'escola, en el millor reclam comercial dels > productes que compra i usa. També ens trobem, en l'àmbit domèstic, que per > comunicar-nos amb l'administració també s'ha de pagar, en forma de > llicències, a determinades empreses. També ens trobem que quan > l'administració publica documents, demana informació en un format concret, > o ofereix utilitats per pagar tributs, obliga als ciutadans a disposar de > programari que només ven una sola empresa, i per tant els obliga a pagar-ne > la llicència. Aquestes empreses sovint fan tractes molt avantatjosos a > l'administració a canvi de poder sotmetre el ciutadà > > (En l'àmbit administratiu, es paguen llicències de programari, amb els > diners dels ciutadans, però no poden ser usats per aquests, sinó només per > l'administració.) A més succeeix també gran part d'aquest programari és fet > fora de Catalunya i això provoca que aquests diners van a parar, en una > part important, fora del territori català, al no tenir a Catalunya una > indústria de desenvolupament de programari suficientment important. En > l'àmbit de la recerca, subvencionada en gran part per diners públics, > s'esdevé que la transferència de tecnologia i coneixements en forma de > programari a la resta de la societat no és reconeguda.Entenc el que vol dir > però perquè s'ha discutit la llista... la frase no em queda gens clara. A > tot això hi hem d'afegir que si eines bàsiques per a la traducció i > localització dels programes a la llengua i al territori, per tant, > d'interès públic, no están disponibles a la ciutadania, s'estableix una > barrera per la expansió de la llengua catalana dins de la societat de la > informació, i per tant, una discriminació en vers la llengua > catalana..Perquè han de ser públiques sinó s'han pagat amb diners públics? > per tant jo posaria. Hi ha eines de traducció i localització de programes > que s'han desenvolupat amb diners públics i que haurien de estar > disponibles a tots els ciutadans i empreses que vulguin traduir el seu > programari a la nostra llengua. (de totes maneres això ja ho posem en els > "demanem"). És per tot això que demanem a l'administració, tal i com ja > están fent altres administracions, que utilitzi programari lliure i en > potenciï l'ús en el sí de la societat catalana. (això hauria d'estar en el > demanem) > > (proposo esborra a partir d'aquí. He marcat amb cursiva el que ja queda > explicat) [edita] > > Situació actual de les TIC a Catalunya > Les Tecnologies de la informació i comunicacions ja estan presents en quasi > tots els àmbits de la nostra vida. Sentim parlar sovint de la fractura > tecnològica, com la incapacitat d'algunes persones a pujar al tren de les > noves tecnologies. Però quines són aquestes tecnologies? (<- el tema de > discriminar certes persones ja queda explicat a l'introducció) A Catalunya, > i en general a Europa, som importadors de programari (software), això vol > dir que la majoria del que fem servir no està desenvolupat aquí; això > implica que moltes de les empreses informàtiques del nostre país es limitin > a ser instal·ladores o adaptadores de programari fet a fora. La tendència > actual de mercat és a que cada sector, cada especialitat, tingui només una > opció, un fabricant que ho domina de forma monopolística (per exemple > Microsoft a sistemes operatius i ofimàtica, Adobe a tractament gràfic, > etc.). Una tendència, que les darreres adquisicions i fusions estan > accentuant, i que algunes pràctiques d'aquestes grans corporacions > (pràctiques que alguns cops han estat condemnats fins i tot per la Unió > Europea) encara propicien més, tendeix a minvar la competència i la > capacitat de tria dels usuaris, denigrant l'industria de les TIC catalana i > europea al paper de simples instal·ladors. Molt del programari que es > compra fora no es pot modificar per adaptar-ho a les pròpies necessitats, > ni auditar com està fet per dins i el seu ús està restringit en molts > sentits, com ara el nombre d'ordinadors on està instal·lat o el nombre > d'usuaris. És per això que sovint aquest tipus de programari s'anomena > tancat o privatiu. (<- això es pot explicar a l'apartat de programari > lliure) Aquests programes també acostumen a guardar la informació en uns > formats interns que no s'expliquen enlloc quins són. Això provoca que la > informació que es genera amb algun d'aquests programes només es pugui > llegir amb el mateix programa; per exemple, un document fet amb Microsoft > Word només podem tenir la certesa de llegir-lo correctament si emprem > Microsoft Word, i fins i tot, amb una versió determinada. (<- això es pot > explicar a l'apartat de formats oberts) Actualment l'administració és un > dels principals clients de programari fet a fora; i el fet que > l'administració faci servir aquest programari fa que