Re: ftp
Si tens control sobre el router que fan servir les càmeres potser pots muntar un túnel xifrat i ftp en clar però només dins del túnel. O potser això és més complicat que altres solucions que t'han dit.
Re: Mesurar rendiment d'una aplicació
El Wed, Jun 02, 2021 at 08:24:30PM +0200, Leopold Palomo-Avellaneda deia: > biblioteca de codi tancat. Però tu llences l'aplicació i totes les cpu > és posen a treballar com a perturbades. > Clar, pobretes. Si jo fos una CPU d'aquestes també m'escaquejaria com pogués fins que arribés el torn de l'apicació lliure ;op
Re: Mesurar rendiment d'una aplicació
El Wed, Jun 02, 2021 at 08:13:46AM +0200, Leopold Palomo-Avellaneda deia: > El 1/6/21 a les 23:00, Àlex ha escrit: > > Aquí hi ha diferents de codi per mesurar temps d'us de cpu (cpu time) i > > el temps total (wall time). A tu t'interessa el cpu time: > > > > https://levelup.gitconnected.com/8-ways-to-measure-execution-time-in-c-c-48634458d0f9 > > > > > Genial!!! > > Però és una passada perquè el CPU time hauria de ser més o menys constant i > no ho és. Nosaltres hem trobat variacions de fins al un 10%. > > Leo Jo no hi entenc però és que no veig perquè la CPU hauria de ser constant. Si agafes un model de processador com el que feiem a primer de carrera a Computadors potser sí. Però amb les complicacions que tenen les CPUs actuals ja és molt si aconsegueixen que els resultats siguin deterministes. Que el temps sigui determinista en condicions diferents és demanar molt. Algú ha parlat de temperatura, i sí, els processadors poden baixar la freqüència de rellotge si s'escalfen. També hi ha les caches (L1,L2,L3 al processador, TLBs, buffers de disc a RAM... alguns canvis de velocitat causats per aquests te'ls deuen comptar com temps de cpu d'usuari). Si tens pocs processos la probabilitat que les dades encara estiguin a alguna cache després d'un parell de canvis de context puja. Amb les mitigacions dels atacs de canals laterals a CPU (Spectre & cia.?) potser baixi aquest efecte, però no crec que l'eliminin. Quan l'ordinador té diferents processadors i cada processador diferents nuclis, també pots tenir més rendiment si tots els processos/fils de la teva aplicació acaben a nuclis del mateix processador i comparteixen alguna cache o tenen rutes més curtes per comunicar-se. Si al sistema hi ha molts processos potser el linux no aconsegueix distribuir els teus tan òptimament. Fulleja per aquí per una idea del merder que representa https://blog.acolyer.org/2016/04/26/the-linux-scheduler-a-decade-of-wasted-cores/ Els perifèrics també poden reaccionar diferent segons la càrrega. Imagina't que tens processos que no toquen un disc i el disc s'arriba a parar per estalviar energia quan aquests processos els toca una estona llarga de CPU. Llavors quan el necessita el procés que medeixes s'ha de tornar a accelerar (si és dels que giren, en qualsevol cas també incorporen caches). Això hauria de ser temps de S.O. meś que d'usuari, però no śe si es pot comptar del tot bé si fa que el procés que medeixes surti de la CPU abans d'hora i perdi continuitat de cache o el que sigui... Després separar temps de cpu d'usuari i de S.O. està bé, però no sé si avui en dia hi pot haver temps de supervisors que estiguin per sobre del S.O. i no es vegin en cap compte (gestors de màquines virtuals, system management, UEFI, etc.). Dubto que això influeixi molt, o diferent segons càrrega, però qui sap. No em facis molt de cas, parlo per parlar, no vull dir que aquests efectes siguin significatius, vull dir que hi ha moltes coses interconnectades. El programador té un model simplificat d'una màquina de von Neumann i prou (o quasi), però el S.O. i maquinari són bastant més complicats, i això fa que el rendiment tingui tot de peripècies. Has mirat perf ? https://perf.wiki.kernel.org/index.php/Tutorial
Re: gafamades pel dia de la llibertat del programari???
El Wed, Sep 16, 2020 at 11:34:17AM +0200, Alex Muntada deia: > > Jo utilitzo serveis de dades (correu i DNS principalment) amb > proveïdors força diversos i no puc dir que cap d'ells utilitzi > exclusivament programari lliure. De fet, si volgués triar-ne un > que compleixi aquest requisit no sabria pas com trobar-lo ara > mateix. No he vist que sigui quelcom que els proveïdors expliquin > públicament. > Ni idea, heu mirat https://vikings.net ? Jo no l'he fet servir. Diuen que fan servir programari lliure 100% i energia renovable, però no he vist exactament quines ofertes de hosting fan. Potser ja no ho fan o potser cal posar-s'hi en contacte per saber-ho.
Re: Problemes amb el so al migrar a Debian 10
A 27-03-2020 18:11, Daniel escrigué: No trobo cap pista (o no la sé trobar, que estic molt rovellat). El resultat del lspci -nn és: 00:1b.0 Audio device [0403]: Intel Corporation 82801JD/DO (ICH10 Family) HD Audio Controller [8086:3a6e] (rev 02). No sé, i si et fas root i proves lsof | grep /dev/snd o alguna cosa així. A veure si hi ha alguna aplicació que tingui agafat el dispositiu de só d'Alsa i el pulseaudio no el pugui fer servir...
Re: Re[2]: Problemes amb el so al migrar a Debian 10
A 27-03-2020 12:02, danielal...@mailcat.cat escrigué: He provat el que em dius i res de res. Em sap greu, jo és que el pulseaudio el toco d'oïdes. Suposo que pots provar o bé de desinstal·lar el pulseaudio i si de cas posar algun emulador com apulse (que no ho he provat mai) o bé de posar a /etc/pulse/daemon.conf log-target = auto log-level = debug log-meta = yes log-time = yes (sense els punts i coma ; ) I llavors posar-te a llegir logs a veure si t'inspires. Sort.
Re: Instalar 'hostname'
A 20-03-2020 17:15, Narcis Garcia escrigué: 1. Perquè en alguns ordinadors es desvia /bin/hostname a /usr/bin/hostname ? El resum de https://www.freedesktop.org/wiki/Software/systemd/TheCaseForTheUsrMerge/ Compatibilitat. Alguns unixos tenen a /bin els executables que en linux estaven a /usr/bin Fer els dos directoris sinònims simplicafica la portabilitat d'scripts i la compilació de programes pensats per altres sistemes. Simplicitat: Intenten que el gruis dels fitxers de la distro estigui a /usr per poder muntar /usr remotament, o fer-lo de només lectura, o coses així tocant només un directori/punt de muntatge i no uns quants. Pel que diuen sembla que la idea original de tenir /bin i /usr/bin era mantenir els executables que podia fer servir un usuari normal però també podien ser necessaris per rescatar el sistema en cas de problema a /bin. I muntar tota la resta (més espai) a /usr que potser es compartia des d'un servidor en xarxa o es muntava més tard pel que fos. Però avui en dia el rescat es fa des de la còpia de binaris bàsics que hi ha dins l'initrd i no cal tant. I els discs són més grans, i tot plegat... No sé, jo no ho vull defensar perquè no tinc cap preferència, però tampoc veig quin mal far, a part de despistar els que ja hi estàvem acostumats. 2. Hi ha algun servei o fitxer del qual depèn aquest error sobre FQDN? No sé, vols dir /etc/hostname ? man hostname [...] /etc/hostname Historically this file was supposed to only contain the hostname and not the full canonical FQDN. Nowadays most software is able to cope with a full FQDN here. This file is read at boot time by the system initialization scripts to set the hostname. /etc/hosts Usually, this is where one sets the domain name by aliasing the host name to the FQDN. [...]
Re: (deb-cat) instalacio multiarch
El Wed, Dec 13, 2017 at 08:20:33AM +0100, Narcis Garcia deia: > És a dir, que els discs «multiarch» símplement tenen paquets per a les > dues arquitectures, i instal·len una de sola? > Em pensava que hi havia paquets o compilacions de programari > «multiarquitectura». > Que jo sàpiga sí. Tenen directoris separats per a executables (i llibreries, més que res) per a cada arquitectura que tens. Tens una arquitectura nadiua que fas servir si no dius el contrar. I altres aqrquitectures per quan les vols. Llavors tries quina arquitectura de quins paquets instal·les i així és més facil fer compilació creuada o coses d'aquestes (o executar algunes aplicacions en una arquitectura i algunes en una altra, quan la màquina pot). La feina és bàsicament dels empaquetadors per etiquetar/provar les dombinacions i dependències. https://wiki.debian.org/Multiarch/HOWTO
Re: (deb-cat) microcode per CPU = ? privatiu
El Thu, Nov 30, 2017 at 07:46:32PM +0100, Narcis Garcia deia: > He fet més de 10 instal·lacions de Debian 8 a l'ordinador i586, i unes > quantes de Debian 7. Totes des de zero (disc en blanc): > $ dd if=/dev/zero of=/dev/sda > Ok. > Tant Debian 7 com Debian 8 arrenquen, però el cas és que el nucli > «linux-image-586» de Debian 8 té una fuga d'informació: > A algun mantenidor se li ha colat el «microcode» privatiu de la > linux-image-686 i aleshores aquest fa una alerta en arrencar quan no és > un i686. > A veure. Jo sóc més del pal de linux-libre que de linux, per tant no vull defensar la infraestrutura que té linux per carregar programari privatiu. Tanmateix, penso (no estic segur) que el linux-image-* de debian no inclou codi privatiu (gràcies, Robert). El que inclou és codi lliure preparat per carregar programari (o microcodi, que no sé si tothom considera programari) privatiu a la CPU. Potser és aquest codi el que es queixa que en aquesta CPU no ho pot fer. Tampoc estic segur que linux-image-**5**86 i "microcode: intel cpu family 0x**5** not supported" vulguin dir el mateix. Diria que linux-image-586 és sense PAE i linux-image-686 és amb PAE. Si la CPU no té PAE, el linux-image-686 no funciona, si en té funcionarien els dos. No trobo ara una taula de codis de familia del CPUID i PAE. Jo no diria que el missatge sigui una "fuita d'informació". Entenc que t'emprenyi, això sí. > Això és el què delata (em sembla a mi) que no importa si t'instal·les o > no el paquet intel-microcode doncs el nucli distribuit per Debian porta > programari privatiu d'Intel tant si t'agrada com si no. > Diria que no, però no ho he mirat. Si tu l'has trobat, doncs deu ser com dius. Però jo no deduiria això només del missatge. Segurament hi ha codi que era un mòdul i ara està compilat dins el nucli. Abans potser hi havia alguna funció "probe" que decidia si carregar el mòdul i en els models de CPU que no funcionava ja no el carregava. Ara ja està carregat, intenta actualitzar programari quan vol triar de quina manera ho ha de fer, descobreix que per aquest model de CPU no en sap i ensenya el missatge d'error. Però no ho sé, em fa mandra mirar-me el codi. > Si la meva deducció és correcta, la meva queixa és: Ja sé que la > tecnologia és una muntanya de problemes que creix, però això no vol dir > que des de Debian a sobre els ajudem. > És l'argument de linux-libre, sí. No estic segur que tinguem clars els fets, però el cas és que les distribucions recomanades per la FSF tenen bastanta menys gent treballant-hi que Debian. I és veritat que Debian fa el que pot perquè la seva feina la pugui aprofitar la gent que està d'acord amb els seus criteris i el màxim de gent que no. Per això tenen tants downstream...
