El 11/05/16 a les 22:28, Narcis Garcia ha escrit: > A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el > programari lliure a diferència de la resta: > www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html > > I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se: > http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
Vagi per endavant que no m'entusiasma gaire la idea de "crossposting" entre llistes de correu, sabent com solien acabar als grups de notícies... i amb algun disgust que aquí ja hem tingut. Dita la qual cosa i llegit l'article resum de l'estudi, no només no ho veig com un "atac" (per fer servir la mateixa paraula contundent que a l'altra llista) sinó que personalment crec que té raó en el que diu. Ara bé, també crec que l'enfocament és limitat. Deixant de banda la fama de tirà d'en Torvalds, que podria fer córrer rius de tinta^Wbits, tenim un exemple prou recent i d'envergadura de democràcia que no funciona: l'escissió d'OpenOffice a LibreOffice. En el si d'Oracle (que també quins uns), els desenvolupadors no tenien gens clar com podien exercir la direcció del projecte i van marxar en massa a un fork, que ha esdevingut de facto en la branca mestra. Personalment, en aquest sentit no em sorprendria que en el futur passés quelcom similar amb VirtualBox, que algun soroll de sabre s'ha sentit ja. Si entenem com a "projecte democràtic" l'existència d'una constitució com sembla apuntar l'estudi, com la que té Debian, docs molts projectes de programari lliure no en tenen, sigui per una "direcció gurú" com la del nucli de Linux, sigui perquè la seva dimensió relativament reduïda no ho justifiqui, sigui perquè simplement mai s'han trobat amb la necessitat. Cas ben diferent, gairebé m'atreviria a dir que excepció dins la norma, és la organització interna de Debian, amb una constitució clarament definida i uns processos de discussió i votació. Clar que en aquest cas estem parlant d'una distribució més que d'un projecte de programari lliure, on hi ha matisos addicionals que crec s'escapen de l'àmbit de l'estudi. Així doncs, estic d'acord amb la conclusió que els projectes de programari lliure poden ser no democràtics enfocats individualment. Dit això, però, el mateix ecosistema del programari lliure té mecanismes per suplir aquesta falta de democràcia en forma de derivació de codi per tercers. Com en el cas de LibreOffice, si la majoria de desenvolupadors migren, en certa forma realitzen un exercici de democràcia a l'impulsar una nova branca que resulti més forta que l'original.