[admpub] El Parlament rebutja el software lliure
El Parlament rebutja el software lliure El Parlament va rebutjar una proposta del PSC per garantir lâús del programari lliure en els documents presentats a la cambra catalana. El grup socialista volia incloure lâexpressió âo de software lliureâ dins dâun dels articles de la proposta de nou reglament del Parlament: âEls documents presentats en suport informà tic o transmesos per mitjans informà tics, electrònics o telemà tics són admesos si seân garanteix la disponibilitat i lâaccés i hi ha compatibilitat amb els sistemes emprats pel Parlament o de software lliureâ. Aquest afegitó va ser rebutjat per majoria i es va optar per un suport genèric a lâús de software lliure. El PSC tornarà a defensar avui aquesta qüestió perquè s'afegeixi al reglament. http://www.e-noticies.com/2005/06/21/popups/popImprimirElemento_asp_idSeccion_1_idSubSeccion_2_id_18824.htm -- Jesús Corrius i Llavina Pà gina personal: http://www.corrius.org/ Planeta Softcatalà : http://planeta.softcatala.org/ Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
Jesús Corrius [EMAIL PROTECTED] escribió: informàtics, electrònics o telemàtics són admesos si se?n garanteix la disponibilitat i l?accés i hi ha compatibilitat amb els sistemes emprats pel Parlament o de software lliure?. Aquest afegitó va ser rebutjat per És que parlen i no saben de què parlen. Què vol dir això de sistemes emprats pel Parlament o de software lliure? És molt més fàcil que tot això: formats lliures. I ja està. Però es veu que és molt difícil fer un truc amb el mòbil a qualsevol persona que tingui mitja idea de la qüestió a fi que informi sobre el concepte i l'expressió correcta. Mode sarcàstic on/ És clar, com que a Catalunya no n'hi ha gairebé d'entitats, grups locals i d'altres mostres de societat civil en aquesta matèria... /mode sarcàstic off Si hi ha algú que tingui contacte fàcil amb aquesta colla, que els hi faci el bé de caritat d'aclarir-los-hi les circumvolucions cerebrals. -- Xavier Cuchí Burgos [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] http://javiercuchi.bitacoras.com Usuario Skype: mcagunlow ICQ # 66532465 Barcelona - España - UE Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
On 6/21/05, manel [EMAIL PROTECTED] wrote: Sembla que el programari lliure és màrqueting polític. Estàndards oberts no deu quedar tan bé. Exacte, a mi em fa molta gràcia la relació dels polítics amb el programari lliure. El nom els ha molat molt i l'intenten utilitzar, queda progre, però són incapaços d'entendre de què parlen i llegir el que en diuen fa riure. El que em preocupa més és que deuen actuar així per a tots els temes. :-( pere En/na Javier Cuchí Burgos ha escrit: Jesús Corrius [EMAIL PROTECTED] escribió: informàtics, electrònics o telemàtics són admesos si se?n garanteix la disponibilitat i l?accés i hi ha compatibilitat amb els sistemes emprats pel Parlament o de software lliure?. Aquest afegitó va ser rebutjat per És que parlen i no saben de què parlen. Què vol dir això de sistemes emprats pel Parlament o de software lliure? És molt més fàcil que tot això: formats lliures. I ja està. Però es veu que és molt difícil fer un truc amb el mòbil a qualsevol persona que tingui mitja idea de la qüestió a fi que informi sobre el concepte i l'expressió correcta. Mode sarcàstic on/ És clar, com que a Catalunya no n'hi ha gairebé d'entitats, grups locals i d'altres mostres de societat civil en aquesta matèria... /mode sarcàstic off Si hi ha algú que tingui contacte fàcil amb aquesta colla, que els hi faci el bé de caritat d'aclarir-los-hi les circumvolucions cerebrals. -- Xavier Cuchí Burgos [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] http://javiercuchi.bitacoras.com Usuario Skype: mcagunlow ICQ # 66532465 Barcelona - España - UE Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ __ Renovamos el Correo Yahoo! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ -- Pere QUINTANA SEGUÍ mailto [EMAIL PROTECTED] web http://pere.quintanasegui.com weblog . http://bits.quintanasegui.com jabber (IM) . [EMAIL PROTECTED] Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