Re: (deb-cat) microcode per CPU =? privatiu
El Thu, Nov 30, 2017 at 12:52:13PM +0100, Narcis Garcia deia: > He llegit que Intel amb els fabricants de BIOS modernes ja executen un > sistema operatiu «a l'ombra», com una mena de BIOS amb la seva > interfície virtual de xarxa però poc detectable des de l'entorn > d'usuari. Amb això podria ser que, amb els darrers processadors i3/i5/i7 > el sistema operatiu d'usuari s'estigui executant com una màquina virtual > per sobre d'aquesta capa creada pel maquinari. > > https://www.youtube.com/watch?v=iffTJ1vPCSo > Sí, ja és això. Més que "poc detectable" diria "gens detectable", però sí, potser es podria arribar a detectar si ho busques molt bé. > No crec que ambdues coses tinguin relació, però... Com es pot aclarir de > forma fàcil i neta a un usuari que la distribució Debian no fa que > l'usuari se sotmeti a les necessitats despòtiques d'Intel (o AMD) ? > Això s'assemblaria molt a distribuïr M.Firefox amb Adobe Flash > preinstal·lat perquè «it cannot be an extension anymore in recent > Mozilla browsers» > És que amb distribució Debian o sense un usuari d'Intel o AMD està sotmes a que Intel, AMD, el seu govern, els seus atacants o desertors, la clientela de qualssevol d'aquests quan es venguin les claus o atacs al mercat negre, etc. puguin fer el que els doni la gana amb l'ordinador de l'usuari. Debian no ho pot arreglar, això. Si elimines el programari maliciós de la BIOS/UEFI la CPU no arrenca (o s'apaga al cap de mitja hora, o no accedeix a la RAM, etc.). El Minnich i companyia han fet el que han pogut per treure el màxim possible de porqueria privativa que hi ha a l'UEFI, i substituir-ho per codi lliure i més lleuger (per intentar que tingui menys forats de seguretat). Però al principi de tot hi ha codi que no poden tocar perquè està signat. I si Google no pot arreglar els seus servidors dubto que pugui jo. Per dir-ho d'alguna manera no han aconseguit executar Debian en nadiu per comptes de en una màquina virtual, sinó que han canviat la màquina virtual per una de menys cutre. Si volen tenir control el millor que poden fer és no fer servir ordinadors (tot i que igualment es relacionaran amb gent o institucions que els facin servir, o poden no saber que fan servir ordinadors perquè avui en dia en posen a tot arreu, al DNI, per exemple... fins i tot et poden atacar per la peixera... https://theconversation.com/the-internet-of-things-is-sending-us-back-to-the-middle-ages-81435 ). Si insisteixen en fer servir ordinadors i a més volen controlar-los, bé, les opcions serien una mica les que deien a https://lists.fsfe.org/pipermail/discussion/2016-April/010912.html Teniu en compte però que RISC-V ha avançat una mica des de l'abril (encara verd per anar a una botiga a comprar-ne, però va prometent) http://rise.cse.iitm.ac.in/shakti.html https://www.wdc.com/about-wd/newsroom/press-room/2017-11-28-western-digital-to-accelerate-the-future-of-next-generation-computing-architectures-for-big-data-and-fast-data-environments.html (o fer servir maquinari vell, per tornar a l'inici del fil tot i que per estar tranquil probablement calgui canviar BIOS per libreboot o coreboot o el que es pugui) Més noticies (però una mica redundant, és més del mateix). https://arstechnica.com/information-technology/2017/11/intel-warns-of-widespread-vulnerability-in-pc-server-device-firmware/ http://www.theregister.co.uk/2017/11/09/chipzilla_come_closer_closer_listen_dump_ime/ https://www.eff.org/deeplinks/2017/05/intels-management-engine-security-hazard-and-users-need-way-disable-it Amb això no vull dir que Debian no serveixi, només que no pot transformar màgicament la CPU en una altra. És millor Debian que moltes altres alternatives, és només que no és suficient. Conduir un Volvo (o un tanc) no garanteix que no caiguis per un precipici si no mires per on vas... Tornant al microcodi. No sé. Si el paquet et diu que no funciona amb la teva CPU, doncs desinstal·la el paquet (i regenera el initramfs si no t'ho fes ell solet, que suposo que ho fa). No sé quina versió de microcodi tens ni quina necessites, perquè és tot massa secret per saber-ho, però dubto que Intel encara tregui actualitzacions per a la CPU que tens. En aquella època diria que la majoria de la gent no actualitzava el microcodi mai. Al menys la gent no actualitzava la BIOS, per tant l'actualització de microcodi hauria de sortir d'alguna altra banda. El que no he entés és si només et treu un missatge que no t'agrada o el problema que tens és que no arrenca o alguna cosa així. Dius que el intel-microcode és un paquet requerit ? No pot ser si és a non-free, no ? O vols dir que el nucli que porta Debian té l'actualització de microcodi configurada ? Jo em pensava que això no era greu si no trobava el microcodi al directori on el busca (o sia si intel-microcode no està instal·lat). Pot ser que t'hagi quedat el directori brut d'una instal·lació anterior o alguna cosa així ?
Re: (deb-cat) Instalacio amb xarxa, si o si
El Tue, Sep 19, 2017 at 09:14:47PM +0200, Narcis Garcia deia: > Acabo de provar d'instal·lar en un ordinador sense connexió a internet: > Debian 9.1 (stretch) amd64 DVD 1 (volcat en una memòria USB) > Evidentment li he dit que ara no configuri la xarxa, i que no vull > utilitzar una rèplica de xarxa. > Després del particionat (on li he fet utilitzar encriptat i LVM) em > demana que insereixi el disc «Debian GNU/Linux 9.1.0 _Stretch_ - > Official amd64 DVD Binary-1» 20170722-11:31» a la unitat «/media/cdrom» > (aquest ordinador no té CD/DVD) > Fa temps que no ho provo, però jo el que feia era anar a una altra consola (Ctrl+Alt+F3 o així) i fer un enllaç simbòlic de /media/cdrom a on sigui que estigui muntat l'usb. Si el que vols dir és que ho hauria de fer sol, doncs no ho sé, tot pot ser. També pots mirar al log (abans hi havia una consola amb logs) quin paquet no troba, potser, i fixar-te si està a l'USB. No sé...
Re: I Pgup PgDn ?
El Tue, Nov 29, 2016 at 07:55:33PM +0100, Ernest Adrogué deia:
> 2016-11-29, 18:45 (+0100); Xavi Drudis Ferran escriu:
> > Estic molt acostumat a fer accents amb tecles mortes, no amb AltGr, i
> > prefereixo tenir l'AltGr per a fer lletres gregues o caràcters més
> > diferents.
>
> Una altra opció és fer els accents amb la tecla Compose. No he provat
> mai, però és semblant a utilitzar una tecla morta, excepte que has
> d'apretar una tecla més: Compose + accent + lletra.
>
Jo ho havia provat i no m'acostumava, és tot molt lògic però massa lent.
En canvi per a símbols que faig servir poc, el compose em funciona.
> > Jo l'únic que volia saber és si puc remapejar fletxes a PgDn i tal.
>
> La manera de fer-ho és crear una "variant". Per exemple:
>
Sí, sí...
>
> i llavors en el fitxer .xsessionrc escrius
>
> if [ -r "${HOME}/.config/xkb/config" ]; then
> xkbcomp -I"${HOME}/.config/xkb/" \
> "${HOME}/.config/xkb/config" "${DISPLAY}"
> fi
>
Gràcies ho faré així per no tenir problemes amb les actualitzacions.
> Ara bé, els programes poden decidir ignorar la tecla modificadora si
> consideren que no té sentit. Per exemple, amb aquesta configuració,
> veig que l'evince fa Page_Up si apreto AltGr+Up en canvi el Firefox no,
> només fa Up.
>
Ah!. Era això. Només ho estava provant amb el Firefox :(
Moltes gràcies.
Re: Alt + tecla morta
El Tue, Nov 29, 2016 at 03:55:04PM +0100, Ernest Adrogué deia: > > Pel l'inconvenient del teclat ES són les tecles mortes, que pel que > sembla no es poden utilitzar amb el modificador Alt en terminals de > text. > Per al que tu vols hauries de tenir una tecla que fos morta i viva alhora. Tu vols la tecla d'Schröndiger, punyetero! :'p T'has d'esperar a que tinguem teclats quàntics :^)
Re: I Pgup PgDn ?
El Tue, Nov 29, 2016 at 03:36:12PM +0100, Pedro deia: > No he llegit molt el teu missatge, crec que t'estàs complicant molt. Ui, doncs aquest també és llarguet, ho sento. > Perquè estàs agafant un teclat britànic i l'estàs fent que puguis fer > català...? Buenu, si et fa gracia investigar endavant. > És un portàtil d'aquests petits, i el teclat que porta és de distribució britànica (o semblant? no ho he acabat d'esbrinar). No tinc ganes de canviar el teclat del portàtil (si es pot). Voldria que la majoria de tecles facin la lletra que porten escrites quan les apretes, perquè em serà més fàcil saber on son. Potser quan faci un temps descobreixo que no em va bé així, però al menys és la idea que tinc. Però vull poder escriure en català i vull tecles mortes. Llavors agafo el teclat que més s'assembla a la distribució que porta escrita el teclat, i hi afegeixo tecles mortes, ç, punt volat ŀ i ñ. I les tecles d'un teclat gran que falten al teclat petit les intento fer amb combinacions (com PgUp i PgDn). > I has provat el AltGr international que proposava? És que està molt bé! > És que no sé si entenc exactament quin vols dir. En variants del britànic no en veig cap que es digui AltGr. En variants del estadonunidenc sí que hi ha un "Anglès (EUA) Anglès (internacional tecles mortes AltGr)". Amb xsetkbmap -print surt com a "us(altgr-intl)". Es una jessie, ja he trencat alguna cosa ? Aquest d'EUA té 3 o quatre tecles amb símbols diferents dels que hi ha pintats al meu teclat i em despista, i a les lletres normals hi ha relativament massa lletres repetides o repetides amb accent quan fs AltGr. Estic molt acostumat a fer accents amb tecles mortes, no amb AltGr, i prefereixo tenir l'AltGr per a fer lletres gregues o caràcters més diferents. Però que tampoc estic molt convençut. És una prova que vaig fer ahir, necessito un temps per veure com m'hi trobo. Igual acobo amb el EUA aquest. I encara el puc canviar més. Dels símbols que menys faig servir n'hi hauria molts que podria canviar per altres que no faig servir però igual més, no sé. Ja entenc que seria més pràctic acostumar-me a un dels que venen de sèrie per estalviar-me acostumar-me a una cosa que no trobaré enlloc més. Jo l'únic que volia saber és si puc remapejar fletxes a PgDn i tal. > [ El page down i up venien per defecte amb Fn + Arrow Up/Down > (acostuma a ser així en portàtils). ] > Sí, però aquest no té Fn. Si no ja no hauria començat a mirar-ho. De fet hi ha tecles amb símbols que faig servir de F1-F10 i un altre on hi hauria d'haver bloquejar majúscules, però no crec que cap d'aquestes sigui Fn o al menys no fan res amb les tecles de cursor.
