-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1

  Com ja el tenia quasi acabat no m'ha costat gaire fe-ne un repas i aqu� us 
el presento. Sols us aclareixo que hi ha un detall que no he volgut canviar 
fins a no comentar-lo tot i que ja ho habiem aclarit en una traducci� 
anterior:

FAQ = PMF
Aix� sols seria cert quan aquestes preguntes m�s freq�ents han estat 
traduides pel que suggereixo que de no ser aix� ens limitem a deixar el nom 
original que sol fer refer�ncia al t�tol del document.
HOWTO = COM
Un  altre tant del mateix. :-)

Les seg�ents son unes quantes sugger�ncies pel recull de Debian en catal�:

hardware.sgml del manual d'instal�laci� �ltima secci�
- -----------------------------------------------------
computer store =  botiga d'inform�tica
true parity    =  paritat real
Parity RAM     =  RAM de paritat
vitual parity  =  paritat virtual
non-parity     =  sense paritat
single-bit     =  �nic bit
- -- 

   Sort

######## Antoni Bella Perez ####################                             |
# [P�gina de traduccions del nucli Linux]                    |
# http://www.terra.es/personal7/bella5/traduccions.htm
# [Traduciones al catalan del Nucleo Linux]                |
## <[EMAIL PROTECTED]> ## i
col�laborador del projecte Debian en catal�: debian.org/index.ca.htm
Maquinari: - Pentium II 300MHz 128MB mem�ria 599.65 bogomips
Sistema:   - Debian GNU/Linux-2.4.10  -  XFree86 4.1.0-6

- -
-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.0.6 (GNU/Linux)
Comment: For info see http://www.gnupg.org

iD8DBQE7vjvrGfXdVUGHvegRAuRdAJ947GJg7u7oSrKD05Bsq2fA4r7Y9gCdGpjx
j9H/uPrqjldchU9n5m9alTs=
=zuq5
-----END PGP SIGNATURE-----
Requeriments del sistema

Aquesta secci� cont� informaci� sobre el maquinari que necessiteu per a comen�ar amb Debian. Tamb� trobareu enlla�os amb m�s informaci� a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux. Maquinari suportat

Debian no imposa requeriments de maquinari m�s enll� que els del nucli Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc, etc. i que tingui un port de Debian, podr� executar Debian.

Tot i aix� hi han algunes limitacions en el nostre disquet d'arranc al respecte del maquinari suportat. Algunes plataformes suportades per Linux poden no estar suportades pels nostres disquets d'arranc. Si aquest �s el vostre cas, podeu crear un disc de rescat (rescue disk) (mireu ) o investigueu la instal�laci� mitjan�ant la xarxa.

M�s que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per &arch-title;, aquesta secci� contindr� informaci� general i refer�ncies d'on trobar informaci� addicional. Arquitectures suportades

Debian &release; suporta sis arquitectures: Basades en Intel, arquitectures x86; Motorola 680x0 m�quines semblants a Atari, Amiga i Macintoshes; m�quines DEC Alpha; m�quines Sun SPARC; m�quines ARM i StrongARM; i algunes m�quines IBM/Motorola PowerPC, inclo�nt-hi les CHRP, m�quines PowerMac i PReP. Totes aquestes son eludides com a i386, m68k, alpha, sparc, arm i powerpc, respectivament.

Aquest document cobreix la instal�laci� per a l'arquitectura &architecture;. Per a veure la informaci� d'altres arquitectures mireu les p�gines de . Aquesta �s la primera alliberaci� oficial de &debian; per a l'arquitectura PowerPC. Creiem que aquesta s'ha probat suficientment per a alliberar-la. No obstant, degut a que no ha estat tant exposada (n'hi testejada pels usuaris) com les altres arquitectures, podreu trobar alguns errors. Useu el nostre per a reportar qualsevol problema; assegureu-vos de mencionar que l'errada �s en una plataforma PowerPC. Podria ser necessari que tamb� useu la . ]]> Aquesta �s la primera alliberaci� oficial de &debian; per a l'arquitectura ARM. Creiem que aquesta s'ha probat suficientment per a alliberar-la. No obstant, degut a que no ha estat tant exposada (n'hi testejada pels usuaris) com les altres arquitectures, podreu trobar alguns errors. Useu el nostre per a reportar qualsevol problema; assegureu-vos de mencionar que l'errada �s en una plataforma ARM. Podria ser necessari que tamb� useu la . ]]> Suport CPU, plaques base i v�deo Informaci� m�s completa referent als perif�rics suportats podeu trobar-la en el . Aquesta secci� simplement n'exposa els b�sics. CPU

