=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
L'Estatut (en) neoblaver
Francesc Esteve, Universitat de València
El nou Estatut d’Autonomia valencià publicat en el 'Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana' és, també quant a la llengua, un lamentable
bunyol que hauria de fer caure la cara de vergonya als seus
responsables, si de veritat es creien la importància i la dignitat que
pomposament li atribueixen. Són tantes les sapastrades i les castracions
neoblaveres –en la línia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua– que
costa de donar-ne compte: per la quantitat, però sobretot per la
qualitat, perquè amb el model lingüístic i jurídic va implícita la
concepció de país.
Fa poc Víctor Maceda publicava en 'El Temps' un reportatge eloqüentment
titulat “0 de 213”. Dues-centes tretze eren les esmenes gramaticals,
terminològiques o de tècnica i propietat legislatives que proposava el
lletrat de la comissió autonòmica del Senat espanyol respecte al text
–castellà, és clar– enviat pel Congrés dels Diputats. El zero
representava les que el Senat havia tingut en compte, sotmès a la
consigna del front nacional PP-PSOE de no modificar res per evitar que
el text retornés al Congrés. S’havia d’aprovar tot d’una i sense
contemplacions. Així ho havien decidit Camps –per apuntar-se una gesta i
esquivar el boicot zaplanista– i Pla i el PSOE, per tenir un model de
rebaixa que marqués el sostre respecte al del Parlament de Catalunya.
Igual que en els continguts, l’Estatut és víctima de tot l’arsenal de
rebaixes i censures lingüístiques. Així, un text de la màxima
formalitat, que hauria de transcendir qualsevol coloració col·loquial i
dialectal, amb un rigor expressiu màxim, esdevé una autèntica
'carnisseria' lingüística a les mans dels cirurgians de la 'novoparla'
orwel·liana de l’AVL. Són, doncs, sistemàticament extirpats respecte al
text de l’Estatut de 1982 els demostratius “aquest” i “aqueix” (ara
“este”, “eixe”), l’increment verbal en “-eix” (“constitueix” passa a
“constituïx”), “dues”, “hom”, “tothom” i “ambdós”, que ni tan sols són
dignes d’aparèixer en un text legal d’aquest rang. Per exemple, en
l’article “sext” (no pas “sisè”) “ambdues llengües” esdevé “les dos
llengües”, “tothom” passa a “tots” i “hom atorgarà”, “s’atorgarà”.
Potser sonen massa “erudits” –o massa “catalans”. El mateix destí
pateixen els ordinals en -è (“sisè”, “setè”, etc.), substituïts per
“sext”, “sèptim”, etc. o l’imperfet de subjuntiu en -s- “actuàs”
/“actués”, “tingués”, “servís”, canviat a -ara, -era, -ira. La llista de
substitucions és tan llarga com implacable: “vacacions” (no “vacances”),
“gasto” (no “despesa”), “servici” (no “servei”), “orde” (no “ordre”),
“ser el cas” (no “escaure”: “si escau” s’ha transformat en “si és el
cas”)...
En la dèria suplantadora els censors d’aquesta novoparla van per feina.
On veuen un mot suspecte de “catalanitat” endossen maquinalment una
“genuïnat” amb denominació d’origen AVL. Se’ls en fot si el canvi és
factible i si la sinonímia es manté o no, si hi ha usos fixats, figurats
o matisos semàntics diferents. Així, el text és farcit de
“desenrotllament” per desplaçar el nefand “desenvolupament”. S’imposen,
doncs, “desenrollament sostenible” o “desenrotllament tecnològic”,
sintagmes tècnics que l’ús ha fixat clarament com a “desenvolupament”.
Però també es fa entrar a martellades “desenrotllar la llei”, on el
llenguatge jurídic havia especialitzat “desplegar la llei”. Més ca(s)os:
la preposició “sota” és suplantada en sèrie per “davall”. Tant fa si cap
diccionari –ni el “Diccionari valencià” de la Generalitat Valenciana–,
l’admet amb sentit figurat. Ells escriuen sense manies: “davall
l’autoritat” (art. 29), “davall la vigilància” (55.4) i “davall la
presidència” (55.5). És com si, com que “sobre” i “damunt” són sinònims
en certs contexts (“sobre/damunt la taula”), això ens habilités a dir
“ara parlarem ‘damunt’ l’AVL i els seus despropòsits”.