Re: Connexió paral.lel vs. USB
El Sat, Nov 19, 2016 at 10:05:56PM +0100, ilion1250 deia: > Estic en procès de canviar d'ordinador i em trobo amb alguns problemes (a > part de la poca oferta d'ordinadors que no portin cap sistema operatiu), es Sí, i en tot cas n'hi ha un munt que porten un sistema operatiu amb servidor web, etc. per al control remot per sota del sistema operatiu i que no pots substituir. :( https://libreboot.org/faq/#intel Potser un ordinador de segona mà serviria, i al menys no pagues directament al fabricant, no sé (tampoc té una gran lògica). > tracta de que ara els ordinadors no porten la tarja amb el connector > paral.lel de la impressora ja que totes van per USB, jo tinc una impressora > làsser Oki que va encara força bé i que es connecta a l'ordinador mitjançant > un cable paral.lel. > Jo encara tinc una OKI B4300. És lenta però no es trenca. Tampoc la faig servir molt, va pel segon o tercer toner (però un el vaig putinejar jo malament i es va malaguanyar). Té paral·lel i USB però em vaig passar anys i anys sense ser conscient que tenia USB. Fins que em va passar com a tu i amb el "i ara què faig?" vaig veure que tenia USB i salvat. > La meva pregunta es si compro un cable USB-Paral.lel si la impressora em > continuara funcionant correctament, ja que no sé si en el driver .ppd es te > en compte o no el tipus de connexió, vull dir que potser si faig servir > aquest cable convertidor de paral.lel a USB no se si el funcionament de la > impressora seguirá com fins ara. > Jo sospito el mateix exactament que el Javier Silva, però tampoc ho he provat exactament mai. He trobat aquest document que fullejat molt per sobre sembla també indicar que hi ha manera d'emular una impressora USB a base de passar bytes per paral·lel Centronics a una impressora paral·lel. http://www.usb.org/developers/docs/devclass_docs/usbprint11a021811.pdf En aquest sentit sembla més probable que funcioni un adaptador USB-Paral·lel que un USB-Serie RS232, tot i que el que em sona és que molta gent hem provat sense gaire problemes és el USB-RS232. > En el CUPS hi consta la següent informació: > > Driver:HP LaserJet 1100, hpcups 3.12.6 (color, 2-sided printing) > *Connection:parallel:/dev/lp0* > Segons això http://cholla.mmto.org/computers/usblp/ t'hauria d'aparèixer un dispositiu /dev/usblp0 i configures això per comptes del /dev/lp0 al cups. No sé perquè no ho he provat mai, però sembla probable que funcioni.
Re: (deb-cat) sudo as lp (resolt)
El Fri, Sep 16, 2016 at 09:28:34AM +0200, Narcis Garcia deia: > Certament, a /etc/apparmor.d/usr.sbin.cupsd hi ha una línia concernent: > /etc/cups/interfaces/* ixrw, > L'he desactivat (#) i he hagut d'executar per a què tingui efecte: > apparmor stop > apparmor teardown > apparmor start > i ara ja no tinc problema de permisos; tot funciona com s'espera. > > Gràcies Xavi, Alex, Orestes, Ernest per ajudar-me a encertar en aquest afer. > Però has reiniciat cupsd també ? Segur que funcionarà quan la màquina reinicii? http://wiki.apparmor.net/index.php/FAQ#Controlling_AppArmor Ës que no en tinc ni idea, però em fa por que el teardown hagi eliminat totes les restriccions d'apparmor i el start hagi carregat els perfils per tal que _la propera vegada que cupsd s'engigegui_ quedi confinat. Però fins que no s'engegui igual està sense cap restricció, no amb el perfil que li has modificat. Vull dir que no sé si ho has arreglat tocat el fitxer de perfil o el que has fet ha sigut desactivar apparmor i el cupds en marxa està funcionant sense cap perfil per ara... de manera que no sabem si el canvi de perfil funciona o no. Però no en tinc cap pràctica, no em creguis gaire.
Re: (deb-cat) sudo as lp
El Fri, Sep 16, 2016 at 10:16:56AM +0200, Xavi Drudis Ferran deia: > > > No conec gaire apparmour, però no sé si aquestos s'aplicarien a l'script > de /etc/cups/interfaces. > Ah, doncs res, ja veig que sí. No havia llegit la resposta mentre escrivia...
Re: (deb-cat) sudo as lp
El Fri, Sep 16, 2016 at 12:27:55AM +0200, Alex Muntada deia: > Narcis Garcia: > > > Ja he avançat en el problema (que no en la solució): CUPS executa el > > controlador /etc/cups/interfaces/Epson1 engabiat d'alguna manera, de > > manera que només té accés a alguns directoris. > > > > Això és el què obtinc si el programet només executa "ls /": > > ls: no s’ha pogut obrir el directori /: S’ha denegat el permís > > > > I això per fi he aconseguit si executa sudo -n -u UnUsuari /bin/bash -c > > "ls /" > > sudo: no s'ha pogut obrir /etc/sudoers: S’ha denegat el permís > > sudo: no valid sudoers sources found, quitting > > sudo: unable to initialize policy plugin > > Fa pudor d'apparmor: > > $ apt-file search /etc/apparmor.d/ | grep cups > apparmor: /etc/apparmor.d/abstractions/cups-client > cups-browsed: /etc/apparmor.d/usr.sbin.cups-browsed > cups-daemon: /etc/apparmor.d/usr.sbin.cupsd > > Mira quines restriccions té /etc/apparmor.d/usr.sbin.cupsd perquè > m'ensumo que la cosa va per aquí. > > Salut, > Alex > No conec gaire apparmour, però no sé si aquestos s'aplicarien a l'script de /etc/cups/interfaces. Cupsd no executara l'script d'interfície directament (crec, podria segons casos, sembla). El que fa és generar un profile d'apparmor (en un fitxer temporal) i cridar a /usr/lib/cups/daemon/cups-exec amb el profile i l'script perquè el cridi ell. cups-exec crea un sandbox amb el profile i llavors fa l'exec de l'script El fitxer temporal amb el profile sembla que permet llegir els fitxers de la tasca d'impressió actual (i escriure alguns altres i fer algunes connexions, segons la configuració concreta dels directoris que usa cupsd). No he investigat en detall però possiblement els fitxers de claus públiques de servidors no es poden llegir i ssh (si l'arribes a poder executar) ho té fotut. S'hauria de mirar amb lupa. start_job() crea un profile d'apparmor en un fitxer temporal (a a partir de text hardcoded al programa). https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/job.c#L4711 https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/process.c#L72 Després start_job() crida continueJob() https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/job.c#L482 que crida cupsdStartProcess() https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/job.c#L1198 https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/process.c#L450 que decideix si crida cups-exec basat en opcions de compilació i si té profile (sembla que sempre en té, de manera que sempre deu cridar cups_exec) https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/process.c#L548 cups-exec "si cal" crea un sandbox per executar el procés https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/cups-exec.c https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/cups-exec.c#L145 Però cal, perquè li passen el fitxer temporal que han creat abans com a paràmetre profile (no és el primer paràmetre, sinó el primer sense -, el comentari del principi del fitxer és incorrecte, el missatge d'ús del final és correcte). El nom del fitxer temporal no és molt aleatori, es basa en l'hora actual passada a hexadecimal. Segurament hi ha maneres millors de crear fitxers temporals, però potser no tan portables ? El directori serà /tmp, o el valor de $TMPDIR. https://github.com/apple/cups/blob/master/cups/tempfile.c
Re: Dubtes sobre instal·lació de paquets específics de Sid.
Ni flors de videoconferències. Si pots muntar-te un servei WebRTC podries passar d'Skype i així no obligues als alumnes a cedir dades i usar serveis centralitzats i alienants. https://danielpocock.com/get-webrtc-going-fast Però jo no ho he provat mai, és més un "tant de bó" que un consell...
Re: (deb-cat) sudo as lp
El Tue, Sep 13, 2016 at 08:31:50PM +0200, Narcis Garcia deia: > Hola; > > He aprofitat la característica de CUPS per crear una impressora virtual > i fer-la treballar amb un programet (script) a /etc/cups/interfaces/ > La meva intenció és que, quan l'usuari trii imprimir amb aquesta > impressora virtual, transferir el document a un ordinador remot (~scp) i > executar la instrucció «lp document» a l'ordinador remot per a què > s'imprimeixi localment des d'allà. > > Això implica pel cas un programet com a: > /etc/cups/interfaces/Epson1 Sense veure l'script costa (més) de dir... > El qual s'executa quan CUPS rep l'orddre d'imprimir per la impressora > «Epson1», i es fa com a usuari «lp». > El programet fa la còpia del document, però en intentar executar ssh > (+expect per posar contrasenya) diu: > > You have too many files are open. Close some files or increase your > per-process descriptor limit. > Aquest error és del client o ve del servidor ? Massa fitxers oberts no em quadra amb problemes de permissos ni tal. És com si hi hagués alguna crida recursiva descontrolada, o si provés infinites vegades d'obrir algun fitxer sense tancar-lo. > Com que penso que el límit de 800.000 a nivell de sistema ja és gran, i > no sé com modificar-ho per «lp»*, doncs intento que el programet es > cridi a sí mateix com a un usuari normal: > sudo -n -u UnUsuari "$0" > /etc/security/limits.conf ? man bash i buscar ulimit ? > I he hagut d'afegir una línia amb visudo**: > lp ALL = (%users) NOPASSWD: /etc/cups/interfaces/* > > Penso que això significa: «L'usuari lp de tots els hosts poden actuar > com a un membre del grup users sense contrasenya per executar allò que > hi hagi a /etc/cups/interfaces/» Però CUPS surt de tots els grups menys el primari entre el fork() i el exec() de l'script, vols dir que cola ? https://github.com/apple/cups/blob/master/scheduler/process.c#L736 [...] En qualsevol cas, el que no entenc és perquè no pot el servidor compartir la impressora per CUPS mateix i accedir-hi el client per IPP. Llavors tindries més informació de l'estat del treball i tot això, no ?
Re: Re: Compra de Portàtil per posar-hi una Debian
Perdó per resucitar fils vells Jo vaig dir el 4.3.2016: I ja posats, el Luke Kenneth Casson Leighton segueix en les seves (tot i que m'he perdut i ja no sé si és maquinari obert o no, i Allwinner no em cauen bé): http://rhombus-tech.net/community_ideas/laptop_15in/news/EOMA68_Libre_15.6in_Laptop_casework_completed/ http://rhombus-tech.net/whitepapers/ecocomputing_07sep2015/ http://liliputing.com/2016/01/interview-with-eoma68-libre-laptop-developer-luke-kenneth-casson-leighton.html (sembla que la presentació al FOSDEM no ha quedat enregistrada) Qui sap? igual s'acaba menjant el món. Res, només que ara el Luke ha muntat una campanya de micromecenatge per a finançar la producció de les targetes de CPU+RAM+"flash" i d'un portàtil de 15.6" i 1.1 kg que només gasta 15 W i porta una bateria de bici elèctrica que diu que dura 6 o 8 hores (sense wifi ni internet però els en pots posar per USB). Te'l montes tu mateix a partir d'un kit d'electrònica i un joc de peces de fullola de bambú i PLA impreses en 3D o el pots comprar fet molt més car. La targeta CPU porta un Allwinner A20 (que sembla que costa com un 10% del preu). És poc potent, és clar, i la gràfica MALI no acaba de tenir controladors lliures. Allwinner són antipàtics perquè han estat acusats púbicament de violar la GPL i la seva resposta ha estat prou decepcionant, tot i que el Luke ofereix una opció que creu que acabarà sent certificada per la FSF com a RYF (amb s.o. Parabola). Altres opcions són amb Debian, Devuan o Fedora. I si no ens agrada la CPU (costa molt trobar res decent, de fet), hi ha l'opció de comprar el portàtil sense CPU, amb una targeta de CPU que no porta CPU , només connectors i conversors per poder usar el portàtil de pantalla i teclat addicional per a un ordinador extern , que podria ser un mòbil, SBC, tauleta, Pyra handheld (un miniportàtil amb botons de joc que també portarà Debian) o el que sigui. I si en un futur surt una CPU que t'agradi més te la compres i pots usar el portàtil sense l'ordinador extern. Encara no s'ha menjat el món, però ho intenta (porta el 30% de fons en el 50% de dies). https://www.crowdsupply.com/eoma68/micro-desktop
Re: Scanner Epson
El Sat, Jul 16, 2016 at 10:46:49AM +0200, Narcis Garcia deia: > Hola, he intentat configurar un scanner Epson (04b8:0114), que és > detectat des del simple-scan, però no aconsegueix digitalitzar. > > He intentat trobar controladors d'Epson pels seus scanners: > http://support.epson.net/linux/en/imagescanv3.html > Però els fitxers ja no són descarregables. > > Algú sap com es resol això? > > Gràcies. > No sé. En teoria el component snapscan del sane hauria de gestionar un Perfection 660. Surt llistat a /etc/sane.d/snapscan.conf que és un fitxer del paquet libsane-common de jessie i a http://www.sane-project.org/sane-backends.html No pot ser que tinguis un altre scanner o càmera i que l'xsane o el que facis servir intenti llegir d'aquell i li hagis de dir quin és ? Si intentes escanejar per línia de comanda què diu ?
