-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE----- Hash: SHA1 El Dimarts 04 Maig 2004 22:57, Josep Mon�s i Teixidor va escriure: > On dt, 2004-05-04 at 22:25, Benjam� Villoslada wrote: > > En quant als usuaris, les difer�ncies entre distros poden quedar molt en > > segon pla. Nom�s cal tenir la precauci� de nom�s instal�lar RPMs i DEBs > > per la distribuci� de cadasc�. �s q�esti� de formaci� de fons. > > B�sicament �s abaratir mantenir un parc de moltes m�quines. Normalment > fan una maqueta i la repliquen a totes les m�quines. No van instal�lant > sistemes operatius amb CD com aquell que est� a casa, seria car�ssim.
D'acord, l'administraci� escull una distro. No importa que sigui la *ex. Si compren voldran que funcioni f�cilment amb la que usen. �s una cosa f�cil d'aconseguir. > A banda que quan un usuari t� un problema, com m�s homogeni, m�s f�cil > �s solucionar-ho. Si ja amb els Windows hi ha multitud de problemes > d'aquest estil (de que s�n diferents entre ells), imagina't amb distros > diferents (que entre elles de vegades hi ha moltes difer�ncies). En Windows �s normal que hi hagi problemes. No �s compatible ni el MS-DOS, amb Windows i aix� que �s de la mateixa casa --comencant amb que els accents d'un lloc no es veuen b� a l'altre i aix� nom�s �s la punta de l'iceberg (perdonau el t�pic :) Per� aix� forma part del passat, no �s el nostre problema. Adaptar a diferents distros �s un detall final de la subsecci� instal�laci�. No un entrebanc de fons omnipresent. Entrant en mat�ria: el programari que necessita l'administraci� per consum intern �s del m�s assequible que es fa en programari --la prova �s que n'hi ha poc: no posa als h�ckers. S'assembla molt a la gesti� <cebolleta>ram en el que treballo des del 82 quan en tenia 18 </cebolleta>. Els programes de gesti� s�n un enrenou per� en el fons trivials: s�n molts, eficients, que sovint nom�s necessiten desar i llegir b� moltes coses dins bases de dades. El 90% de la interf�cie ara se fa per entorns web. Darrere hi ha bases de dades (PostgreSQL, MySQL). Es tracta del programari que possiblement �s la cosa m�s igual entre sistemes, estigui on estigui instal�lat. S�n daemons. Abans parlava d'instal�ladors RPM i DEB adaptats a diferents distros i versions perqu� havia sortit la cosa de maquinari, que s� �s m�s complicada perqu� sovint �s un afegit� del kernel. Per� si �s aquest el cas: > A veure, jo parlo de la distro que fan servir internament a la > administraci�. En aquest cas �s on em sembla que la homogene�tzaci� t� > parts molt positives en el cost de manteniment. la cosa es simplifica molt. > Els usuaris finals (que s'ho instal�len i mantenen ells mateixos) > �bviament que facin el que vulguin, aix� no t� cap repercussi� a > l'administraci�. �bviament, l'administraci� hauria d'oferir tot el seu > programari ni que sigui en codi font per tenir-lo disponible en altres > distros (imagino que seria programari lliure no?). Exacte :) Si l'administraci� posa a disposici� de la comunitat un programa d'inter�s general (educaci�, formaci�, relacions amb ells) haur� de fer-lo f�cilment instal�lable a totes les distros sempre, tengui el contribuent o no la *ex. > Jo no dic que fer una distro sigui la millor opci�, nom�s explico les > raons per les quals, en la meva opini�, tothom n'est� fent una (ning� > m'ha explicat les seves raons, �s una opini� personal). Pel que m'han explicat, m�s o manco va anar aix�: a Extremadura van voler fer la seva distro per impulsar el programari lliure. �s una forma de fer-ho com un altre i els ha sortit b� i tot aix� que tenen, per� �s un cas que t� el seu moment. Possiblement va sorgir el problema de la seguretat. �s una feinada. Soluci�, basar-la en Debian i que asseguritzin ells perqu� ho fan molt b�. Debian �s la plataforma ideal per fer sorgir coses aix�, no es dep�n de cap empresa. Per� problema 2: costa massa instal�lar-la. Soluci� 2: em un instal�lador f�cil i en castell�. La cosa t� un ress� brutal i el detall agrada als pol�tics d'arreu per la cosa medi�tica que comporta. Ara tothom vol la seva. T� sentit? Medi�tic, res m�s, i cada pic menys. Al contrari, a mida que en surten m�s hom es pregunta: cal? Per aix� deia que va tenir el seu moment --bo per a tothom, naltros tamb�. Al final, encara que es digui Linex, si alg� ha de fer una cosa per ells, ho fa per Debian. Podria ser per SuSE, Fedora o Mandrake. Si �s d'inter�s general hauria de ser per totes per no imposar cap distribuci�. Tot es programari lliure i el resultat final �s el mateix. Simplificant: el problema �s la instal�aci� i l'idioma. El primer cada pic est� m�s superat perqu� hi treballa molt�ssima gent a tot el planeta. En el cas del catal�, segon nom�s ho podem fer nosaltres. Crec que cal centrar-se en la llengua i la formaci�. - -- Benjam� http://bitassa.com . -----BEGIN PGP SIGNATURE----- Version: GnuPG v1.2.2-rc1-SuSE (GNU/Linux) iD8DBQFAmEU/TA1R+FisWzsRAj5dAJ4qZ+2bnRusimno9w4mm1F5yHzKhgCeN4Jv s+Q1OYO/tZoty9+rgc5PjiA= =afw+ -----END PGP SIGNATURE----- ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