Gaireb� tots els processadors basats en x86 son suportats; aquests tamb� inclouen als processadors de AMD i Cyrix. Tamb� estan suportats els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet. En canvi, Linux no funcionar� en processadors 286 o anteriors. Bus E/S (I/O)

El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la comunicaci� entre la CPU els perif�rics i els dispositius d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA, EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la l�nia IBM PS/2), o VESA Local Bus (VLB, tamb� anomenada bus VL). Targetes gr�fiques

Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una interf�cie compatible VGA. Gaireb� totes les targetes modernes son compatibles amb MGA. Antics est�ndards com a CGA, MDA, o HGA tamb� tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu que el X11 no ser� usat durant el proces d'instal�laci� descrit per aquest document.

El suport Debian per a interf�cies gr�fiques ser� determinat per suport trobat en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Els noves ranures (slots) de v�deo AGP actualment son una modificaci� de l'especificaci� PCI i moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gr�fics suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en . Debian &release; b� amb la revisi� X11 &x11ver;. Port�tils

Els port�tils tamb� estan suportats. Sovint aquests tenen especificacions o maquinari propietari. Per a veure si el vostre port�til funcionar� o no amb GNU/Linux, mireu les (p�gines de port�tils Linux). ]]> Una completa informaci� concernent al suport dels sistemes basats en M68000 (&architecture;) podeu trobar-la en les . Aquesta secci� simplement us exposara el m�s b�sic.

El port de Linux a l'arquitectura &architecture; funciona en qualsevol 680x0 amb una PMMU (Paged Memory Management Unit) i una FPU (floating-point unit). Aix� inclou als processadors 68020 amb una 68851 PMMU externa, el 68030 i superiors, i exclo�nt a la l�nia "EC" de processadors 680x0. Mireu les per a m�s detalls.

Aqu� teniu quatre sabors principals de &architecture; suportades, sabors: m�quines Amiga, Atari, Macintosh i VME. Amiga i Atari foren els dos primers sistemes als que Linux fou portat; encara continuen sent els dos ports m�s ben suportats per Debian. La l�nia Macintosh t� un suport incomplet, tant per Debian com pel nucli Linux; mireu l'estat del projecte pel maquinari suportat. Les plaques simples BVM i Motorola en ordinadors VMEbus son les de m�s recent addicci� a la llista de m�quines suportades per Debian. Ports a d'altres arquitectures &architecture;, com l'arquitectura Sun3 i la NeXT black box, estan en cam� per� encara no estan suportades per Debian.

Si us plau mireu la documentaci� addicional que est� disponible en: &non-merged-docs; documentaci� especifica &arch-title; ]]> Informaci� completa referent al suport DEC Alpha podeu trobar-la en el . El prop�sit d'aquesta secci� �s el descriure els sistemes suportats pels discs d'arranc.

Les m�quines Alpha es troben subdividits en diferents tipus de sistemes donat a que hi han un cert nombre de generacions de plaques base i xips suportats. Sistemes diferents ("sub-architectures") sovint solen tindre una engenyeria i capacitats diferents. En conseq��ncia, el proces d'instal�laci� i arranc poden canviar en m�s d'un punt, d'un sistema a l'altra.