Re: Dilemes de novell 1: Flash o W7?
El Wed, Mar 16, 2016 at 09:12:47PM +0100, rita deia: > Hola Xavi, > No sé si he entès el primer paràgraf...La cosa és que s'està treballant per > treure Flash d'Scratch però jo, en això, no puc ajudar. Simplement, m'haig > d'esperar...Tampoc és que m'ho imposin: faig un curs per docents de forma > voluntària. > Ja sé que és un correu vell, però he vist un resum de l'April i he pensat que igual venia al cas. Deuen haver tingut una conversa semblant a la seva llista... Sembla que l'Scratch 3 sense flash està a punt de sortir... http://april.org/scratch-snap-et-arduino-synthese-des-echanges-sur-la-liste-du-groupe-de-travail-education
Re: (deb-cat) Llengües subsidiaries amb Gnome [solventat]
El Sat, Jun 11, 2016 at 10:38:10AM +0200, Narcis Garcia deia: > No he trobat cap fitxer /etc/pam.d/env* > (es tracta d'una Debian 8 instal·lada des de zero) No, jo el que volia dir és que trobaries els paràmetres de pam_env (un mòdul de pam, que és el subsistema d'autenticació d'usuaris), si buscaves a pam_env a /etc/pam.d . Estava pensant en : grep pam_env /etc/pam.d/* M'alegro que ja et funcioni.
Re: (deb-cat) Llengües subsidiaries amb Gnome
El Fri, Jun 10, 2016 at 04:55:43PM +0200, Narcis Garcia deia: > Acabo de provar a /etc/environment i no li veig cap efecte, almenys per > un compte d'usuari ja existent. > També a ~/.profile i igualment que no. > > Al ~/.bashrc naturalment té efecte a les finestres de Terminal i prou. > També he provat /etc/profile com diuen arreu, i res. > > Qui dissenya aquestes coses? Qui les documenta? > Ah, vés, són APIs que es perden en la nit del temps... quan els transistors eren vàlvules i les memòries ferrita... (o no tant). És conya, jo no em sé d'on surt cada cosa però hi deu haver explicacions. De fet igual t'estic dient una solució anticuada que em funciona perquè vaig instal·lar fa anys alguna cosa vella i s'ha quedat allà a través de debians estables... Ui, sí, acabo d'actualitzar una squeeze a jessie i ara no em funciona... Em faig vell. M'he estat una estona per arreglar-ho i quan ho he trobat m'ha sonat tant que em temo que ja ho havia trobat una altra vegada i se 'mhavia oblidat. I això em fot sempre, però més quan encara ho dic a algú i l'enredo. 1.- T'he dit /etc/environment però ara és /etc/default/locale (jo tinc un enllaç simbòlic de l'un a l'altre però això no em sembla prou bo per aconsellar-ho) en realitat el fitxer usat sembla definit a /etc/pam.d/* , si busques pam_env veuràs que diferents serveis (login, shh, gdm) li passen paràmetres iguals o diferents. N'hi ha un que es diu envfile que jo crec que abans valia /etc/environment però ara val /etc/default/locale i un apràmetre readenv que val 1 si ha de llegri el fitxer que digui envfile quan un usuari entra al servei corresponent al fitxer o 0 si no. 2.- Fas servir gdm o gdm3 per casualitat ? llavors obre un terminal dins de l'escriptori, posa echo $GDM_LANG i has de fer que l'inici de $LANGUAGE sigui idèntic a $GDM_LANG. Si no el gdm es carrega el LANGUAGE que li hagis posat. Si a algun program no li agrada li pots posar altres formes després. Per exemple jo tenia (a una màquina de la família): LANGUAGE=ca_ES:ca:es_ES:es:fr_FR:fr:en_GB:en i GDM_LANG=ca_ES.UTF-8 i quan entrava a l'escriptori LANGUAGE estava buit. Però si poso LANGUAGE=ca_ES.UTF-8:ca:es_ES:es:fr_FR:fr:en_GB:en o LANGUAGE=ca_ES.UTF-8:ca_ES:ca:es_ES:es:fr_FR:fr:en_GB:en ja va No he trobat on es defineix GDM_LANG però em sembla que ho fa el gdm quan tries una llengua al menú de la pantalla gràfica de login. a /etc/gdm3/Xsession hi ha el codi es carrega LANGUAGE si no coincideix el principi amd GDM_LANG, per fer que el menú de la pantalla de login mani més que els fitxer de configuració.
Re: (deb-cat) Llengües subsidiaries amb Gnome
El Fri, Jun 10, 2016 at 11:47:38AM +0200, Narcis Garcia deia: > Afegint idiomes en una Ubuntu-Gnome aconsegueixo que la variable > d'entorn LANGUAGE contingui una cadena de prioritat sobre la llengua per > les aplicacions. > Finestra de terminal: > $ echo $LANGUAGE > ca_ES:es_ES:en_GB > > D'aquesta manera hi ha aplicacions que, en no tenir interfície en > català, es mostren en castellà. Amb Debian 8 no sé com fer-ho. > jo ho tinc fet per tots els usuaris a algunes màquines posat al /etc/environment. LANGUAGE="ca_ES:es_ES:en_GB" O el que sigui. Figura que quan PAM autentica els usuaris carrega aquest fitxer. Si ho vols per un sol usuari (o una llista de llengües diferent per a diferents usuaris), suposo que a ~/.profile o si només vols per una shell ~/.bashrc o el corresponent per la shell que facis servir. > He provat a establir la variable al fitxer /etc/default/locale sense > èxit. No he trobat on és que Ubuntu-Gnome emmagatzema aquesta dada. [...] > Algú sap com va aquest tema? > saber-ho, no ho sé, però sospito que les distribucions deuen deixar la variable buida, perquè no és necessari tenir-la i és molt díficil endevinar les llengües que parla cada usuari. Ho podria preguntar l'instal·lador, de fet. En plan, després de triar la llengua d'instal·lació: "Vol afegir una altra llengua per si algun missatge no està disponible en les que ja ha triat ?" i altre cop la llista de llengües. Per cert, Alguna vegada m'han preguntat com es configura exactament el mateix (llista de prioritats de llengües) en Android i no en tinc ni idea. Es pot fer ? És que jo no en faig servir, i em va sorprendre no trobar l'opció, però què sé jo...
Re: [deb-cat] Tot el programari 'empotrat'
El Sun, May 29, 2016 at 09:27:43PM +0200, Narcis Garcia deia: > Què passa si a un ordinador li instal·lo tots els paquets firmware-* que > hi ha als diferents repositoris de Debian 8? > Que tindras un tros més de disc dur ple. També tindras el risc que associïs a programari privatiu, si els "diferents repositoris" inclou non-free. També podria passar, però això és hipotètic i se suposa que no hauria de passar, que el sistema confongui un dispositiu per un altre, li carregui el firmware que no toqui i deixi de funcionar. I llavors sense el paquet de firmware igual va. Però és molt hipotètic, si passés això, s'informaria un bug i es miraria d'arreglar. No pressuposaria que passen aquestes coses. > Funcionaran automàticament els dispositius associats quan es connectin? Sí, depén del dispositiu. Però en general és possible. També necessitaras els mòduls del nucli, que si tens el nucli normal ja potser hi són, potser programes d'usuari... És que és una pregunta molt genèrica, no ? Jo crec que en general facilitar que els dispositius funcionin tan bon punt es connecten és un objectiu de totes les distribucions, cadascuna amb les restriccions que tingui. Vull dir que en general hauria de funcionar i en concret amb maquinari molt tancat, o massa nou o vés a saber, doncs poden caler més coses o no acabar funcionant. Va cas per cas. > Implica una major càrrega del nucli o de processos? No, en principi el nucli només carrega en memòria el firmware per copiar-lo al dispositiu i després possiblement el treu de memòria. O bé quan arrenca o bé quan detecta esdeveniments de connexió i desconnexió deu mirar si coneix el maquinari nou, cridar els controladors que tingui i, si un controlador creu que necessita firmware, el busca al directori on l'ha deixat el paquet i si el troba el copia cap al dispositiu i segueix la inicialització. Això sí, com més dispositius funcionen en principi més possible càrrega, sobre tot si els fas servir, però no crec que això ho vegis com un problema. Si el nucli està desbinariat (deblobbed) és possible que per comptes de carregar el firmware tregui un missatge al log. O és possible que el carregui si és algun dels pocs firmwares lliures. No sé si firmware està molt ben definit o quina acepció exacta usa debian en la nomenclatura de paquets, però en principi és codi que s'executa a processadors que no són la CPU que executa el nucli linux, sinó control·ladors de dispositius diversos. Un ordinador actual no és com un ordinador clàssic de llibre amb una CPU, una memòria i línies d'E/S, és més com una xarxa local d'un munt de CPUs amb memòria pròpia o compartida, intercanviant dades i missatgeria per busos. La tarja de xarxa porta un processador, el disc dur un altre, la targeta gràfica no sé quants, els xips d'entrada/sortida o els troços del propi xip on hi ha la CPU tenen més processadors per gestionar protocols, interrupcions i mandanganes, n'hi ha per tot arreu. I últimament hi ha CPUs que vigilen que les altres CPUs no facin coses que algú que no coneixes en un despatx remot no vol que facin... Cadascun executa els seus programets o programassos. N'hi ha que els porten enregistrats en ROMs pròpies i n'hi ha que carreguen els programes des de la CPU principal, que els acaba llegint de ROMs o, si hi ha el paquet de firmware instal·lat, del disc dur. Llavors dubto que els paquets de firmware puguin carregar el sistema perquè el programari que porten no s'executa sobre la CPU principal (bé el microcodi de la CPU sí, però t'hauries de mirar la CPU principal com un processador emulat per una CPU VLIW que executa el microcodi, massa complicat, deixem-ho). Seria si de cas en el cas d'algun dispositiu que fa servir firmware diferent en diferents moments i el nucli ha d'anar canviant-lo, però sembla estrany. Els dispositius quan funcionen també poden iniciar moviments de dades per busos que enlenteixin l'accés de la CPU a dades i per tant el rendiment general, però forma part de l'operativa del dispositiu. I en tot cas si no ho fa segurament el dispositiu no funcionarà i si vols que funcioni, doncs la miqueta de càrrega l'hauràs d'assumir, no?
