=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
===================[975 subscriptors]====================
SOLUCI� PER DISSOLUCI�?
Francesc Esteve, assessor ling��stic
Valencianocatalanoparlants o catalanovalencianoparlants. Encara que
tamb� podrem dir-nos, segons com, valenci�/catal�-parlants o b�
catal�/valenci�-parlants. No �s cap acudit ni el darrer embarbussament o
travallengua. �s la soluci� que fa poc, des de Pres�ncia, proposaven un
grup de professors universitaris per anomenar la nostra comunitat
ling��stica en un article que ha tingut massa poc ress� �potser perqu�
s�amagava sota un t�tol d�erudites resson�ncies jurisprudencials?: �El
nom del valenci� en les lleis valencianes�.
A banda del contrast entre el t�tol gris i les acolorides propostes
onom�stiques, l�escrit �s, en una bona part, la reproducci� quasi
literal del manifest �Una conjuntura dif�cil per a l�Acad�mia, la
llengua i el valencianisme� impulsat per Abelard Saragoss�. En la seua
primera versi�, que havia circulat per Internet fa uns mesos, el
manifest era una nova aposta per la �tercera via� �alguns en diuen
�neoblaverisme�� al Pa�s Valenci�. Cridava a la uni� entre el Bloc
Nacionalista Valenci� i els blavers d�Uni� Valenciana, generosament
qualificats com a �valencianisme pol�tic� i, per tant, homologables a
l�altre �sector valencianista�. I no s�estava d�advertir Esquerra
Republicana de Catalunya que actuar al Pa�s Valenci� pot ser �una
coartada per al secessionisme violent�.
Ara, en �El nom del valenci� en les lleis valencianes� s�eliminen
aquestes proclames partidistes, que s�han manifestat inviables per
l�absorci� d�UV dins del PP i el declivi electoral del BNV. L�escrit,
per�, repr�n la q�esti� ling��stica tal com s�havia exposat en el
manifest inicial. Es pot resumir aix�: a) hem de deixar que l�Acad�mia
Valenciana de la Llengua fa�a la seua excel�lent feina de
�perfeccionament del valenci� culte� i la pacificaci� social; b) hem de
promoure un acord per a una denominaci� �factible� amb qu� puguem
�anomenar legalment el valenci� i el sistema ling��stic de qu� forma
part� i aquest no pot ser catal� ni al Pa�s Valenci� (o sols s�ha de dir
valenci� o llengua valenciana) ni en l��mbit estatal ni internacional,
per als quals encunyen llengua valencianocatalana o catalanovalenciana o
valenci�/catal� o catal�/valenci�.
L�originalitat, doncs, d�aquest document de Pres�ncia rau no pas en el
contingut ni en els pintoresquismes onom�stics, sin� en el fet que
s�hagen avingut a signar-lo tres conspicus professors universitaris,
membres, a m�s, de l�Institut d�Estudis Catalans: Joan Sol�, de la
Universitat de Barcelona; Brauli Montoya, de la d�Alacant �tots dos de
la Secci� Filol�gica�; i Ramon Lapiedra, de la Universitat de Val�ncia i
membre de la Secci� de Ci�ncies i Tecnologia de l�IEC. S�hi afegeix
tamb� Artur Quintana, de la Universitat de Heidelberg. A m�s, fa pocs
dies, un altre professor de la Universitat de Val�ncia i membre destacat
del PSPV-PSOE, Vicent Soler, tamb� s�hi adheria (�El valenci�-catal��,
Levante, 22-4-2004).
Ara b�, amb qui s�hauria de fer aquest pacte i per a qu�? Perqu� els
pactes es fan per complir-se, generalment despr�s de cessions per les
dues bandes. Segons els mateixos autors, els �agents que haurien de
prendre l�acord� s�n �primer que res, els partits pol�tics representats
en les Corts Valencianes�. En aix� tothom assentiria. La petita
dificultat, que ells mateixos reconeixen, �s que �quan hi ha acords a
favor del seu �s [del catal�], senzillament no es compleixen�. Aix� de
sagnant. I tamb� ells mateixos reblen el clau: �les mesures que el PP i
el PSOE varen pactar a l'hora de nomenar els acad�mics s'han ignorat
d'una manera quasi absoluta. [...] Ben mirat, l'incompliment de les
paraules donades ve des del principi i �s sistem�tica, ja que hi ha
preceptes de la Llei d'�s i Ensenyament del Valenci� que no s'han
aplicat mai, al cap de vint anys de vig�ncia�.
Arribats en aquest punt, �s clar que qui pregunta ja respon i un no
ent�n per qu� s�ha de pactar amb qui no ha complert mai i se sap que no
complir�. El fet, per�, �s que, malgrat tot, cal pactar. I que, per
nosaltres, no hi ha de faltar de res. L�error, sembla, �s que no hem
demostrat encara prou bona voluntat i que cal fer una cessi� m�s, una
altra, per si no n�hem fetes prou des de la transici� sense parar de
rebre garrotades.