la resta de la > població es vegi forçada a fer servir programes com el Microsoft Word o > l'Internet Explorer per a poder demanar ajuts o enviar una sol·licitud > telemàtica. (<-això ja queda explicat a la introducció) Això, afegit a una > política de subvencions mal dirigida, inhibeix les oportunitats de > desenvolupar una industria local forta en les tecnologies de la informació > i les comunicacions. Davant d'aquesta situació, algunes administracions > emprenedores ja han optat amb èxit per un panorama diferent basat en dos > principis: els formats oberts i el programari de codi lliure. (<-això ja > queda explicat també a la introducció) En el cas singular de Catalunya > també cal afegir un principi més: els recursos lingüístics lliures. [edita] > > Els formats oberts > Hi ha comitès internacionals que han definit maneres estàndards de > comunicació entre ordinadors. Un estàndard com l'HTML (el llenguatge > utilitzat a les pàgines web) fa que qualsevol persona amb els coneixements > necessaris pugui desenvolupar un navegador web, i això permet que tots els > ordinadors (PC amb Windows, Linux, Mac o altres) puguin accedir a les > pàgines web. L'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació entre > ordinadors permet doncs que es pugui triar quin programari podem fer servir > per a llegir-lo. D'altra banda, la transgressió dels estàndards existents o > l'ús de formats tancats, fan que el contingut només pugui ser accedit amb > el programari de l'empresa que l'ha creat i força els ciutadans a ser-ne > clients. L'administració no pot obligar a cap ciutadà a ser client de cap > empresa, sobretot si existeix l'opció dels estàndards. > > > [edita] > > El codi lliure > Des de fa anys hi ha unes corrents internacionals que defensen que quan es > compra un programa també cal que s'expliqui com ha estat fet; és el que es > coneix com a programari lliure o obert. El desenvolupament obert permet que > tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. D'aquesta manera > s'ha desenvolupat el sistema GNU/Linux, paquets ofimàtics com el Koffice o > l'OpenOffice.org, diferents navegadors web com el Firefox i molt altre > programari de gran qualitat, algun d'ells amb empreses al darrere com IBM, > HP, Novell o Sun. Quins avantatges suposa el programari obert o lliure? > Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot > llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons > les seves necessitats. Es pot analitzar i saber que aquest programari no fa > res de dolent (codi espia o maliciós). Permet a la gent del nostre país > participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una > industria de desenvolupament de programari i no només d'instal·lació. No > discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari tancat > poden oferir programari lliure. És una característica que es pot demanar > del producte, no pas una etiqueta associada a un proveïdor. Si diferents > administracions encarreguen millores puntuals a un mateix programari, es > divideixen els costos però els beneficis són per tots. [edita] > > Recursos lingüístics lliures > Per tal que el català com a llengua pugui afrontar amb èxit el nou context > anomenat societat de la informació necessitem tot un seguit d'eines de > recuperació de la informació i de tecnologies de la llengua. Aquestes > eines, abarquen des de sistemes capaços de detectar automàticament la > llengua d'un document (i lògicament destriar el català correctament), de > fer-ne un autoresum del contingut, o de ser capaços d'elaborar respostes > automàticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogràfics, > gramaticals, sistemes de traducció automàtica, de reconeixement de textos > escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; és a dir, totes les eines > necessàries perquè el tractament de la informació en la nostra llengua > sigui una realitat. Aquestes són eines bàsiques en la nova societat, i per > tant d'utilitat pública, que haurien de ser de lliure accés. No poder > disposar lliurement d'aquestes eines, bé perquè no existeixen, perquè estan > en mans d'universitats que no donen accés o perquè pertanyen a empreses > privades, representa establir una barrera per la expansió de la llengua > catalana dins de la societat de la informació. > > > [edita] > > És per això que els sotasignats, en nom propi o de les institucions que > puguin representar, demanem als partits polítics que preguin els següents > compromisos de cara a la propera legislatura [edita] > > Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts: > Demanem que els llocs web de l'administració s'adiguin als formats > internacionals del W3C. Demanem que la documentació que generi > l'administració sigui plenament accessible en formats oberts. I ho demanem > perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes > han de fer servir per a poder-se comunicar amb l'administració. [edita] > > Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre > plataformes lliures Demanem que la Generalitat mantingui la seva > informació, i per tant les nostres dades, en un sistema d'emmagatzemament > basat en programari del qual pugui saber què fa i de quina manera. Demanem > que la Generalitat desenvolupi aquell programari propi fent servir entorns > de treball lliures i oberts. Demanem que l'administració alliberi tot el > codi font propi fet a mida, de manera que d'altres administracions, o els > ciutadans mateixos, puguin fer-lo servir. Demanem el compromís respecte a > la publicació de les despeses anuals en llicències de programari en el > conjunt de les administracions catalanes (Generalitat, diputacions i > ajuntaments). Demanem que aquests diners es reinverteixin en crear un > teixit industrial propi dins del camp de les tecnologies de la informació i > la comunicació. I ho demanem perquè no volem que la nostra administració > estigui subjecte als dictats de les multinacionals empreses, perquè pensem > que allò que paguem entre tots ens en podem aprofitar tots, i perquè les > administracions entre elles han de poder compartir costos. [edita] > > Ús de programari lliure en l'educació. > Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de > divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure Demanem que en > l'educació s'utilitzi l'ensenyament del programari lliure al mateix nivell > que altres tipus de programari. Demanem la creació de material didàctic > específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure. Demanem l'ús > generalitzat del programari lliure i la seva filosofia a l'educació com una > eina transversal dins del currículum on es potencien els valors de > llibertat, col·laboració i comunitat. Canvi d'ordre Demanem que en > concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes > comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador. Demanem que es > valorin com a mèrits la publicació de programari lliure derivat de la > investigació o de la docència, tal com es valoren en l'actualitat la > publicació d'articles o de patents en el món científic i universitari. I ho > demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem > amb eines que estiguin disponibles a tothom legalment i en català. I perquè > no és acceptable que l'administració faci promoció gratuïta de > (subvencionar) l'ús d'un programari comercial, quan hi ha alternatives > lliures. > > [edita] > > Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit > social i econòmic Demanem que s'inverteixi en projectes de programari > lliure, existents o de nous, perquè s'adrecin a cobrir les necessitats > productives i culturals de la societat catalana. Demanem que es mantingui i > potenciï les infraestructures que la Generalitat ofereix als projectes de > programari lliure, i que serveixin, també, de punt de trobada pel teixit > associatiu i industrial relacionat amb el programari lliure. Demanem ajudes > econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui > migrar a programari lliure. Demanem compensacions fiscals per les empreses > que decideixin alliberar i publicar programari de la seva propietat. > Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del > programari lliure i dels formats oberts. Demanem economitzar la xarxa de > telecentres basant-los en programari lliure perquè pugui arribar a més gent > i es redueixi fractura tecnològica. Demanem que els requisits dels > concursos públics per a realitzar programari per a l'administració > s'adeqüin al teixit empresarial català, així com al projecte a realitzar. > Amb això estem demanant que no només empreses molt grans puguin realitzar > projectes per l'administració sinó que també puguin participar-hi empreses > petites i mitjanes, quan els projectes siguin de petita o mitjana > envergadura. I ho demanem perquè creiem certament que un impuls tan > important al sector tecnològic de Catalunya com representa el programari > lliure necessita que els diferents actors sentin el govern al seu costat. > [edita] > > Disponibilitat de recursos lingüístics lliures > Demanem que l'administració l'elabori i alliberi els recursos llingüístics > que no estiguin ja disponibles de forma lliure i multiplataforma i s'en > doni difusió > > Demanem que la Generalitat fomenti la traducció del programari lliure al > català > > I ho demanem perquè no volem que els interessos empresarials > eliminin la nostra llengua de les TIC per no ser "prou" rentable. -- David García Garzón (Work) dgarcia at iua dot upf anotherdot es (Home) vokimon at telefonica adot net http://www.iua.upf.edu/~dgarcia
pgp97JfASSYFk.pgp
Description: PGP signature
