Molt be. Per� jo tamb� conec el mercat i tamb� ser el que passa. Potser son dues realitats de la mateixa situaci�, per� jo ho veig aix�:
Gartner diu, per exemple, que el 40% de les causes d'aturada dels sistemes ho son per el programari i per les aplicacions, perqu� o son poc robustes o no suporten configuracions tipus cluster cercant una alta disponibilitat. Els directors d'inform�tica de les companyies, a tot el mon, busquen seguretat, disponibilitat i rendiment, si no ho aconsegueixen els tallen el coll i es llavors quan es refien d'altres companyies que si ho fan malament tamb� els hi passa el mateix o les seves accions a la borsa baixen o senzillament desapareixen o son absorbides. Es cert que el programari lliure te molt ganxo, per� jo el veig mes a "companyies" que no tenen amo, al sector p�blic, on el client es el contribuent, a on el responsable d'inform�tica es normalment un funcionari que sovint no s'hi juga les garrofes i que si avui el sistema est� aturat el contribuent haur� de tornar l'endem�. No veig un futur gaire m�s enll� de la noticia mediatica, com la d'ahir al Ajuntament de BCN, i els CIOs a les companyies privades on han de passar contes s'ho pensen molt abans de escollir una opci� com la que tu defenses. Hi ha solucions mixtes, es clar, per� llavors es quan necessiten de les grans multinacionals del sector per donar-hi el suport adequat, coherent i el mateix a tot el mon, o sia, el muntatge necessita d'uns recursos externs i cars on les companyies del sector seguiran buscant-hi rendibilitat. Ens trobem doncs amb un escenari complex, un programari lliure, amb una estructura (si n'hi ha) funcional i jer�rquica lliure amb unes normes que es basen en el voluntarisme havent de donar servei a les companyies que busquen seguretat, disponibilitat i rendiment, que han de buscar la "col.laboraci�" externa, evidentment a un preu, sovint elevat. El clients no entenen com per un programari lliure han de pagar un suport relativament car en comparaci� al preu de la llicencia. Si no hi ha un retorn de la inversi� en el programari lliure que vingui del preu del suport, en pocs anys quan surtin altres iniciatives, tan lloables com la vostra, llavors els voluntaris canviaran i aquell programari quedar� obsolet perqu� ning� el suportar�. Diga'm visionari. Per� son fabes contades. Salut Jordi Manchon -----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de Benjam� Villoslada Enviado el: martes, 20 de julio de 2004 14:12 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: Re: [Internauta] billy boy (era: metro i norton 2004) On Tue, 20 Jul 2004 09:54:28 +0200, Jordi Manch�n wrote: > Hi ha mes companyies i multinacionals que aposten per el programari > lliure, no tan sols IBM, i es aix� el que em fa pensar que cada cop ho > ser� menys de lliure, el voluntarisme no es porta be amb la rendibilitat > que cerquen aquestes companyies. Rotundament no. Es repeteix molts pics des del costat detractor i fa forat, per� sovint son an�lisi que es boten, descaradament, moltes coses que estan passant per garantir que no sigui aix�: - Les 4 llibertats. A jo tant em d�na qui fa el programa si respecta les 4 llibertats. - Molts projectes importants com el Kernel no permeten que cap empresa hi participi. Nom�s admeten persones individuals pencant en el seu nom i de ning� m�s. Si qualque gran empresa li paga el sou perqu� els interessa tenir bons t�cnics all�, �s cosa entre el t�cnic bo i la empresa. Per� �s tractat com alg� m�s, no com "el representant de Computer Associates". - Est� totalment prohibit mirar el codi de programari tancat perqu� seria inevitable agafar idees i despr�s tenir problemes que obliguessin a tancar res. Un inform�tic per col�laborar ha de garantir que no usar� res vist a cap lloc tancat, i en escapar-se el codi de Windows 2000 pels p2p es va fer una advertencia clara: qui el miri est� "tainted" i no ha de col�laborar amb naltros. I molts detalls m�s que em farien extendrem massa. > Els professionals del marketing en saben molt de persuadir i ara tot el > que sona a "lliure" es ven molt b� perqu� implicitament significa "m�s > barat" i aix� algunes empreses sense amo els crida l'atenci� i compren, > per� els voluntaris un dia deixaran de ser-ho i hauran de pagar una > hipoteca i buscaran un altre feina mes ben pagada i menys lliure. Per aix� n'Stallman troba que a pessar dels cruixits que t� els ossos ha d'anar a explicar per arreu que el progrmari lliure no s'agafa ni per preu, ni per seguretat ni per comoditat, sin� perqu� �s lliure. Jo ho he repetit molts pics per aqu� :) Tornar� a repetir el que he dit: hem guanyo millor la vida i tenc m�s temps amb programari lliure