On Tue, 20 Jul 2004 00:42:28 +0200, jbatlle-mail.bcn.es wrote: > El que trobo també molt interessant és l'article de la mateixa publicació > que segueix a l'esmentat per en Jordi. Es tracta de l'article d'en Atilano > Jorge Padilla i alt.
Sí, els arguments favorables els coneixem i solen ser més interessants els motius dels que hi troben pegues :) > És un article que no us podeu perdre. Un magnific exercici de demagogia amb > proliferació d'afirmacions de l'estil "no hi ha prou base per afirmar..." o > "El programari lliure no és necessariament més...", etc. La introducció comença malament: es deixa l'argument més important per escollir programari lliure: és lliure. Si l'autor no ho té clar, després dirà coses com les que hi trobam. Quan explica els mecanismes de producció de programari privatiu (al que anomena "comercial") dóna importància al fet de que tancar-lo serveix per a fer-lo rendible, fins al punt de que obrir-lo pot significar molts mals: no innovar i fins i tot tancar portes. Quan una empresa d'automòbils gasta milions en fer un nou model, el treu al mercat amb capó i perns al motor. Qualsevol empresa de la competència en pot comprar un (o 100), desmuntar-los i mirar fins al darrer racó. Això no ha estat mai una catàstrofe ni ha fet que les empreses no innovin. Al contrari, és com hem avançat. Algú fa una cosa interessant, els altres després també i es diuen coses que "amb fulano va haver-hi un abans i un després". Que una empresa esculli el model tancat i que això signifiqui moltes despeses és normal: han de picar des de la primera fins a la darrera línia i sovint reinventar la roda. Si en comptes de fer això haguessin treballat en comunitat, no tindrien tantes despeses. Evidentment, el seu negoci no es basaria tant en la venda del codi com amb altres coses, que també poden donar bons ingressos. En qualsevol cas, sempre proporcionals a la inversió. Pretendre fer un programa des de zero, tancar-lo i vendre'n milers de còpies sóna tant meravellós com fantasiós... a Catalunya estadísticament hi ha moltes més possibilitats de fer fortuna amb la loteria. Més val centrar-se en el qué si podem fer, i els números orienten: la cosa de vendre moltes còpies està en mans de ben pocs i cap català. El mateix passa amb les patents, que contempla com a solució per protegir-se. Cada programa està composat per milers d'idees i totes es poden patentar. No hi ha res més, les idees són la matèria primera. Només pot patentar qui té molts diners. Fer-ho és un mal social, perquè restringeix quelcom tant bàsic com tenir idees. Bona manera d'afavorir la innovació! Em fa l'efecte que l'autor cerca de nit la moneda perduda devall la farola i no on la va perdre, molts metres enllà. Entrar a parlar de programari lliure diguent que la distribució de codi font no vol dir que sigui lliure el programa, es carrega d'un cop de ploma tota la filosofia de la FSF i les quatre llibertats del programari lliure que per a ell són per "controlar els termes sota els quals es distribueix la seva obra, establint aquests termes conforme als seus propis objectius i necessitats". Després parla de "propietat", mesclant amb la del programari privatiu (que ell en diu comercial). No senyor: les llicències són per garantir la llibertat. A continuació és més clar: té dubtes sobre el model altruista. Com si les 4 llibertats fossin dubtoses. Diu que es fa poc anàlisi de les necessitats dels usuaris. Vaja, es programa pels extraterrestres? En paraules d'en Stallman, a nosaltres ens interessa l'usuari per damunt de tot --però no vull saber que pensa l'autor de n'Stallman :)) I els milers d'informàtics que ens guanyem la vida adaptant programari lliure a les necessitats d'usuaris finals (empreses)? Sembla que no existeixen, a l'article. En tot cas, la imatge que transmet és que si es tractés de restauradors, el client demanaria paella i li serviriem menestra, perquè aquell dia ens venia de gust cuinar verdures. Au va! Ah, i no tenim procediment formal per a fer revisions. Sí, i tot el que ens va explicar sobre qualitat de manteniment de programari en Martin, actual líder de Debian, s'ho estava