Hola,
hrnzt ha escrit:
No s� si es poden considerar software, pero crec no t� massa
importancia. La categoria de "lliure" es pot aplicar a altres
coses, a part del software: documentaci�, m�sica, dades, etc.
importancia. La categoria de "lliure" es pot aplicar a altres
coses, a part del software: documentaci�, m�sica, dades, etc.
La primera pregunta era per intentar esbrinar quin �s el nom apropiat per aquests treballs, sense entrar en el tema de si �s o no lliure. Tamb� he de dir que abans de les vostres respostes creia que les patents nom�s afectaven el programari, i d'aqui l'inter�s de posar-li el nom adequat.
En Benjam� ha escrit:
Es pot considerar software tot all� que t� una utilitat pr�ctica. Sempre s'ha
de pensar en l'usuari, �s el rovell de l'ou de la cosa.
Les coses amb utilitat pr�ctica s�n aquelles que l'usuari ha de poder
modificar per satisfer les diferents necessitats. Han de tenir llic�ncia GPL
per ser lliures.
Cal no pensar en un mateix, sin� en tot l'avantall possible d'usuaris.
Les coses sense utilitat pr�ctica s�n aquelles que es poden usar sense que
faci falta modificar-les. Poden tenir una llic�ncia CC (Creative Commons)
que permet c�pies, per� amb alguns drets reservats (no voler treballs
derivats (modificacions), que es cobri per les c�pies o treballs derivats, i
que sempre figuri el nom del primer autor).
Dius que la utilitat pr�ctica ve definida per la possibilitat de l'usuari de poder modificar un treball determinat per poder satisfer les seves diferents necesitats, i si es poden usar sense modificar parles de cosa sense utilitat pr�ctica.
de pensar en l'usuari, �s el rovell de l'ou de la cosa.
Les coses amb utilitat pr�ctica s�n aquelles que l'usuari ha de poder
modificar per satisfer les diferents necessitats. Han de tenir llic�ncia GPL
per ser lliures.
Cal no pensar en un mateix, sin� en tot l'avantall possible d'usuaris.
Les coses sense utilitat pr�ctica s�n aquelles que es poden usar sense que
faci falta modificar-les. Poden tenir una llic�ncia CC (Creative Commons)
que permet c�pies, per� amb alguns drets reservats (no voler treballs
derivats (modificacions), que es cobri per les c�pies o treballs derivats, i
que sempre figuri el nom del primer autor).
Dius que la utilitat pr�ctica ve definida per la possibilitat de l'usuari de poder modificar un treball determinat per poder satisfer les seves diferents necesitats, i si es poden usar sense modificar parles de cosa sense utilitat pr�ctica.
En el cas que plantejo, les modificacions m�s habituals s�n repintats de locomotores o vagons, per� sempre amb l'autoritzaci� de l'autor. De totes maneres, aquests repintats tenen com a finalitat ampliar la col.leci�
de material.
Un exemple: un mateix model de locomotora pot tenir durant la seva vida laboral diferents dissenys de pintura segons la feina que ha realitzat. Si el disseny 3D es considera b�, s'efectuen repintats de tots els dissenys que ha tingut. No s� si aix� entraria dins de la utilitat pr�ctica que comentes.
> - Les llic�ncies de distribuci� que acompanyen aquest material fan
> constar restriccions vers el seu �s. En el cas de qu� no plantej�s cap
> mena de restricci�, i segons la filosofia del programari lliure, podria
> pasar de la categoria de gratu�t a lliure tenint present que han estat
> desenvolupats amb programari privatiu i per ser utilizats tamb� amb
> programari privatiu?
De totes formes, "la filosofia del programari lliure" diu, com ja apuntava,
que cal pensar en que l'usuari ha de poder modificar coses que no li vagin
b�. Si pot modificar nom�s una petita part lliure, podr� satisfer totes les
seves necessitats? Si la resposta �s no, alliberar la nostra part del
treball pot ser irrellevant.
En aquest cas la resposta �s no. All� que tothom voldria modificar �s el simulador, que �s un aut�ntic cors�, i a m�s a m�s, sense possibilitat d'una segona versi� que millori notablement el producte. D'aqu� que pregunt�s si la filosofia del programari lliure considera suficient una llic�ncia totalment permissiva per considerar aquell treball com a lliure.
> constar restriccions vers el seu �s. En el cas de qu� no plantej�s cap
> mena de restricci�, i segons la filosofia del programari lliure, podria
> pasar de la categoria de gratu�t a lliure tenint present que han estat
> desenvolupats amb programari privatiu i per ser utilizats tamb� amb
> programari privatiu?
De totes formes, "la filosofia del programari lliure" diu, com ja apuntava,
que cal pensar en que l'usuari ha de poder modificar coses que no li vagin
b�. Si pot modificar nom�s una petita part lliure, podr� satisfer totes les
seves necessitats? Si la resposta �s no, alliberar la nostra part del
treball pot ser irrellevant.
En aquest cas la resposta �s no. All� que tothom voldria modificar �s el simulador, que �s un aut�ntic cors�, i a m�s a m�s, sense possibilitat d'una segona versi� que millori notablement el producte. D'aqu� que pregunt�s si la filosofia del programari lliure considera suficient una llic�ncia totalment permissiva per considerar aquell treball com a lliure.
Les patents de programari sempre s�n dolentes, perqu� permet patentar la cosa
m�s simple feta per un ordinador, una m�quina de processar idees. Seria com
patentar frases al m�n de la literatura. No hauria de fer-ho ning�.
m�s simple feta per un ordinador, una m�quina de processar idees. Seria com
patentar frases al m�n de la literatura. No hauria de fer-ho ning�.
La por dels autors d'aquest material, i de tots els usuaris, �s que si aquesta llei s'arriba a implantar i el seu treball s'hi veu afectat, res ser� el mateix. La primera conseq��ncia �s que la gratu�tat en la seva distribuci� tindr� els dies contats, i el payware tindr� el cam� abonat per convertir-se en la forma de distribuci� habitual. Les empreses que ara es dediquen a vendre els seus productes seran les grans beneficiades, ja que els seus treballs gaudeixen d'una qualitat superior (les serioses) als treballs que s'ofereixen gratu�tament.
Salutacions
--
Benjam�
http://weblog.bitassa.net
.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
