«si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...» Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari.
A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos. El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit: > El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia: >> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: >>> Està al correu del gilug que jo esmentava: >>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ >> >> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, >> transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que >> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El >> problema és la paraula "democràtic"... >> > > Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure > de community managers... > >> >> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta >> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de >> node.js. >> > > Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la > bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li > agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de > les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O > tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat > i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o > malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ? > Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no > democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança > explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una > hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser > democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?) > > És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros > o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. > >> i no poden >> >> - obligar a ningú a contribuir al projecte. >> >> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs >> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte >> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar >> subjecte a la democràcia. >> > > Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's > la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou > treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més > mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja > passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions > telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi > en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà > comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació, > etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per > manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes > lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més > conesqüències que ara enviar missatges. > > Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de > responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la > feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui > treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir > que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra > que pressupost de màrqueting social o com es digui. > > Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que > tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una > decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a > que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que > necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses > incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal > marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia > de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin > publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè > no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a > imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que > l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni > control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar. > > Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un > joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma > "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors > qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no. > > Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels > usuaris. Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però > possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els > desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir > entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per > posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que > es fa i algú altre la fa). > > Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el > programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo > o fer un fork. No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la > democràcia. En un estat o ajuntament o tal hi ha més equilibri, > l'estat té un cert pressupost, armament, presons i no sé què, però > realment l'únic que l'aguanta és la voluntat de la població > d'obeir-lo, per tant hi ha oportunitat per a la democràcia. Us > imagineu que els clients d'un supermercat votessin els preus de la > mercaderia ? Doncs amb programari lliure em sembla encara més > inviable. Perquè un supermercat pot posar el preu que vulgui o el que > votin els clients, encara que després hagi de tancar o endeutar-se o > el que sigui, però si hi hagués prou unió entre clients també el > podrien arruinar simplement no comprant. Però per a programar, com > deia algú, és l'ordinador que ha de fer el que han votat els usuaris, > i els desenvolupadors poden no tenir manera d'aconseguir-ho segons què > votin... I si els usuaris d'un programa lliure deixen de fer-lo > servir, els desenvolupadors només perden una part del valor del > programa que generen, encara els pot sortir a compte desenvolupar. > >> Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és >> que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic. >> > > Jo l'únic cas que sé veure en que seria raonable la democràcia seria > si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics pagats amb > impostos de tothom qui vota (que els conjunts de contribuents i > votants coincideixi ja sé que és una aproximació però no vé d'aquí). I > encara filant prim potser hauria de ser un govern mundial, perquè si > no hi ha usuaris fora del país que poden usar el programa i no > votarien ni tributarien per finançar-lo, que no és un problema per a > mí però ja no sé si es podria dir que el desenvolupament seria > "transparent i democràtic". > >> L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós. Són dades >> selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació. >> > > Jo em sembla que ho entenc tan poc tot que ja no sé ni si sé dir si és > rigurós > o no. Tinc la sensació que no entenc què intenta. > > Si et poses a mal pensar: només intenta rebre finançament. Tampoc em > quadra gens. Fins ara no he sentit a ningú (tret del gabinet de premsa de > l'UOC o nació digital) defensar el model aquest "transparent i democràtic". > Em costa de creure que un panel de recerca doni diners tan alegrement. > Que es financiïn coses que no s'aconsegueixin és normal, que es financïin > coses que un expert veu que no sortiran abans de començar, però que sobre > el paper semblen desitjables, potser no seria el primer cop. Però que es > financïi alguna cosa que sembla que ningú intenta i que a primer cop d'ull > ningú veu viable o desitjable em sembla massa irreal. > > Per tant el que no ho deu entendre dec ser jo. La gent deu veure desitjable i > versemblant que grups de desenvolupadors, per amor al proïsme, es sotmetin > als desitjos dels usuaris i treballin a canvi de vots o alguna cosa així. > I qui ho proposa creu que l'atractiu d'aquesta manera de funcionar, com un > valor estètic o ètic, és suficient per justificar-ne la viabilitat, i llavors > es proposa estudiar com aconseguir-ho. De fet nació digital ho ha publicat > sense massa discussió (vull dir que a l'article no diu aquests diuen això > i els altres allò, sinó han descobert que això és així, com si que no ho ha > de ser ho tingués tothom claríssim). I de fet que una cosa sigui inviable no > ha impedit mai gaire que un munt de gent es posi a intentar-ho. Així ens va. > > No ho sé, no ho veig, però ja hi perdut massa temps. No en treuré l'entrellat. > > >