La seg�ent taula llista els tipus de sistemes suportats pel sistema d'instal�laci� Debian. La taula tamb� indica el nom en codi per a aquests tipus de sistemes. Necessitareu saber el nom en codi per a quan realment comenceu el proces d'instal�laci�: Fam�lia/Model Nom en clau ============= =========== ALPHAbook 1 book1 ALCOR AS 600 alcor AS 500 5/3xx alcor AS 500 5/5xx alcor XL-300/366/433 xlt AVANTI AS 200 4/* avanti AS 205 4/* avanti AS 250 4/* avanti AS 255 4/* avanti AS 300 4/* avanti AS 400 4/* avanti DP264 dp264 DP264 dp264 AS DP10 dp264 AS DP20 dp264 AS ES40 dp264 AS XP1000 dp264 UP2000 dp264 EB164 eb164 AlphaPC164 pc164 AlphaPC164-LX lx164 AlphaPC164-SX sx164 EB64+ EB64+ eb64p AlphaPC64 cabriolet AlphaPCI-64 cabriolet EB66 eb66 EB66+ eb66p JENSEN DECpc 150 jensen DEC 2000 Model 300 jensen MIKASA AS 1000 4/xxx mikasa AS 1000 5/xxx mikasa-p NAUTILUS UP1000 nautilus NONAME AXPpci33 noname UDB noname NORITAKE AS 1000A 4/xxx noritake AS 1000A 5/xxx noritake-p AS 600A 5/xxx noritake-p AS 800 5/xxx noritake-p Personal Workstation PWS 433a or 433au miata PWS 500a or 500au miata PWS 600a or 600au miata RAWHIDE AS 4000 rawhide AS 4100 rawhide AS 1200 rawhide RUFFIAN Deskstation RPX164-2 ruffian Samsung AlphaPC164-UX/BX ruffian SABLE AS 2100 4/xxx sable AS 2000 4/xxx sable AS 2100 5/xxx sable-g AS 2000 5/xxx sable-g TAKARA takara XL XL-233/266 xl ]]> Actualment el port &architecture; suporta diversos tipus de sistemes Sparc. Els identificadors m�s comuns per a sistemes Sparc son sun4, sun4c, sun4m, sun4d i sun4u. Actualment no suportem el maquinari antic sun4. Tot i que en la resta de sistemes estan suportats. Sun4d �s el que menys s'ha probat, aix� que estigueu preparat per a posibles problemes en respecte a l'estabilitat del nucli. Sun4c i Sun4m, el m�s com� de l'antic maquinari Sparc, inclou sistemes tals com SparcStation 1, 1+, IPC, IPX i SparcStation respectivament. Els sistemes de la classe UltraSPARC fallen amb l'identificador sun4u, i estan suportats usant el joc d'imatges d'instal�laci� sun4u. Alguns sistemes que fallen sota aquests identificadors suportats sabem que no estan suportats. Sabem que els sistemes no suportats son el AP1000 multicomputer i el Tadpole Sparcbook 1. Mireu les per a informaci� m�s detallada. ]]> Aquests son els tres principals sabors de &architecture; suportats: m�quines CHRP, PMac (Power-Macintosh) i PReP . Ports a d'altres arquitectures &architecture;, com el de l'arquitectura Apus, Be-Box i MBX, estan en cam� per� encara no estan suportades per Debian. Posiblement tamb� hi haur� una migraci� als 64 bits (Power3) en el futur. ]]> M�ltiples processadors

El suport multiprocessador (multi-processor) -- tamb� anomenat "multiprocessament sim�tric" (symmetric multi-processing) o SMP -- �s suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'est�ndard Debian &release; de la imatge del nucli no suporta SMP. Aix� no hauria d'impedir la instal�laci�, donat que aquest est�ndard, sense SMP hauria de poder arrancar aquests sistemes; el nucli simplement usar� la primera CPU.

Per a aprofitar l'avantatge dels m�ltiples processadors, tindreu que substituir el nucli est�ndard de Debian. Podeu trobar una discurssi� de com fer aix� en la . En aquest moment (versi� del nucli &kernelversion;) la manera d'habilitar el SMP �s seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament sim�tric) en la secci� "General" de la configuraci� del nucli. Si compileu programari en un sistema multiprocessador, mireu l'etiqueta (flag) -j en la documentaci� de . ]]> Medi d'instal�laci�

Aquests son els quatre diferents medis d'instal�laci� que podeu usar per a instal�lar Debian: disquets, CD-ROM, particions locals de disc o des de la xarxa. Les diferents parts de la mateixa instal�laci� de Debian poden mesclar-se i comparar-se amb aquestes opcions; aix� es parla en el .