Ara hem de cedir en el nom del �sistema ling��stic�, que �s la
denominaci� instaurada per l�AVL com a pretesa gran consecuci� dels
membres �unitaristes� per tal que, fent veure que es reconeix �la unitat
de la llengua� (un altre eufemisme), de fet no pronunciem mai el nom
tab� de catal�, ni sobretot actuem com una �nica comunitat ling��stica.
Pactar no tindran amb qui, per� els autors ja han previst minuciosament
les �rdues capitulacions en qu� ser� adm�s dir catal�. Passen i
vegen-ho, grans i petits, perqu� el text, amb tots els equilibrismes
onom�stics, contorsions i salts al buit, �s un espectacle
denominativo-circense impagable: �Des del punt de vista de la societat
valenciana, el nom habitual hauria de ser valenci� (o llengua
valenciana), de la mateixa manera que catal� (o llengua catalana) s�n
els noms usuals en les Illes Balears i a Catalunya. En les lleis
d'Espanya (o d'Europa), caldria anomenar el conjunt ling��stic amb els
dos noms (o b� llengua valencianocatalana o catalanovalenciana, o b�
valenci�/catal� o catal�/valenci�)�.
No �s ja que hom torna a revifar la difunta tradici� del llemos�
jocfloralesc, del bacav�s d�En Nicolau Primitiu G�mez o la Rosalba Cav�
mateixa, cupletista a qui infongueren vida, fotent-se�n, Joan Fuster i
Salvador Espriu a base d�ajuntar, com Frankenstein, les inicials de tots
els territoris que la parlen: �rossellon�s�, �alguer�s�, �balear�,
�catal�� i �valenci��). No volies noms? Doncs para el cab�s! L�altra
ironia �s que la detallada proposta no resol el moll de la q�esti�:
continua anomenant catal� el catal�, ni que siga amb composts
quilom�trics i impronunciables. Per�, a m�s, en comptes d�enterrar el
desgavell onom�stic, pot ser l�inici de la resurrecci� de la Rosalba
Cav� amb renovellada vida. Qui sap si fins i tot li trobaran el segon
cognom. Perqu�, vist com se les gasta el senyor Jaume Matas amb l�impuls
fragmentador de les �modalitats insulars� contra l��s social i d�un
model de llengua digne i viable, paga la pena pensar-s�ho dues vegades.
Ja posats al pacte �no discriminatori�, per quins set sous el mallorqu�,
el menorqu�, l�eivissenc i el formenterer han de ser menys que el
valenci�? I, encara amb m�s versemblan�a, qu� fem a la Franja? Ara que
sembla que el nom de catal� �i, amb aquest, el concepte unitari i les
perspectives de reconeixement oficial� s�han imposat davant el
chapurreau denigrant i el delirant orientearagon, per� tamb� sobre els
localistes tamarit�, maell�, fragat�, etc., haurem de tornar-hi amb
fragatinovalencianocatal�? Fins on caldr� allargar els composts i en
quin ordre?
Per� fins i tot reduint-nos al Pa�s Valenci�, a qu� ha condu�t el
prudent�ssim joc de noms que hem fet els partidaris de la �unitat de la
llengua�, amb un catal� recl�s gelosament al m�s estricte �mbit
acad�mic? Si fos certa la teoria que el nom catal� �s el gran escull que
n�impedeix l��s social, p�blic i oficial, i que dir-ne sempre valenci�
�s la condici� que el fa avan�ar, ara haur�em de gaudir d�un Pa�s
Valenci� quasi monoling�e en una situaci� id�ntica �per� capgirada� a
l��s que hi t� l�espanyol. De fet, la censura del PSPV-PSOE quan
governava i sobretot la de les dues legislatures del PP ha estat tan
draconiana, implacable i paranoica, que ara, per la llei de la proporci�
inversa, haur�em d�estar instal�lats en l�ed�n idiom�tic. Una repassada
r�pida: derogaci� de l�homologaci� de t�tols de catal�, manipulacions en
els llibres de text escolars per a esborrar-ne el nom i l�extensi� de la
llengua, exclusi� de tots els autors no valencians, recursos contra els
estatuts de les universitats, intent d�escissi� de valenci� i catal� en
les escoles oficials d�idiomes...
I quin �s el resultat de la monorefer�ncia al valenci� i el tab� sobre
el catal�? La mateixa Acad�mia responia l�altre dia, en una de les
poques accions �tils que ha fet �que no han fet ells, sin� que han
encarregat a altri. D�una enquesta passada a unes 7.000 persones, el
tast que ens en donen �s que del 1995 en�� (quasi al mil�l�metre, el
temps que governa el PP), el Pa�s Valenci� ha perdut en nou anys un 11%
de persones que afirmen parlar valenci� (d�un 62,70% a un 51,83%) i m�s
d�un 16% que diuen que l�entenen (del 87,4,40 al 71,30%). I, de l��s
dels mitjans de comunicaci� p�blics i de l�administraci�, millor que no
en parlem.
