=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.046 subscriptors]===================
El nom, la llengua i el(s) principi(s) del canvi
-Article de Francesc Esteve, t�cnic ling��stic de la Universitat de
Val�ncia
La darrera pol�mica sobre el �valenci� i el catal�� pot semblar
l�en�sima batussa sobre la llengua, una mena de cat�strofe natural que
es repeteix c�clicament. Al meu parer, tanmateix, no es tracta d�una
altra de les mil picabaralles a qu� ja estem acostumats �i una mica
insensibilitzats� des d�aquesta Transici� que, al Pa�s Valenci�, no s�ha
acabat mai. Crec que tenim una oportunitat crucial i que si no
l�aprofitem ara, aprenent de les experi�ncies, ho haurem de pl�nyer
molt. Ja s� que aix� sona massa a l�Ara o mai fusteri�, tan tr�gic. Per�
estic conven�ut que, en cas que badem, si no �mai�, almenys una bona
temporada a la intemp�rie no ens la llevar� ni D�u. Amb la
particularitat que, cada dia que passa �i aix� vol dir noves
tecnologies, immigraci�, mundalitzaci� estar a la intemp�rie resulta
m�s dif�cil d�aguantar.
Alguna cosa ha comen�at a canviar, doncs. Quina? El confinament de la
llengua a l��mbit estricte de les fronteres auton�miques i la l�gica de
les regles amb qu� hem jugat fins ara. Tota la �poca� pol�tica
ling��stica que s�ha fet s�ha dut a terme reclosa en cada comunitat
aut�noma. Ara l��mbit de discussi� ja no ha estat l�auton�mic sin�
l�estatal. Atenci�: l�estatal, no pas l�europeu, encara que ho semble
pel tema, perqu� si el catal� ha de tenir cap paper a la Uni� Europea �s
en la mesura que �s una de les �altres lleng�es oficials espanyoles�.
Per� per primera vegada hi ha hagut una acci� expl�cita i crucial de les
comunitats aut�nomes respecte a la llengua compartida, acci� en qu� no
podien deixar-se de definir: o som una comunitat ling��stica o no ho
som. I en aquest cas no es tractava d�una q�esti� especialitzada, de
consum de minories i d�estricta gesti� estatal, com les dues versions
del BOE o els desprop�sits classificatoris de la Biblioteca Nacional
espanyola.
Segon canvi: el Govern tripartit catal� s�hi ha implicat com mai no ho
havia fet el de Converg�ncia i Uni� i, amb millor o pitjor tra�a, ho ha
assumit com un �afer d�estat�, en la mesura que se�n puga dir �d�estat�,
vaja. Vegem-ho per contrast. En una confer�ncia en la setmana dels
Octubre a Val�ncia, Jordi Pujol s�enorgullia que, en comptes del
rebombori actual del tripartit, el seu govern havia actuat amb
dilig�ncia, discreci� i respecte pels valencians, quan CiU era clau per
a la majoria absoluta del primer mandat del PP. El resultat, fruit de la
negociaci� del plenipotenciari Rigol amb Zaplana i Camps, ja es veia:
l�Acad�mia Valenciana de la Llengua. En efecte, ja es veu: des que es va
pactar l�AVL hem tingut �i continuen vigents� la deshomologaci� al Pa�s
Valenci� dels t�tols administratius de llengua del Principat i les
Illes; la depuraci� del curr�culum de literatura de tots els autors no
nascuts en territori valenci�; l�intent de segregaci� en una titulaci�
independent de �valenci�� en les escoles oficials d�idiomes; la censura
en els llibres de text escolars; la censura, dialectalitzaci� i m�xima
separaci� del model de llengua respecte del catal� general; la
continu�tat o l�increment de la presentaci� de �valenci�� com a llengua
diferent (BOE, Biblioteca Nacional, documents oficials de l�Estat). Tots
aquests �avan�os� s�han produ�t amb l�AVL consensuada i en ple vigor del
seu �sistema ling��stic compartit�, que ja es veu per a qu� ha servit.
Tercer canvi: hi ha al govern de Catalunya i condicionant la majoria
absoluta del d�Espanya un partit que es proclama independentista i de
Pa�sos Catalans, Esquerra Republicana, que s�hi juga la credibilitat com
a tal. I cal recon�ixer-li un paper que segurament ha estat determinant,
perqu� el PSOE espanyol i el valenci� han fet des del primer moment de
cors �en un to m�s baix, per� comparses� del discurs de defensa
nominalment inflamada del �valenci�� i de la sacralitzaci� de la
denominaci� estatut�ria. Competint amb el PP, el cap dels socialistes
valencians, Joan I. Pla ha arribat a declarar �no estarem mai amb ERC ni
amb els seus interessos perqu� el catal� siga la nostra llengua�
(Levante, 14-11-2004).
Des del pacte entre la dreta i l�esquerra espanyoles (UCD i PSOE) d�on
nasqu� l�estatut d�autonomia valenci� en qu� es va imposar l�ambig�itat
del nom �valenci��, les regles del joc han estat �nom a canvi de
normalitzaci�. �Diguem-ne nom�s �valenci�� �que �s un s�mbol i prou�i
concentrem-nos en l�extensi� de l��s�, ha estat la consigna. Ben al
contrari, el resultat ha estat �nominalitzaci� contra normalitzaci�:
sacralitzaci� del nom estatutari �valenci�� per a impedir qualsevol
avan� social de la llengua. Despr�s de 20 anys en qu� el nom i la
identitat han servit �tant sota el PSOE com sota el PP� per a impedir la
normalitat, alg� dubta sincerament que no cal resoldre de manera clara i
definitiva el problema onom�stic i que aix� �s una condici�
imprescindible per al ple �s?
