ferran fabregas va escriure: > En segon terme voldia comentar una coseta que hem va extranyar al veure les > tradduccions d'alguns paquets. Vaig veure que els paquets no utilitzaven un > registre Standard, sino que utilitzaven termes de diverses variants > dialectals o potser temes que tot i ser correctes eren excesivament cultes > (recordo el terme ix per sortir). >
> No vull que ara ningu es senti ofes per la meva opinio ni la meva intenci� es
> ser "centralista" pero crec que la utilitzacio d'un registre mes standard
> seria potser mes adecuat.
>
> Que n'opineu?
>
que em fa l'efecte que desconeixes qu� vol dir "est�ndard" en catal� que
no �s el mateix que en castell� o franc�s. Mentre que hi ha lleng�es en
qu� l'est�ndard s'ha fet a partir d'una varietat dialectal concreta --el
dialecte de l'ile de france en el cas del franc�s; la b�blia luterana en
el cas de l'alemany; la tradici� liter�ria a partir de Dante en el cas
de l'itali�, etc.--- en el cas del catal� --per raons hit�riques,
pol�tiques i filol�giques que no cal esmentar ara-- es va adoptar una
normativa est�ndard flexible i polic�ntrica, sense imposar cap varietat
dialectal per damunt de les altres.
Qu� vol dir aix� d'"est�ndard flexible i polic�ntric"? Que tot i que
tenim una ortografia unificada, la norma est�ndard admet certes variants
prou esteses i amb tradici� ("n�ixer/n�ixer", "darrera/darrere",
"treure/traure", etc.). La morfologia contempla encara m�s variants
(possessius "meva/meua", etc.), formes verbals
("canto/cante/canti/cant", "arrib�s/arribara" i moltes m�s), Fins i tot
trobem usos diversos a la sintaxi com ara l'ordre i el tipus de
pronominalitzaci� (l'hi/li'l, la me/me la, d�u n'hi do, d�u li'n do...)
I pel que fa al l�xic, senzillament �s impropi parlar de formes
exclusives, perqu� les variants estan esteses pertot arreu. Es un error
t�pic pensar que la varietat est�ndard �s nom�s la que t� sents parlar
(o la que parla el telenot�cies de (tv3|canal9))
I per acabar, l'exemple que has posat �s de llibre: "sortir" i "eixir"
s�n **totes dues** formes ben est�ndards. "Ix" per tant no es cap
cultisme, com penses, sin� la tercera forma del singular del verb
"eixir" que fa servir qualsevol valenci� i que la normativa est�ndard
catalana admet sense cap problema. Si no t'ho creus, fes un ull al DIEC
i trobar�s l'entrada "eixir" (i la conjugaci�) sense cap marca
"regional": tan est�ndard com "sortir".
En resum, admetre a debian la diversitat dialectal est�ndard no nom�s no
ens allunya de la norma est�ndard catalana, sin� que la donem suport i
la respectem escrupulosament: seguim el cam� dels grans fil�legs
catalans que van fer el nostre est�ndard a primers del segle XX
(encap�alats per En Pompeu Fabra), que van tenir molta cura que cap
variant dialectal qued�s fora, de manera que cap catalanoparlant --de
salses a guardamar i de fraga a ma�-- mai no sent�s que la seva variant
no era catal� de socarrel.
Aix� no vol dir que qualsevol forma regional sigui est�ndard, per� la
flexibilitat �s molt gran i cal que tots coneixem aquestes varietats
est�ndars (com les diferents formes verbals, per exemple). No �s gens
complicat. No totes les lleng�es poden tenir el privilegi d'admetre
tanta flexibilitat al seu est�ndard. El catal� s'ho pot permetre perqu�
el grau d'unitat ling��stica ha estat sempre molt alta. En fi, fem
servir cadasc� la forma est�ndard que vulguem (central, oriental,
occidental, etc.), sense cap complex, i esforcem-nos a con�ixer els
sin�nims m�s importants de cada lloc: comprovarem, a m�s, que sovint
certs mots tinguts per literaris o antics en alguns indrets, s�n d�us
corrent en d'altres (como el cas ja esmentat d'"eixir").
Espero que no hagi resultat massa llarg i haver donat una mica de llum
sobre la q�esti� :)
salutacions
miquel
--
Contribute to keep Europe free of software patents!
EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es
signature.asc
Description: Esta parte del mensaje =?ISO-8859-1?Q?est=E1?= firmada digitalmente