Em costa molt argumentar als legisladors: * Com la indústria del programari local (del à mbit dels legisladors) es beneficiarà *globalment* (dirÃem com el PIB puja, per entendre'ns) pel fet de promocionar que es produeixi i es consumeixi programari lliure. L'estructura de la indústria del software als EUA està basada en una part molt gran en proveïdors de programari està ndard empaquetat que ataquen a mercats horizontals principalment (Adoble, Oracle, etc). Aquesta indústria, que està reflexada en part molt gran al Nasdaq, mou uns 75$ billions (americans és clar) de dòlars. Quan Ballmer diu que el programari lliure destrueix la indústria vol dir la seva indústria actual als EUA. De fet, el programari lliure no destrueix la indústria la transforma, i en un procés de transformació sempre hi ha algú que es queda fora de lloc. El programari lliure és un fenomen disrruptiu molt important a l'indústria del programari. A Catalunya i la resta del sur d'Europa no existeix una indústria de molt gran en proveïdors de programari està ndard empaquetat (tret de Panda i alguna empresa més). Només has de mirar empreses d'aquà afiliades a lobbys de fabricants de software. La nostra indústria està basada principalment en serveis (molt més que als EUA) i el programari lliure encaixa molt bé en les indústries de serveis al fomentar la lliure competència (tothom pot ser desenvolupador i distribuidor), hi ha milers de linees de codi per reutilizar, etc. Quan tingui temps he d'escriure un article més extens d'això, però bà sicament, només has de mirar quina estructura té la indústria aquà (empresa petita o mitjana de serveis) en front d'altres països (EEUU, Xina, Japó i India principalment) i com l'ús de programari lliure afecta a les barres d'entrada, lliure competència, i les estructures de mercats (nombre de competidors, concentració del mercat, etc). Salut, Jordi, -- Jordi Mas i Hernà ndez, HomePage http://www.softcatala.org/~jmas/ Bloc personal http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/ Planeta Softcatalà : http://www.softcatala.org/planet/ Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
--- Josep Monés i Teixidor [EMAIL PROTECTED] escribió: Si algú em dóna bons arguments li estaré molt agraït! Josep Els arguments d'alta política per recolzar el programari lliure haurien de ser entre d'altres la concatenació dels arguments que ja exposes per les empreses, les administracions, etc. però segurament és cert que en el llenguatge dels estatistes es poden contraargumentar amb èxit objeccions al programari lliure i recomanacions al model de programari privatiu. Una d'elles la va fer servir insistentment el Ballmer durant la seva recent visita a Barcelona: si el programari lliure és gratis no hi han factures, no hi han remuneracions per a dotar llocs de treball, no creix el PIB. La majoria dels membres d'aquesta llista ja sabem que es pot generar més volum de negoci amb el programari lliure que no pas amb el privatiu per la via del creixement dels serveis i la intensificació de l'ús d'una tecnologia més eficient i més barata però cal explicar-ho en termes macroeconòmics. Per exemple: 1.- L'ús del programari lliure incrementa la productivitat, no només en el desenvolupament de programari (es reaprofiten una vegada i un altre línies de codi que ja no cal reescriure) sinó també en les empreses que han de fer ús de les tecnologies en els seus processos de negoci, ja que l'adaptació i adequació del programari a les seves necessitats específiques serà més ràpida i econòmica. 2.- El cost de les llicències de programari privatiu representa una exportació directa de renda i de riquesa cap als països on són les seus de les empreses desenvolupadores d'aquest programari. Una exportació de rendes que no es pot considerar una inversió, atesa la ràpida obsolescència de les versions, el caràcter immaterial del programari i el fet que no es permet revendre a tercers les llicències adquirides. 3.- Els fabricants de programari privatiu exerceixen un control desproporcionat sobre les condicions d'ús d'aquest programari, sobre la qualitat i el nivell de suport als usuaris, sobre els formats dels documents on s'emmagatzema la informació dels seus clients, sobre el moment i condicions en que aquest programari ha de ser actualitzat, etc., provocant una situació de dependència tecnològica que difícilment es pot controlar des del propi país. 4.- El programari lliure fa més fàcil l'eliminació de barreres d'accés a les noves tecnologies reduint costos de cara a l'usuari final. Malauradament, la credibilitat dels arguments amb freqüència depèn més de la persona que els dóna que no pas de la seva consistència, i al final aquests personatges creuen el que volen creure en funció dels seus interessos i dels seus prejudicis. A qui hem de convèncer és a la gent que ha de fer servir el programari per al seu oci o per la seva feina. Paco Arquero - La violencia es el último recurso de los incompetentes Isaac Asimov __ Renovamos el Correo Yahoo! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
