Miquel,
en trec el barret davant teu!!!!!
Estic totalment d'acord.
Leo
A Divendres 23 Gener 2004 01:45, Miquel va escriure:
> ferran fabregas va escriure:
> > En segon terme voldia comentar una coseta que hem va extranyar al veure
> > les tradduccions d'alguns paquets. Vaig veure que els paquets no
> > utilitzaven un registre Standard, sino que utilitzaven termes de diverses
> > variants dialectals o potser temes que tot i ser correctes eren
> > excesivament cultes (recordo el terme ix per sortir).
> >
> >
> > No vull que ara ningu es senti ofes per la meva opinio ni la meva
> > intenci� es ser "centralista" pero crec que la utilitzacio d'un registre
> > mes standard seria potser mes adecuat.
> >
> > Que n'opineu?
>
> que em fa l'efecte que desconeixes qu� vol dir "est�ndard" en catal� que
> no �s el mateix que en castell� o franc�s. Mentre que hi ha lleng�es en
> qu� l'est�ndard s'ha fet a partir d'una varietat dialectal concreta --el
> dialecte de l'ile de france en el cas del franc�s; la b�blia luterana en
> el cas de l'alemany; la tradici� liter�ria a partir de Dante en el cas
> de l'itali�, etc.--- en el cas del catal� --per raons hit�riques,
> pol�tiques i filol�giques que no cal esmentar ara-- es va adoptar una
> normativa est�ndard flexible i polic�ntrica, sense imposar cap varietat
> dialectal per damunt de les altres.
>
> Qu� vol dir aix� d'"est�ndard flexible i polic�ntric"? Que tot i que
> tenim una ortografia unificada, la norma est�ndard admet certes variants
> prou esteses i amb tradici� ("n�ixer/n�ixer", "darrera/darrere",
> "treure/traure", etc.). La morfologia contempla encara m�s variants
> (possessius "meva/meua", etc.), formes verbals
> ("canto/cante/canti/cant", "arrib�s/arribara" i moltes m�s), Fins i tot
> trobem usos diversos a la sintaxi com ara l'ordre i el tipus de
> pronominalitzaci� (l'hi/li'l, la me/me la, d�u n'hi do, d�u li'n do...)
>
> I pel que fa al l�xic, senzillament �s impropi parlar de formes
> exclusives, perqu� les variants estan esteses pertot arreu. Es un error
> t�pic pensar que la varietat est�ndard �s nom�s la que t� sents parlar
> (o la que parla el telenot�cies de (tv3|canal9))
>
> I per acabar, l'exemple que has posat �s de llibre: "sortir" i "eixir"
> s�n **totes dues** formes ben est�ndards. "Ix" per tant no es cap
> cultisme, com penses, sin� la tercera forma del singular del verb
> "eixir" que fa servir qualsevol valenci� i que la normativa est�ndard
> catalana admet sense cap problema. Si no t'ho creus, fes un ull al DIEC
> i trobar�s l'entrada "eixir" (i la conjugaci�) sense cap marca
> "regional": tan est�ndard com "sortir".
>
> En resum, admetre a debian la diversitat dialectal est�ndard no nom�s no
> ens allunya de la norma est�ndard catalana, sin� que la donem suport i
> la respectem escrupulosament: seguim el cam� dels grans fil�legs
> catalans que van fer el nostre est�ndard a primers del segle XX
> (encap�alats per En Pompeu Fabra), que van tenir molta cura que cap
> variant dialectal qued�s fora, de manera que cap catalanoparlant --de
> salses a guardamar i de fraga a ma�-- mai no sent�s que la seva variant
> no era catal� de socarrel.
>
> Aix� no vol dir que qualsevol forma regional sigui est�ndard, per� la
> flexibilitat �s molt gran i cal que tots coneixem aquestes varietats
> est�ndars (com les diferents formes verbals, per exemple). No �s gens
> complicat. No totes les lleng�es poden tenir el privilegi d'admetre
> tanta flexibilitat al seu est�ndard. El catal� s'ho pot permetre perqu�
> el grau d'unitat ling��stica ha estat sempre molt alta. En fi, fem
> servir cadasc� la forma est�ndard que vulguem (central, oriental,
> occidental, etc.), sense cap complex, i esforcem-nos a con�ixer els
> sin�nims m�s importants de cada lloc: comprovarem, a m�s, que sovint
> certs mots tinguts per literaris o antics en alguns indrets, s�n d�us
> corrent en d'altres (como el cas ja esmentat d'"eixir").
>
> Espero que no hagi resultat massa llarg i haver donat una mica de llum
> sobre la q�esti� :)
>
> salutacions
>
> miquel
