El Dilluns 02 Maig 2005 22:05, Josep M Puig va escriure: > En el dia d'avui, una de les persones que va participar activament en la > creacià del primer fÃrum sobre el tema, que va ser un dels primers > dissenyadors de material, i defensor de la distribucià gratuÃta d'aquest > material com no hi ha en tot l'estat espanyol (opinià personal), veà de la > poblacià de Vic, s'ha desplaÃat fins a la Universitat de La Corunya per > assistir a una conferÃncia d'en Richard Stallman. CadascÃ, segons les seves > possibilitats, intenta aportar el seu gra d'arena perque aquest mÃn creat > no s'enfonsi.
Està molt bà --i us espera una feinada. Ãs com va sorgir el programari lliure al comenÃament dels 80. Hi havia una comunitat de programadors que compartien codi, tot circulava. De cop la indÃstria va veure el programari com una cosa clau i van comenÃar les restriccions. Pagaven bà i molts programadors bons signaven contractes que els impedien continuar passant codi i acceptant-ne. En Richard Stallman va dir que no i la decisià va suposar deixar un bon lloc al MIT (ell Ãs de Boston). Va fundar la FSF, al projecte li van dir GNU i anaven fent l'Ãnic que podien: crear substituts lliures de tots els programes que usaven i pensar una llicÃncia (la GPL) perquà ningà poguÃs tancar mai allÃ. Deia que Ãs una feinada no nomÃs per la tasca de refer tanta cosa, sinà perquà al voltant la vida era mÃs fÃcil: des de que faltaven coses lliures fins a quedar fora d'allà on hi havia diners (com el MIT) passant per renunciar a un munt de programari privatiu que anava avanÃant molt mÃs rÃpid. Vull dir que si no Ãs per motivacions Ãtiques fortes, tot aixà no no es fa. Per preguntes a una altre llista li vaig demanar per email com es podien llicenciar els jocs, ja que eren un mescladÃs de programari i art, com el guià d'una pelÂlÃcula, que no cal modificar-lo. Va contestar aixÃ: ÂEl desarrollador puede dividir el juego entre el motor que es software y el escenario que es ficciÃn y arte. Luego puede tratar de cada uno como lo que es. Tu ho deies ahir: hi ha gent que voldria poder modificar el simulador. Potser trobau simuladors basats en llicÃncies GPL, com el Nebula Device que Ãs LGPL. Veig que hi ha un simulador de trens que l'usa: http://nebuladevice.cubik.org/people/ Almenys es podran modificar totes les parts LGPL. O aprofitar el Nebula per fer-ne un totalment lliure. Possiblement Ãs renunciar a coses i una feinada, com va passar a la GNU. Perà la persistÃncia pot fer amb el temps hi hagi prou material per fins i tot superar els jocs privatius, com passa amb els sistemes lliures basats en GNU (el GNU/Linux, GNU/FreeBSD). Ãs exponencial, perquà quantes mÃs coses fetes hi ha, mÃs gent s'hi apunta. Tota la feinada titÃnica contra corrent tambà explica que es tingui tant gelÃs tot el programari lliure aconseguit :) El problema de les patents ve a mida que es van programant coses que resulta que algà ha patentat abans i es va descobrint. En un projecte obert Ãs fÃcil de que qui tà la patent ho pugui veure i reclamar. Sol passar que es mira amb lupa a mida que el projecte es fa gran, perquà Ãs una manera que les empreses tenen per aturar la competÃncia lliure. Per aixÃ, quan en Ballmer ve a Barcelona, com fa uns dies, a dir que innoven perquà el darrer any han fet 3000 patents i la indÃstria d'aquà ho aplaudeix, s'ens cau l'Ãnima als peus :) > Per la meva part, he de dir que hi ha parts dels vostres missatges que hem > demanen un treball extra per assimilar tota la informacià que em > proporcioneu. Espero que poc a poc vagi entrant en el tema. Ãs complicat, gairebà d'advocats. Perà les llicÃncies sÃn el rovell de l'ou de la cosa, perquà es tractava de trobar la forma legal de que tot seguÃs sent lliure. > Per si voleu conÃixer una mica mÃs del tema sobre el simulador, la pÃgina > de referÃncia a l'estat espanyol (creada i mantinguda per catalans) Ãs > www.trensim.com <http://www.trensim.com>. Per conÃixer les creacions > visiteu les seccions *DiseÃo de trenes MSTS *y *Rutas MSTS*. NomÃs veureu > imatges, perà en el simulador podem ser els maquinistes dels trens. Una > deria com un altre. Que està molt bÃ, perquà com gairebà tot el que es fa amb ordinadors, es tracta de digitalizar coneixements. Per aixà sap greu quan una petita capa, la del programari, amb una llicÃncia restrictiva, s'aprÃpia dels coneixements propis. El terme hÃcker va sorgir al MIT justament d'un grup que modificava trens en miniatura. Li van dir hackejar, fer hacks. Un hack Ãs un aixa, i els que la dominen sÃn hackers, "mestres d'aixa". Amb els trens tangibles del MIT no hi havia el problema de llicÃncies pels hacks, com mai n'hi ha hagut per les coses que es fan amb Ãtoms. Perà amb bits sÃ. Afortunadament hi ha gent molt tossuda que li ha volgut posar remei :) -- Benjamà http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
