Re: [Internauta] amb comentaris...

[Juli�]

Osti, tu! En Mar�al Sintes i l'Alfons Quint�. Si no estic equivocat aquests dos s�n potser els m�xims representants de la dreta "civilitzada" catalana. Alg� em pot confirmar si estan afiliats al PiPi (fon�tica anglesa) o nom�s s�n aix� i prou? (Podries afegir la Dolors Nadal i el Cirera, que d�u n'hi do!) Home JMG, aquest personatges s�n poc representatius del sentiment popular (no PiPi) i si m�s no, estan totalment alineats amb les posicions ianquis Vinga, mira de trobar d'altres exemples, jeje   Juli� El PiPi al WC ----- Mensaje original ----- De: JMG Para: [EMAIL PROTECTED] Enviado: dijous, 13 / febrer / 2003 20:23 Asunto: Re: [Internauta] amb comentaris... Josep M. Closa, thanks for your message on 19:40 13/02/03: Tret de l'AVUI (13/02/2003)   TORRE DE GUAITA   NO A SADDAM   Col�lectiu J.B. Boix Gr�cies per enviar aix�, no acostumo a llegir l'Avui i no ho hagu�s vist. I precisament mirant-lo, m'he trobat aquestes altres 2 columnes, tamb� d'avui (valgui la redund�ncia) que tampoc est�n gens malament perqu� demostren que podem caure en un simplisme que pot ser contraproduent, ja que estem legitimant a qui no ho mereix, cosa que tamb� va dir el genial Toni Soler la setmana passada: tot i estar en contra de la guerra, al menys ho feia intel�ligentment: "�No a la guerra? Claro que no. Pero una frase simple no basta para responder a una cuesti�n compleja. Las frases simples se dicen r�pido, se repiten hasta la saciedad, y al final pueden quedar desvirtuadas. La otra noche, en un plat� televisivo, el mismo p�blico que gritaba no a la guerra, cinco minutos despu�s jaleaba al ganador de Gran Hermano. Esta causa necesitaba un eslogan; pero necesita tambi�n argumentos poderosos. Por desgracia, los hay a toneladas. Algunos sectores de la izquierda corren el riesgo de caer en la misma tentaci�n demag�gica en que incurri� la derecha, cuando se discut�a la ley del aborto. Por aquel entonces, la izquierda dec�a: Nadie aborta de buena gana, pero aqu� hay un problema, tenemos que afrontarlo, mientras la derecha cat�lica bramaba contra la p�rdida de vidas inocentes. Ahora es el momento de decir que los conflictos internacionales existen, que existe la geopol�tica, el imperialismo, los s�trapas, el terrorismo. Vamos a hablar de todo ello, en lugar de repetir como loros que la violencia es mala." http://www.lavanguardia.es/web/20030208/136323347.html A continuaci� entrava a explicar els seus arguments, amb els que es pot estar o no d'acord, per� que al menys s�n susceptibles de debat perque fugen del t�pic manique�sme i de posicions dogm�tiques i aprior�stiques. Aquests s�n els 2 articles de l'avui d'avui ;-) http://www.avui.es/avui/diari/03/feb/13/30213.htm LA TEMPTACI� DEMAG�GICA Mar�al Sintes A l PSOE de Rodr�guez Zapatero li ha tocat la rifa electoral: primer, el desastre del Prestige; ara, l'atac que Bush vol llan�ar contra l'Iraq. En la segona q�esti�, que �s a la que em vull referir, els errors del govern central no treuen que s'hagi d'exigir als socialistes unes actituds i un comportament que estiguin a l'al�ada, cosa que, em temo, no s'est� produint. Desgraciadament tot indica que tenen ra� aquells que acusen el PSOE (i el PSC) de comportar-se m�s com un grupuscle extraparlamentari que com una opci� de govern. Si els socialistes havien adoptat en el passat una manera d'oposar-se a Aznar tan prudent que fregava la submissi�, en aquests moments sembla que s'hagin adonat que poden tocar el cel amb les mans i han canviat l'anhel de consens per la temeritat populista. Un partit seri�s no pot apuntar-se a idees de nom�s quatre paraules -no a la guerra- sense explicar ni el com ni el perqu�. Sense raonar i fer raonar, sense matisar. No pot apuntar-se alegrement al carro dels actors i les models, ni deixar-se arrossegar per la temptaci� demag�gica. La moral bin�ria �s rendible a curt termini, per� a mig i a llarg passa factura. Hi ha el perill de ser fatalment segrestat per la consigna. Perqu� la gent no espera nom�s dels pol�tics que la imitin. N'espera molt m�s. -- http://www.avui.es/avui/diari/03/feb/13/bu10213.htm LENIN, IRAQ I CATALUNYA Alfons Quint� A hir vaig intentar exposar com �s impossible que els inspectors de l'ONU trobin l'armament que Saddam Hussein va recon�ixer que posse�a i que ara ni intenta acreditar que hagi inutilitzat. Per� aqu� aix� ni es planteja. Es d�na la culpa als Estats Units i am�n. El mateix passa amb el tema del petroli, que a altres llocs no plantegen ni aquells que estan en contra de la guerra, perqu� ja saben que el conflicte no �s per aix�. Penso, per exemple, en el programa de Fran�a Cultura El rumor del m�n em�s dissabte i en el programa Mots encreuats em�s dilluns per la TV Fran�a Dos. He estat pensant com pot ser que a Fran�a aquelles persones serioses (cosa que exclou comunistes i feixistes) que estan contra la guerra no usin l'argument del petroli i que aqu�, en canvi, es parteixi gen�ricament d'aquesta pretesa conclusi�, palesament falsa. Aqu� hi hauria d'haver persones amb autoritat intel�lectual i professional que, estiguessin o no a favor de la guerra, exposessin que la causa no �s el petroli. Per� no n'hi ha o b� callen. A la resta d'Europa tamb� hi ha molta oposici� al conflicte per� els arguments presents aqu� s�n ben espec�fics. He intentat d'esbrinar quina seria objectivament la visi� ideol�gica que es correspondria al tipus de reacci� antinord-americana que aqu� es d�na. Em sembla poder argumentar que, ai las, correspon a la visi� exposada per Lenin en el llibre L'imperialisme, estadi superior del capitalisme. Li he tret la pols i l'he rellegit. He trobat una coincid�ncia espectacular entre les bajanades de Lenin i els apriorismes dominants a la premsa i els sobreentesos de molts dels pol�tics de l'esquerra catalana i espanyola, per no dir tamb� del centre. No m'hauria d'haver sorpr�s. Jo mateix he descrit moltes vegades la incre�ble for�a que conserva aqu� un tronat substrat marxista leninista. Ara sembla encara m�s fort que a Fran�a, on la idea que la burgesia busca la guerra -la de Lenin- va ser molt ben rebatuda (citant aquell criminal rus) per Raymond Aron. I no dic res dels excel�lents treballs de Paul Kennedy i de Joshua Goldstein. La par�lisi intel�lectual que aqu� s'ha instaurat des de la Transici� no pot ser fruit de l'atzar. �s el resultat d'un esfor� conjugat de tots els partits per ofegar el pensament lliure. Ha quedat el que ja hi havia: leninisme i ideari democristi� itali� dels anys seixanta. �Somien encara amb el "comprom�s hist�ric"? Podrien reclamar-lo a la manifestaci� de dissabte.