El dt 21 de 06 del 2005 a les 13:26 +0200, en/na Jordi Mas va escriure: Em costa molt argumentar als legisladors: * Com la indústria del programari local (del à mbit dels legisladors) es beneficiarà *globalment* (dirÃem com el PIB puja, per entendre'ns) pel fet de promocionar que es produeixi i es consumeixi programari lliure. L'estructura de la indústria del software als EUA està basada en una part molt gran en proveïdors de programari està ndard empaquetat que ataquen a mercats horizontals principalment (Adoble, Oracle, etc). Aquesta indústria, que està reflexada en part molt gran al Nasdaq, mou uns 75$ billions (americans és clar) de dòlars. Quan Ballmer diu que el programari lliure destrueix la indústria vol dir la seva indústria actual als EUA. De fet, el programari lliure no destrueix la indústria la transforma, i en un procés de transformació sempre hi ha algú que es queda fora de lloc. El programari lliure és un fenomen disrruptiu molt important a l'indústria del programari. A Catalunya i la resta del sur d'Europa no existeix una indústria de molt gran en proveïdors de programari està ndard empaquetat (tret de Panda i alguna empresa més). Només has de mirar empreses d'aquà afiliades a lobbys de fabricants de software. La nostra indústria està basada principalment en serveis (molt més que als EUA) i el programari lliure encaixa molt bé en les indústries de serveis al fomentar la lliure competència (tothom pot ser desenvolupador i distribuidor), hi ha milers de linees de codi per reutilizar, etc. Quan tingui temps he d'escriure un article més extens d'això, però bà sicament, només has de mirar quina estructura té la indústria aquà (empresa petita o mitjana de serveis) en front d'altres països (EEUU, Xina, Japó i India principalment) i com l'ús de programari lliure afecta a les barres d'entrada, lliure competència, i les estructures de mercats (nombre de competidors, concentració del mercat, etc). Ja... aquest també l'he provat... quan exposo aquest argument em contesten: però la estructura de les empreses informà tiques d'aquà ja està basada en un model de serveis, en què queda el canvi de model del programari lliure, per què serveix? Aquest argument els diu bà sicament, que tot queda igual, amb la cosa afegida que si tenim empreses dedicades al mercat interior sense vocació de sortir que tenen aquest nÃnxol perquè són properes, llavors obrim la porta a que en vinguin de fora. Ãs clar que el programari lliure els permet donar aquests serveis abaratint costos. La putada és que no es pot argumentar que les empreses han d'assumir riscos sense possibilitats de contrapartides. Per això es queden fent el que fan. Idees per replicar a això? Josep Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
Ep, Ja... aquest també l'he provat... quan exposo aquest argument em contesten: però la estructura de les empreses informà tiques d'aquà ja està basada en un model de serveis, en què queda el canvi de model del programari lliure, per què serveix? Aquest argument els diu bà sicament, que tot queda igual, amb la cosa afegida que si tenim empreses dedicades al mercat interior sense vocació de sortir que tenen aquest nÃnxol perquè són properes, llavors obrim la porta a que en vinguin de fora. Ãs clar que el programari lliure els permet donar aquests serveis abaratint costos. La putada és que no es pot argumentar que les empreses han d'assumir riscos sense possibilitats de contrapartides. Per això es queden fent el que fan. Hi ha un bon grapat. Algunes interessants: - Indepèndecia tecnològica. No has de ser el VAR (Value Added Reseler) o distribuidor de ningú per treballar en programari lliure. LAMP és un bon cas d'això en front a opcions propetà ries. No t'has de certificar en cap tecnologia ni pagar taxes a ningú (llegeix aquà XXX solution provider, certified professinal, etc). - Gran possibilitat de re-usar codi i aplicacions. Hi ha milers d'exemples i biblioteques ja fetes molt útils. - Possibilitat d'adapatabilitat total de les soluccions (accés al codi font vs. accés només a API/ABIs). Per mi el més important és si al final vols ser una empresa que es dedica a obrir i instal·lar capses retractilades als EUA o qualsevol altre lloc o vols treballar amb tecnologies que et permeten ser partÃcep d'aquest coneixement i poder participar amb el destà d'aquests projectes. Sé que aquesta última a alguns empresaris això pot no dir-lis res però té que veure més amb tu com a professional d'IT que vols fer a la vida... Jordi, -- Jordi Mas i Hernà ndez, HomePage http://www.softcatala.org/~jmas/ Bloc personal http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/ Planeta Softcatalà : http://www.softcatala.org/planet/ Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
