|
em penso que ni l'un ni l'altre s�n aliats del
PP.
�scar
----- Original Message -----
Sent: Friday, February 14, 2003 12:27
AM
Subject: Re: [Internauta] amb
comentaris...
Osti, tu! En Mar�al Sintes i
l'Alfons Quint�. Si no estic equivocat aquests dos s�n potser els m�xims
representants de la dreta "civilitzada" catalana. Alg� em pot confirmar si
estan afiliats al PiPi (fon�tica anglesa) o nom�s s�n aix� i prou? (Podries
afegir la Dolors Nadal i el Cirera, que d�u n'hi do!)
Home JMG, aquest personatges s�n
poc representatius del sentiment popular (no PiPi) i si m�s no, estan
totalment alineats amb les posicions ianquis
Vinga, mira de trobar d'altres
exemples, jeje
Juli�
El PiPi al WC
----- Mensaje original -----
Enviado: dijous, 13 / febrer / 2003
20:23
Asunto: Re: [Internauta] amb
comentaris...
Josep M. Closa, thanks for your message on 19:40
13/02/03:
Tret de
l'AVUI (13/02/2003)
TORRE DE GUAITA
NO A SADDAM
Col�lectiu J.B. Boix
Gr�cies per enviar aix�, no acostumo
a llegir l'Avui i no ho hagu�s vist. I precisament mirant-lo, m'he trobat
aquestes altres 2 columnes, tamb� d'avui (valgui la redund�ncia) que tampoc
est�n gens malament perqu� demostren que podem caure en un simplisme que pot
ser contraproduent, ja que estem legitimant a qui no ho mereix, cosa que
tamb� va dir el genial Toni Soler la setmana passada: tot i estar en contra
de la guerra, al menys ho feia intel�ligentment:
"�No a la guerra?
Claro que no. Pero una frase simple no basta para responder a una cuesti�n
compleja. Las frases simples se dicen r�pido, se repiten hasta la saciedad,
y al final pueden quedar desvirtuadas. La otra noche, en un plat�
televisivo, el mismo p�blico que gritaba no a la guerra, cinco minutos
despu�s jaleaba al ganador de Gran Hermano. Esta causa necesitaba un
eslogan; pero necesita tambi�n argumentos poderosos. Por desgracia, los hay
a toneladas.
Algunos sectores de la izquierda corren el riesgo de
caer en la misma tentaci�n demag�gica en que incurri� la derecha, cuando se
discut�a la ley del aborto. Por aquel entonces, la izquierda dec�a: Nadie
aborta de buena gana, pero aqu� hay un problema, tenemos que afrontarlo,
mientras la derecha cat�lica bramaba contra la p�rdida de vidas inocentes.
Ahora es el momento de decir que los conflictos internacionales existen, que
existe la geopol�tica, el imperialismo, los s�trapas, el terrorismo. Vamos a
hablar de todo ello, en lugar de repetir como loros que la violencia es
mala." http://www.lavanguardia.es/web/20030208/136323347.html
A
continuaci� entrava a explicar els seus arguments, amb els que es pot estar
o no d'acord, per� que al menys s�n susceptibles de debat perque fugen del
t�pic manique�sme i de posicions dogm�tiques i
aprior�stiques.