Disquets d'instal�laci� son l'opci� m�s com�, tot i que la menys desitjable. En molts casos, tindreu que fer el primer arranc des de disquets, usant el &RESCUE-FLOPPY;. Generalment, tot el que necessitareu ser� una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k).

La instal�laci� des de CD-ROM tamb� est� suportada per a algunes arquitectures. En m�quines amb suport d'arranc des de CD-ROM, haurieu de ser capa�os de fer una instal�laci� completa sense disquets. Incl�s si el vostre sistema no suporta l'arranc des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres t�cniques per a instal�lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arranc amb un altre m�tode; mireu .

cont� informaci� en profunditat sobre l'us dels CD-ROM amb Linux. ]]>

Instal�lar des de discs locals es una altra opci�. Si teniu espai lliure en d'altres particions diferents de en la que voleu instal�lar, aquesta es definitivament una molt bona opci�. En algunes plataformes fins i tot tenen instal�ladors locals, p.e., per a iniciar l'arranc des de AmigaOS, TOS o MacOS.

La �ltima opci� �s la instal�laci� des de la xarxa. Podeu instal�lar el vostre sistema base via HTTP o NFS. iniciar l'arranc del vostre sistema sobre la xarxa.]]> Despres d'instal�lar el vostre sistema base, podreu instal�lar la resta del vostre sistema via qualsevol altre connexi� a la xarxa (inclo�nt-hi PPP), via FTP, HTTP, o NFS.

Descripcions m�s completes d'aquests m�todes i sugger�ncies per a escollir el millor m�tode per a vost�, podeu trovar-les en . Si us plau continueu llegint per a asegurar-vos de que intenteu iniciar l'arranc i instal�lar des d'un dispositiu suportat pel sistema d'instal�laci� Debian. Sistemes d'emmagatzemament suportats

Els discs darranc Debian contenen un nucli contruit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, aix� fa al nucli m�s gran, amb una gran quantitat de controladors que mai s'usaran (mireu la per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i aix�, �s desitjable suportar el m�s ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal�lar en la major diversitat de maquinari posible. Generalment, el sistema d'instal�laci� Debian inclou suport per a disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port paral�lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers suportats inclouen MINIX, FAT, extensions Win-32 FAT (VFAT), entre d'altres (noteu que el NTFS no est� suportat pel sistema d'instal�laci�; podreu afegir-lo m�s tard, tal i com es descriu en la ).

Preferible a intentar descriure el maquinari suportat, �s molt m�s senzill el descriure el maquinari suportat per Linux que no est� suportat pel sistema d'arranc Debian.

Les interf�cies de disc que emulen la interf�cie de disc dur "AT" freq�entment s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT sols estan suportades com a m�duls. Les controladores de disc SCSI de molts fabricants diferents estan suportades. Mireu el per a m�s detalls.

Els no suportats son algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI , inclo�nt-hi Protocol EATA-DMA d'acord amb la SCSI Host Adapters com les controladores SmartCache III/IV, la fam�lia SmartRAID, DPT PM2011B i PM2012B. La fam�lia 53c7 NCR de controladores SCSI (per� les controladores 53c8 i 5380 estan suportades) ]]> La majoria dels millors sistemes d'emmagatzematge suportats pel nucli Linux estan suportats pel sistema d'instal�laci� Debian. Noteu que actualment el nucli Linux no suporta disquets en els Macintosh i el sistema d'instal�laci� no suporta els disquets per als Amiga. Tamb� els suporta en els Atari per al sistema Macintosh HFS i AFFS com a m�dul. Els Mac suporten el sistema de fitxers Atari (FAT). Els Amiga suporten el sistema de fitxers FAT i HFS com a m�dul. ]]> Qualsevol sistema d'emmagatzemament suportat pel nucli Linux tamb� est� suportat pel sistema d'arranc. Les seg�ents controladores SCSI estan suportats en el nucli per defecte: Sparc ESP PTI Qlogic,ISP Adaptec AIC7xxx NCR i Symbios 53C8XX Sistemes IDE (com ara el UltraSPARC 5) tamb� estan suportats. Mireu les per a m�s informaci� a sobre del maquinari SPARC suportat pel nucli Linux. ]]> Qlogic ISP NCR i Symbios 53c8xx Adaptec AIC7xxx Els discs IDE tamb� estan suportats. Noteu que, tot i aix�, en molts sistemes la consola SRM �s incapa� d'iniciar l'arranc des de dispositius IDE i el Jensen �s incapa� d'iniciar l'arranc des de disquets. (mireu el per a m�s informaci� de com iniciar l'arranc Jensen)]]> Qualsevol sistema d'emmagatzemament suportat pel nucli Linux tamb� est� suportat pel sistema d'arranc. Noteu que l'actual nucli Linux no suporta disquets en tots els sistemes CHRP. ]]> Requeriments de mem�ria i d'espai en disc