Ara se�ns presenta l�oportunitat hist�rica de tancar el tortu�s cap�tol
de la denominaci� com a garantia de la unitat de la llengua. I faig
constar que per a mi �unitat de la llengua� no expressa cap
grandiloq��ncia patri�tica ni cap pulsi� essencialista. Designa una cosa
tan elemental com la seguretat que cada dos mesos no haurem de perdre
tantes hores i tants esfor�os com hem perdut parant el colp d�un nova
agressi� i la picabaralla amb qu� el govern de torn vulga distraure�ns.
I que no se�ns blocar� cap nova iniciativa amb el recurs multi�s i
totpoder�s que �aix� �s catal� i no valenci��.
En aquestes darreres setmanes de pol�mica encesa hi ha hagut persones
benintencionades que han proposat solucions de comprom�s per a
acontentar tothom. La m�s famosa �s la f�rmula �catal�-valenci�� o
�valenci�/catal�� o qualsevol combinaci� bin�ria similar. Aquestes
persones creuen de bona fe que el quid de la q�esti� �s que no
incorporar �valenci�� al nom formalment reconegut de la llengua suscita
l�ofensa entre els valencians i que, agregat aquest, tots contents. Ara
b�, els fets contradiuen aquestes bones intencions. Ni el PP ni el
blaverisme en cap de les seues tonalitats estan disposats a admetre cap
nom que duga �catal�� �ni sobretot, cap realitat que fa�a del �valenci��
�catal��. Perqu� �catal�� per a ells t� poc a veure amb una fon�tica o
una morfologia: fa refer�ncia sobretot a les condicions d��s i al
projecte que s�assigna a la llengua dins la nostra societat. Qualsevol
elocuci� amb trets genu�nament valencians que puguem usar quan caldria
emprar el castell� fa del �valenci�� �catal��.
I �s comprensible que en aquestes condicions, el PP i el blaveram no
vulguen �pactar�, com creuen c�ndidament alguns, cercant a la baixa la
pedra filosofal de la unitat consensuada. Per a qu� han de pactar, si el
�valenci�� els interessa sobretot com a element assegurat de pol�mica,
tancament de files patri�tic i cortina de fum? Seria com demanar-los
renunciar a la gallina dels ous d�or de la pol�tica valenciana.
D�altra banda, els benintencionats proposants de f�rmules bin�ries
haurien de prendre nota de com han funcionat aquestes en la realitat. En
el galaicoportugu�s els �galleguistes� han configurat a consci�ncia el
gallec com a llengua diferent del portugu�s. En el cas txecoslovac la
base ling��stica comuna ja venia escindida en dos est�ndards diferents,
el txec i l�eslovac, considerats per molts lleng�es diferents. Amb la
independ�ncia eslovaca, ni l�estat ni el gentilici com� han sobreviscut.
I l�exemple m�s contundent, el serbocroat. En l�actualitat hi ha
oficialment no dues, sin� tres lleng�es: el serbi, el croat i el bosni�!
Al contrari, all� on una societat ha decidit fer de la seua llengua una
llengua normal, equiparada amb l�idioma normal de l�estat respectiu, el
fet de donar a la llengua el gentilici d�un altre estat no sols no ha
estat cap crim de lesa p�tria, sin� una garantia de normalitat i d��xit.
El joual que designava el franc�s popular del Quebec ha esdevingut una
curiositat quan els quebequesos han (quasi) normalitzat el franc�s amb
aquest nom. I l�exemple definitiu: els flamencs, que donen popularment
aquest nom a llurs parlars, han elevat �neerland�s� a �nica denominaci�
oficial, que �s precisament el gentilici de l�estat ve� dels Pa�sos
Baixos!
Alerta: el nom nom�s no ens resoldr� la cosa. Per� si no resolem el nom
�i ho fem amb el sentit pr�ctic d�altres casos reeixits, sense m�s
additius identitaris� perdrem la cosa primer i despr�s, potser el nom i
tot. Tamb� el de valencians. Malgrat tots els desgavells i la crid�ria
�que pertot arreu n�hi ha hagut�, per primera vegada un govern espanyol
ha fet un pas, ni que siga provisional i encara sense cap garantia
indiscutible, cap a la unitat del catal� i cap a la petici� d�un cert
estatut d�oficialitat a la Uni� Europea. Per� la clau no �s Europa, sin�
l�Estat espanyol mateix: no es pot demanar que alg� fa�a all� que tu no
fas a ca teua. I ara la q�esti� �s: a banda de recon�ixer la unitat del
catal�, si ho fa, l�Estat espanyol es far� ling��sticament igualitari?
Propose una altra pol�mica: ens cal una llei de lleng�es que fixe
definitivament en drets i deures les bones intencions? Jo dic que s� i
espere les r�pliques.
Font: El Temps (29-11-2004, n�m. 1068)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Organitzaci� pel Multiling�isme
http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
