=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Bellveser, ciència infusa i PPCC
-Article de Francesc Esteve
Què és científic? Sobre la cientificitat hi ha hagut llarguíssimes
discussions entre filòsofs, historiadors de la ciència i científics. I,
a més, dels Països Catalans, n’hem sentit de tot: que són una
entelèquia, un projecte anticonstitucional, una amenaça quasi terrorista
contra la sagrada unitat d’Espanya... I què té a veure una cosa amb
l’altra? El Sr. Ricard Bellveser descobreix la clau de tots dos
problemes en el seu article "Ciència dels PPCC?", publicat en El Mundo i
dedicat a l'exposició "L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un
segle de cultura i ciència als Països Catalans". A més de totes les
abominacions habituals, ara resulta que els Països Catalans no són
“científics”. I com que el Sr. Bellveser sembla exercir d’eximi pensador
i far d’Alexandria del PP, l’endemà mateix, dia 2, la consellera dita de
Cultura de la Generalitat Valenciana reprenia la troballa i proclamava:
que “un concepto, el de "Països Catalans", [...] es una falacia que
carece de rigor científico y supone un atropello a los preceptos de
nuestro Estatuto de Autonomía” (Levante, 3-10-2007).
Deixem ara, per un moment, tan profundes discussions metacientífiques i
centrem-nos en què diu aquest senyor que tant invoca el “rigor” i que
cobra per fer d’“acadèmic” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre
altres càrrecs i prebendes.
En un article d’una plana curta, escriu 2 voltes “dona” (del verb
“donar”) per “dóna”; 3 vegades “es” (del verb “ser”) per “és” i 4
vegades “te” (del verb “tenir”), per “té”. Quan vol dir “bé”, escriu
“be” (és a dir, “corder”). Quan pretén parlar de “segle”, escriu
“sègle”, potser sense saber que “sègle” amb accent diacrític designa el
cereal que també s’anomena “sègol”. El paladí del rigor fa el rècord de
comprimir dues faltes en una sola paraula (“resó” per “ressò”), no sap
ni com s’escriu el numeral 60 (“sisanta”) i quan vol usar l’adjectiu
“reaccionària” escriu el verb “reaccionaria” i repeteix la falta en
“universitaria”. I, predicant amb l’exemple de l’exactitud científica,
es queda més ample que llarg espolsant-se “covertura” per “cobertura”,
“compter” per “compte”, “llínea” per “línea”, “creençes” per “creences”,
“enmascarar” per “emmascarar” o “instalacions” per “instal•lacions”.
Igual que desconeix que “baix” és incorrecte com a preposició (“baix
pretextos”) o que s’inventa tranquil•lament un nou present de subjuntiu
per al verb “ser”: ja no es diu “siga” ni “sigui” sinó “sea” (“perque
[sense accent] sea una institució”).
Com a savi que pretén ser, addueix el filòsof idealista alemany Herder,
però la seua excelsa citació ignora que la terrenal “arrel” és nom
femení (“arrel herderià”, diu, per “arrel herderiana”). I, arravatat pel
zel lingüístic, quan vol salvar la Universitat de València de la
perversió d’“eslogans [sic: sense accent] feixistes o homofons” [també
sense accent], confon els qui odien els homosexuals, els homòfobs, amb
els mots que sonen igual, els homòfons.
No creiem que calga estendre’ns més sobre el rigor científic del Sr.
Bellveser. Tornem ara a la cientificitat sobre la qual ens alliçona: què
és, segons ell, allò que la determina?
Un indici: al mateix temps que s’inaugurava aquesta exposició –que, pel
que comenta, ell ni s’ha pres la molèstia de veure abans de
criticar-la–, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología,
entitat pública estatal, anunciava el llançament per al 4 d’octubre de
la 3a edició del “Premio Panhispánico de Traducción Especializada”
inclòs en la quinzena seriosament titulada “¿Pensar en Español?”. I
avise que els interrogants són originals i no pas cap ironia meua. Es
veu que la “Panhispanidad” com a àmbit de les aportacions científiques
sí que té existència “científica” demostrada. Malgrat que s’endevina
bastant més poderosa, subvencionada per l’Estat espanyol i d’un relleu
incomparable, el Sr. Bellveser, com a paladí de la cientificitat
estricta, no ha sentit la necessitat de dedicar-li un altre dels seus
profundíssims articles de crítica. Si totes dues –(Pan)hispanidad i
Països Catalans– es basen en una llengua i una cultura compartides, què
fa que només la segona siga abominable i “acientífica”?
Davant aquesta pregunta, un servidor s’atreveix a formular una hipòtesi
de treball: sols si tens un estat propi, seràs “racional”, “rigorós” i
“científic”. Fins i tot si fas d’acadèmic d’una llengua que no saps ni
escriure.
Fonr: setmanari El Punt, del 14 al 20 d’octubre de 2007, p. 8
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