Com he repetit, hom pot suposar les millors intencions als autors en
tots els punts anteriors, ni que siguen contradits tossudament per la
realitat i la viabilitat. Ara, all� que se�ns escapa �s quina �s la
finalitat de publicar un text amb tals propostes just uns dies despr�s
de les sent�ncies del Tribunal Superior de Just�cia valenci� que avalen
amb total normalitat la denominaci� acad�mica de catal� per a la llengua
que l�Estatut anomena valenci�. Sent�ncies que es basen, a llur torn, i
aix� ho esmenten, en un pronunciament del m�s alt nivell: el del
Tribunal Constitucional en el mateix sentit.
En altres paraules, el dret i els jutges van prou m�s enll� i amb molta
m�s normalitat del que propugnen aquests professors de Filologia
Catalana i membres de l�IEC. I aix� que hi ha una m�xima que diu que el
dret segueix la societat per� coixejant. Ac�, amb trista curiositat, s�n
els acad�mics i els professors universitaris els qui ranquegen �o
cranquegen!� a notable dist�ncia del dret. Perqu� no �s sols un afer
d�ambici� d�avan� social i de dignitat com a professionals i cient�fics
�que ho �s. Hi ha tamb� el lloc en qu� aquests professors universitaris
deixen les institucions a qu� pertanyen.
El Govern Valenci� del PP ha mostrat una ferma disposici� a impugnar una
altra vegada el nom catal� dels estatuts de les universitats valencianes
fent cas om�s de les sent�ncies que hem esmentat. Ja s�hi veu
l�excel�lent disposici� a pactar i a complir! Per� quan la Universitat
de Val�ncia �d�on s�n docents els senyors Saragoss� i Lapiedra, i d�on
ha estat rector aquest darrer� i la Universitat d�Alacant, �a qu�
pertany el Sr. Montoya�, han de rec�rrer als tribunals per garantir el
reconeixement de la titulaci� de Filologia Catalana, amb qu� els
professors Saragoss� i Montoya �i tamb� Sol� i Quintana� es guanyen la
vida, un hom comen�a a no entendre res. Com tampoc no pot entendre que
subscriguen aquest manifest membres de l�IEC, com s�n els mateixos
Lapiedra, Montoya i Sol�.
I sorgeixen algunes preguntes que voldrien resposta. Si Sol� et alii
reconeixen a l�AVL no sols �la responsabilitat de decidir quins
constituents ling��stics han de formar part [...] de la normativa
ling��stica valenciana� i �legalitzar globalment la llengua culta� �era
�il�legal� fins a l�AVL, potser delictiva i tot?�, quin paper t� l�IEC
al Pa�s Valenci� i fora de la comunitat aut�noma catalana? L�article 2
dels estatuts de l�IEC diu: �L'�mbit d'actuaci� de l'Institut d'Estudis
Catalans s'est�n a les terres de llengua i cultura catalanes�. Cal
entendre-hi que no pas a les de �llengua i cultura valencianes� (o
�valencianocatalanes�)? I a les �modalitats insulars�, en el sentit de
l�isolacionisme de Matas? I a la Franja? Qu� hem de fer els usuaris �i
qu� pensen fer des de l�IEC � quan l�AVL destrossa el model de llengua
per dialectalitzar-lo i separar-lo al m�xim de l�est�ndard com�? �s aix�
�vetllar perqu� el proc�s de normalitzaci� d'aquesta llengua sigui
coherent arreu del seu �mbit ling��stic�? (article 3).
Concloguem ja. La soluci� dels problemes de la llengua no vindr� amb
conjurs que emboliquen m�s l�afer precisament quan ja comen�a a
resoldre�s amb la generalitzaci� d�un �nic nom en els �mbits acad�mic i
legal. Ni amb acad�mies titelles del PP que, superat el blaverisme
rupestre, juguen a fer secessionisme de guant blanc. Ens cal un nom
unitari i un �nic model de llengua, no pas per cap designi m�gic, sin�
perqu� hem de ser tan normals com qualsevol altra comunitat ling��stica
del nostre entorn i perqu� hem de funcionar de dret i de fet com una
comunitat ling��stica. I m�s encara en un m�n com l�actual. No hi ha
soluci� ling��stica amb conjurs ni amb la secessi� de fet que �s el
regionalisme. O s�, per� ser� la soluci� final: la soluci� per
dissoluci�.
Font: setmanari El Temps (4-10/05/2004)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Vocabulari d'hist�ria
http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