Com a m�nim haureu de tindre &minimum-memory; de mem�ria i &minimum-fs-size; d'espai al disc dur. Si voleu instal�lar una quantitat raonable de programari, inclo�nt-hi el sistema X Windows i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 300MB com a m�nim. Per a una instal�laci� m�s o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal�lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal�lar-ho tot no t� sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres. En el Amiga la mida de la FastRAM �s rellevant per a als requeriments totals de mem�ria. A m�s, usar una targeta Zorro amb 16 bits de RAM no est� suportat; necessitareu 32 bits de RAM. El programa amiboot pot usar-se per a deshabilitar 16 bits de RAM; mireu les . Els nuclis m�s recents haurien de deshabilitar 16 bits de RAM autom�ticament.

En els Atari Linux usa les dues RAM; la ST-RAM i la Fast RAM (TT-RAM). Alguns usuaris han reportat problemes executant nuclis itself en Fast RAM, pel que el dbootstrap de Atari carrega el nucli en ST-RAM. El requeriment m�nim de mem�ria per a ST-RAM �s 2 MB.

En els Macintosh, heu de ser precagut en m�quines amb la RAM basada en v�deo (RBV). El segment RAM en l'adre�a f�sica 0 �s usat com a mem�ria de pantalla, deixant la posici� de c�rrega per defecte del nucli no disponible. El segment de la RAM alternatiu usat pel nucli i el disc ram han de ser com a m�nim de 4 MB. AJUDAM: encara �s cert? ]]> ]]> Perif�rics i d'altre maquinari

Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com a ratolins, impressores esc�ners, m�dems, targetes de xarxa, dispositius PCMCIA, etc. Tot i aix�, cap d'aquests dispositius es requerit per a instal�lar el sistema. Aquesta secci� cont� informaci� a sobre dels perif�rics que son requerits per a instal�lar el sistema. Cont� informaci� a sobre dels perif�rics espec�fics no suportats pel sistema d'instal�laci�, encara que poden estar suportats per Linux. per a determinar si el vostre maquinari espec�fic est� suportat per Linux.

Algunes targetes d'interf�cie de xarxa (NICs) no estan suportades pels discs d'instal�laci� Debian (tot i que un nucli Linux personalitzat pugui usar-les), com les targetes i protocols; AX.25, 3Com EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507); NI5210; NE2100 gen�riques; NI6510 i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005; Schneider & Koch G16; Ansel Communications EISA 3200; i la targeta de xarxa encastada Zenith Z-Note. Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no estan suportades pel nucli est�ndard, per� mireu els per a imatges no oficials, i els . Les xarxes FDDI tampoc no estan suportades pels discs d'instal�laci�, tant les targetes com els protocols.

Pel que fa a la RDSI (en angl�s ISDN), el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no est� suportat; les targetes Spellcaster BRI ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arranc.

Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Per� tal i com s'ha mencionat anteriorment: si desitjeu usar el vostre propi nucli si us plau aneu a la per a m�s informaci�. ]]> Qualsevol targeta d'interf�cie per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux tamb� hauria d'estar-lo pels disquets d'arranc. Potser necessitareu carregar el vostre controlador per a la xarxa com a m�dul. Altra vegada, mireu les per a completar detalls. ]]> Les seg�ents targetes d'interf�cie per a xarxa (NIC) estan suportades per a iniciar l'arranc directament pel nucli: Sun LANCE Sun Happy Meal