--- Josep Monés i Teixidor [EMAIL PROTECTED] va escriure: Eps! Passes molt ràpidament per aquest argument. I crec que cal aturar-s'hi. Dius, si ho entenc bé, que amb programari lliure es genera més volum de negoci per: * creixement de serveis * tecnologia més eficient i barata Aquí es podria argumentar: * Estàs dient que per prestar un mateix serveix es factura menys perquè la tecnologia més barata. El raonament és que això fa que es consumeixin més serveis; o sigui que la demanda no es mou estrictament per necessitat sinó que hi ha serveis que si són prou barats es compren, cosa amb la que tothom hi estaria d'acord. Però estàs dient que amb aquest increment es superaria el volum de negoci total anterior? Si dius això no ho entenc. Durant la revolució industrial la introducció de màquines va fer que la producció de la mateixa quantitat de producte fos molt més barata i necessités menys gent treballant, però com que els productes eren més barats va augmentar la demanda i al final la economia va crèixer molt més i es van generar més llocs de treball. Si fer servir un ordinador és més barat, es compraran més ordinadors, l'aplicació dels quals augmentarà la eficiència en molts àmbits, i per tant augmentarà la productivitat general de l'economia i es produirà creixement. La impressió que tinc fins ara és que, a banda dels arguments com a consumidor, els arguments per moure la indústria cap al programari lliure els basem molt en que ens serveix, com a zona no propietària dels productes informàtics d'ús habitual, per reduir dependència cap a fora. (...) M'agradaria trobar arguments que, sense entrar en el, ells i nosaltres, funcionés globalment. T'he donat el que tu dius arguments com a consumidor perquè crec que són els arguments que funcionen des d'una mirada d'estratègia econòmica i tecnològica de país, mirant de posar-me en l'estret espai del cervell d'un polític (sense mals rotllos, si algun d'aquests m'escolta ;-)), però des del punt de vista de les empreses productores de tecnologia crec que també són vàlids. Recordo que quan va començar això d'Internet tothom deia molt seriós que omplir la Xarxa de continguts prou atractius seria molt lent i costós i que per tant el creixement mateix d'usuaris estaria sempre molt limitat als experts, i efectivament així hauria estat si no fós pel fenòmen de la introducció voluntària i gratuita d'eines i continguts per part de milers d'usuaris, empreses i organitzacions, i al final aquest model ha generat molt més negoci arreu perquè tothom ha entés que cal estar a Internet i contracta empreses i profesionals per poder estar a Internet. Si el model de creixement de la Xarxa hagués estat, per exemple, com el de la televisió, amb empreses de continguts organitzades en canals, navegar per Internet sera ara mateix encara un caprici de maniàtics de les novetats. Per altra banda la naturalesa nacionalista d'alguns arguments no és gens improcedent, escolta't als polítics, tots parlen de la competitivitat de les nostres empreses, de fer avançar el país cap als primers llocs de desenvolupament, d'atraure capitals foranis, etc. Tot polític és nacionalista per naturalesa (sigui quina sigui la nació que consideri la seva) encara que digui el contrari. De tota manera et donaré un argument molt global, encara que ja et dic que resultarà poc interessant per als que prenen decisions polítiques i empresarials (especialment en els temps que corren): el model d'innovació cooperatiu és més eficaç i eficient que el model competitiu, atés que cada innovador no ha de partir de 0, sinó que es pot recolzar en la feina dels precedents i dels contemporanis. L'argument competitiu, que a més pretén justificar les patents sobre el coneixement científic, diu que cada innovador ha de protegir la seva feina amb el secret i el monopoli perquè en cas contrari no podria obtenir beneficis sobre la seva feina i per tant no tindria incentius per treballar... si això fos cert, d'on surt tota la gent que treballa cada dia en el desenvolupament de programari lliure? són potser extraterrestres? o és que no innoven? Paco Arquero - La violencia es el último recurso de los incompetentes Isaac Asimov __ Renovamos el Correo Yahoo! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
Re: [admpub] El Parlament rebutja el software lliure
