=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
*La constitucional desigualtat*
Encara en la línia resistencialista i d'anar fent sense soroll, pròpia
dels darrers trenta anys, l'atenció respecte a la sentència del Tribunal
Constitucional espanyol sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en
matèria de llengua s'ha centrat en el possible colp al català com a
llengua vehicular de l'ensenyament. En canvi, ha restat en un segon pla
l'aportació que posa a prova el caràcter democràtic i equitatiu del
sistema, la que equipara en el pla jurídic les condicions d'ús real de
les llengües: el deure de conèixer el català. L'Estatut estableix aquest
deure en paral·lel al que fins ara només s'havia reservat com un
privilegi del castellà: "Totes les persones tenen el dret d'utilitzar
les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i
el deure de conèixer-les".
Sembla un acte lògic d'igualació amb el que la Constitució espanyola
només afirma explícitament del castellà (art. 3.1): "El castellà és la
llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure
de conèixer-la i el dret d'usar-la". Com que l'apartat següent del
mateix article diu "Les altres llengües espanyoles seran també oficials
en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts",
qualsevol mortal podia esperar que, en estricta igualtat i "d'acord amb
el seu estatut", com mana la Constitució, conèixer el català fos un
deure igual al del castellà. Això, que és d'una equitat evident per a
qualsevol ment equànime, no ho és per als eximis jutges del Tribunal
Constitucional espanyol. Per a ells, la declaració del mateix deure per
a dues llengües oficials és una garantia constitucional d'igualtat per
al castellà i una desmesurada pretensió inconstitucional per al català.
Amb quina fonamentació? No feu cas de la faramalla de les vuit-centes
pàgines de la sentència. Molts dels conceptes bàsics es despatxen en un
paràgraf i amb un exercici de retòrica rància i volgudament
incomprensible, a fi d'amagar una trista i sovint sectària misèria
argumental. I així es ventila el deure de conèixer el català. Tingueu la
paciència de llegir i intentar comprendre --i hauria de ser fàcil, ja
que no s'hi usa cap tecnicisme legal-- el paràgraf literal següent: "El
deber constitucional de conocimiento del castellano, antes que un deber
'individualizado y exigible' [...] es en realidad el contrapunto de la
facultad del poder público de utilizarla como medio de comunicación
normal con los ciudadanos sin que éstos puedan exigirle la utilización
de otra [...]. En el caso de las lenguas cooficiales distintas del
castellano no existe para los poderes públicos una facultad equivalente,
pues los ciudadanos residentes en las Comunidades Autónomas con lenguas
cooficiales tienen derecho a utilizar ambas en sus relaciones con la
autoridad y sólo obligación --constitucional-- de conocer el castellano,
lo que garantiza la comunicación con el poder público sin necesidad de
exigir el conocimiento de una segunda lengua."
Que què diu? No espereu cap argumentació jurídica d'alt nivell ni una
concatenació lògica d'una xarxa conceptual de preceptes constitucionals
o estatutaris. El Tribunal Constitucional fa una simple i pedestre
argumentació circular: el català no es pot exigir com a deure perquè no
es pot suposar que tots els ciutadans el coneixen, cosa que només es pot
presumir del castellà, precisament com a resultat del deure de
coneixement que s'imposa. Cercle tancat i fi de l'argumentació.
Una sentència així no pot merèixer respecte: per insolvent, per sectària
i per radicalment desigualitària. La Constitució espanyola no sols no
veta enlloc el deure de conèixer les llengües oficials, ans el suggereix
com a efecte de l'oficialitat. I, en qualsevol cas, la voluntat popular
sobirana afirmada pel parlament de Catalunya, per l'espanyol i pel poble
català en referèndum hauria de prevaler, si és un estat democràtic,
sobre les elucubracions autogratificants, circulars i extemporànies
d'una colla de jutges caducats.
El sistema ha mostrat la seua cara i el seu /talante/: el mateix deure
per a dues llengües oficials és una garantia constitucional d'igualtat
per al castellà i una imposició intolerable i inconstitucional per al
català. Si ningú creu encara que normalitzarem el català només a força
d'escola i d'immersió, sense disposar del que té tota llengua normal (la
garantia que tothom la coneix i que no cal demanar permís ni invocar
drets per parlar-la), pot continuar per aquesta via, si és que en troba
i no topa amb el mur. O potser ja ens han deixat clar que, si el català
ha de viure --i no sols malviure i resistir--, és més fàcil abandonar
els maltractadors i establir-se com a independent: com a estat
independent, vull dir.
Francesc Esteve
/El Temps,/ núm. 1366
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
