Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
Una de les coses que ha aportat la FSF als usuaris és una definició de «programari lliure» i un aval per llicències com per exemple la GPL. Aquesta és un dels indicadors sobre «fiabilitat» que utilitzen molts usuaris no programadors, per tal de poder utilitzar la informàtica sense tanta incertesa sobre les normes d'aquest camp. Saber que es tracta de programari lliure permet als usuaris atorgar un grau de confiança a la transparència de la comunitat informàtica (programadors), per comptar amb què si hi ha algun problema aquest serà conegut públicament, i l'usuari podrà decidir sobre el seu ús. És la base per poder defensar que el programari lliure és (ha de ser) molt més lleial a l'usuari que no pas el programari de codi tancat, ja que el PL està sotmès a un control extens. El 16/05/16 a les 19:51, Xavi Drudis Ferran ha escrit: > A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué: >> arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu. >> > > Benvingut. > >> Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari >> lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que >> encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per >> que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o >> fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen >> funcionalitats a les noves versions. >> > > Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me > en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat > que distingeix > desenvolupadors d'usuaris. > > A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent > que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors > però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc > sovint > aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna vegada > apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el > mateix > avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden > estudiar-lo > i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa > podem > ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent > que no > programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no > saber > una cosa no és un fet inamovible com per classificar gent. > > Però no cal. No cal programar per contribuir. > > Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del > desenvolupament que no > (necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació > de què cal, com és més > útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que > ja hi ha > maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però > tampoc sé > avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es > poden millorar. > > De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a > haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més > que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè > decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important > saber què cal fer. > > Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant > informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions vinculants > (les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el > diàleg i el consens > és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi > diners i contractes pel mig. > >> El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència >> contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de >> funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar >> venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no >> necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat. >> > > featuritis, sí. > >> Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al >> desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no >> informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les >> funcionalitats que necessita. >> > > Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i fer-s'ho, > pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin > i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú > ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la > feina. > I si això ho comparteix tots hi guanyem. > >> Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria >> d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria >> diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats >> més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i >> redirigiria diners cap aquells projectes. >> > > Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això > que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres) > > http://www.fsf.org/ >
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
La nota de premsa la va signar l'«Oficina de Mitjans de Comunicació» de la UOC. En una organització vertical com la UOC, la seva oficina de premsa representa l'entitat i no cadascun dels seus membres*:* http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/attachments/20160504/c3dedd76/attachment.pdf Jordi Cabot surt esmentat al text, sembla ser responsable de l'estudi esmentat, i va acudir a la llista del GiLUG per defensar la UOC i l'article davant les crítiques: http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html Entre tot allò que s'ha comentat sobre l'estudi, i el poc que s'ha comentat sobre la difusió d'un comunicat, penso que pesa molt més el què i com s'ha fet el comunicat per les conseqüències que té «entre el públic». El 16/05/16 a les 18:53, Alex Muntada ha escrit: > orestes: > >> La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa >> que subscriu (mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica >> al seu web. Si no hi està d'acord ho hauria de retirar, atès >> que surt sota les seves sigles. > Les entitats es conformen per persones que tenen opinions > diferents i fins i tot oposades. Estic segur que la UOC no > n'és cap excepció i és per això que penso que atribuir a > totes les persones de la UOC una opinió o interpretació d'un > dels seus membres és un error. > > Com en el cas dels diaris, si hom creu que el que algú ha > publicat mereix una correcció, pot notificar-ho pels canals > adequats perquè els responsables valorin el cas. > >> És evident que sense un coneixement real i de primera mà d'allò >> que ha dit algú no se'l pot criticar seriosament. Jo ja avisava >> que no m'havia molestat ni tan sols a cercar la identitat dels >> autors, i per tant els meus supòsits eren únicament