Però, a més, hi ha sapastrades en estat pur. L’art. 81.3 afirma:
“s’anomenarà una ponència”. “Anomenar” significa ‘donar nom’ o
‘esmentar’ i el “legislador” volia dir “es nomenarà una ponència”, no
que la batejarien o la mencionarien. L’art. 55.3 invoca el “manament
suprem de la Policia Autònoma”. Tal “manament suprem” no és el precepte
diví amb què el devot president Camps resumeix el decàleg del Sinaí
personificat en la policia valenciana. Vol dir, en valenciana prosa,
‘comandament’ i és un simple calc de l’espanyol “mando”.
Deixarem de banda les reiterades omissions dels pronoms adverbials “en”
i “hi” (3 casos sols en el preàmbul), la repetició del incorrecte “del
mateix” (‘d’aquest’), (=”del mismo”) i la pul•lulació del gerundi
copulatiu, condemnat per tots els gramàtics i típic de qui no sap
connectar dues idees, que els nostres eficients legisladors emboteixen
de dos en dos: “Els funcionaris [...] passaran a dependre d’esta,
sent-los respectats tots els drets [...], podent exercir d’esta manera
el seu dret [....]”.
L’ús de les majúscules és tan aberrant que demanaria un article
exclusiu. “Poble Valencià”, “Nacionalitat Històrica”, “Diputats”,
“Senadors” i fins i tot “Notaris” van, adés amb majúscula inicial –ells
deuen saber per què–, adés amb minúscula. El cas més grotesc, però, és
el de les Corts Valencianes, que ara es denominen “Les Corts”, amb
l’article sempre en majúscula. Amb la qual cosa costa de veure-hi el nom
d’un parlament i no pas el d’una botiga (La Puntual) o d’una publicació
(La Traca). Tanmateix, per alguna raó molt particular a la Generalitat
no s’hi ha generalitzat la norma en “La Generalitat”. I això que també
ha estat rebatejada com “la Generalitat” a seques i que és un ens
superior que inclou “Les Corts”.
I, passant per damunt de desenes de barbaritats i barbarismes, acabarem
amb el tractament de gènere, una altra orgia de disbarats. Tan aviat
veiem usat un masculí genèric (“els ciutadans”, “els valencians”, “els
diputats”) com l’expressió del masculí i el femení alhora. De manera
que, quan fins i tot en un mateix article trobem les dues fórmules, cal
entendre per força que el masculí només es refereix als homes, com en
l’art. 22, on es parla de “designar els senadors i les senadores” però
de “nomenar els Diputats” o “elegir el President”.
És tristíssim constatar que l’Estatut de 1982 –quan suposadament no
teníem un “ens” ni un model normatiu valencià i quan els “experts” en
llengua eren pocs– presenta més correcció i més adequació que no aquesta
gasòfia cuinada amb les receptes de l’AVL. Ja pot predicar farisaicament
l’Acadèmia, com fa en el seu “dictamen” de febrer de 2005, que “en els
usos oficials i institucionals [...] s’hauria d’utilitzar un model de
llengua convergent, basat en formes clàssiques integradores”. I ja pot
recomanar en les seues “Observacions” per als llibres escolars que les
formes censurades en l’Estatut i en els seus propis escrits (“aquest”,
“institueix”, “tenir”, “servei”, “perjudici”, etc.) s’han d’introduir en
el segon cicle de l’ESO. En efecte, el nivell que de fet imposen l’AVL i
els seus comissaris polítics a l’“idioma valencià” és el de l’escola de
cagons –permeteu-me ací l’expressió més coherentment “genuïna”.
Font: setmanari 'El Temps', núm. 1.143
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
