On Mon, 19 Jul 2004 22:50:48 +0200, Jordi Manch�n wrote:
> Pot ser tens ra�, per� com diuen els castellans: "al tiempo..."
> Joja n'he vist moltes d'opcions "lliures"........ i que van com una
> escopeta de fira i com al final acaben arrossegant el programari ben fet
> (el d'abans) per una pol�tica de rebentar preus, despr�s els programes
> peten i no hi ha ning� que ho arregli....

�s una llegenda urbana: "no hi ha ning� que ho arregli".

En quant a *sistemes* tens el suport de cases tant grans com
Novell/SuSE o IBM.  El suport de SuSE �s fant�stic per les empreses
(el conec, som "partners").  En qualsevol sistema tens suport i
actualitzacions de tot (des de l'Apache fins al darrer programa, no
nom�s el sistema) durant 5 anys sense canviar de versi�.  La
telef�nica �s bona.  Si els partners s�n de 2on nivell, tenen acc�s a
t�cnics bons de la casa que participen en desenvolupament de moltes
�rees.  SuSE paga el sou d'inform�tics que treballen "full time" en
KDE, Kernel, etc.  Id� en cas d'un problema gros s'els hi pot explicar
directament --2on nivell vol dir passar ex�mens no gens f�cils que
demostren que quan vagis a cercar al t�cnic bo �s per un problema
gros.  Qui diu Novell/SuSE diu RedHat o qualsevol altre.  Debian, que
no t� empreses darrere, nom�s voluntaris, sol ser de les m�s r�pides a
l'hora de solucionar bugs --p.e. el del PHP d'aquests dies.  Tant �s
aix� que el govern d'Extremadura i Andalusia l'usen de base per les
seves distribucions.  A Mallorca vam convidar per una conferencia en
Martin, l'actual l�der del projecte Debian, justament a parlar de
qualitat en programari.  El que ens va explicar �s fant�stic, estan
molt ben organitzats.

En quant a *programes finals*, els de l'empresa, pot passar que una
empresa d'inform�tica t'hagi posat en marxa programes lliures i no
respongui o no en sabin prou.  Per� aix� pot passar tamb� pel
programari privatiu.  La difer�ncia que en el cas del lliure, tens el
codi i en pots llogar uns altres perqu� acabin o continuin amb
professionalitat.  Com passa amb qualsevol altre cosa: electricitat,
fontaneria, tot.

Cap dels projectes en els que he treballat han donat problemes.  A
l'hora d'escollir codi, he cercat grups actius, amb f�rums i moviment,
cap problema.  Tamb� n'he escollit algun d'aturat, per� tenc el codi i
si �s bo (cosa que miro sempre) ho he pogut solucionar tot sol, no
m'han fet falta.

> Parlo des de una �ptica merament professional, si es per jugar a casar i
> fer invents aix� es un altre cosa per� quan alg� s'hi juga el seu coll,
> el seu, creu-me, NO arrisca amb aventures.

A Google no pensen igual: tot est� basat en GNU/Linux.  IBM tampoc, a
les seves intranets ara mateix nom�s usen GNU/Linux i estan canviant
els escriptoris (Novell tamb�).  El sistema de control aeri dels USA
est� tot en GNU/Linux perqu� volien un sistema que aguant�s situacions
extremes --va haver-hi queixes del sector privatiu.   Els noms de
domini de l'ICANN estava damunt Oracle i l'han migrat a PostgreSQL,
una base de dades lliure.  Tots els .com, .net, .org del m�n estan en
PostgreSQL.  S�n exemples d'�s extrem de programari lliure que ara em
venen al cap, per� n'hi ha molts m�s.  De fet, els d'IBM, a una
confer�ncia en van citar un caramull, perqu� ells en posen.  Encara
estan en l�nia les transpar�ncies:
http://www.teylenmar.com/jornades/soft/ponencies/27.11.03/IBM.ppt  (en
ppt, vaja! :D ... ja ens ho van dir, estan migrant escriptoris)

No se el que vas veure, per� possiblement vau tenir mala sort.  Si els
cerqueu, trobareu bons professionals.  Cada pic m�s.

-- 
Benjam�
http://bitassa.com



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a