això: >> supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no >> s'havia captat el matís. > La ironia és molt perillosa en els canals de comunicació > electrònics. El que en persona pot sonar divertit pot tenir > l'efecte contrari en un correu electrònic. > >> Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions >> dels autors, però en aquest cas jo adduiria que si algú publica >> quelcom que posa en boca meva allò que no he dit o no penso, >> la meva obligació és fer retirar aquell article. > Les coses no són sempre blanques o negres. Al correu del gilug > en Jordi Cabot deia: > > «Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria aclarir alguns > punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en bona part > perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la part > més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no > és la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb > ell).» > > Quant a l'obligació de fer retirar l'article, no crec que estigui > recollida enlloc. Però en cas que m'equivoqui m'gradaria saber-ho. > > Salut, > Alex >
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
A 16-05-2016 11:27, Narcis Garcia escrigué: «si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...» Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari. A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos. Sí, tens raó, i hi deu haver més exemples per l'estil i molt raonables. Només que a mi això m'evoca lliure mercat, o com a molt cooperativa de consum, però no democràcia. La democràcia és una persona un vot, no un euro un vot. I la democràcia és una forma d'imposar la voluntat de la majoria a la minoria. En algunes coses va molt bé, sobretot quan cal triar una opció per a tothom. Però en els casos on no cal imposar la mateixa opció per a tothom, o on fins i tot pot ser bona la diversitat, no veig l'atractiu de la democràcia. No sé. En tot cas el programari lliure l'únic que determina és que tots els usuaris han de tenir els mateixos mitjans de producció que el productor original (codi font, permís legal, possibilitat de buscar ajuda). Si la força de treball surt del propi usuari o es compra o com es fa ja hi ha molta més diversitat. Això a mi no em sembla democràtic ni antidemocràtic, em sembla just.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El dilluns, 16 de maig de 2016, a les 12:38:26 CEST, Ernest Adrogué va escriure: > 2016-05-15, 21:24 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > > Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és > > rigurós o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. > > El plantejament que fan els autors és: 1) hi ha un problema de falta de > "transparència i democràcia", i 2) nosaltres ens dedicarem a investigar com > solucionar aquest problema. Per tant, és important aportar alguna dada que > indiqui que efectivament falta "transparència i democràcia". Aquest estudi, > que realment és un apartat dins de la seva proposta d'investigació, fa la > funció d'aportar aquestes dades, tot i que els mateixos autors diuen (a > l'estudi) que les dades no permeten extreure conclusions sòlides. Fins > aquí cap problema. El problema és que a la nota de premsa i al Nació > Digital ho presenten com si fos un estudi rigorós que "demostra" que hi ha > una falta de "democràcia". > > Per mi, un estudi rigorós sobre models de governança en el FOSS com a mínim > hauria de partir d'alguna teoria prèvia sobre governança, definir els > conceptes de forma inequívoca, explicar què és el que es vol mesurar, > definir una sèrie d'indicadors rellevants, i finalment obtenir i analitzar > dades empíriques. En canvi, aquest estudi es salta els passos crucials i > passa directament a analitzar dades sense criteri. Bàsicament es limita a > assenyalar si els projectes tenen o no tenen un document amb un codi de > conducta o una guia d'estil en el repositori del Github. Per això dic que > no em sembla un estudi rigorós. Tot això que dius, Ernest, és molt encertat; però al meu entendre hi ha un problema previ: El punt 1) del plantejament, on s'afirma que hi ha falta de transparència i democràcia i es titlla de «problema». Atès que aquests dos punts mai no han estat objectius del programari lliure, el «problema» només existeix en el cap dels autors i/o del periodista (deixem aquesta via oberta ja que un dels autors s'autoinculpa de no haver deixat les coses prou clares amb el periodista). No entendre això (o plantejar-ho d'aquesta manera) només pot ser, al meu parer, producte de 3 coses, que poden ser o no disjuntes: a) No tenir ni idea de programari lliure. b) Voluntat expressa de confondre algú (el públic? l'examinador que dóna la subvenció?) amb finalitats que se m'escapen. c) Voluntat de crear rebombori i cercar notorietat. En qualsevol cas, penso que quan un professor universitari fa un comunicat públic de qualsevol tipus, utilitza el prestigi que li dóna la seva posició per tal de recolzar i enfortir el seu missatge. És membre d'una institució (pagada amb diner públic en aquest cas) que se suposa té la darrera paraula en qüestions científiques. Per tant, les seves declaracions seran dogma per molta gent. Alhora, en tant que científic, la seva tasca pública està sotmesa a l'escrutini dels seus col·legues, que tenen l'obligació de verificar o refutar les seves conclusions. Si la seva tasca conté errors de debutant, el seu prestigi pot sortir-ne molt malparat. Per aquest motiu, el científic ha de tenir molta cura amb allò que diu, i com ho diu. Per totes aquestes consideracions i les que s'han anat apuntant en altres missatges d'aquesta llista, considero que l'estudi està d'entrada mal plantejat, o bé aquest plantejament no ha arribat bé al públic. En el primer cas no hi ha res a fer: els autors no en saben més i ja està. Si de mi depengués jo no dedicaria diner públic a aprofundir en aquest tema, ja que mai no ha estat un objectiu del programari lliure. En el segon cas (problema de comunicació) si jo fos l'autor prendria immediatament les accions oportunes per rectificar, atès que estaria en joc el meu prestigi professional i el de la meva universitat. Orestes. -- Cordialment, Orestes Mas.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué: arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu. Benvingut. Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen funcionalitats a les noves versions. Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat que distingeix desenvolupadors d'usuaris. A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc sovint aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna vegada apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el mateix avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden estudiar-lo i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa podem ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent que no programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no saber una cosa no és un fet inamovible com per classificar gent. Però no cal. No cal programar per contribuir. Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del desenvolupament que no (necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació de què cal, com és més útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que ja hi ha maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però tampoc sé avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es poden millorar. De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important saber què cal fer. Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions vinculants (les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el diàleg i el consens és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi diners i contractes pel mig. El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat. featuritis, sí. Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les funcionalitats que necessita. Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i fer-s'ho, pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la feina. I si això ho comparteix tots hi guanyem. Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i redirigiria diners cap aquells projectes. Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres) http://www.fsf.org/ Ho dic perquè has encertat fins i tot el nom. La funció és més ampla, i inclou feina legal, política, divulgació, etc. Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per pagar molt desenvolupament, ni és la principal despesa. Té una llista de projectes prioritaris, però és més que demana voluntaris per fer-los que no que els pugui pagar. http://www.fsf.org/campaigns/priority-projects També hi ha una organització europea germana però independent, la Free Software Foundation Europe http://fsfe.org/ I n'hi ha més. No tothom té les mateixes prioritats. Hi ha projectes que accepten donatius en diners i pràcticament tots en col·laboracions. A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho faci una fundació que estudia necessitats Home, jo crec que la FSF té molt pes. Però els projectes de la seva llista de prioritats no tinc la sensació que s'hagin beneficiat massa d'aquest pes. i representa als usuaris, que Això de qui representa qui és complicat.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El dilluns, 16 de maig de 2016, a les 11:54:27 CEST, Àlex va escriure: > Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria > d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria > diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats > més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i > redirigiria diners cap aquells projectes. De fet això ja es fa des de molts diversos àmbits. La Free Software Foundation es va crear justament per això, i van començar per crear les parts més essencials d'un sistema operatiu. Una altra cosa és que potser a alguns no els agrada el seu criteri de prioritats, però en tenen un. I hi ha altres maneres a través de les quals els usuaris poden incidir en el desenvolupament de programari. Per exemple, jo mateix he fet en ocasions donacions econòmiques a alguns projectes per tal que implementessin funcionalitats més o menys específiques, o simplement per contribuir al desenvolupament d'un programari que utilitzo diàriament. -- Cordialment, Orestes Mas.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
orestes: > La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa > que subscriu (mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica > al seu web. Si no hi està d'acord ho hauria de retirar, atès > que surt sota les seves sigles. Les entitats es conformen per persones que tenen opinions diferents i fins i tot oposades. Estic segur que la UOC no n'és cap excepció i és per això que penso que atribuir a totes les persones de la UOC una opinió o interpretació d'un dels seus membres és un error. Com en el cas dels diaris, si hom creu que el que algú ha publicat mereix una correcció, pot notificar-ho pels canals adequats perquè els responsables valorin el cas. > És evident que sense un coneixement real i de primera mà d'allò > que ha dit algú no se'l pot criticar seriosament. Jo ja avisava > que no m'havia molestat ni tan sols a cercar la identitat dels > autors, i per tant els meus supòsits eren únicament això: > supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no > s'havia captat el matís. La ironia és molt perillosa en els canals de comunicació electrònics. El que en persona pot sonar divertit pot tenir l'efecte contrari en un correu electrònic. > Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions > dels autors, però en aquest cas jo adduiria que si algú publica > quelcom que posa en boca meva allò que no he dit o no penso, > la meva obligació és fer retirar aquell article. Les coses no són sempre blanques o negres. Al correu del gilug en Jordi Cabot deia: «Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria aclarir alguns punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en bona part perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la part més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no és la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb ell).» Quant a l'obligació de fer retirar l'article, no crec que estigui recollida enlloc. Però en cas que m'equivoqui m'gradaria saber-ho. Salut, Alex
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