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
A 16-05-2016 21:32, Narcis Garcia escrigué: Una de les coses que ha aportat la FSF als usuaris és una definició de «programari lliure» i un aval per llicències com per exemple la GPL. Aquesta és un dels indicadors sobre «fiabilitat» que utilitzen molts usuaris no programadors, per tal de poder utilitzar la informàtica sense tanta incertesa sobre les normes d'aquest camp. Saber que es tracta de programari lliure permet als usuaris atorgar un grau de confiança a la transparència de la comunitat informàtica (programadors), per comptar amb què si hi ha algun problema aquest serà conegut públicament, i l'usuari podrà decidir sobre el seu ús. És la base per poder defensar que el programari lliure és (ha de ser) molt més lleial a l'usuari que no pas el programari de codi tancat, ja que el PL està sotmès a un control extens. Sí. No sé si no m'he explicat però no volia pas dir que la FSF no tingués credibilitat o utilitat. Ans al contrari, és el principal referent. Passa que hi ha un munt de gent que és més de "codi obert" que de "programari lliure" i a la FSF no li fa gaire cas, per desgràcia. Per això deia que no sabia si era representativa. També volia dir que ningú és representatiu de ningú més que els propis socis. El 16/05/16 a les 19:51, Xavi Drudis Ferran ha escrit: A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué: Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per pagar molt desenvolupament, ni és la principal despesa. Em sembla que havia pres una coma per decimal i era de milers. El pressupost és més cap al milió que el miler. Ho sento. http://www.fsf.org/about/financial Mira, si de cas quedem que si mai parlo de diners no em foteu ni puto cas, i llestos.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
A 16-05-2016 11:27, Narcis Garcia escrigué: «si tots els desenvolupadors fossin funcionaris públics...» Hi ha un símil possible, que són els projectes a l'estil de Freenet, on hi ha una caixa amb un saldo de diners, i un treballador que declara el seu salari i segueix la feina mentre el saldo cobreixi aquest salari. A partir d'aquí semblaria viable que el treballador estigués més subjecte a «l'encàrrec» que no pas a necessitats tècniques o gustos. Sí, tens raó, i hi deu haver més exemples per l'estil i molt raonables. Només que a mi això m'evoca lliure mercat, o com a molt cooperativa de consum, però no democràcia. La democràcia és una persona un vot, no un euro un vot. I la democràcia és una forma d'imposar la voluntat de la majoria a la minoria. En algunes coses va molt bé, sobretot quan cal triar una opció per a tothom. Però en els casos on no cal imposar la mateixa opció per a tothom, o on fins i tot pot ser bona la diversitat, no veig l'atractiu de la democràcia. No sé. En tot cas el programari lliure l'únic que determina és que tots els usuaris han de tenir els mateixos mitjans de producció que el productor original (codi font, permís legal, possibilitat de buscar ajuda). Si la força de treball surt del propi usuari o es compra o com es fa ja hi ha molta més diversitat. Això a mi no em sembla democràtic ni antidemocràtic, em sembla just.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
A 16-05-2016 11:54, Àlex escrigué: arribo tard al debat. Espero no entrar amb mal peu. Benvingut. Un dels problemes que crec que ens trobem els usuaris/es de programari lliure pot ser la falta de funcionalitats que necessitem, bé per que encara no existeix programari desenvolupat en un àmbit concret, bé per que existeix programari però no té aquella funcionalitat que fa falta, o fins i tot per que a un programari que fem servir li treuen funcionalitats a les noves versions. Sí. Jo no sé si no m'he explicat molt bé, en part per intentar posar-me en el raonament d'un altre. La proposta publicada a l'UOC m'ha semblat que distingeix desenvolupadors d'usuaris. A mi em costa molt separar separar desenvolupadors d'usuaris. Hi ha gent que estudiem informàtica i ens passem la vida treballant de programadors però fem servir molts més programes dels que creem o adaptem. Molt poc sovint aprofito l'avantatge de què puc modificar un programa lliure, alguna vegada apofito l'avantatge que el puc estudiar, i molt més sovint aprofito el mateix avantatge que tú, que puc usar-lo jo i que _tots els altres_ poden estudiar-lo i modificar-lo. Sóm més usuaris que programadors. I per a cada programa podem ser un rol o un altre en diferents moments. I tu diràs: "però hi ha gent que no programa mai". I jo dic, "encara", si molt convé se'n pot aprendre, no saber una cosa no és un fet inamovible com per classificar gent. Però no cal. No cal programar per contribuir. Tens molta raó en que els usuaris tenen una peça clau del desenvolupament que no (necessàriament) tenen els desenvolupadors: la necessitat, la informació de què cal, com és més útil. Si trobem la manera de que l'aportem, estem fent molt. Jo crec que ja hi ha maneres (bugs de categoria wishlist, llistes de correu, etc.). Però tampoc sé avaluar si són òptims. Jo diria que funcionar, funcionen. Segur que es poden millorar. De fet a les empreses que es dediquen a fer programes hi acostuma a haver una gent que no (sempre) sap programar, que cobra (o no) més que els que en saben i que els tracten de caps, precisament perquè decideixen què han de fer els programadors, imagina't si és important saber què cal fer. Jo l' únic que dic que això es fa analitzant en comú, debatent, aportant informació, proves, etc. però no votant, al menys en votacions vinculants (les no vinculants són més com enquestes que votacions). En això el diàleg i el consens és útil, la democràcia no, i la negociació tampoc, a no ser que hi hagi diners i contractes pel mig. El programari propietari, en canvi, acostuma a patir de la dolència contraria: un cop arribat a un punt de maduresa on poden tenir totes de funcionalitats necessàries, per la necessitat que tenen de continuar venent treuen noves versions amb més i més funcionalitats poc o no necessàries que fan el programari més complicat, insegur o pesat. featuritis, sí. Parlant de programari lliure, és cert que un usuari no pot dir-li al desenvolupador què ha de fer, i tampoc és factible que l'usuari no informàtic, o informàtic sense temps, es posi a desenvolupar les funcionalitats que necessita. Clar, ja ho deia algú, pot dedicar-hi l'esforç i aprenentatge i fer-s'ho, pot pagar perquè li facin, o ho pot demanar sense garanties que li facin i currar-se l'explicació del què cal, perquè això ajuda molt a que algú ho acabi fent, especificar i consensuar requeriments és una part de la feina. I si això ho comparteix tots hi guanyem. Però jo crec que això té una solució. Ja fa anys que penso que hauria d'existir una fundació del programari lliure. Aquesta fundació rebria diners de donacions, estudiaria anualment quines són les funcionalitats més urgents d'implementar i el programari més necessari de crear, i redirigiria diners cap aquells projectes. Has sentit parlar de la Free Sotware Foundation i creus que no és això que demanes o no la coneixies? I el projecte GNU? (entre d'altres) http://www.fsf.org/ Ho dic perquè has encertat fins i tot el nom. La funció és més ampla, i inclou feina legal, política, divulgació, etc. Però clar, el pressupost va cap als 1000-1200 USD anuals, i no dóna per pagar molt desenvolupament, ni és la principal despesa. Té una llista de projectes prioritaris, però és més que demana voluntaris per fer-los que no que els pugui pagar. http://www.fsf.org/campaigns/priority-projects També hi ha una organització europea germana però independent, la Free Software Foundation Europe http://fsfe.org/ I n'hi ha més. No tothom té les mateixes prioritats. Hi ha projectes que accepten donatius en diners i pràcticament tots en col·laboracions. A més a més, a l'hora de demanar una funcionalitat té més pes que ho faci una fundació que estudia necessitats Home, jo crec que la FSF té molt pes. Però els projectes de la seva llista de prioritats no tinc la sensació que s'hagin beneficiat massa d'aquest pes. i representa als usuaris, que Això de qui representa qui és complicat.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia: > 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: > > Està al correu del gilug que jo esmentava: > > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ > > Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, > transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que > permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El > problema és la paraula "democràtic"... > Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure de community managers... > > Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta > manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de > node.js. > Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ? Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?) És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. > i no poden > > - obligar a ningú a contribuir al projecte. > > El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs > privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte > amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar > subjecte a la democràcia. > Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació, etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més conesqüències que ara enviar missatges. Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra que pressupost de màrqueting social o com es digui. Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar. Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no. Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels usuaris. Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que es fa i algú altre la fa). Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo o fer un fork. No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la democràcia. En un estat o ajuntament o
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sun, May 15, 2016 at 12:32:12PM +0200, Ernest Adrogué deia: > 2016-05-14, 23:08 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > > No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. > > Demanen 1.599.697,53€ > > El projecte dura 48 mesos, per tant es pensen gastar més de 33.000 euros > cada mes. > Però era més d'una persona d'una o més institucions, no ? 6 persones ? 9 ? I seran costos de personal (salari brut + tributs) més infraestructura, més si hi ha material... No ho recordo bé. No tinc ni idea de què costen els projectes de recerca avui en dia...