inventant. Que en unes hores haguessim tingut el pedaç per PHP d'aquesta setmana passada, va ser perquè mira, ens venia de gust. Quan diu "Però no s'ha de perdre de vista que, com a contrapartida, tal procediment pot resultar massa caòtic" s'ha deixat un argument important: entre "contrapartida" i "tal procediment" hagués quedat tot més convincent si hagués dit "en veritat us dic que després de desdejunar meditant 7 dies i 7 nits a les muntanyes, una veu de tro em va revelar que". Més endavant s'entesta en que només es fan coses capricioses que no interessen a l'usuari final. Estic preocupat, el meu KDE 3.2 i l'OpenOffice.org, el Webcalendar o el DaDaBIK (que ara tenc oberts) no existeixen! Les empreses sembla que no estan interessades en programari lliure perquè tindran el mateix que altres empreses. Llavors tampoc existeixen els milers d'usuaris de SP Editores ni de programes com SAP o Navision, tots amb els mateixos mòduls i amb personalitzacions que no cal ser cap informàtic de l'altre món per fer, de fet ho venen com una qualitat. Que el programari de gestió s'estigui concentrant en uns quants ERP, programes estàndard i programes verticals que té tot el ram, amb l'argument dels venedors de que gràcies a això fa més coses, és una avantatge en el cas del programari tancat, però no en el lliure. Em penso que en Goebbels prendria apunts. Els comentaris sobre "programari complementari" els hauria de vendre a les empreses que esmenta, que algú les avisi de la inconsistència! I si li responen que sí, la intenció és anar poc a poc substituïnt el programari comercial, només serà un clar símptoma del equivocats que estan. Ah, i que de IBM hauria d'estar treballant en la màquina de fer còpies de maquinari, ja que treballa en les de programari lliure. Això sí que seria consistent! On s'ha vist que una empresa com IBM tengui interessos comercials en vendre més maquinari, hipòcrites :))))) Per descomptat, intenten "tant si com no" evitar la fragmentació del programari lliure. O no seria lliure. Però ja sabem que ell s'ha botat les 4 llibertats de la FSF. Que vendre serveis complementaris no tingui barreres infranquejables a l'entrada és la base d'altres negocis com el d'advocat, fuster, electricista o paleta. Però en el cas del programari és la ruina. Val, ho sabiem, les llibertats no l'interessen. Li crida l'atenció que els distribuïdors de Linux no guanyessin molt al 2001, però del 2004 no en parla. Que SuSE/Novell hagi triplicat les expectatives pel primer any, "ara no toca". A la p. 71 diu que el programari lliure limita la creació... és el que té botar-se les 4 llibertats. Torna a repetir el mateix, amb altres paraules, per si no havia quedat clar. Que l'aventatge per a ell, del programari lliure, la privacitat, no es pugui demostrar que es viola en un programari privatiu (és el que té ser privatiu), le lleva pes a l'inconvenient. Al Cappone pensava el mateix i en això va basar la seva defensa. A la p. 72 diu que la diversitat és un problema. No és una sorpresa. Repeteix el FUD de que hi ha programes incompatibles entre sí... i si descobrís que no és així, ens podem jugar alguna cosa a que l'inconvenient serien les dependències que fan més complicat instal·lar un programa, perquè tots són compatibles entre sí, es necessiten, i el programa A demana el B en instal·lar-se, quin merder. Me la se, aquesta. OpenOffice.org no està triomfant i anatema, està basat en un programa comercial. Idò sí, i Mozilla i HylaFAX i molts altres. Resulta que és molt mal de fer competir en un món on no hi ha diversitat, i la única forma de donar sortida a tones de codi comercial sol ser alliberar-lo. En alguns casos, mentre l'empesa afectada havia d'esperar anys a que es resolgués el problema als tribunals, com el cas de Netscape. Però no és la justicia, ni la diversitat ni les llibertats els que preocupen a l'autor. A ell li treuen la son 4 coses que no són les llibertats del programari lliure, sinó els milions que tenen els 4 poderosos. Passo de la resta, en tinc prou :) (disculpau la pedrada O:) -- Benjamí http://bitassa.com . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