Les seg�ents targetes d'interf�cie per a xarxa estan suportades com a m�duls. Poden ser habilitades una vegada els controladors s'hagin instal�lat durant la configuraci�. Tot i aix�, degut a la m�gia de la OpenPROM, encara tindrieu que ser capa�os d'iniciar l'arranc des d'aquests dispositius: Sun BigMAC Sun QuadEthernet MyriCOM Gigabit Ethernet ]]> Qualsevol targeta d'interf�cie per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux tamb� hauria d'estar-lo pels disquets d'arranc. En el nucli s'ha compilat directament a dins del nucli el suport per a la DECChip (Tulip) Ethernet de molts models Alpha. Per a d'altres targetes pot ser necessitareu carregar el vostre controlador com a m�dul.

]]> Qualsevol targeta d'interf�cie per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux tamb� ho est� pels disquets d'arranc. Pot ser necessitareu carregar el vostre controlador com a m�dul. ]]> Adquirint maquinari espec�fic per a GNU/Linux

Actualment ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna altra distribuci� de GNU/Linux preinstal�lada. Potser tindreu que pagar m�s per aquest privilegi, per� el fer-ho aix� us assegurar� que aquest maquinari est� completament suportat per GNU/Linux. per a completar detalls . ]]>

Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal�lat com si no o fins i tot un sistema usat, es important comprobar que el seu maquinari est� suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux. Eviteu maquinari tancat o propietari

Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors per al seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentaci� sense un acord de no divulgaci� que eviti que alliverem el codi font en Linux. Un exemple seria el sistema de so DSP per a port�tils de IBM usat recenment en sistemes ThinkPad -- alguns d'aquests sistemes tamb� acoplen el sistema de so al m�dem. Un altre exemple seria el maquinari propietari en l'antiga l�nia de Macintosh.

Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentaci� d'aquests dispositius, simplemnt no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentaci�. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests es donaran compte de que la comunitat del programari lliure �s un important mercat. Maquinari espec�fic de Windows

Actualment hi ha una tend�ncia preocupant en la profileraci� de maquinari espec�fic per a Windows com m�dems i impresores. En molts casos son especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en Windows). Aix� generalment es fa treient els processadors encastats del maquinari i passant la seva feina per un controlador de Windows que s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU(. Aquesta estrat�gia fa al maquinari m�s barat, per� l'estalvi no repercuteix en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i tot m�s car que els dispositius equivalents que conserven la seva intelig�ncia encastada.

Tindrieu que evitar el maquinari espec�fic per a Windows per dos motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la interf�cie del maquinari i del programari �s propiet�ria i la documentaci� no est� disponible sense un acord de no dibulgaci�, si es que aquesta est� disponible. Aix� imposibilita el seu us pel programari lliure, donat que aquest revela sistem�ticament el codi font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de temps real i llavors la CPU no est� disponible per a executar els vostres programes doncs t� que portar aquests dispositius. Donat que l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows simplement no noti la c�rrega que aquest maquinari imposa a la seva CPU. Tot i aix�, qualsevol sistema operatiu multiproces, incl�s Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del processament encastat en aquest maquinari.

Podeu ajudar amb aquesta situaci� alentant als fabricants per a alliberar la documentaci� i d'altres recursos necessaris per a programar aquest maquinari, per� la millor estrat�gia �s simplement evitar aquest tipus de maquinari fins que es llisti com a funcional en la . RAM amb paritat falsa o "virtual"

Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga d'inform�tica, probablement aconseguireu m�duls de mem�ria amb paritat virtual en comptes d'uns amb paritat real. Els SIMM amb paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) perque sols tenen un xip m�s que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip extra �s m�s petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual funcionen exactament igual que els de mem�ria sense paritat. No poden dir quan hi ha hagut un error en un �nic bit de RAM el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la placa base. Mai no pagueu m�s per un SIMM amb paritat virtual que un sense paritat. En canvi espereu pagar una mica m�s per un SIMM amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica m�s de mem�ria per cada 8 bits.

Si desitgeu completa informaci� de les caracter�stiques de la RAM en l'arquitectura &arch-title; i sobre quina RAM �s millor comprar, mireu la . ]]>

Respondre per correu electrònic a