2016-05-15, 21:24 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és > rigurós o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. El plantejament que fan els autors és: 1) hi ha un problema de falta de "transparència i democràcia", i 2) nosaltres ens dedicarem a investigar com solucionar aquest problema. Per tant, és important aportar alguna dada que indiqui que efectivament falta "transparència i democràcia". Aquest estudi, que realment és un apartat dins de la seva proposta d'investigació, fa la funció d'aportar aquestes dades, tot i que els mateixos autors diuen (a l'estudi) que les dades no permeten extreure conclusions sòlides. Fins aquí cap problema. El problema és que a la nota de premsa i al Nació Digital ho presenten com si fos un estudi rigorós que "demostra" que hi ha una falta de "democràcia". Per mi, un estudi rigorós sobre models de governança en el FOSS com a mínim hauria de partir d'alguna teoria prèvia sobre governança, definir els conceptes de forma inequívoca, explicar què és el que es vol mesurar, definir una sèrie d'indicadors rellevants, i finalment obtenir i analitzar dades empíriques. En canvi, aquest estudi es salta els passos crucials i passa directament a analitzar dades sense criteri. Bàsicament es limita a assenyalar si els projectes tenen o no tenen un document amb un codi de conducta o una guia d'estil en el repositori del Github. Per això dic que no em sembla un estudi rigorós.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
On 11/05/16 22:28, Narcis Garcia wrote: > A la llista del GiLUG es va comentar un article que assenyala el > programari lliure a diferència de la resta: > www.uoc.edu/portal/ca/uoc-news/actualitat/2016/088-software-lliure.html > > I un membre de la UOC s'ha subscrit a la llista del GiLUG per defensar-se: > http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris Bon dia, debianites, arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu. Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen funcionalitats a les noves versions. El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat. Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les funcionalitats que necessita. Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i redirigiria diners cap aquells projectes. A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho faci una fundació que estudia necessitats i representa als usuaris, que no que 20 usuaris ho facin individualment. Salutacions, Àlex
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
«si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...» Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari. A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos. El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit: > El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia: >> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: >>> Està al correu del gilug que jo esmentava: >>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ >> >> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, >> transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que >> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El >> problema és la paraula "democràtic"... >> > > Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure > de community managers... > >> >> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta >> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de >> node.js. >> > > Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la > bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li > agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de > les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O > tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat > i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o > malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ? > Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no > democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança > explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una > hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser > democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?) > > És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros > o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. > >> i no poden >> >> - obligar a ningú a contribuir al projecte. >> >> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs >> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte >> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar >> subjecte a la democràcia. >> > > Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's > la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou > treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més > mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja > passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions > telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi > en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà > comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació, > etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per > manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes > lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més > conesqüències que ara enviar missatges. > > Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de > responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la > feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui > treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir > que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra > que pressupost de màrqueting social o com es digui. > > Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que > tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una > decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a > que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que > necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses > incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal > marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia > de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin > publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè > no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a > imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que > l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni > control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar. > > Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un > joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma > "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors > qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no. > > Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots
