La nota de premsa la va signar l'«Oficina de Mitjans de Comunicació» de la UOC. En una organització vertical com la UOC, la seva oficina de premsa representa l'entitat i no cadascun dels seus membres*:* http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/attachments/20160504/c3dedd76/attachment.pdf
Jordi Cabot surt esmentat al text, sembla ser responsable de l'estudi esmentat, i va acudir a la llista del GiLUG per defensar la UOC i l'article davant les crítiques: http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/2016-May/005384.html Entre tot allò que s'ha comentat sobre l'estudi, i el poc que s'ha comentat sobre la difusió d'un comunicat, penso que pesa molt més el què i com s'ha fet el comunicat per les conseqüències que té «entre el públic». El 16/05/16 a les 18:53, Alex Muntada ha escrit: > orestes: > >> La UOC, com qualsevol altra entitat, és responsable i se suposa >> que subscriu (mentre no s'indiqui el contrari) allò que publica >> al seu web. Si no hi està d'acord ho hauria de retirar, atès >> que surt sota les seves sigles. > Les entitats es conformen per persones que tenen opinions > diferents i fins i tot oposades. Estic segur que la UOC no > n'és cap excepció i és per això que penso que atribuir a > totes les persones de la UOC una opinió o interpretació d'un > dels seus membres és un error. > > Com en el cas dels diaris, si hom creu que el que algú ha > publicat mereix una correcció, pot notificar-ho pels canals > adequats perquè els responsables valorin el cas. > >> És evident que sense un coneixement real i de primera mà d'allò >> que ha dit algú no se'l pot criticar seriosament. Jo ja avisava >> que no m'havia molestat ni tan sols a cercar la identitat dels >> autors, i per tant els meus supòsits eren únicament això: >> supòsits. Més encara: eren una hipèrbole irònica, per si no >> s'havia captat el matís. > La ironia és molt perillosa en els canals de comunicació > electrònics. El que en persona pot sonar divertit pot tenir > l'efecte contrari en un correu electrònic. > >> Tu potser em diràs que l'article pot no reflectir les opinions >> dels autors, però en aquest cas jo adduiria que si algú publica >> quelcom que posa en boca meva allò que no he dit o no penso, >> la meva obligació és fer retirar aquell article. > Les coses no són sempre blanques o negres. Al correu del gilug > en Jordi Cabot deia: > > «Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria aclarir alguns > punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en bona part > perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la part > més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no > és la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb > ell).» > > Quant a l'obligació de fer retirar l'article, no crec que estigui > recollida enlloc. Però en cas que m'equivoqui m'gradaria saber-ho. > > Salut, > Alex >
