El dilluns, 16 de maig de 2016, a les 12:38:26 CEST, Ernest Adrogué va escriure: > 2016-05-15, 21:24 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > > Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és > > rigurós o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. > > El plantejament que fan els autors és: 1) hi ha un problema de falta de > "transparència i democràcia", i 2) nosaltres ens dedicarem a investigar com > solucionar aquest problema. Per tant, és important aportar alguna dada que > indiqui que efectivament falta "transparència i democràcia". Aquest estudi, > que realment és un apartat dins de la seva proposta d'investigació, fa la > funció d'aportar aquestes dades, tot i que els mateixos autors diuen (a > l'estudi) que les dades no permeten extreure conclusions sòlides. Fins > aquí cap problema. El problema és que a la nota de premsa i al Nació > Digital ho presenten com si fos un estudi rigorós que "demostra" que hi ha > una falta de "democràcia". > > Per mi, un estudi rigorós sobre models de governança en el FOSS com a mínim > hauria de partir d'alguna teoria prèvia sobre governança, definir els > conceptes de forma inequívoca, explicar què és el que es vol mesurar, > definir una sèrie d'indicadors rellevants, i finalment obtenir i analitzar > dades empíriques. En canvi, aquest estudi es salta els passos crucials i > passa directament a analitzar dades sense criteri. Bàsicament es limita a > assenyalar si els projectes tenen o no tenen un document amb un codi de > conducta o una guia d'estil en el repositori del Github. Per això dic que > no em sembla un estudi rigorós.
Tot això que dius, Ernest, és molt encertat; però al meu entendre hi ha un problema previ: El punt 1) del plantejament, on s'afirma que hi ha falta de transparència i democràcia i es titlla de «problema». Atès que aquests dos punts mai no han estat objectius del programari lliure, el «problema» només existeix en el cap dels autors i/o del periodista (deixem aquesta via oberta ja que un dels autors s'autoinculpa de no haver deixat les coses prou clares amb el periodista). No entendre això (o plantejar-ho d'aquesta manera) només pot ser, al meu parer, producte de 3 coses, que poden ser o no disjuntes: a) No tenir ni idea de programari lliure. b) Voluntat expressa de confondre algú (el públic? l'examinador que dóna la subvenció?) amb finalitats que se m'escapen. c) Voluntat de crear rebombori i cercar notorietat. En qualsevol cas, penso que quan un professor universitari fa un comunicat públic de qualsevol tipus, utilitza el prestigi que li dóna la seva posició per tal de recolzar i enfortir el seu missatge. És membre d'una institució (pagada amb diner públic en aquest cas) que se suposa té la darrera paraula en qüestions científiques. Per tant, les seves declaracions seran dogma per molta gent. Alhora, en tant que científic, la seva tasca pública està sotmesa a l'escrutini dels seus col·legues, que tenen l'obligació de verificar o refutar les seves conclusions. Si la seva tasca conté errors de debutant, el seu prestigi pot sortir-ne molt malparat. Per aquest motiu, el científic ha de tenir molta cura amb allò que diu, i com ho diu. Per totes aquestes consideracions i les que s'han anat apuntant en altres missatges d'aquesta llista, considero que l'estudi està d'entrada mal plantejat, o bé aquest plantejament no ha arribat bé al públic. En el primer cas no hi ha res a fer: els autors no en saben més i ja està. Si de mi depengués jo no dedicaria diner públic a aprofundir en aquest tema, ja que mai no ha estat un objectiu del programari lliure. En el segon cas (problema de comunicació) si jo fos l'autor prendria immediatament les accions oportunes per rectificar, atès que estaria en joc el meu prestigi professional i el de la meva universitat. Orestes. -- Cordialment, Orestes Mas.