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sat, May 14, 2016 at 10:40:42PM +0200, Xavi Drudis Ferran deia: > La URL que tu dius em sembla una línia de recerca proposada. Si els > li aproven llavors suposo que faran estudis més complets, entre altres > coses, però així abans de veure un duro, deuen haver fet aquest estudi > de 25 projectes, la nota de premsa, i a partir d'això, i de tota la > recerca que tinguin d'abans ara demanen (entre molts, com sempre) uns > 21 milions d'EUR per investigar possibles eines per permetre que els > usuaris decideixin l'evolució de projectes de programari lliure, > motivar desenvolupadors, etc. > No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. Demanen 1.599.697,53€ 21 milions són el pressupost dels projectes en els que ha participat qui ho demana durant tota la carrera. No el que demana ara.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sat, May 14, 2016 at 09:52:39PM +0200, Alex Muntada deia: > Ernest Adrogué: > > > Em sembla bé, però per criticar l'estudi primer hauríem de veure l'estudi. > > De moment l'únic que tenim és una notícia que parla d'un estudi, però > > l'estudi on és? En aquesta llista de publicacions > > http://som-research.uoc.edu/team-publications/ no el veig. Sense saber > > exactament la metodologia que han utilitzat és impossible dir com es podria > > millorar. > > Està al correu del gilug que jo esmentava: > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ > Jo diria que això no és cap estudi. L'estudi, al menys l'únic que he trobat és http://som-research.uoc.edu/transparency-and-democracy-in-oss/ I també hi ha el full de càlcul aquell de Google Docs. La URL que tu dius em sembla una línia de recerca proposada. Si els li aproven llavors suposo que faran estudis més complets, entre altres coses, però així abans de veure un duro, deuen haver fet aquest estudi de 25 projectes, la nota de premsa, i a partir d'això, i de tota la recerca que tinguin d'abans ara demanen (entre molts, com sempre) uns 21 milions d'EUR per investigar possibles eines per permetre que els usuaris decideixin l'evolució de projectes de programari lliure, motivar desenvolupadors, etc. Tenen 5 objectius: 1 Fer els programes lliures més transparents i democràtics. 2 Fomentar la contribució a programes lliures 3 Optimitzar col·laboracions internes. No sé. Sembla crear mètriques i visualitzacions de col·laboracions, i avaluar projectes. 4 Incorporar anàl·lisi de dependències entre projectes, competència i optimitzar l'assignació de recursos (en plan simplex ) 5 Muntar una eina telemàtica de desenvolupament de programari que incorpori tot això. Potser la confusió es deu a que no és habitual tenir-ho penjat. La propia descripció parla de que no és habitual que la proposta de recerca es publiqui abans de presentar-la a avaluació. Jo no hi entenc un borrall, però des de la ignoràcia intueixo que: - és veritat, no es fa mai. - és molt bó fer-ho. I demostra certes conviccions en obertura i transparència. Tot i així no estic molt motivat per contribuir-hi res constructivament. Crec que parteix de valors i percepcions de la realitat molt diferents a les meves, ho trobo molt teòric, i no n'entenc la metodologia, intenció i utilitat.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Thu, May 12, 2016 at 10:11:43PM +0200, Ernest Adrogué deia: > La veritat és que no entenc com un acadèmic s'atreveix a fer un estudi a > partir d'aquestes dades que són absolutament insuficients per fer qualsevol > tipus d'inferència estadística. De fet no ens diuen pràcticament res ni de > la governança dels 25 projectes inclosos a la mostra, excepte quatre > (literalment, cinc) detalls poc significants. > Ja sé que ho facis com ho facis 25 projectes no poden ser representatius. Però a l'article de nació digital surt la llista i em pensava que necessitaria un gat hidràulic per tancar la boca. El primer que he pensat és que amb quin criteri els han triat. Però a veure, si és el primer que explica l'article. Són els 25 projectes més "populars" a GitHub. "Y con el clero hemos topado". Altre cop els serveis centralitzats definint la realitat. Si no és "trending topic" a Twitter no existeix. Hi ha vida fora de GitHub ! http://www.fsf.org/blogs/community/ethics-in-ethics-out-promote-user-respecting-software-development-platforms https://framagit.org https://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_source_code_hosting_facilities Però a part, què hi pinta linux ? El criteri no era els 25 més populars de GitHub ? A GitHub hi ha un mirror del linux del torvalds d'ença d'un compromís fa temps, però que jo sàpiga el repositori oficial és a kernel.org I si es busquen un altre criteri hauran d'agafar mlts projectes que no estan a GitHub. Entre els que han agafat n'hi ha d'importants, de coneguts i alguns una mica obscurs. D'alguna manera quan un projecte o organització es fa força important comença a tenir sentit muntar-se el seu propi repositori. Triar només projectes de GitHub són ganes de deixar-te'n uns quants de grans.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Thu, May 12, 2016 at 09:19:27PM +0200, Xavi Drudis Ferran deia: > > Esmena 3- Els enllaços a xarxes socials amb doble click > Esmena 6- No calen enllaços a xarxes socials. Si n'hi ha, prioritzar > les no centralitzades, i protegir la privacitat amb > doble click > https://seoboxx.com/en/download-doubleclicksocialbuttons-en Oops, l'esmena 6 subsumeix la 3. Ho sento. Espero que la mesa ho vegi i elimini la 3. Ah, que no hi ha mesa?
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
nioses, el que sigui. Que el programa que crea sigui més valuós, tenir més usuaris, pot ser una motivació o no. I quan ho és, una motivació pot ser més gran o més petita i ponderar-se amb l'esforç que costa. Si la majoria vol un canvi que a tu et va fatal o no el saps fer o és massa temps o el que sigui, pot ser més rendible arriscar-te a un fork. Per postres un projecte de programari lliure mai podrà ser administrat per tota la seva comunitat democràticament. Si ho fos deixaria de ser lliure. Això és un corol·lari del fet que els usuaris contribueixen al programari encara que no es comuniquin amb els qui el publiquen i el fet que un programa lliure no pot obligar cap usuari a comunicar que ho és. El suposat govern democràtic de (per exemple) Debian mai podrà fer el cens. Per tant mai podrà fer cap votació en condicions. Qui pot votar és qui s'ha apuntat (i ha estat acceptat) com a membre del projecte. Llavors la democràcia per força s'ha de restringir a un subgrup de la comunitat que (ho muntem com ho muntem) mai sabrem si és o no el total. Aquest grup pot ser més o menys gran (segons acceptis a tothom o hi hagi un criteri establert o no acceptis a ningú i només sigui sempre el fundador inicial). En el cas degenerat que el grup acaba sent d'un, tens una democràcia entre un que és una "dictadura benevolent". Sospito que qui es va inventar l'expressió mai no va viure una dictadura de veritat (al menys una dictadura dels que no pensaven com ell). El "dictador benevolent", com el "rei universal" de l'asteroide 325, si vol una posta de sol, l'ha d'ordenar cap a les 19:40. Si el Petit Príncep la vol abans, el Petit Príncep pot convocar al Petit Príncep a una votació i decidir que mourà la cadira. O bé el Petit Prínep pot ordenar despòticament al pobre Petit Príncep que mogui la cadira. Tant és, perquè és el Petit Príncep, no Gollum i Smeagol. L'altre cas degenerat és el que proposa l'UOC. El grup que vota és més gran que la comunitat del programa lliure, és tot el món. Com que no pots establir el cens, agafes el cens mundial de l'ONU aquest que fa servir per als referèndums sobre tractats internacionals (un moment que pari de riure per no plorar...) i deixes votar a tothom. Això sí amb la quantitat de programes lliures que hi ha i les decisions que s'han de prendre en cada un, al pobre pregoner que hagi d'anunciar cada votació ja el planyo. Si els espanyols ploren per fer dues generals en sis mesos ! Proveu, proveu el 26J de posar unes urnes allà al costat per si systemd sí o systemd no, a veure què us diuen. I llavors un grup de recerca no té cap més idea feliç que posar-se a comptar democràcia en programes lliures i fer-ne un article. No sé. És flipant que la mateixa penya que demana als altres poder votar des de la barrera sobre a què dediquen el temps, tingui la barra de dir-li democràcia a la intromissió, i a sobre just a sota de l'article el primer botó sigui de facebook (que ara està de polèmica sobre els esforços en influir en l'opinió pública i les eleccions a EUA) i ja dit de pas, la web de l'article regala dades de trànsit als titulars de tots aquests dominis: trc.taboola.com translate.googleapis.com t.mookie1.com stats.g.doubleclick.net s7.addthis.com pixel.sitescout.com pixel.mathtag.com m.adnxs.com m.addthis.com ib.adnxs.com googleads.g.doubleclick.net google.es google.com google-analytics.com facebook.com d.adroll.com c.bing.com 5278013.fls.doubleclick.net Perquè no votem entre tots per canviar la web de la UOC ? Esmena 1- Res de continguts externs a pàgines de la UOC (incloses galetes) sense que l'usuari activi enllaços Esmena 2- Res de cessions de dades Esmena 3- Els enllaços a xarxes socials amb doble click Esmana 4- Canviar Google Analytics per Piwik https://piwik.org/ Esmena 5- Usable amb LibreJS https://www.gnu.org/software/librejs/ Esmena 6- No calen enllaços a xarxes socials. Si n'hi ha, prioritzar les no centralitzades, i protegir la privacitat amb doble click https://seoboxx.com/en/download-doubleclicksocialbuttons-en Esmena 7- Muntem una comissió de seguiment de la web que es reuneix trimestralment a fer unes birres i criticar. La UOC paga les birres. (accepto transaccionar birres per té i madalenes per allò del tarannà negociador i la cultura de pacte) Ara només falta imprimir paperetes, buscar unes urnes i muntar una votació popular (les votacions telemàtiques fan angúnia, digui el que digui Puigdemont). I els webmestres de la UOC que facin el que decidim els que passem per allà, val ? Consti que ho podem votar perquè els de la UOC entenen així la democràcia, no perquè sigui una Fundació de propietat pública (ho és?). Pel fet de ser una fundació de propietat pública ens hauríem de conformar amb votar el Parlament que vota el govern o els patrons públics que tingui i les eleccions que toqui. Llavors quan quedem per votar-ho i qui avisa tothom ? Bah, quina mandra, deixem-ho. -- Xavi Drudis Ferran
Re: Accents i caracters especials al LibreOffice
El Tue, May 10, 2016 at 11:41:19PM +0200, Daniel deia: > > Que dimonis es aixo del ca_ES@euro? No hauria de ser ca_ES UTF8? > @euro vol dir iso-8859-15, són sinònims. I iso-8859-15 és igual que iso-8859-1 (=latin1) però amb el signe de l'euro per comptes d'un de moneda genèrica que mai he vist que fes servir ningú. UTF-8 té moolts més caràcters que iso-8859-15.
Re: Accents i caracters especials al LibreOffice
El Tue, May 10, 2016 at 11:13:08PM +0200, Daniel deia: > root@Daniel-Debian:/home/daniel# env | grep -ie lang > LANG=ca_ES.UTF-8 > root@Daniel-Debian:/home/daniel# echo $LANG > ca_ES.UTF-8 > root@Daniel-Debian:/home/daniel# echo $LANGUAGE > > root@Daniel-Debian:/home/daniel# echo $GDM_LANG > > root@Daniel-Debian:/home/daniel# I has provat un dpkg-reconfigure locales i marcar el ca_ES.UTF-8 i els que vulguis ?
Re: Dilemes de novell 1: Flash o W7?
El Wed, Mar 16, 2016 at 12:30:21PM +0100, rita deia: > Hola, > Estic aprenent i tinc alguns dilemes tècnico-ètics... > El primer és que haig de fer els deures amb Scratch i, com funciona amb > Flash, crec que tinc dues opcions: > > 1) Instal·lar Flash a Debian (i "contaminar-la") > 2) Obrir el Windous7 a la Dual-boot i programar amb Scratch allà, a > "l'univers privatiu"... > > Què és èticament pitjor? O tinc alguna altra opció? > > Merci, > L'èticament millor és queixar-te de que t'imposin programari privatiu per fer deures. No deixar-ho així i espavilar-te perquè el següent que vingui darrera s'hagi de tornar a espavilar. Ara bé, jo de Flash i d'Scratch no en tinc ni idea, però em sóna que hi ha versions lliures de Flash (amb no sé quantes limitacions). Em sóna gnash i shumway però ni idea de què són capaços de fer o si et servirien.
Autobusos nocturns Molins - Barcelona
Per si li serveix a algú. Trajecte: MOLINS DE REI=BARCELONA Línia: Barcelona-Martorell (N50) Soler i Sauret SA Tel: 93 6325133 N50 - Barcelona - Martorell Trajecte Molins - Barcelona surt arriba 00300101Diari 00420201Diari 01300201Diari 01420301Diari 02300301Diari 02420401Diari 03300401Diari Que estrany, vols dir que el segon triga 20 minuts i el tercer 80 minuts ? N51 Trajecte: MOLINS DE REI=BARCELONA Línia: Barcelona-Esparreguera (N51) La Hispano Igualadina SA Tel: 93 8044451 surt arriba 01340303Diari 02340403Diari I aquests triguen 90 minuts ? No he investigat: - punt de sortida de busos nocturns a Molins - alternatives amb FGC fins plaça Espanya (des d'un municipi proper ? ) - alternatives amb metro (des d'un municipi proper?) - on és l'estació de renfe a Molins (i com anar des d'allà a la Tasca Traska Truska Trostki Tovarich ) -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
OT
On Fri, Mar 09, 2007 at 03:06:32PM +0100, rpb wrote: P.D. M'agradaria poder venir a la farra de divendres i poder posar cares a tots els noms, però m'acaben d'operar un peu i estic tirat a casa. Per als qui hi aneu, bon profit i aneu amb compte per si els mossos de quadra us fan bufar. seria l'últim que li faltaria a Renfe que posessin mossos als vagons i et fessin bufar ! :) -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Colla de sosos !!! ... i potser alguna sosa.
