On Wed Mar 20, 2002 at 12:48:53AM +0100 Ignasi Tura Olivella wrote: > >La robustesa? D�u n'hi do! Aix� �s del tot subsidiari (i podria canviar). > > Mm. Per quelcom en particular? Per la retallada de paquets per a woody, > per a que aquesta pugui ser considerada estable? (ho he llegit per > sobre, tant que potser ho he ent�s malament). Igualment comenta-ho una > mica m�s, per favor, que Debian t� una franca fama d'estable. >
nom�s volia dir que la robustesa i la estabilitat son -en tot cas- conseq��ncies del sistema de depuraci� i de seguiments de bugs de Debian i de que tingui una comunitat de desenvolupadors i voluntaris tan gran que permet que cada paquet tingui un mantenidor darrere. Per� no es quelcom definitiu i permanent, s�n un "extra" que gaudim els debianers, per� no �s el tret que caracteritza a Debian perqu� la robustesa o la qualitat no s�n inherents a Debian ni a cap altre. Vull dir, que dem� o dem� passat podria passar que Mandrake -o *BSD o RH o qui fos- fes una distro "m�s estable", m�s robusta o el que sigui. IMHO �s doncs, un fet circumnstancial, i que es pot esmentar pero que no �s el tret principal: aixo volia dir amb "subsidiari" :-) > >All� que diferencia a Debian �s que es la �nica distribuci� no vinculada a > >un kernel determinat (no es una distribuci� "linux" com la resta) > > S�. Per� tant el HURD com el NetBSD debianitzat (especialment aquest > �ltim) est�n una mica verds. D'acord que HURD ja �s molt m�s estable, > per� molta compatibilitat de maquinari em sembla que no t�. Evidentment, > no nego la import�ncia i la bona idea d'aquesta actitud, per� > actualment no �s una cosa prou tangible... Per a ser de les primeres > caracter�stiques per a mostrar a la premsa. > Com a un equivalent, crec que s� que podria ser interessant esmentar > tamb� el suport per a una quantitat m�s que remarcable d'arquitectures, > com ara Sparcs, PowerPC, la PlayStation :), catxarros IBM... > Tant se val que no estiguin tan desenvolupats. Aixo torna a ser un fet circumstancial. Per� s�n la demostraci� (i la garantia) que Debian �s "m�s que un kernel": si Linux desapareix, Debian segueix, perqu� Debian es dedica al programari lliure i als seus usuaris, no pas a un kernel determinant, i la vida del programari llire ser� m�s llarga -i �s m�s important- que cap kernel (es digui linux, hurd o com es digui). [...] > > Havia llegit uns comentaris no s� per on, m'imagino que els devien fer > penya pro-BSD, que acusava la FSF de ser massa acaparadora amb el terme > GNU. > > Sempre s'associa GNU com a GPL, per� Debian m�s aviat hauria de ser > DSFG (i el GNU -sistema operatiu- de la FSF b� que haur� de fer servir > material amb llic�ncies tipus BSD, com les X, vaja). > B�, ara m'he desviat una mica del tema... Perd�. Igualment, la meva > llic�ncia preferida �s la GPL. > Volia referir-me que Debian mant� el sentit original de recon�ixer amb el nom GNU/Linux el paper que li correspon al projecte GNU en aquesta hist�ria, sense el qual no cal dir que mai no hauria hagut kernel linux ni sistemes linux. Les distros comercials obliden aix� i deixen fora el mot GNU, la qual cosa �s molt injusta (i inexacta, el sistema no �s nom�s un kernel). A m�s a m�s, mantenint Debian/GNU es recorda que Debian va estar durant el seu primer any d'existencia patrocinat per la FSF -amb una beca a Ian Murdock, el fundador de Debian- i que de fet era part del projecte GNU, fins que al 1994 es va separar i va seguir el seu cam� aut�nom. salutacions m. -- Miquel Vidal | Using Debian GNU/Linux [EMAIL PROTECTED] | [EMAIL PROTECTED] http://sindominio.net | http://sindominio.net/~miquel/pubkey.txt Key fingerprint = 9816 F967 FD3C A4AA DD67 0DF7 8CD0 6F1A F724 244F
