El dt 21 de 06 del 2005 a les 18:30 +0200, en/na Paco Arquero va escriure: > --- Josep Monés i Teixidor <[EMAIL PROTECTED]> va > escriure:
> Durant la revolució industrial la introducció de > mà quines va fer que la producció de la mateixa > quantitat de producte fos molt més barata i necessités > menys gent treballant, però com que els productes eren > més barats va augmentar la demanda i al final la > economia va crèixer molt més i es van generar més > llocs de treball. Si fer servir un ordinador és més > barat, es compraran més ordinadors, l'aplicació dels > quals augmentarà la eficiència en molts à mbits, i per > tant augmentarà la productivitat general de l'economia > i es produirà creixement. > mmm... ok... però tu veus el mercat de l'informà tica aixà ara? A mi em sembla que l'adopció dels ordinadors no està limitada pel preu de les aplicacions sinó per coses com la dificultat o facilitat de digitalitzar processos, etc... Però ok! L'utilitzaré aquest! ;P > T'he donat el que tu dius "arguments com a consumidor" > perquè crec que són els arguments que funcionen des > d'una mirada d'estratègia econòmica i tecnològica de > paÃs, mirant de posar-me en l'estret espai del cervell > d'un polÃtic (sense mals rotllos, si algun d'aquests > m'escolta ;-)), però des del punt de vista de les > empreses productores de tecnologia crec que també són > và lids. I tant! Si de fet el programari lliure s'acaba imposant serà perquè la demanda (els consumidors) aixà ho requereix. I si els productors veuen que serà aixà (entenen els arguments del consumidor) potser es volen avançar als competidors. El que passa és que com que estava plantejant-me la situació d'intentar convèncer a polÃtics perquè facin polÃtiques de cares a convèncer productors i tot això... > Recordo que quan va començar això d'Internet > tothom deia molt seriós que omplir la Xarxa de > continguts prou atractius seria molt lent i costós i > que per tant el creixement mateix d'usuaris estaria > sempre molt limitat "als experts", i efectivament aixà > hauria estat si no fós pel fenòmen de la introducció > voluntà ria i gratuita d'eines i continguts per part de > milers d'usuaris, empreses i organitzacions, i al > final aquest model ha generat molt més negoci arreu > perquè tothom ha entés que cal estar a Internet i > contracta empreses i profesionals per poder estar a > Internet. Si el model de creixement de la Xarxa hagués > estat, per exemple, com el de la televisió, amb > empreses de continguts organitzades en canals, navegar > per Internet sera ara mateix encara un caprici de > manià tics de les novetats. > Ens ha salvat la "naturalesa humana". Tothom vol ser escoltat :) > Per altra banda la naturalesa "nacionalista" d'alguns > arguments no és gens improcedent, escolta't als > polÃtics, tots parlen de la competitivitat de "les > nostres empreses", de fer avançar el paÃs "cap als > primers llocs de desenvolupament", d'atraure capitals > foranis, etc. Tot polÃtic és nacionalista per > naturalesa (sigui quina sigui la nació que consideri > la seva) encara que digui el contrari. > no no... no ho és pas... el que hi veig és que algú pot dir: "molt bé, entenc perquè és millor per nosaltres que si tot el món fa programari propietari i nosaltres fem lliure a nosaltres ens va millor. Però què passa si tothom fa programari propietari?". En aquest punt ja no hi ha "nosaltres" i "ells", per la qual cosa l'argument deixa de funcionar. Em plantejava si els avantatges d'aquest pas són transitoris o romanen en una situació d'aquest tipus. A banda m'agrada etiquetar-ho de "nacionalista" perquè ho són per fer urticà ria a la gent que pugui fer aquests arguments i que diguin que això dels nacionalismes són "lo pitjor"... que n'hi han... m'estava divertint una miqueta... de bon rotllo eh... ;) > De tota manera et donaré un argument molt global, > encara que ja et dic que resultarà poc interessant per > als que prenen decisions polÃtiques i empresarials > (especialment en els temps que corren): el model > d'innovació cooperatiu és més eficaç i eficient que el > model competitiu, atés que cada innovador no ha de > partir de 0, sinó que es pot recolzar en la feina dels > precedents i dels contemporanis. Aquest seria ben bo si tinguéssim un pèl més d'autoestima. De saber que podem fer-ho tant bé o millor que qualsevol en igualtat de condicions. Això requereix una economia dinà mica, d'empreses que assumeixen riscos, que apareixen i que desapareixen, que triomfen o no, que duren poc o molt, d'una certa incertesa, que aquà no tenim. Està bé que ho veiem, a veure si ens adaptem. > L'argument > competitiu, que a més pretén justificar les patents > sobre el coneixement cientÃfic, diu que cada innovador > ha de protegir la seva feina amb el secret i el > monopoli perquè en cas contrari no podria obtenir > beneficis sobre la seva feina i per tant no tindria > incentius per treballar... si això fos cert, d'on surt > tota la gent que treballa cada dia en el > desenvolupament de programari lliure? són potser > extraterrestres? o és que no innoven? És que ells no ja parlen d'innovació com a un valor per millorar la societat, sinó de l'explotació comercial de la propietat sobre la innovació, com a una manera de competir amb els altres països. És ben bé el dilema del presoner entre estats. Josep ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
