=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Una deshonrosa excepció*
En som la deshonrosa excepció. La vergonya --per mèrits nostres-- i els
darrers de la cua. Parle de l'exigència del coneixement oral i escrit de
la llengua pròpia d'aquest país per a accedir a l'administració pública.
L'exigeixen Catalunya i les Illes per al català, el País Basc per a
l'èuscar i Galícia per al gallec. I, sobretot, Espanya l'exigeix des de
fa segles a tots els funcionaris i empleats públics. I, amb la
Constitució de 1978, no sols a aquests sinó a tots els ciutadans sense
excepció. No cal anar més enllà del tercer article per a llegir que "El
castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "Tots els
espanyols tenen el /deure de conèixer-la/ i el dret d'usar-la".
I fixeu-vos-hi: no és sols que la llengua --la castellana, l'única que
s'hi esmenta--, hi figura tot just al principi, amb els grans valors que
ordenen l'estat (forma democràtica, monarquia i "indissoluble unitat de
la nació espanyola"), sinó que fins i tot "el deure de conèixer-la" va
per davant del "dret d'usar-la", ben al contrari del que seria lògic.
Perquè, en rigor, primer s'enuncien els drets i, després, els deures
corresponents. Però ací la posició i la prelació no són casuals ni
gratuïtes: és fonamental --un "deure fonamental"-- exigir el requisit
lingüístic castellà a tots i cadascun dels ciutadans.
Doncs bé, mentre que sí que hi ha un requisit lingüístic castellà i, a
més, per a tot déu, després de 25 anys de la Llei d'ús i ensenyament del
valencià, després d'una sentència favorable del Tribunal Constitucional,
després que l'hagen implantat tots els altres territoris de parla
catalana i també el País Basc i Galícia, al País Valencià encara no es
demana cap acreditació del coneixement de la llengua pròpia en
l'administració, amb l'excepció dels ensenyants no universitaris. El
2009, després de 30 anys de règim democràtic i de 25 anys d'oficialitat,
una persona encara pot accedir a ser funcionari i, per tant, a haver
d'atendre'ns oralment i per escrit sense saber ni un borrall de català.
I ací entrem en una altra de les vergonyes i fariseismes legals més
cínics. La Llei d'ús i ensenyament del valencià estableix en l'article
10è que "Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans
tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els
ens locals i altres de caràcter públic, en valencià" i, en l'11è, que
tothom pot exigir a l'administració radicada al País Valencià la llengua
oficial en què vol relacionar-s'hi i "l'administració actuant haurà de
comunicar-los tot allò que els afecte en la llengua oficial que
demanen". La pregunta que salta a continuació delata una ironia sagnant:
com podem exercir el nostre dret a relacionar-nos en valencià si
l'empleat públic que ens atén pot perfectament ni atendre'ns ni tan sols
entendre'ns en valencià i, a més, tampoc no té cap obligació legal de
fer-ho?
Les xifres reals parlen clar d'aquesta poca vergonya: només un 1,2% de
personal de la Generalitat Valenciana (dades del /Diari Oficial/ de 13
de maig de 2008) han acreditat algun coneixement del valencià per a
accedir a empleats públics. El problema és, en efecte, del govern de don
Francisco Camps i dels seus predecessors, que, com a insignes fariseus,
no tenen cap problema a exalçar la "valencianía" i l'"amor" i la defensa
del valencià --però només de boqueta--, sense demostrar-ho com es
demostren els amors i les defenses: amb els fets. Però també ho és del
PSPV-PSOE que, al llarg de les seues tres legislatures de govern, no
cregué convenient desplegar-ho en una norma legal. Com tampoc va actuar
predicant amb l'exemple: no va voler bastir una administració de la
Generalitat ni dels innombrables ajuntaments que governaven on la
llengua pròpia s'hagués de conèixer en igualtat amb el castellà, per pur
respecte als valencianoparlants i a la mateixa Llei d'ús.
Ara, però, tenim l'oportunitat històrica de canviar aquesta situació i
d'introduir un mínim d'equitat amb el castellà i, sobretot, un mínim de
respecte envers els ciutadans que volem exercir lingüísticament com a
valencians, també davant les administracions. El Govern valencià està
tramitant la reforma de la llei de la funció pública valenciana, on
podria fixar-se aquest requisit lingüístic valencià, que ara només
existeix per al castellà.
En la negociació tècnica d'aquesta llei, dos dels sindicats majoritaris,
STAS-Intersindical Valenciana i Comissions Obreres del País Valencià--
han presentat una esmena formal de demostració de la competència
lingüística en valencià per a accedir a empleat públic. Avui dia això
només es demana als ensenyants no universitaris, que són igualment
funcionaris de la Generalitat. Per què només a aquests, si tots són
funcionaris i tots han de servir el públic en la llengua oficial que
aquest trie?
Els sindicats majoritaris, que són els representants dels treballadors
sobre els qui recau el requisit, no han tingut cap problema a
demanar-ho. Ara, en la negociació política, serà l'hora dels partits
polítics. Aquests tenen la clau d'eliminar aquesta discriminació
històrica i d'introduir aquesta garantia de qualitat en l'atenció, de
competència professional i de respecte envers els administrats. A les
Illes Balears, ho va implantar el govern del PP, amb Gabriel Cañellas, i
a Galícia, el govern de l'ex-franquista Manuel Fraga Iribarne, ja fa 17
anys. Com que els partits valencianistes i d'esquerra s'hi han
manifestat a favor, ara només cal esperar que don Francisco Camps i don
Jorge Alarte no vulguen que Manuel Fraga els guanye en respecte democràtic.
*Francesc Esteve*
/El Punt/, edició del País Valencià, 7 de juny de 2009
/Levante,/ 16 de juny de 2009-06-18
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