Aquests s�n els 2 articles de l'avui d'avui
;-)
http://www.avui.es/avui/diari/03/feb/13/30213.htm
LA
TEMPTACI� DEMAG�GICA
Mar�al Sintes
A l PSOE de Rodr�guez
Zapatero li ha tocat la rifa electoral: primer, el desastre del Prestige;
ara, l'atac que Bush vol llan�ar contra l'Iraq. En la segona q�esti�, que �s
a la que em vull referir, els errors del govern central no treuen que s'hagi
d'exigir als socialistes unes actituds i un comportament que estiguin a
l'al�ada, cosa que, em temo, no s'est� produint. Desgraciadament tot indica
que tenen ra� aquells que acusen el PSOE (i el PSC) de comportar-se m�s com
un grupuscle extraparlamentari que com una opci� de govern. Si els
socialistes havien adoptat en el passat una manera d'oposar-se a Aznar tan
prudent que fregava la submissi�, en aquests moments sembla que s'hagin
adonat que poden tocar el cel amb les mans i han canviat l'anhel de consens
per la temeritat populista. Un partit seri�s no pot apuntar-se a idees de
nom�s quatre paraules -no a la guerra- sense explicar ni el com ni el
perqu�. Sense raonar i fer raonar, sense matisar. No pot apuntar-se
alegrement al carro dels actors i les models, ni deixar-se arrossegar per la
temptaci� demag�gica. La moral bin�ria �s rendible a curt termini, per� a
mig i a llarg passa factura. Hi ha el perill de ser fatalment segrestat per
la consigna. Perqu� la gent no espera nom�s dels pol�tics que la imitin.
N'espera molt m�s.
--
http://www.avui.es/avui/diari/03/feb/13/bu10213.htm
LENIN,
IRAQ I CATALUNYA
Alfons Quint�
A hir vaig intentar exposar com
�s impossible que els inspectors de l'ONU trobin l'armament que Saddam
Hussein va recon�ixer que posse�a i que ara ni intenta acreditar que hagi
inutilitzat. Per� aqu� aix� ni es planteja. Es d�na la culpa als Estats
Units i am�n.
El mateix passa amb el tema del petroli, que a altres llocs
no plantegen ni aquells que estan en contra de la guerra, perqu� ja saben
que el conflicte no �s per aix�. Penso, per exemple, en el programa de
Fran�a Cultura El rumor del m�n em�s dissabte i en el programa Mots
encreuats em�s dilluns per la TV Fran�a Dos.
He estat pensant com pot ser
que a Fran�a aquelles persones serioses (cosa que exclou comunistes i
feixistes) que estan contra la guerra no usin l'argument del petroli i que
aqu�, en canvi, es parteixi gen�ricament d'aquesta pretesa conclusi�,
palesament falsa.
Aqu� hi hauria d'haver persones amb autoritat
intel�lectual i professional que, estiguessin o no a favor de la guerra,
exposessin que la causa no �s el petroli. Per� no n'hi ha o b� callen.
A
la resta d'Europa tamb� hi ha molta oposici� al conflicte per� els arguments
presents aqu� s�n ben espec�fics. He intentat d'esbrinar quina seria
objectivament la visi� ideol�gica que es correspondria al tipus de reacci�
antinord-americana que aqu� es d�na.
Em sembla poder argumentar que, ai
las, correspon a la visi� exposada per Lenin en el llibre L'imperialisme,
estadi superior del capitalisme. Li he tret la pols i l'he rellegit. He
trobat una coincid�ncia espectacular entre les bajanades de Lenin i els
apriorismes dominants a la premsa i els sobreentesos de molts dels pol�tics
de l'esquerra catalana i espanyola, per no dir tamb� del centre.
No
m'hauria d'haver sorpr�s. Jo mateix he descrit moltes vegades la incre�ble
for�a que conserva aqu� un tronat substrat marxista leninista. Ara sembla
encara m�s fort que a Fran�a, on la idea que la burgesia busca la guerra -la
de Lenin- va ser molt ben rebatuda (citant aquell criminal rus) per Raymond
Aron. I no dic res dels excel�lents treballs de Paul Kennedy i de Joshua
Goldstein.
La par�lisi intel�lectual que aqu� s'ha instaurat des de la
Transici� no pot ser fruit de l'atzar. �s el resultat d'un esfor� conjugat
de tots els partits per ofegar el pensament lliure. Ha quedat el que ja hi
havia: leninisme i ideari democristi� itali� dels anys seixanta. �Somien
encara amb el "comprom�s hist�ric"? Podrien reclamar-lo a la manifestaci� de
dissabte.
|
