=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
El “llamentable” paperot de l’Acadèmia
-Article de Francesc Esteve, Universitat de València
“Els valencians ja podem anar a la ‘peluqueria'”. És amb aquesta frase
profunda i volgudament lapidària que Jordi Colomina, membre de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, resumia l’aportació del “Diccionari
ortogràfic i de pronunciació del valencià”, obra que presentava al
públic com a president de la Secció de Lexicografia. La frase és d’un
encert impagable: capta l’essència de la gran contribució de l’AVL a la
lexicografia de-la-llengua-compartida (segons el repetit eufemisme dels
“acadèmics”: “català” és tabú).
El “Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià” (DOPV) és un
llibre de més de 900 pàgines, fet amb un paper gruixut i amb un cos de
lletra més que gros, que recull, segons els autors, vora 80.000
entrades, de les quals dóna només la forma gràfica (ni definicions ni
altres informacions d’ús) i també la pronúncia en molts casos, no pas
tots. En contrast amb la seua qualitat material, el DOPV és una obra
hipòcrita, irresponsable i tècnicament deplorable. Hipòcrita perquè
després de repetir ara i adés, amb gran insistència i èmfasi, que la
seua finalitat és preservar la unitat ortogràfica i lèxica de “la
llengua compartida”, en el cos del diccionari es dedica, de fet, al
contrari: a fer proliferar duplicitats gràfiques i formes alternatives a
les ja establertes. Així, la “Introducció” s’obre proclamant que “la
unitat ortogràfica d’una llengua és l’expressió més conspícua de la seua
cohesió” i que “una mateixa forma escrita de manera distinta té
ineludiblement un efecte disgregador al si d’una llengua” (p. 9). Més
avant, torna a insistir-hi: “La necessitat de convergència entre les
diverses varietats d’una mateixa llengua és un fet evident i
indiscutible. Si això és un principi obvi en totes les llengües del món,
ho és encara més –i d’una manera imperiosa– en el cas de llengües
demogràficament minoritàries com la nostra” (p. 13).
I com es concreten aquests principis tan raonables? Doncs així: s’admet
tant “perruqueria” com “peluqueria” (sense cap remissió, com tots els
altres exemples que citaré); a més d’“esport”, “esportista”, “esportiu”
ara ja podem escriure “deport”, “deportista” i “deportiu”; a banda
d’“esmorzar”, “almorzar”; “llamentar” i “lamentar”; “llògic” i “lògic”,
“llegítim” i “legítim”; “lleal” i “lleial”; “llidó” i “lledó”, “llicsó”
i “lletsó”; “mangrana” i “mangraner” al costat de “magrana” i
“magraner”; “llangosta” i “llangostí“ al mateix nivell que “llagosta” i
“llagostí”; “paixarell” i “passerell”; “taburet” i “tamboret”; “roín”
masculí i femení (“home roín”, “dona roín”) al costat de “roí”-“roïna”
(“home roí”, “dona roïna”). I l’exemple suprem: podem referir-nos a
‘jugador de tennis’ de quatre maneres diferents i equivalents:
“tennista”, “tenniste”,” tenista” o “teniste”. A tot això, cal afegir-hi
els centenars de mots masculins acabats en “-ista”, que ara poden acabar
també “normativament” en “-iste” (“sindicalista” o “sindicaliste”) o les
desenes que poden escriure’s tant en “-esa” com en “-ea” (“vellesa” o
“vellea”; “rapidesa” o “rapidea”). La llista encara es podria allargar.
Amb aquest tast, però, el lector ja deu haver comprovat de quin pa es
fan les miques.
El “Diccionari ortogràfic i de pronunciació” és, a més, una obra
greument irresponsable envers els usuaris, el model de llengua
consolidat com a estàndard i la codificació unitària. Sense estudis
previs coneguts, publicats i debatuts, sense tenir en compte el parer
dels ensenyants, dels tècnics lingüístics i dels escriptors que
s’enfronten dia a dia amb els problemes concrets de l’ús, ignorant les
altres institucions de referència lingüística reconegudes oficialment
(l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears),
l’AVL es llança a la contrastandarització, tot al•legant farisaicament
propòsits “convergents”. I, a més de fer créixer i multiplicar les
variants formals, dóna entrada al diccionari “normatiu” a centenars de
castellanismes, dialectalismes i col•loquialismes. Entre els primers,
per citar-ne sols uns quants, hi ha “barco”, “rabo”, “gasto”, “toldo”,
“manto”, “nóvio”, “xiste”, “xorra”, “arrastrar”, “enterar-se”, “xillar”
o “manguera”, admesos amb uns criteris ocults que els usuaris teníem el
dret de veure exposats i que ens porten a demanar-nos per què l’AVL no
ha inclòs, amb estricta coherència, “xarco”, “pues”,“puesto”, “adiós” o
“hasta”, ja que aquests són incontestablement tan antics, arrelats i
d’una extensió geogràfica tan àmplia com els primers. I atenció, perquè
ja amenacen que el ball acaba de començar: el “DOPV vol ser la primera
contribució de l’AVL al procés de construcció d’un model de llengua
convergent amb la resta de modalitats de l’idioma comú”.
