El meló i el pernil no tenen res a veure, tot i que hi ha gent que els combina per tenir un bon resultat.
El programari lliure és un afer de drets d'autor i d'usuari, i en canvi la democràcia és un afer organitzatiu en un grup de persones, siguin cuineres o informàtiques. Si jo faig un programa (amb la meva dictadura unipersonal) tinc tot el dret a entregar-lo amb una llicència de programari lliure, la qual cosa ÉS EL TEMA dels drets que atorgo també a l'usuari. Potser hi hagué una errada tipogràfica, ja que el GitHub no està publicat com a programari lliure, i fou dir «programari lliure» quan en realitat es parlava de «programari informàtic». El 12/05/16 a les 09:00, Eloi ha escrit: > El 11/05/16 a les 22:28, Narcis Garcia ha escrit: >> A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el >> programari lliure a diferència de la resta: >> www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html >> >> I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se: >> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris > > Vagi per endavant que no m'entusiasma gaire la idea de "crossposting" > entre llistes de correu, sabent com solien acabar als grups de > notícies... i amb algun disgust que aquí ja hem tingut. > > Dita la qual cosa i llegit l'article resum de l'estudi, no només no ho > veig com un "atac" (per fer servir la mateixa paraula contundent que a > l'altra llista) sinó que personalment crec que té raó en el que diu. Ara > bé, també crec que l'enfocament és limitat. > > Deixant de banda la fama de tirà d'en Torvalds, que podria fer córrer > rius de tinta^Wbits, tenim un exemple prou recent i d'envergadura de > democràcia que no funciona: l'escissió d'OpenOffice a LibreOffice. En el > si d'Oracle (que també quins uns), els desenvolupadors no tenien gens > clar com podien exercir la direcció del projecte i van marxar en massa a > un fork, que ha esdevingut de facto en la branca mestra. Personalment, > en aquest sentit no em sorprendria que en el futur passés quelcom > similar amb VirtualBox, que algun soroll de sabre s'ha sentit ja. > > Si entenem com a "projecte democràtic" l'existència d'una constitució > com sembla apuntar l'estudi, com la que té Debian, docs molts projectes > de programari lliure no en tenen, sigui per una "direcció gurú" com la > del nucli de Linux, sigui perquè la seva dimensió relativament reduïda > no ho justifiqui, sigui perquè simplement mai s'han trobat amb la > necessitat. > > Cas ben diferent, gairebé m'atreviria a dir que excepció dins la norma, > és la organització interna de Debian, amb una constitució clarament > definida i uns processos de discussió i votació. Clar que en aquest cas > estem parlant d'una distribució més que d'un projecte de programari > lliure, on hi ha matisos addicionals que crec s'escapen de l'àmbit de > l'estudi. > > Així doncs, estic d'acord amb la conclusió que els projectes de > programari lliure poden ser no democràtics enfocats individualment. Dit > això, però, el mateix ecosistema del programari lliure té mecanismes per > suplir aquesta falta de democràcia en forma de derivació de codi per > tercers. Com en el cas de LibreOffice, si la majoria de desenvolupadors > migren, en certa forma realitzen un exercici de democràcia a l'impulsar > una nova branca que resulti més forta que l'original. >
