=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Lingüística infame
-Article de Francesc Esteve, assesor lingüístic de la Universitat de
València
El cúmul de grolleries i d´animalades disfressades de lingüística que la
Sra. Puerto Ferre publicava l´altre dia en Levante-EMV sorprèn fins i
tot en un context com el nostre, on sembla que hi ha carta blanca
general per a sentenciar en matèria lingüística sense que cap altra
argumentació que perquè em dóna la gana.
La Sra. Puerto repetia en el seu article «Los secesionistas son ellos»
la majoria dels tòpics del blaverisme: que la llengua valenciana és
superior al català perquè en els segles XV i XVI els valencians
tinguérem grans autors literaris i els catalans, no –i per això ens els
volen furtar-. Fins ací, la cançó de sempre. L´originalitat –per partida
doble– radica en la curiosa teoria que no són els blavers els
secessionistes, sinó els catalanistes, que «se han desviado» del
valencià «para crear, a principios del siglo XX, un standard artificial»
i han construït «un buñuelo secesionista alejado de la lengua de
referencia (la prestigiosa lengua valenciana)». La segona part de
l´originalitat és que ni tan sols és coherent amb la seua teoria
unitarista al revés: lògicament ella hauria de reclamar la unitat de la
llengua i la tornada del fill pròdig barceloní al valencià clàssic. Però
contradient la pròpia lògica, no sols invoca a cada pas la independència
de la llengua valenciana sinó que a més no dubta a manipular altres
autors (Menéndez Pidal) per fer-los-ho dir.
Mentre es mou en generalitats i teories de la conspiració contra la
llengua valenciana, les bestieses de la Sra. Puerto són les acostumades
i com a inconcretes, resulten inverificables. Però la ineptitud i la
poca vergonya científica d´aquesta catedràtica es manifesten amb tota la
seua grolleria quan ha de baixar als fets concrets. Així, no dubta a
menysprear la persona i l´obra de Pompeu Fabra: «como el pobre no
controlaba los campos lingüísticos, creó un buñuelo secesionista», o
siga, el català modern, que va ser «inventado en el laboratorio del
ingeniero Pompeu i Fabra». Sí, el lector ha llegit bé: «Pompeu i Fabra».
Perquè la Sra. Puerto pretén desqualificar la persona i l´obra d´algú de
qui no coneix ni el nom. Dues vegades escriu «Pompeu i Fabra» com si
fossen els cognoms de Pompeu Fabra i Poch. Potser ni tan sols sap que
«Pompeu» és un nom i per això creu que és un cognom. Cosa que no li
impedeix sentenciar que Fabra va sintetitzar en un laboratori «un
buñuelo secesionista alejado de la lengua de referencia (la prestigiosa
lengua valenciana) e inundado la suya de galicismos».
I quins són aquests «galicismos» amb els quals el tal «Pompeu i Fabra»
va separar el català del valencià al principi del segle XX? Tornem a
baixar al terreny dels fets per comprovar les credencials de la
catedràtica, que indica aquests: «aleshores, petit, sortida, pas,
doncs». Aquests «galicismos» presumptament introduïts en el segle XX,
els tenim documentats des del segles XII i XIII. I, deixant de banda que
«petit» i «sortida» són vius en diversos parlars valencians, el primer
l´usa Ausiàs Marc («No´m pren així com al petit vailet») i el Tirant
(«lo fill petit»); la partícula negativa pas apareix en la «Crònica» de
Jaume I («és obra de Déu, que no és pas nostra») o el «Tirant» («No´m
spante pas»); i doncs, en la «Crònica» del Conqueridor, en Antoni Canals
o en Joan de Timoneda.
De quins fets conclou la Sra. Puerto que són gal·licismes introduïts per
Fabra? Pot aportar-ne documentació? O potser és simplement que a ella li
sonen les paraules franceses «petit», «sortie», «ne... pas» i «donc» i
no s´ha llegit ni mitja pàgina dels clàssics que cita: Ausiàs Marc,
Jaume Roig, Bonifaci Ferrer, Bernat Fenollar, etc.
Tampoc no dubta a mentir i falsejar quan li convé. Així, afirma sense
immutar-se que «Ramón Menéndez Pidal, en cuya Gramática histórica [...]
hemos tenido que beber la mayoría de filólogos del siglo XX, siempre
reconoció la independencia y categoría histórica de la lengua
valenciana». Doncs bé, el «Manual de gramática histórica española» –que
és com es diu realment el llibre– s´obre amb un mapa («España
dialectal») on l´àrea de llengua catalana va des del «Rosellón» al sud
d´«Elche»), en la pàgina 2, en classificació de «lenguas romances o
neolatinas», cita «el catalán, el castellano y gallego-portugués,
hablados en la antigua Hispania» i en el paràgraf 4 recull «el catalán o
valenciano» amb un tractament unitari.
Davant aquesta insolvència i falta d´escrúpols de la Sra. Puerto, encara
resulten més insultants les brofegades despectives que dedica a tothom
qui no pensa com ella: mossèn Alcover, canonge i autor del monumental
«Diccionari català-valencià-balear», del qual han poat tots els
diccionaris catalans –incloent-hi els secessionistes-, és per a la Sra.
Puerto «un curita mallorquín»; el pare Batllori, autor d´una obra
ingent, és un «gurú». Fabra, un «pobre» indocumentat inventor de
llengües en laboratori. No pas com ella, que comença egocèntricament
l´article dient: «A quienes peinamos algunos lustros de investigación
filológica y hemos tenido, además, el privilegio de hacerla desde el
democrático mundo anglosajón, con Noam Chomsky de referente...».
Dels seus «lustros de investigación filológica», n´agrairíem més dades,
vist el que hem vist i després de comprovar que, fora del llibre que li
acaba de publicar la Diputació de València, dirigida per l´exfalangista
Fernando Giner, no en consta cap en la Biblioteca Nacional espanyola ni
en l´Agència espanyola de l´ISBN. I quant a la barra d´invocar Chomsky i
el món democràtic, el final del seu article basta per a comprovar fins a
quin punt li són referències: per a ella, el català o barceloní no sols
és un «dialecto menor» –es veu que, en la seua teoria, n´hi ha de més i
menys dignes– sinó que, a més, està tarat de vilesa: «desviado e infame
dialecto».
Modestament, a més de recomanar-li de llegir els clàssics valencians,
Chomsky i Lévi-Strauss (que deia que «un bàrbar és, primer que res, qui
creu en la barbàrie»), li suggeriria també predicar amb l´exemple: si
tan excelsament prestigiosa i refinada li sembla la «lengua valenciana»,
per què no l´usa quan publica les seues «investigaciones filológicas»?
Font: diari Levante (04/04/2006)
--------------
«Los secesionistas son ellos»
-Article de M.T. Puerto
Font: diari Levante (24/03/2006)
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l6158>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
