El Dissabte, 14 de Gener de 2006 18:25, bado va escriure:
> No tant sols hi ha la necessitat d'aconseguir la llibertat.
>  El mes important es, una vegada l'has aconseguit,  es mantenir-la.

Exacte. I quan es perd no és perquè algú et diu que te la lleva, o diríem que 
no amb rotunditat.  Ho fan oferint comoditats a canvi.

> En el tema dels ordinadors,  fa una setmana vam canviar de maquina
> fotogràfica digital.

Un cas: a canvi de la comoditat de l'instal·lador, que el programari està 
pensat per la càmera, que no caldrà cercar hacks per configurar-la... pam!

Hi ha coses que es vulguin o no, són absolutes.  Tal com deia aquell article 
de l'Avui ( http://www.avui.com/avui/diari/04/feb/13/410213.htm ), no admet 
discussió que Bush i Blair van mentir.  Tampoc que un programa que no té les 
4 llibertats és acceptable. Ho defensarà qui l'ha fet i els seus aliats, que 
l'usin ells, però que no ens vulguin fer creure que és acceptable per a la 
resta. Molt menys amb tàctiques com dir radicals, excloents i sectaris als 
que ho ho accepten després d'analitzar-ho.

Jo també tenc càmeres amb programes privatius que no vaig voler, però em van 
obligar a quedar-me'ls. Allà són, dins els sobres sense encetar.  Em deien 
que el preu era el de la càmera i no dels programes, però la raó basada en el 
que se de la indústria de programari privatiu, no em deixa creure'm que no 
els he pagat.  On són els radicals, excloents i sectaris que fins ara 
obliguen a fer coses en informàtica?

-- 
Benjamí
http://weblog.bitassa.net



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a