On Mon, Feb 26, 2007 at 06:24:14PM +0100, Lluís Gras wrote: On Thu, Feb 22, 2007 at 02:53:30PM +0100, Lluís Gras wrote: A veure !!! Hi ha una proposta sobre la taula per quedar, fer uns beures, cruspir-se alguna cosa i fer-la petar encara que sigui sobre la inseminació artificial del tallacebes, en castellà en diuen alacran cebollero, per situar-vos. Osti quin merder. Em pensava que era aquest divendres (ahir, 23). Però veig que es parla del 3 de març. No sé si puc. No era aquest divendres mateix el sopar de l'aniversari de Caliu ? En Leo ja m'havia comentat alguna cosa ... Suposo que es podria traslladar al divendres 9, per mi no hi ha cap inconvenient. La resta ja direu ... No és que sigui noticia tractant-se de mí. Però ja m'he perdut. Ara mateix sembla que el sopar aniversari de Caliu s'ha traslladat al divendres 9 per no coincidir amb el de debian (tot i que trobo que la idea del Leo de fer-los coincidir era més bona) i casualment el de debian també es trasllada per no fer-lo coincidir amb el de Caliu. I com que tots dos es traslladen, doncs tornen a coincidir. I per afegir més emoció no està del tot clar si el de debian s'ha traslladat o no... Buaa Ja no sé què fer... -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Colla de sosos !!! ... i potser alguna sosa.
On Thu, Feb 22, 2007 at 02:53:30PM +0100, Lluís Gras wrote: A veure !!! Hi ha una proposta sobre la taula per quedar, fer uns beures, cruspir-se alguna cosa i fer-la petar encara que sigui sobre la inseminació artificial del tallacebes, en castellà en diuen alacran cebollero, per situar-vos. Osti quin merder. Em pensava que era aquest divendres (ahir, 23). Però veig que es parla del 3 de març. No sé si puc. No era aquest divendres mateix el sopar de l'aniversari de Caliu ? -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: No estem sols ... ( off topic )
On Wed, Feb 21, 2007 at 08:19:28PM +0100, Andreu Bassols Alcón wrote: Ostres Li has dit almenys que s'apunti a debian-user-cat?? Així la coneixem ;) Salutacions :-) Vols dir que una persona prou intel·ligent per triar debian i informar-se de seguretat no és prou capaç de descobrir una llista de les que surt a la web de debian ? Llavors tindríem un problema. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: actulaitzacio mysql i errors de jocs de caracters [OFF-TOPIC]
On Tue, Feb 20, 2007 at 05:32:59PM +0100, Pere Nubiola Radigales wrote: Fa uns quants any, quand treballaba amb MUMPS existia la 'collate sequence' , que podia ser numerica o alfabetica. en les numericas primer anaven els numerics amb ordenacio numerica i despres la reste de alfanumerics, mentres que la alfatica era la tipica asccii. No sé si ho he entés, però això segueix sent una ordenació alfabètica o al menys lexicogràfica. Una ordenació numèrica seria la que fa que 34 vagi a a mateixa posicio que 34. Però sí, en anglès collate vol dir ordenar qualsevol cosa, amb qualsevol criteri. Però normalment quan ho he vist en informàtica, i sospito que ell que dius del MUMPS també és un cas, vol dir ordenacions lexicogràfiques. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: actulaitzacio mysql i errors de jocs de caracters [OFF-TOPIC]
On Tue, Feb 20, 2007 at 10:00:19AM +0100, Carles Oriol wrote: Per cert Com traduiríeu collation al català? He cercat a la llista de softcatalà i no hi ha res. No sé, potser ordenació alfabètica o criteri d'ordenació alfabètica o opcions d'ordenació alfabètica o ordre alafabètic. Col·lació existeix en català i s'assembla fonèticament a l'anglès Collation, però no sembla tenir el significat que té en anglès d'ordenar coses. Algunes de les acepcions més properes, però tampoc serien : Col·lació : Acció de comparar entre elles dues o més reproduccions d'un text. DIEC col·lació de manuscrit CRÍT TEXT Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval. Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana I altres acepcions serien fer l'aperitiu, o investir càrrecs eclesiástics o fer tramits d'herència, per exemple. Aquestes acepcions també pertanyen a collation en anglès, però diria que no son les que s'apliquen a l'ús que en fa MySQL o els locales. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: una de gnomebaker...
On Mon, Feb 19, 2007 at 12:40:22PM +0100, Lluis wrote: http://en.wikipedia.org/wiki/ISO_9660#Restrictions En principi soporta fins a 7 directoris de profunditat (que sumat a la propia arrel fa els 8 de maxim) Total: ves a saber... si no es imprescindible, baixa la profunditat de directoris en 1 (el que no veig clar es que poses 'path/amb/8/directoris', pero el missatge et diu que en tens 7... quin es el de veritat?) Però segons man genisoimagerc hi ha una versió 2 de ISO9660, de l'any 1999 que sí que permet més de 8 nivells de directoris. Semba que si fas genisoimagerc --iso-level=4 ... sí que funciona. Però si el gnomebaker no et deixa especificar els parametres del genisoimagerc llavors no sé com fer-ho. Pots tenir un fitxer .genisoimagrc amb opcions però no sé en quin format s'hauria d'escriure. Ni si admet l'iso-level man genisoimage : [...] -iso-level level Set the ISO9660 conformance level. Valid numbers are 1 to 4. With level 1, files may only consist of one section and file‐ names are restricted to 8.3 characters. With level 2, files may only consist of one section. With level 3, no restrictions (other than ISO-9660:1988) do apply. With all ISO9660 levels from 1 to 3, all filenames are restricted to uppercase letters, numbers and underscores (_). Filenames are limited to 31 characters, directory nesting is limited to 8 levels, and pathnames are limited to 255 charac‐ ters. Level 4 officially does not exist but genisoimage maps it to ISO-9660:1999, which is ISO9660 version 2. With level 4, an enhanced volume descriptor with version number and file structure version number set to 2 is emitted. Direc‐ tory nesting is not limited to 8 levels, there is no need for a file to contain a dot and the dot has no special meaning, file‐ names do not have version numbers, and filenames can be up to 207 characters long, or 197 characters if Rock Ridge is used. When creating Version 2 images, genisoimage emits an enhanced volume descriptor, similar but not identical to a primary volume descriptor. Be careful not to use broken software to make ISO9660 images bootable by assuming a second PVD copy and patch‐ ing this putative PVD copy into an El Torito VD. [...] Al meu debian sid hi ha alguna cosa trencada perquè a SEE ALSO surt genisoimagerc(5) però man 5 genisoimagerc no troba res. I més curiós encara, tampoc he trobat aquesta pàgina man per internet. No m'havia passat mai. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Slab corruption ?
Hola. Tinc un servidoret petit amb poca càrrega connectat a l'ADSL de casa. Té una debian sarge i ha funcionat bé durant molts mesos (i anys) però d'ençà d'ahir que malgrat que segueix funcionant em surten uns missatges estranys al log. Em surten a les 6:25 AM que crec que és quan s'executen tasques de manteniment del sistema. El nucli és un 2.6.12 compilat a mà. Fa temps que no el recompilo però no recordo actualitzacions de seguretat al codi font del 2.6.12, potser se m'han passat. He buscat una mica pel google sense gaire èxit. Algú sap si és greu? Tinc el disc dur xungo ? Feb 2 06:25:08 viaverda kernel: Slab corruption: start=c3f06924, len=408F Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x5a2cf071/0x5a2cf071. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_destroy_inode+20/32](ext2_destroy_inode+0x14/0x20) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 090: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 7b 6b 6b Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Prev obj: start=c3f06780, len=408 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x170fc2a5/0x170fc2a5. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_alloc_inode+17/48](ext2_alloc_inode+0x11/0x30) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 000: 87 70 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 010: 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Next obj: start=c3f06ac8, len=408 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x5a2cf071/0x5a2cf071. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_destroy_inode+20/32](ext2_destroy_inode+0x14/0x20) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 000: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 010: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Slab corruption: start=c3f06924, len=408 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x5a2cf071/0x5a2cf071. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_destroy_inode+20/32](ext2_destroy_inode+0x14/0x20) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 090: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 7b 6b 6b Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Prev obj: start=c3f06780, len=408 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x170fc2a5/0x170fc2a5. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_alloc_inode+17/48](ext2_alloc_inode+0x11/0x30) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 000: 87 70 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 010: 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Next obj: start=c3f06ac8, len=408 Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Redzone: 0x5a2cf071/0x5a2cf071. Feb 2 06:25:08 servidor kernel: Last user: [ext2_destroy_inode+20/32](ext2_destroy_inode+0x14/0x20) Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 000: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b Feb 2 06:25:08 servidor kernel: 010: 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b 6b -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Slab corruption ?
On Fri, Feb 02, 2007 at 10:09:42AM +0100, Andreu Bassols Alcón wrote: Hola, Ostis, gaire maco no és... Has provat abans que res, d'arrancar en mòde RO (o amb un Live CD) i forçar un FSCK complet? No. Ho havia pensat però no ho he fet. Si de cas ho provaré aquesta nit, per evitar emprenyar si algú visita la web (tampoc és que visitin tant, però n'hi ha prou que el pari perquè per Murphy algú visiti). El que passa és que no té CD ni disquetera (ni monitor ni teclat, però això és més simple de posar-li). Hauria de desmuntar el servidor i un altre PC per posar-n'hi. Si de cas miraré de fer-lo arrencar per USB. Però tampoc tinc memòria USB. Espero que funcioni amb una càmera de fotos que porta una memòria SD d'1GB. Aprofitaré la informació que vau donar al Leo per fer live-USBs Gràcies. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Slab corruption ?
On Fri, Feb 02, 2007 at 10:38:39AM +0100, Leopold Palomo-Avellaneda wrote: A Divendres 02 Febrer 2007 10:31, Xavi Drudis Ferran va escriure: clar, si no té disquetera, teclat, monitor ni cd ... has probar de posar-ho dintre d'una capsa tancat amb 10 claus i perdre les claus, només ho dic per posar mes _facilitats_ per monitoritzar una cosa d'aquestes ... No, si amb les facilitats que tinc ja n'he tingut prou durant uns anys. Puntualment si li he de mirar alguna cosa (quan em fa por que hagin entrat o alguna cosa així) sí que hi he posat un CD i un teclat i un monitor, però no han sigut gaires vegades amb molts anys. Total, és una debian, quan l'he volgut actualitzar ho he fet per ssh. És allò que reboota quan se'n va la llum massa estona i prou. No sé quina falta li fa un teclat ni un monitor ni un CD a un servidor, francament, i no en compraré un només per aquesta màquina. Ja manlleva els d'altres màquines quan convé. A la feina sí que he tignut servidors amb armaris amb monitor i teclat plegables tot birguero i tal, però a casa no cal. Allà al menys compartien teclat i monitor entre 6 o 7 servidors... I si no fos que el portàtil no té port sèrie encara li posaria la consola per port sèrie i a còrrer. Això sí, si el tanqués amb clau segur que perdia les claus, amb el despistat que sóc i el poc sovint que l'he hagut d'obrir... El que m'aniria bé seria una live-CD d'aquestes de seguretat i diagnostic, que la posis en una memòria USB, li configuris una sèrie de tests en un fitxer, posis la memòria USB al servidor, arranqui, faci els tests, deixi els resultats en fitxers a la mateixa memòria USB, piti (perquè sàpigues quan treure la memòria), i quan hagis tret la memòria USB reinici el servidor solet perquè torni a estar en línia com estava mentre tú estudies els resultats en una altra màquina. També podria deixar-se usar per xarxa, però en cas que sospitis d'un atac, potser el primer que faràs serà desendollar la xarxa, si t'ho pots permetre. No deu estar fet això, o sí ? (normalment quan t'imagines alguna cosa nova en informàtica resulta que ja ho ha fet algú abans). -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Slab corruption ?