Però fins i tot si ignorem aquestes dades i ens centrem només en la
tècnica lexicogràfica, constatem que el DOPV és una obra deplorable. I
mireu que, de tècnica lexicogràfica, n’hi ha d’haver poca en un
diccionari que és purament “ortogràfic” (“de pronunciació” ho és només a
mitges): no presenta ni definicions ni marques de registre (col•loquial,
vulgar, poètic, etc.) ni marques d’àrea temàtica (“dret”, “matemàtica”,
“enginyeria”, etc.) ni d’extensió dialectal ni diacròniques (arcaisme).
Vegem només les “aportacions” originals del DOPV. Ja es pot dir
“llegítim”, “llegítimament”, “llegitimar” o “llegitimitat” (al costat
dels corresponents en l-) però, per algun motiu desconegut, no són
lícits uns esperables “llegitimació”, “llegitimador”, “llegitimari” ni
“llegitimista” (o “-iste”) que van només amb l- inicial. El DOPV dóna
entrada a “llament” (però no a “llamentació” ni a “llamentós”, que s’han
de dir “lamentació” i “lamentós”) i també al verb “llamentar”, del qual
no és possible derivar “llamentable”, “llamentablement”, que cal fer amb
l-. Amb “llògic” –fent un trist homenatge al seu significat– ocorre una
cosa semblant: es recull com a adjectiu (“llògic” i “illògic”) i adverbi
(“llògicament”), però no per a la disciplina de la “lògica”. El numeral
“dos” té com a forma femenina preferent “dues” i com a secundària,
“dos”, cosa que no és obstacle perquè l’AVL incomplesca sistemàticament
la seua pròpia normativa i utilitze sols “dos” en tots els seus
documents, que haurien de ser el súmmum de la formalitat (p. ex. “dos
classes”, “dos paraules”, p. 33 i 34 de la “Introducció”). Ara bé, al
contrari que en “dos”-“dues”, en “ambdós”-“ambdues” la preferència
s’inverteix: ací “ambdós” és prioritari per al femení. Sense deixar els
numerals, “disset” remet a “dèsset” i “dinou”, a “dènou”, però, en
canvi, “divuit” es pot usar en pla d’igualtat amb “díhuit”. Dels
baleàrics “desset”, “devuit” i “denou”, no n’hi ha cap constància.
El DOPV admet “almorzar” i “esmorzar” però en paral•lel a “esmorzada” no
hi ha un equivalent “almorzada”: en aquest cas haurem de dir només
“esmorzada”? Més: si triem “almorzar”, podrem fer-ho a la carta, com a
verb transitiu (“He almorzat dos entrepans”) o com a intransitiu “amb
dos entrepans”). Però si ens decantem per “esmorzar”, haurem de seguir
l’estricte règim intransitiu.
Quant a la pronúncia, les coses van per l’estil. Es marca
sistemàticament el timbre obert o tancat de les “oo” i les “ee” tòniques
però s’indica a l’atzar com es pronuncien aquells mots amb alguna
dificultat fonètica. Així, se’ns informa que “píxel” o “pixis” es
pronuncien amb [ks] però no com s’ha de pronunciar “dixi”. Se’ns
adverteix que “lerrouxisme” es diu [leruksízme] però ens deixa orfes
quan ens hem d’enfrontar amb “joule”, “gray”, “ngai”, “pterosaure” (-s-
sonora o sorda?), “regosòl” (ídem), “thriller”, “wahhabita”, “watt”,
“wau”, “welwítsquia” o “wurtzita”.
No hi falten, d’altra banda, exemples que no sabem si classificar com de
candor, de zel col•leccionista o d’ultravalencianisme sentimental. Així,
el DOPV acull “xiconiu”, “xicotiu” o “miqueta” (però no “xicotiniu”,
“micoteta”, “poquiu” o “poquiniu”), malgrat que és norma no admetre
diminutius en un diccionari. Però al costat d’aquestes càndides
delícies, el DOPV traspua una prevenció blaveroide contra mots
considerats típicament “catalans” que de vegades arriba a la censura:
“meva”, “teva” i “seva” (i els plurals) no tenen ni tan sols entrada, al
contrari de casos anàlegs com són “hereua (o hereva)” i “romeua o
romeva”. “Endavant”, “endarrere” i “enrere”, “batlle”, “rodó” o “xuclar”
remeten, respectivament, a “avant”, “arrere”, “batle”, “redó” o
“xuplar”, i són classificats com a “entrades no recomanades” que el DOPV
posa al mateix nivell que “peixca” respecte a “pesca” o “aixina”
respecte a “així”.
A aquestes alçades, les conclusions respecte a la vàlua i a la utilitat
del DOPV crec que són més que òbvies. Hi ha, però, un parell de
qüestions “(l)lògiques” amb les quals voldria tancar l’article. Primera:
en els nombrosíssims casos de contradicció amb les normes de l’Institut
d’Estudis Catalans, el DOPV és “normatiu” per als usuaris valencians?
Només ho és per als valencians o els altres catalanoparlants poden
acollir-se també (l)legítimament a les “contribucions”de l’AVL en un
examen, unes oposicions o una correcció de proves d’impremta? Segona:
amb quina autoritat moral reclamarà ara l’Institut d’Estudis Catalans el
compliment de les seues normes –o l’acatament per disciplina i
patriotisme en cas de dissensió raonada–, quan en fan el cas del porc
els diversos membres seus que han aprovat i beneït aquest (l)lamentable
diccionari?
Font: setmanari El Temps (núm. 1.165, 10 d’octubre de 2006)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
