Hola,
Gracies a tothom pels comentaris sobre la comunicaci� de premsa.
Estic llegint amb interes, i pensant en les varies idees comentades.
Espero fer alguna mena de resum i esborrany aquest cap de setmana,
si tant sols per no perdre la inercia que tenim. En aquests moments,
alterno pensant qu� diria microsoft (sent els mestres de anuncis
marqueteros sobresimplificats al maxim) i qu� diria un enginyer (sent
els mestres de comunicar dades sense cap pensament en si el tema �s
sexy o no). Espero aconseguir alguna barreja dels dos camps. :-)
Ara com ara em destaquen idees tipos:
"Sistema m�s simple de manteniment al mon!" (es a dir, apt)
"Linux de voluntaris per a tothom."
"Gratis!"
"Codi font disponible per customizacio" (Lliure)
"Funciona en sistemas tant humildes com un 386"
"Tambe funciona en sistemes Sun, HP, IBM, PowerMac i mes"
"Inclou els entorns grafics KDE i GNOME per ??" (com es diu ease of use?)
"Versio en catala ja disponible!" (M'agradaria d'alguna manera destacar
que Debian no ha cobrat la Generalitat un paston per traduir tot i
despres que arribes mesos m�s tard que la versio en castella.)
Crec que sera important que qualsevol nota a la premsa catalana sigui
molt senzill, poc tecnic i que destaqui clarament que parla catala.
i perdona la manca d'accents, tinc son...
ad�u,
Mateu
--- Miquel Vidal <[EMAIL PROTECTED]> wrote:
> On Wed Mar 20, 2002 at 12:48:53AM +0100 Ignasi Tura Olivella wrote:
>
> > >La robustesa? D�u n'hi do! Aix� �s del tot subsidiari (i podria canviar).
> >
> > Mm. Per quelcom en particular? Per la retallada de paquets per a woody,
> > per a que aquesta pugui ser considerada estable? (ho he llegit per
> > sobre, tant que potser ho he ent�s malament). Igualment comenta-ho una
> > mica m�s, per favor, que Debian t� una franca fama d'estable.
> >
>
> nom�s volia dir que la robustesa i la estabilitat son -en tot cas-
> conseq��ncies del sistema de depuraci� i de seguiments de bugs de Debian i
> de que tingui una comunitat de desenvolupadors i voluntaris tan gran que
> permet que cada paquet tingui un mantenidor darrere. Per� no es quelcom
> definitiu i permanent, s�n un "extra" que gaudim els debianers, per� no �s
> el tret que caracteritza a Debian perqu� la robustesa o la qualitat no s�n
> inherents a Debian ni a cap altre. Vull dir, que dem� o dem� passat podria
> passar que Mandrake -o *BSD o RH o qui fos- fes una distro "m�s estable",
> m�s robusta o el que sigui. IMHO �s doncs, un fet circumnstancial, i que es
> pot esmentar pero que no �s el tret principal: aixo volia dir amb
> "subsidiari" :-)
>
>
> > >All� que diferencia a Debian �s que es la �nica distribuci� no vinculada a
> > >un kernel determinat (no es una distribuci� "linux" com la resta)
> >
> > S�. Per� tant el HURD com el NetBSD debianitzat (especialment aquest
> > �ltim) est�n una mica verds. D'acord que HURD ja �s molt m�s estable,
> > per� molta compatibilitat de maquinari em sembla que no t�. Evidentment,
> > no nego la import�ncia i la bona idea d'aquesta actitud, per�
> > actualment no �s una cosa prou tangible... Per a ser de les primeres
> > caracter�stiques per a mostrar a la premsa.
> > Com a un equivalent, crec que s� que podria ser interessant esmentar
> > tamb� el suport per a una quantitat m�s que remarcable d'arquitectures,
> > com ara Sparcs, PowerPC, la PlayStation :), catxarros IBM...
> >
>
> Tant se val que no estiguin tan desenvolupats. Aixo torna a ser un fet
> circumstancial. Per� s�n la demostraci� (i la garantia) que Debian �s "m�s
> que un kernel": si Linux desapareix, Debian segueix, perqu� Debian es
> dedica al programari lliure i als seus usuaris, no pas a un kernel
> determinant, i la vida del programari llire ser� m�s llarga -i �s m�s
> important- que cap kernel (es digui linux, hurd o com es digui).
>
> [...]
>
> >
> > Havia llegit uns comentaris no s� per on, m'imagino que els devien fer
> > penya pro-BSD, que acusava la FSF de ser massa acaparadora amb el terme
> > GNU.
> >
> > Sempre s'associa GNU com a GPL, per� Debian m�s aviat hauria de ser
> > DSFG (i el GNU -sistema operatiu- de la FSF b� que haur� de fer servir
> > material amb llic�ncies tipus BSD, com les X, vaja).
> > B�, ara m'he desviat una mica del tema... Perd�. Igualment, la meva
> > llic�ncia preferida �s la GPL.
> >
>
> Volia referir-me que Debian mant� el sentit original de recon�ixer amb el
> nom GNU/Linux el paper que li correspon al projecte GNU en aquesta
> hist�ria, sense el qual no cal dir que mai no hauria hagut kernel linux ni
> sistemes linux. Les distros comercials obliden aix� i deixen fora el mot
> GNU, la qual cosa �s molt injusta (i inexacta, el sistema no �s nom�s un
> kernel).
>
> A m�s a m�s, mantenint Debian/GNU es recorda que Debian va estar durant el
> seu primer any d'existencia patrocinat per la FSF -amb una beca a Ian
> Murdock, el fundador de Debian- i que de fet era part del projecte GNU,
> fins que al 1994 es va separar i va seguir el seu cam� aut�nom.
>
> salutacions
>
> m.
>
>
> --
> Miquel Vidal | Using Debian GNU/Linux
> [EMAIL PROTECTED] | [EMAIL PROTECTED]
> http://sindominio.net | http://sindominio.net/~miquel/pubkey.txt
> Key fingerprint = 9816 F967 FD3C A4AA DD67 0DF7 8CD0 6F1A F724 244F
>
>
> --
> To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED]
> with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
>
__________________________________________________
Do You Yahoo!?
Yahoo! Movies - coverage of the 74th Academy Awards�
http://movies.yahoo.com/
