Hola,
vaig enviar el comentari sobre les virtuds de Debian d'una manera for�a r�pida, aqu� es pot trobar material una mica m�s pensat...
El que seria interessant �s incidir en algun aspecte que ens diferenci� de Mandrake, com ara la robustesa...
La robustesa? D�u n'hi do! Aix� �s del tot subsidiari (i podria canviar).
Mm. Per quelcom en particular? Per la retallada de paquets per a woody, per a que aquesta pugui ser considerada estable? (ho he llegit per sobre, tant que potser ho he ent�s malament). Igualment comenta-ho una mica m�s, per favor, que Debian t� una franca fama d'estable.
All� que diferencia a Debian �s que es la �nica distribuci� no vinculada a un kernel determinat (no es una distribuci� "linux" com la resta)
S�. Per� tant el HURD com el NetBSD debianitzat (especialment aquest �ltim) est�n una mica verds. D'acord que HURD ja �s molt m�s estable, per� molta compatibilitat de maquinari em sembla que no t�. Evidentment, no nego la import�ncia i la bona idea d'aquesta actitud, per� actualment no �s una cosa prou tangible... Per a ser de les primeres caracter�stiques per a mostrar a la premsa.
Com a un equivalent, crec que s� que podria ser interessant esmentar tamb� el suport per a una quantitat m�s que remarcable d'arquitectures, com ara Sparcs, PowerPC, la PlayStation :), catxarros IBM...
i que els
seus unics objectius (d'acord al seu contracte social) s�n el programari
lliure i els seus usuaris (la resta de distro comercials barregen
programari lliure i propietari i el seu objectiu �s guanyar diners, com
empreses que s�n).
Totalment d'acord. Aix� s� que �s important, i pot ser interessant per a provar d'eliminar d'una vegada per totes el rotllo "Ah, s�, el Linux, que �s gratu�t".
Tamb� es la �nica desenvolupada unicament per voluntaris, que els desenvolupadors s�n els seus usuaris i l'�nica que figura ``GNU'' al nom.
Havia llegit uns comentaris no s� per on, m'imagino que els devien fer penya pro-BSD, que acusava la FSF de ser massa acaparadora amb el terme GNU. Sempre s'associa GNU com a GPL, per� Debian m�s aviat hauria de ser DSFG (i el GNU -sistema operatiu- de la FSF b� que haur� de fer servir material amb llic�ncies tipus BSD, com les X, vaja).
B�, ara m'he desviat una mica del tema... Perd�. Igualment, la meva llic�ncia preferida �s la GPL.
El que esmentes dels usuaris tamb� �s molt encertat. De fet, eines com les llistes de correu de Debian s�n de les coses m�s tremendes del m�n a nivell de suport t�cnic, que es poden pixar deu vegades al suport t�cnic de for�a corporacions. Aix� tamb� s'hauria de remarcar.
Una cosa que m'encanta de Debian i que Mandrake no t� �s l'elasticitat a l'hora d'instal�lar. Jo no s� si Mandrake t� tantes maneres diferents d'instal�lar-se com dies t� un mes, per� el que s� que no crec que tingui �s que es pugui instal�lar en un 386. Jo penso que aix� pot baixar costos, i �s prou remarcable...
I una altra cosa que havia llegit en debian-user internacional era que quan es preguntava qu� �s el que fa a Debian que sigui tan maravell�s hi havia gent que fotia rotllos, per� tamb� hi havia for�a gent que simplement responia:
apt.
L'apt com a vuitena maravella del m�n, actualitzacions ultra c�modes, l'apt posat en un cron apuntant a security.debian.org i apa... Per la gent del carrer, "un G�indous Update que funciona"...
Salut,
Ignasi
_________________________________________________________ Do You Yahoo!? Get your free @yahoo.com address at http://mail.yahoo.com
