.........................
No hi entenc de temes de jutjats ni querelles (afortunadament).
Potser m'equivoco però cada cop que hi penso estic mes convençut que no era una improvisació. Potser fa be en Mas de no querellar-se (vull dir pels seus interessos), no li convé, per això no la presenta y espera una disculpa. Però ha fet tard, massa tard. I que, si es disculpa? Dirà que aquí no ha passat res?. Os imagineu que os passi a vosaltres?
Ara en Maragall, per orgull, per planificació, pel que sigui ... no es disculparà (ho podria fer, tant es)... ha mogut la peça .... obligarà a fer algo a Mas, forçarà la querella i fins hi tot pot renunciar al aforament (no se si es pot fer, ni si s'escriu així). Per sent com es ... li pot dir: endavant ... venga ... i veure's obligat a fer-ho ....
Però amb tot això li veig un problema ..... el problema no esta en si algú dels que ha pagat ho denuncien ... aquí ningú dirà res, callaran com a putes (avui he sentit a un que deia que havia pagat el 20% però aquest era perquè li devien calers, "no es lo mismo" ... ). El problema el tenen amb els que NO han pagat, fins hi tot a qui no li han deixat pagar (per donar-li el negoci als seus amics) i per tant s'han sentit perjudicats .... i sabeu qui son? els amics d'en Maragall (aquí hi ha per tots).
.. no ens enganyem, això es una guerra d'interessos .... no hi ha altra cosa. Qui està al poder te als seus amics i quant les coses canvien ..... i mes després de 23 anys dons .....
En fi ...... com ciutadà ... ara m'agradaria que s'anés fins al fons (suposo que amb això i deu estar tothom d'acord, no?) ... i si l'ha cagada (que tot pot ser, no seria el primer cop) que pagui ... al cap i a la fi, qui juga amb foc es pot cremar.
Esta be això de criticar el que ha dit i on ho ha dit ... però a mi el que m'interessa es que fan amb els meus diners i que hi han comissions .....
Com ciutadà vull saber-ho tot per lo que fa a la meva administració (que es publica), tot el dret, transparència total. Compta, als ajuntaments també .. neteja fins on es pugui.
Consti que ... tampoc en cauen be ni un ni l'altre ...... no m'atreviria a demanar la dimissió d'en Maragall ..... ni la d'en Mas (que ningú ho ha fet), siguem mes neutrals (tot i que es vegin, inevitablement, els colors de cadascú), un pel que va dir, i l'altre pel que va contestar, fins hi tot per que NO va contestar.
He dit mes d'un cop que mai vaig votar a en Pujol i crec que pocs han defensat la seva labor anant per aquests mon de deu fora de Catalunya (corroboro lo que diu en Lluís) ... era el meu president i el respectava ... veig que això ja no es porta. Potser ara no ho faria.
Disculpeu el rotllo.
----- Original Message ----- From: "ETERIA.S.D." <[EMAIL PROTECTED]>
To: <[email protected]>
Sent: Thursday, March 03, 2005 6:26 AM
Subject: RE: [Internauta] El "pastis" i el 3%
Una cosa si que és certa: Maragall no va acusar ningú d’embutxacar-se res, simplement va dir "vostès tenen un problema que es diu tres per cent" (més o menys). Si en Mas hagués callat o només hagués dit: expliqui’s senyor president que no acabo d'entendre a que es refereix, la cosa no hauria passat d'aquí (o si, depenent de la resposta). Però no, en Mas es va donar per al·ludir i va saltar. A partir d'aquí que hem de pensar? Es ben cert que el dia anterior o dos abans, no ho recordo, va aparèixer una article a El Periodico on es feia esment del 3%, però això tampoc, crec, era motiu per saltar i donar-se per al·ludit, en qualsevol cas, si realment t'han ofès, vas al jutjat i prou. El que trobo inadmissible fou la resposta d'en Mas en el sentit de dir, millor dit insinuat, que si no retirava el que havia dit es retirarien de la comissió del nou estatut. A veure si ho entenc. Senyor Mas, vostès (CiU) sempre han dit que el país està per damunt de tot, llavors com és que per una picabaralla de partits abandonen una cosa tant important pel país? Es clar que el catalanisme de CiU sempre m'ha semblat de botigueta, sinó ja m'explicarà algú com és que, després de governar 23 anys, Catalunya està molt més mal vista que en el franquisme. Això últim, és una apreciació meva i admetré totes les rèpliques, però és el que sento quan viatjo per l'estat, ara i abans. La mateixa sensació me l'han transmesa alguns dels meus col·laboradors (els més joves, pobrets ells, no tenen referències)
En fi, una cosa si que es clara, d'ençà uns dies, si vull apujar-me l'adrenalina només haig de mirar la tertúlia de la Campos (A3) i si vull ració extra escoltar la COPE de l'inefable (infumable) Don Federico.
Tot plegat, que no els partits no es queixin de la poca participació en les eleccions.
Be, bon rotllo que són quatre dies i ja hem gastat dos (alguns un xic més i tot)
Lluís
-----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] nombre de Toni Dalmau Enviado el: jueves, 03 de marzo de 2005 05:00 Para: [email protected] Asunto: Re: [Internauta] El "pastis" i el 3%
Hola!
Fa dies que Catalunya viu una tempesta política de considerables proporcions per l’afer del Carmel i del 3 per cent, però segons el ministre i primer secretari del PSC, José Montilla, aquí no passa res. El dirigent socialista assegura que Maragall no va acusar a CiU de cobrar comissions per l’adjudicació d’obres públiques, sinó que només va insinuar “coses que estan en l’ambient”. Per això, el president de la Generalitat no té “res a rectificar”. “Ningú va aportar cap prova i, per a tant, ningú ha fet una acusació formal. Si algú interpreta una insinuació com una acusació és el seu problema”, ha afegit el ministre. “I si els dirigents de CiU es senten acusats, ells sabran per què”.
Sort en tenim d’en Montilla que torna a situar les coses al seu lloc. A l’oasi català mai no succeeix res. L’adjudicació de l’obra pública ha estat sempre transparent, la gestió de GISA modèlica, els túnels passen per sota les cases sense causar cap mínima esquerda, el finançament dels partits és clar i net i el Parlament és una bassa d’oli on els polítics, d’un i altre signe, quan obren la boca ho fan sense cap mala intenció, amb la gràcia, estil i elegància dels angelets del cel.
Aquest és l’oasi català de tota la vida, un paradís a la nostrada terra, que cal preservar fent com els micos clàssics de l’hinduisme: tapant-se la boca, els ulls, i les orelles. I tal vegada, el nas.
http://absurddiari.blogspot.com/2005/03/montilla-i-el-3-per-cent.html
Salut i bona navegació! ******************************************************** Toni Dalmau, periodista L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com) Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents ********************************************************
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
