=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.262 subscriptors]===================
L'idioma valencià i l'"arrojo" de Pla
-Article de Francesc Esteve
Ja tenim l'"idioma valencià" consagrat en l'Estatut d'Autonomia. Fins a set
vegades s'hi repeteix, literalment o com a "llengua valenciana". Tot gràcies a
l'ambició del Partit Socialista del País Valencià i al "arrojo" -com deia
Ciprià Ciscar amb gradiloqüencia de NO-DO- amb què els seus s'han avançat a
tots en l'autogovern.
Ponderada l'abundància del cor de què parla la boca, intentem almenys entendre
la lògica de la jugada, perquè els interrogants que suscita són molts. Primer:
per què els socialistes valencians admeten tranquil·lament una tal lletania
d'"idioma valencià", si el principi negociador proclamat era que no es tocava
ni una coma del títol primer de l'Estatut, on es regulen els "símbols
d'identitat". La llengua -recordem-ho- era l'únic element en què el PSOE
s'havia quedat a mitges a l'hora d'assumir tota la simbologia blavera en les
renúncies de l'Estatut de 1982, on almenys hi ha l'escrúpol formal de
l'ambigüitat: s'hi parla sempre de "valencià" evitant assignar-li el substantiu
"llengua". Ara, "idioma" per davant i per darrere.
El segon interrogant és per què el PSPV-PSOE admet "idioma valencià" quan, des
del 2004, un any abans de les negociacions PP-PSOE i simultàniament a aquestes,
ha anat succeint-se tota una torrentada de sentències, nou en total, a favor de
la unitat del català, tres de les quals per a confirmar la doble denominació
equivalent de "valencià" i "català" en els Estatuts de les universitats Jaume I
de Castelló, la d'Alacant i la de València. És obvi que si algú, per poc hàbil
que fos en la negociació, tenia tota la força per a imposar un canvi quant a la
llengua era el que avalava tan contundentment la jurisprudència i, a més,
l'exemple -immillorable per institucional- d'uns altres estatuts: els de les
universitats.
Tercer interrogant. La llengua constitueix, juntament amb l'aigua, un dels dos
recursos permanents de la demagògia a què recorre el PP cada dos o tres mesos,
quan no sap com desviar l'atenció per tapar els draps bruts o la caixa neta de
la seua gestió. I, segons els "populares", el PSPV és un agent de l'enemic
exterior que "mos" furta "lo" nostre. Davant això, la resposta immutable de
Joan I. Pla és sempre tan predictible com els atacs: després d'uns balbucejos
inicials, passa a proclamar els postulats del PP -reclamar el transvasament; el
valencià és una llengua diferent del català- per acabar competint amb els seus
acusadors en declaracions anticatalanes.
Deixem estar, però, la decència i la filologia per analitzar l'estratègia del
PSPV. El fet és que, ni situant-nos dins la seua lògica, no s'entén que, quan
tenen tots els instruments de la jurisprudència i el poder de bloquejar un
estatut, no hagen volgut tancar definitivament per mitjà de l'oficialitat una
qüestió que els és tan incòmoda i que els posa en fora de joc cada dos mesos.
També, i per altres raons, haurien pogut no entrar en cap acord, esperar i
aprofitar els avanços de les altres reformes i no regalar un Estatut a Camps,
l'únic que se'n penjarà la medalla. En l'un o l'altre cas hi hauria hagut el
mateix rebombori que s'atia periòdicament, però només una vegada. Ni tan sols
tractant-se de Joan Ignasi Pla no em crec que hi puga haver tanta inèpcia per a
no entendre-ho. Per tant, només es pot deduir que els "arrojados" companys
socialistes sí que han volgut resoldre-ho oficialment. Però a la inversa:
oficialitzant la secessió.
I quines en poden ser les conseqüències jurídiques i pràctiques? Les
jurídiques, segons una visió positiva basada en el nivell i la quantitat de la
jurisprudència, no hi ha motiu per què hagen de variar a curt termini. Al
capdavall, l'Estatut del 1982, el vigent, també afirma "Els dos idiomes
oficials [...] són el valencià i el castellà". És a dir, que en una lectura
literal i nominalista, també atribueix al "valencià" el caràcter d'"idioma". La
mateixa sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional parla també en diverses
ocasions de "llengua valenciana" com a sinònim de "llengua catalana".
Però en una altra lectura no tan favorable -el dret dista molt de ser una
ciència exacta-, ara es pot argüir que l'Estatut valencià consagra un "idioma
valencià" i que aquesta és inequívocament la voluntat del "legislador" respecte
de l'ambigu text anterior. No hi ha dubte que el blaverisme del PP n'ix més
reforçat que mai: en victòries legals, fàctiques i morals. I que, en comptes
d'apaivagar el conflicte, ara que el dominen com mai, el reobriran a cada pas.
Per a mostra, el primer botó: una reacció tan precoç que ni ha esperat
l'aprovació formal del nou estatut. Abans que el Congrés dels Diputats el
votés, el secretari executiu d'organització del PP valencià ja exigia a la
ministra d'Educació crear una titulació de Filologia Valenciana. I el govern
del "talantoso" Zapatero, aquell que havia de dur-nos a l'Espanya plural, com
resoldrà ara, amb l'"idioma valencià", qüestions com la de les llengües a
Europa, al parlament espanyol o a les escoles oficials d'idiomes, on la unitat
l'havien recollida de la manera més diluïda? I en les pàgines web dels
ministeris, en els documents oficials i en el BOE, on es distingeix entre
valencià i català?
La resposta, com deia Ciscar, és clara: almenys els seus ja han donat una
solució amb "arrojo".
Font: El Temps, núm. 1.131 (14 de febrer del 2006), p. 78
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