que amb el privatiu. I estic en aix� des de fa m�s de 20 anys. > D'acord, tu tindr�s el codi font i podr�s esmenar el programa i fer-hi > un pegat, tu i quants mes? Com s'aconseguir� la compatibilitat entre les > diferents edicions si cadasc� va per la seva banda? �s que no anam per la nostra banda. Qui ho ha dit? Jo envio totes les millores, la llic�ncia GPL aix� ho demana i ho faig. Els responsables del projecte s'hi miren i si ho troben b�, ho posen al programa principal. Si no ho fan i als f�rums comen�a a dir-se que els responsables passen, es fa un "fork" que pot ser molt millor que el programa anterior, que sovint acaba desapareguent. Aquest gran programa (que soluciona la tira de problemes a qualsevol empresa, es tant bo que ja hi ha empreses grans que posen desenvolupadors dedicats a programar-hi amb les condicions que dalt explicava pel Kernel) �s el fork d'un altre que gaireb� ni existeix, el phpegroupware: http://www.egroupware.org Jo nom�s veig mecanismes per concentrar la qualitat, i no parlo d'o�da, hi treballo. Ah, eGropware est� en catal�, mirau si no s'hi concentren, de coses :) > Si ni MS ha aconseguit treure programes sense forats i tenen una > estructura monstruosa de professionals ben pagats, que creus que faran > una colla de benpensants i filantr�pics voluntaris? No puc parlar en futur, en suposicions, el que estan fent _ara_ ja �s molt superior a MS. > No ho veig. Ho sento, potser soc una mica incr�dul per� hi ha molts > diners al darrere, i les grans companyies sabran com reconvertir el > programari lliure en programari lliure en mans d'uns senyors menys > lliures i llavors les bases fundacionals canviaran i llavors sortir� un > altre programari encara m�s lliure.....i ja hi tornarem a ser. Aquesta > historia ja s'ha repetit mes d'un cop. Mai amb un model com el del programari lliure. El programari lliure va sorgir amb les condicions que he explicat (4 llibertats, nom�s admetre t�cnics individuals, mai empreses) just perqu� mai fos propietat de ning� i no es pogu�s comprar. Es ten�a clar�ssim que en el moment Tu creus que Microosft no ho hagu�s comprat i llen�at a la paperera si no fos aix�? Tenen tots els doblers necessaris per fer-ho varis cops. Ho han fet amb empreses que feien programari obert sense respectar les llibertats del programari lliure. El Windows t� molt codi amb llic�ncia BSD, una que hem criticat molts pics els del costat lliure, per� que defensen els del codi obert (hi ha dues l�nies de pensament, la de la Free Software Fundation (FSF) i la de la Open Source Initiative (OSI), als segons els hi basta que sigui obert i o parlen d'etica; els primers han aconseguit escapmar la seva llic�ncia a tot el programari lliure m�s important, a MS podrien comprar tot el que no �s FSF i no passaria res). Si us plau, argumenta, posa'm exemples del que dius. Disculpa que t'apreti, per� �s que jo parlo despr�s d'anys d'experi�ncia, de veure coses, amb arguments. Tu nom�s expliques el que et sembla a tu, sense cap documentaci� ni exemples per contrastar-ho. > Estic a favor de la evoluci�, es clar, hi tamb� se que el control aeri > europeu a Brussel�les va sobre linux, per� no es de franc, no confonguem > lliure amb gratu�t.... i si no �s gratu�t, pregunto: on comen�a la > llibertat? No tenc prou informaci�: - A Brussel�les poden tenir sistemes amb GNU/Linux per� el programari que hi usen damunt pot ser privatiu (hi ha SAP i Oracle per GNU/Linux( - Si �s lliure (llic�ncia GPL, no BSD per exemple) per qu� han pagat, si: -- Pel codi (un CD, manuals i espabil�lat) -- Per la feina de qui ho ha posat en marxa i d�na suport En el cas de dalt, si alg� em demana solucionar coses que estan al eGroupware, no venc el programa, sin� la instal�laci� i un temps (el que demanin) de suport i actualitzacions. Si durant la demostraci� o despr�s, en marxa volen canvis, cobro les hores que portar� fer-ho. Tot plegat per un observador que simplifiqu�s massa, podria representar: "a l'empresa tenim eGroupware amb GNU/Linux i ens ha costat uns bons calerons". Si no volen ni el meu suport, ni la meva instal�laci�, ni les modificacions que pugui fer, ni les actualtizacions, ni el manteniment, no venc res, no han de pagar cap factura. Per� la llibertat consisteix en que tamb� poden tenir eGroupware, el poden baixar i instal�lar. Tu tamb�, i pots dir que �s gratis: la llic�ncia ho �s, per� no t'enganyis et costar� el teu temps i has de tenir una connexi�, un disc on posar-lo, etc etc. No se que vols dir amb el teu darrer par�graf. > Deixa'm que discrepi. Gr�cies. I tant, per� si us plau, amb arguments :) -- Benjam� http://bitassa.com . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
