=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
              www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================




   Amb bones paraules

   El veí i el veïnat

   /Veí/ és una paraula que pot ser adjectiu o substantiu. Com a
   adjectiu significa 'pròxim, que és a prop', i avui s'aplica a
   entitats físiques (/estats veïns/, /cases veïnes/), però antigament
   s'aplicava a qualsevol cosa, material i immaterial («la mort ab gran
   pena me era vehina», és a dir, pròxima, diu el Tirant). Com a
   substantiu, /veí/ significa o bé la persona que viu molt a prop,
   sovint al costat («val més un bon veí que un mal parent»), o bé la
   persona que habita en una determinada vila, llogaret o àrea urbana
   (/els veïns de Petra/, /l'associació de veïns/).

   /Veí/ procedeix del llatí /vecinus/, dissimilació de /vicinus/, i
   aquest és un derivat de /vicus/ (poble, llogaret). El llatí
   /vicinus/ també era alhora un adjectiu i un nom, amb els mateixos
   valors que els del català actual. L'adjectiu, amb el significat de
   'pròxim' en general, es conserva en l'italià /vicino/ («la casa è
   molto vicina al mare»).

   /Vicinus/, o /vecinus/, dóna en català dues formes: la que avui és
   general, /veí/, i una forma en què es conserva la /c/ llatina
   transformada, /vesí/, avui viva a part de les Balears i en alguna
   comarca del Principat. Sembla que en català antic hi havia les dues
   formes, i a partir d'aquí /veí/ anà ocupant la major part de l'espai
   i /vesí/ restà com a minoritària. Pel que fa a Mallorca, ja al
   principi de l'època catalana veiem un Llull que escriu /veí/ (o
   /vehí/) i un Turmeda que escriu /vesí/. Sembla, però, que la forma
   /vesí/ és la que va quedar com a predominant. Avui és la que usen
   normalment a Menorca i a les Pitiüses. A Mallorca, un temps enrere
   també era general l'ús de /vesí/, paraula que encara es pot sentir
   en alguns pobles. El que ha passat a Mallorca és que /veïnat/ ha
   ocupat ---usurpat diu Coromines--- el lloc de /vesí/. Per què i com?

   En la llengua general ja se sap que /veïnat/ significa el conjunt de
   veïns d'un poble, barri o carrer («Amb aquests crits despertaràs tot
   el veïnat»), o bé un conjunt de cases que formen una petita entitat
   de població. Aquesta paraula ve del llatí /vicinatus/, amb el mateix
   significat i, òbviament, derivat de /vicinus/. Em fa la impressió
   que el /veïnat/ mallorquí ('veí') ha vingut per una altra via:
   sembla que de l'adjectiu /veïnat/, relacionat amb el verb /veïnar/,
   'tenir relacions de veïnatge'. La substitució hauria començat per
   aquest ús adjectiu (/una casa veïnada/, /una possessió veïnada/), i
   després l'adjectiu hauria passat al valor substantiu, primer aplicat
   als veïns pròxims (/els meus veïnats/) i després als veïns com a
   conjunt de residents (/l'associació de veïnats/). De fet, hi ha
   llocs on només s'empra /veïnat/ en el primer sentit i es conserva
   /vesins/ per al segon. El diccionari d'Antoni Figuera (1840)
   interessant pel caràcter descriptiu del català mallorquí de l'època,
   registra /vesí/ (amb tots els sentits) i /veynâd/ (definit com a
   'immediat, prop, al costat'), alhora que consigna /vehí/ en un
   apèndix "de termes mallorquins antiquats ... per a entendre el poeta
   llemosí Ausias March". També inclou els castellanismes /vesindari/ i
   /vesindat/, que el lexicògraf percebia com a paraules catalanes normals.

   Naturalment, qui vulgui que digui /veïnat/ amb el significat de
   'veí', però una altra cosa hem de propugnar per als registres
   formals i neutres, de tipus informatiu o expositiu, dels mitjans de
   comunicació i àmbits semblants. Aquests àmbits han d'aspirar a
   construir una llengua basada en la voluntat d'unitat i confluència
   de les diferents varietats territorials, objectiu que s'assoleix
   renunciant cadascú a les alteracions que hagin separat el propi
   parlar dels usos generals. Una llengua, a més, clara i precisa, en
   què hi hagi les mínimes possibilitats de confusió i dreçada amb la
   idea que el destinatari potencial del missatge és tota la comunitat
   lingüística. Aquí els veïns són els veïns, i el veïnat és el conjunt
   de veïns.

   Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
   del /Diari de Balears/, el dia 19 de desembre de 2009.

   http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/veins.html




~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
                    Diccitionari
          http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>

-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------


Responder a