El dt 21 de 06 del 2005 a les 18:30 +0200, en/na Paco Arquero va escriure: --- Josep Monés i Teixidor [EMAIL PROTECTED] va escriure: Durant la revolució industrial la introducció de mà quines va fer que la producció de la mateixa quantitat de producte fos molt més barata i necessités menys gent treballant, però com que els productes eren més barats va augmentar la demanda i al final la economia va crèixer molt més i es van generar més llocs de treball. Si fer servir un ordinador és més barat, es compraran més ordinadors, l'aplicació dels quals augmentarà la eficiència en molts à mbits, i per tant augmentarà la productivitat general de l'economia i es produirà creixement. mmm... ok... però tu veus el mercat de l'informà tica aixà ara? A mi em sembla que l'adopció dels ordinadors no està limitada pel preu de les aplicacions sinó per coses com la dificultat o facilitat de digitalitzar processos, etc... Però ok! L'utilitzaré aquest! ;P T'he donat el que tu dius arguments com a consumidor perquè crec que són els arguments que funcionen des d'una mirada d'estratègia econòmica i tecnològica de paÃs, mirant de posar-me en l'estret espai del cervell d'un polÃtic (sense mals rotllos, si algun d'aquests m'escolta ;-)), però des del punt de vista de les empreses productores de tecnologia crec que també són và lids. I tant! Si de fet el programari lliure s'acaba imposant serà perquè la demanda (els consumidors) aixà ho requereix. I si els productors veuen que serà aixà (entenen els arguments del consumidor) potser es volen avançar als competidors. El que passa és que com que estava plantejant-me la situació d'intentar convèncer a polÃtics perquè facin polÃtiques de cares a convèncer productors i tot això... Recordo que quan va començar això d'Internet tothom deia molt seriós que omplir la Xarxa de continguts prou atractius seria molt lent i costós i que per tant el creixement mateix d'usuaris estaria sempre molt limitat als experts, i efectivament aixà hauria estat si no fós pel fenòmen de la introducció voluntà ria i gratuita d'eines i continguts per part de milers d'usuaris, empreses i organitzacions, i al final aquest model ha generat molt més negoci arreu perquè tothom ha entés que cal estar a Internet i contracta empreses i profesionals per poder estar a Internet. Si el model de creixement de la Xarxa hagués estat, per exemple, com el de la televisió, amb empreses de continguts organitzades en canals, navegar per Internet sera ara mateix encara un caprici de manià tics de les novetats. Ens ha salvat la naturalesa humana. Tothom vol ser escoltat :) Per altra banda la naturalesa nacionalista d'alguns arguments no és gens improcedent, escolta't als polÃtics, tots parlen de la competitivitat de les nostres empreses, de fer avançar el paÃs cap als primers llocs de desenvolupament, d'atraure capitals foranis, etc. Tot polÃtic és nacionalista per naturalesa (sigui quina sigui la nació que consideri la seva) encara que digui el contrari. no no... no ho és pas... el que hi veig és que algú pot dir: molt bé, entenc perquè és millor per nosaltres que si tot el món fa programari propietari i nosaltres fem lliure a nosaltres ens va millor. Però què passa si tothom fa programari propietari?. En aquest punt ja no hi ha nosaltres i ells, per la qual cosa l'argument deixa de funcionar. Em plantejava si els avantatges d'aquest pas són transitoris o romanen en una situació d'aquest tipus. A banda m'agrada etiquetar-ho de nacionalista perquè ho són per fer urticà ria a la gent que pugui fer aquests arguments i que diguin que això dels nacionalismes són lo pitjor... que n'hi han... m'estava divertint una miqueta... de bon rotllo eh... ;) De tota manera et donaré un argument molt global, encara que ja et dic que resultarà poc interessant per als que prenen decisions polÃtiques i empresarials (especialment en els temps que corren): el model d'innovació cooperatiu és més eficaç i eficient que el model competitiu, atés que cada innovador no ha de partir de 0, sinó que es pot recolzar en la feina dels precedents i dels contemporanis. Aquest seria ben bo si tinguéssim un pèl més d'autoestima. De saber que podem fer-ho tant bé o millor que qualsevol en igualtat de condicions. Això requereix una economia dinà mica, d'empreses que assumeixen riscos, que apareixen i que desapareixen, que triomfen o no, que duren poc o molt, d'una certa incertesa, que aquà no tenim. Està bé que ho veiem, a veure si ens adaptem. L'argument competitiu, que a més pretén justificar les patents sobre el coneixement cientÃfic, diu que cada innovador ha de protegir la seva feina amb el secret i el monopoli perquè en cas contrari no podria obtenir beneficis sobre la seva feina i per tant no tindria incentius per treballar... si això fos cert, d'on surt tota la gent que treballa
