El Dilluns 02 Maig 2005 00:35, [EMAIL PROTECTED] va escriure: > El diumenge 1/05/05, a les 18:35 (+0200), Josep M Puig va escriure: > > Un exemple: un mateix model de locomotora pot tenir durant la seva vida > > laboral diferents dissenys de pintura segons la feina que ha realitzat. > > Si el disseny 3D es considera b�, s'efectuen repintats de tots els > > dissenys que ha tingut. No s� si aix� entraria dins de la utilitat > > pr�ctica que comentes. > > No s�, no s�... pel que dius �s com una creaci� art�stica, > per� no en tinc ni idea.
Per les creacions art�stiques, la llic�ncia Creative Commons cobreix drets, per� sense limitar la c�pia, que circuli. > Per cert, la "filosofia del programari lliure" crec que no > existeix. El que hi ha �s la filosofia de ls FSF, i de > altres organitzacions o individuals que no sempre > coincideix... de fet hi ha discussions bastant > espectaculars :) B�sicament, les llic�ncies lliures estan per la FSF (Free Sofware Foundation) i la OSI (Open Source Initiative). La gran difer�ncia �s que OSI permet convertir en privatiu i la FSF diu que els projectes lliures sempre s'han de distribuir com a lliures. �s a dir: no es pot fer una c�pia sense acompanyar-la amb el codi, modificat per un o no. Si no es reparteix no passa res, no cal revelar les modificacions i s�n privades. Com sempre, el centre s�n els drets de l'usuari: - Tothom t� el codi dels programes que usa. - Si el codi d'un programa, despr�s d'unes modificacions, fa coses exclusives, cap problema, es pot mantenir en secret. Per� no fer-ne una c�pia a alg� i que no tingui acc�s als secrets. Per aix�, es diu que la llic�ncia lliure de la FSF (la GPL) s'accepta en el moment de passar una c�pia. A aquesta condici� de la c�pia se li diu Copyleft, el contrari de 'rights' de c�pia �s 'lefts' de c�pia (http://www.gnu.org/copyleft/copyleft.es.html). Les llic�ncies OSI no s�n Copyleft. Tota la discussi� de la FSF sempre est� en cercar quines llic�ncies s�n compatibles amb la GPL i quines no. La pregunta clau �s "puc agafar un programa amb la llic�ncia tal i convertir-la en GPL sense botar-me termes de la llic�ncia tal i fent una cosa il�legal?" Les OSI s�n compatibles, perqu� qualsevol programa amb llic�ncia de la OSI pot ser GPL. La OSI no pot agafar una GPL i fer-la OSI, perqu� no es podria fer una c�pia sense el codi. La discussi� sol ser que alguns inform�tics ho troben una restricci� i diuen que la OSI �s m�s lliure, perqu� amb ella poden tancar i amb la GPL no. La FSF diu que el seu objectiu a protegir s�n els usuaris i no els inform�tics. Aqu� una llista de les compatibles i no-compatibles amb la GPL: http://www.gnu.org/philosophy/license-list.html > > La por dels autors d'aquest material, i de tots els usuaris, �s que si > > aquesta llei s'arriba a implantar i el seu treball s'hi veu afectat, res > > ser� el mateix. La primera conseq��ncia �s que la gratu�tat en la seva > > distribuci� tindr� els dies contats, i el payware tindr� el cam� abonat > > per convertir-se en la forma de distribuci� habitual. Les empreses que > > ara es dediquen a vendre els seus productes seran les grans beneficiades, > > ja que els seus treballs gaudeixen d'una qualitat superior (les serioses) > > als treballs que s'ofereixen gratu�tament. > > No ho acabo de veure... �s a dir, si s�n dibuixos o > pl�nols, o similars dubto que es puguin patentar. Per� > aix� ho hauria de dir un advocat. Possiblement els escenaris en s� no, per� s� qualsevol xorrada al codi que els tracta, i aquests dibuixos no tenen sentit sense el codi. -- Benjam� http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
