=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
Toni Viñas, mestre, in memoriam
-Article de Francesc Esteve
Quan jo estudiava batxillerat a linstitut, el meu professor de llatí va
explicar un parell detimologies que mhan restat tan gravades a la memòria:
Mestre ve de magister, que vol dir el qui és més: magis-ter. Mentre que
ministre prové de minister, és a dir, del qui és menys: minis-ter. Per
això és més noble ser mestre que ministre. I no comprenc per què els ensenyants
de primària insisteixen a dir-se professors i no mestres, que és una paraula
amb un significat entranyable.
Això mho deia Agustí Ventura a linstitut de Xàtiva. I la venerable etimologia,
ara voldria aplicar-la amb tota la profunditat de la paraula a un altre dels
meus professors mestres! de llatí: Antoni Viñas Almenar. Toni Viñas em va
impartir llatí en segon i en tercer cursos de Filologia. I ja des de la primera
classe vaig veure que tenia alguna cosa despecial com a ensenyant i com a
persona. Si recorde aquella classe tan vivament encara sem fa ben present la
traducció dun passatge grandiloqüent de Ciceró i les preguntes que Toni em va
fer és perquè em va impressionar ja dentrada amb una combinació de coneixement
i bonhomia que jo descriuria duna manera que pot sorprendre: per la serenor. La
seua exposició no era una recitació de conceptes tècnics ni erudits ni un
interrogatori sobre ablatius abstrusos ni menys encara un lluïment del docent.
Feia la classe, igual que parlava, amb aquella serenitat i profunditat que
caracteritza les persones sàvies i sensates. Una impressió a la qual contribuïa
bona cosa la seua potent veu greu i la seua dicció i maneres pausades.
Ara, la serenor que infonia no era de cap manera la gravetat que satribueix als
adusts barons llatins. Recorde una divertida anècdota que el retrata molt bé.
Fet lexamen del primer quadrimestre al gener, sacostava Pasqua i, malgrat la
insistència dels estudiants, Toni no ens donava encara les qualificacions. Va
començar la classe amb la lectura, amb la seua veu pausada i quasi cavernosa,
dun passatge llatí: Ille.... Un company que sasseia al meu costat va
interrompre la sonoritat daquell Ille.I les... notes?, exclamà amb una
clamorosa alliteració. La riallada de Toni, malgrat la interrupció insolent
però ben ocurrent, encara em ressona en la memòria. I així és com més magrada
recordar-lo: amb la rialla amb què acabava moltes de les seues frases, amb la
qual ell mateix ironitzava sobre alguna llatinada o algun tecnicisme gramatical
o jurídic que acabava de pronunciar.
Poc després del Toni professor, vaig conèixer el Toni sindicalista i activista,
compromès amb la causa duna universitat radicalment justa, democràtica i
valenciana, com a militant i impulsor destacat del Sindicat de Treballadores i
Treballadors de lEnsenyament. Quan el PP va accedir al Govern valencià, el 1995
i es va comprovar que hi hauria garrotades contra lús del català, lensenyament
i la Universitat, va nàixer la Mesa per lEnsenyament en Valencià, on sapleguen
sindicats, entitats per la llengua i professionals de làmbit educatiu, i de la
qual Toni fou un membre molt actiu. Allí, com en el Sindicat, la seua opinió,
sempre rigorosament fonamentada, era escoltada amb un respecte absolut. I les
seues consideracions quan es tractava de matèria legal Toni era també
llicenciat en Dret, eren de fet les que guiaven les decisions amb la força dun
dictamen jurídic. He dinsistir en la serenor: davant les arbitrarietats i
agressions del Govern del PP contra la llengua, contra lensenyament i contra la
universitat, alguns ens enceníem fàcilment i potser estiràvem més el braç que la
màniga en la reacció. Toni mantenia la calma i, sense alterar-se, assenyalava
què era el que més convenia fer ateses les circumstàncies i la legalitat.
Havent reprès una nova etapa dactivitat, la Mesa per lEnsenyament en Valencià
ha decidit recuperar la memòria històrica del període anterior recollint tots
els documents que havia produït. Fa només unes setmanes, el coordinador
daquesta plataforma, Isidre Crespo, tingué lencert dassenyalar una font
extraordinària que promet contenir una enorme part de tot el que va generar la
Mesa: larxiu personal de Toni Viñas, perquè ell nera una de les ànimes i
certament la seua veu serena i greu del rigor jurídic. I ara que aquest 27
dabril el Sindicat de Treballadors de lEnsenyament li ret un homenatge al
paranimf de la seua Universitat, em vénen al cap uns versos dun altre enamorat
del món clàssic que escauen perfectament a Toni, i als qui tenim la sort de
dir-nos-en amics, companys i deixebles: Així, nosaltres podrem veure i honorar
la seva tomba, / quan anirem a furgar enmig dels seus llibres.
Font: El Punt (número 534)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
