=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
Cavall de Troia contra el català
-Article de Francesc Esteve
No és una altra de tantes polèmiques sobre el nom de la llengua al País
Valencià. Primer, per qui la suscita: dos professors de Filologia Catalana de
la Universitat de València, Emili Casanova i Abelard Saragossà, el primer dels
quals és alhora membre de lAcadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). I, segon
motiu, per la singularitat autodissolutòria de la proposta: perquè des de
Filologia Catalana hi ha qui demana generalitzar el nom llengua valenciana i
substituir llengua catalana com a denominació formal i acadèmica, un dels
pocs reductes del nom unitari al País Valencià. I, a més, precisament ara que
hi ha jurisprudència ferma, amb més de 20 sentències dels més alts tribunals en
favor de llengua catalana, després de batalles judicials que han durat
dècades.
Una proposta tan particular és la que publicava Casanova amb el
títol Valencià ha de ser un nom acadèmicament vàlid i exportable. Un text
en què, per cert, acabava demanant que la Universitat, per donar exemple,
inclogués llengua valenciana en els seus estatuts com a denominació
acadèmica.
Tot seguit li retrucaven quatre representants al claustre de la Universitat i
membres de la ponència dEstatuts, entre els quals lexvicerector dEstatuts i
el secretari de Filologia. Si Casanova reclama un ús equilibrat dels noms, ell
mateix hauria de predicar amb lexemple. I, com a membre de lAVL, que és la
institució de la Generalitat de referència lingüística, hauria de proposar
també públicament lús de català tant a lAVL com a la Generalitat. I,
sobretot, hauria de promoure la unitat que assegura el nom llengua catalana
en les conseqüències pràctiques: reconeixement dels títols administratius,
acadèmics o recepció de TV3. I que, per donar lexemple que reclamava,
Casanova mateix instés públicament el Govern valencià a complir les més de 20
sentències algunes de les quals referides als Estatuts de la Universitat que
la Generalitat ha perdut en els darrers anys.
La importància dels articles de Casanova i el de suport de Saragossà et alii
(La jerarquia de noms valencià i català en la Universitat) no ve de la
solidesa escassa de la seua argumentació. Prové del fet que ofereixen en
safata un cavall de Troia al Govern del PP, que ja pot invocar que hi ha
professors de la Universitat que proposen generalitzar llengua valenciana per
substituir que daixò es tracta els pocs usos de llengua catalana. Perquè
Casanova i Saragossà no poden declarar-se ignorants del fi secessionista amb
què implacablement el Govern valencià ha utilitzat llengua valenciana,
començant pel rebuig a reconèixer la titulació que tots dos imparteixen. Ells
ja podran ser presentats pel PP com els bons representants del valencianisme;
tots els altres seran convertits en pancatalanistes radicals que menyspreen el
valencià.
I això no és parlar per parlar. Larticle de suport a Casanova que encapçala
Saragossà ja fa gala daquesta línia típica del blaverisme: la subordinació
del valencià, supeditat i enfrontat al català. Així ho diuen literalment: des
dels anys 60 i amb el mestratge de Fuster, valencià susava duna manera
subordinada a llengua catalana; i en els estatuts de la UV, el nom llengua
catalana és lelevat, i valencià és el secundari, danar per casa.
Però quin és el moll de los del raonament de Casanova-Saragossà? Doncs
aquest: lús social del valencià és recuperarà millor si els valencians ens
identifiquem com a valencians i considerem el valencià amb el nom que li dóna
el nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària. Si la teoria de
Casanova-Saragossà fos certa (a més nom de valencià i llengua valenciana,
més ús), la normalitat social shauria dhaver disparat i el valencià hauria de
rebentar de salut. I sobretot en lèpoca del PP, que ha oficialitzat idioma
valencià en lEstatut i se nomple la boca.
Diguem-ho clar, ja que ells no ho fan. Allò que Casanova i Saragossà demanen,
sense gosar dir-ho ras i curt, no és un ús preferent del nom valencià, cosa
que ja fa tothom començant per les universitats sinó que no suse català
mai. I això ho proposen dos professors de Filologia Catalana. El pas immediat
serà reclamar, en estricta coherència, una titulació independent de Filologia
Valenciana, per no subordinar-nos al català i augmentar-nos lautoestima?
Els pregaria una resposta, però no pas a mi. Més aviat invitaria aquests
professors de Filologia Catalana a explicar-ho a la seua Universitat, a la
dAlacant i a la de Castelló, a Acció Cultural del País Valencià, al Sindicat
de Treballadors de lEnsenyament i a Comissions Obreres, i a tots els
llicenciats en Filologia Catalana que han hagut dinvertir temps, diners,
maldecaps i mala sang per haver de defensar i guanyar davant els tribunals
allò que alguns dels seus beneficiaris més directes els qui cobren per
ensenyar Filologia Catalana tan alegrement mercadegen i dissipen.
Font: El Punt, 8 de març de 2009
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