On Fri, Feb 02, 2007 at 11:49:38AM +0100, Orestes Mas wrote: A Divendres 02 Febrer 2007 10:59, Xavi Drudis Ferran va escriure: El que m'aniria bé seria una live-CD d'aquestes de seguretat i diagnostic, que la posis en una memòria USB, li configuris una sèrie de tests en un fitxer, posis la memòria USB al servidor, arranqui, faci els tests, deixi els resultats en fitxers a la mateixa memòria USB, piti (perquè sàpigues quan treure la memòria), i quan hagis tret la memòria USB reinici el servidor solet perquè torni a estar en línia com estava mentre tú estudies els resultats en una altra màquina. També podria deixar-se usar per xarxa, però en cas que sospitis d'un atac, potser el primer que faràs serà desendollar la xarxa, si t'ho pots permetre. Una vegada vaig llegir que això no és recomanable: l'atacant pot haver deixat corrent un programa que si detecta la menor anomalia, esborri qualsevol rastre de la seva activitat. No t'he entés. Si arrenques des d'una memòria USB que se suposa que està neta l'atacant no hi pot haver deixat res executant-se, perquè els procesos executant-se s'aturen al reiniciar el servidor. Si vols pots desendollar la xarxa abans, per evitar que hi hagi alguna vulnerabilitat al SO de la memòria USB. Si no et creus que la memòria USB o l'ordinador on l'has preparada no estigui neta, llavors ja podem plegar, alguna cosa has d'assumir segura per poder començar a arreglar o diagnosticar coses, no ? El millor és una solució molt gràfica: estirar del cable (es refereix a l'alimentació elèctrica) i fer un anàlisi posterior amb eines d'anàlisi post-mortem. Aquesta hipotètica memòria USB conté eines d'anàlisi post mortem. No entenc com pots fer anàlisis postmortem de sistemes informàtics sense alimentació elèctrica. Pots treure el disc dur i posar-lo a una altra màquina, però no l'hi veig l'augment de seguretat, perquè si és un codi maliciós estarà al disc dur. L'únic que necessites és no arrencar des de disc dur. Jo l'únic que imaginava és: 1- Des d'un ordinador net prepares la memòria USB amb una distribució live i un guió per fer l'anilisi postmortem o les comprovacions de maquinari que vulguis. Per prepara la memòria USB necessitaries un mínim d'informació del servidor avariat o compromès (dispositius, particions...) però això ho podries tenir preparat de quan vas instal·lar el servidor, o agafor-ho d'una còpia de seguretat del servidor. 2- Atures el servidor presumptament compromés o avariat. Pots estirar el cable si ho vols fer més dramàtic i tens clar que no perdràs dades. 3- Arrenques el servidor des de la memòria USB neta. El guió s'executa sol i fa els tests. Deixa els resultats a la pròpia memòria USB. Quan acaba pita. 4- Treus la memòria USB 5- El servidor, que encara executa el SO de la memòria USB detecta l'extracció de la memòria USB i atura o reinicia la màquina (això és el que menys clar tinc com es faria però deu ser possible). 6- (opcional) el servidor avariat o compromès torna a arrencar sense la memòria USB, des de disc dur i per tant segueix funcionant com abans, amb l'avaria o l'intrusió. Si no te'n fies doncs no el deixes arrencar (estires el cable abans de 7- (simultani amb 6 si has volgut fer 6). Poses la memòria USB a l'ordinador net i analitzes els resultats dels tests. De fet ho pensava més per a una cosa que sospitis que és una avaria que per alguna cosa que sospitis que és una intrussió. Si fos una intrussió t'aniria bé tenir tot el disc dur compromés a més dels resultats del test. Potser podries incloure un pas al guió de test que fos obrir un sshd i esperar, i a partir d'aquí et connectes amb un cable creuat des de l'ordinador net i et mires el que calgui. La idea era que així t'estalvies connectar monitor i teclat i CD i tens el servidor apagat no gaire temps (si l'has d'obrir i tot plegat s'allarga una mica més). Però clar això només ho voldràs fer si sospites que la intrusió o l'avaria són improbables o no crítiques, o sia que et pots permetre el luxe de mantenir la màquina funcionant fins que ho arreglis. Si per exemple et fa por que l'avaria et faci perdre dades que no tens enlloc més o que la intrusió s'agreugi (per exemple capturi contrassenyes d'altres màquines, o comprometi la LAN, o etc.) segurament preferiràs tenir el servidor apagat. Però si és un simple servidor web, que no té cap LAN darrera, i els continguts els puges des d'una altra màquina, de manera que si es perden no passa res, no hi ha usuaris que hi entrin i els puguin capturar les contrassenyes... Bé, començoa veure perquè no ho deu haver fet mai ningú encara, perquè serveix per un cas simplot que no deu ser típic. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
anàlisis postmortem i ali mentacions elèctriques
On Fri, Feb 02, 2007 at 02:31:34PM +0100, Orestes Mas wrote: No ens hem entès. Jo em referia, com tu expliques més avall, a estirar el cable del servidor *abans* d'endollar-li la mamòria USB i rearrencar-lo amb el sistema d'aquesta, tal i com tu dius de fer en el pas 2. Vaja, el que vols dir és que no te'n fies d'un halt o un shutdown -h now ? Jo faria el shutdown i després si de cas estiraria el cable un cop apagat. No cal apagar a la brava. Si un troià intercepta el shutdown i fa veure que apaga però no apaga, o s'instal·la a qualsevol lloc, (diem que fa shitdown per comptes de shutdown) faci el que faci, apagant i arrencant després des d'USB hauries de quedar segur. El millor és una solució molt gràfica: estirar del cable (es refereix a l'alimentació elèctrica) i fer un anàlisi posterior amb eines d'anàlisi post-mortem. Aquesta hipotètica memòria USB conté eines d'anàlisi post mortem. No entenc com pots fer anàlisis postmortem de sistemes informàtics sense alimentació elèctrica. Pots treure el disc dur i posar-lo a una altra màquina, però no l'hi veig l'augment de seguretat, perquè si és un codi maliciós estarà al disc dur. L'únic que necessites és no arrencar des de disc dur. Tu m'has vist a mi cara de proposar analitzar res sense alimentació elèctrica? No, però m'he vist a mi cara de no entendre res, i per això preguntava :op. Mira, ja ho has documentat. Potser li servirà a algú. Mai se sap. Gràcies, Orestes. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Despré s del Login torno al Login
On Thu, Jan 25, 2007 at 04:19:43PM +0100, Josep Molero i Puig wrote: Hola a tothom. Potser no és el lloc indicat per fer una pregunta sobre Ubuntu 6.10, però suposo que donat que es basa en una distro de Debian, potser em podreu indicar. He intentat muntar una Ubuntu 6.10, configuració OEM. Tot sembla acabar bé. El final de la instal·lació et diuen que podràs entrar amb l'usuari OEM i que un cop configurat tot el que calgui, podràs executr una instrucció que : a) es carregarà l'usuari OEM b) et permetrà crear un nou usuari. La instrucció en concret és sudo oem-config-prepare El problema que em trobo és que després de rebootar la màquina per primer cop, apareix el Login gràfic, entro les credencials de l'usuari oem, comença a carregar el Gnome ... i a mig fer PU : torna a la pantalla de Login. Doncs com no sigui fer un cop d'ull a /var/log/Xorg.0.log o /home/oem/.xsession-errors a veure si hi posa alguna pista sobre l'error... -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: la universitat tancada
On Thu, Jan 18, 2007 at 01:55:10PM +0100, muzzol wrote: la decisió d'eliminar l'antic master i substituir-lo per un adreçat únicament a titulats universitaris ha tancat les portes a molts professionals que per un o altre motiu no compten amb aquests estudis. Per m'imagino que deu facilitar preparar les classes del master si pots suposar que hi ha un certs continguts que tots els alumnes dominen, no ? . Els requeriments dels cursos no s'acostumen a posar per discriminar ningú, sinó per evitar tractar temes que es tracten en altres llocs. molts de nosaltres senzillament no vàrem optar al seu moment per accedir a la universitat per qüestions de motivació, econòmiques o d'una simple indecisió acadèmica. això no vol dir que no siguem professionals perfectament competents amb capacitat d'assistir, aprovar i fins i tot impartir un curs de programari lliure. Que no et deixin matricular a un master no vol dir que ningú pensi que ets mal professional. Vol dir que pensen que no poden assegurar que t'hagin ensenyat mai les coses que ells volen assumir que t'han ensenyat per ensenyar-te'n d'altres. Jo estic tip de no poder triar assignatures perquè no tenia els prerequisits i en cap moment vaig pensar que algú pensés que era un mal estudiant per no tenir el prerequisit (que es deu dir prerequeriment, oi? però no em sóna que en diguessin així ). que no et planteges quan dus 14 hores devant de l'ordinador intentant configurar correctament un servidor LDAP. No trobo meritori treballar 14 hores seguides, ni per un sou ni per afició. Evidentment que tothom n'és molt lliure, però espero que mai sigui requeriment per a cap master perquè no em sembla saludable. de cap manera vull donar a entendre que els auto-didactes del programari lliure estam per sobre dels estodiants universitaris, jo sempre he defensat que la universitat dona (hauria de donar) una metodologia que t'ajuda a adquirir els coneixements tècnics. però que uns quants haguem traçat una drecera (sovint més llarga) per arribar al mateix punt tampoc ens fa inferiors. Ningú intenta dir que ningú sigui superior ni inferior. Precisament jo que sóc enginyer informàtic t'asseguro que una de les coses que proporciona la carrera és la vacuna d'aquests complexes. Com que de totxos n'hi ha a tot arreu deixes de pensar que un títol et faci superior a ningú (si mai ho havies pensat). Simplement hi ha una sèrie de continguts que t'han trasmès i que comparteixes amb un seguit d'altres persones que han fet els mateixos estudis. Aquests coneixements no són la única manera de poder treballar, però són una manera i més important que si són la millor manera són els efectes de xarxa. Els continguts compartints faciliten entendre't amb altra gent que ha fet estudis semblants, faciliten preparar cursos posteriors assumint que certs temes ja estan vistos, etc. És una manera d'homogeneitzar coneixement per a una tasca, no la única manera d'assolir capacitació per a la tasca, ni tan sols necessariament la millor (que fos la millor seria equivalent a que la universitat fos perfecte, i res ho és). Però l'homogenització és útil. Igual com un estàndard és més útil per ser estàndard que per a la qualitat tècnica que pugui tenir o deixar de tenir. dedicar-m'hi. o millor dit, no vull restar el temps que estic dedicant a aprendre per invertir-lo en estodiar, és una extranya contradicció No és cap contradicció. Jo també vaig començar una segona carrera i la vaig deixar. Hi ha coses que he preferit aprendre-les a la universitat i coses fora. que adquereix tot el seu significat en aquest allau que és la informàtica actual. tampoc em puc sentir al·ludit quan es parla d'intrusis-me, hi ha molts mecanismes que permeten avaluar els coneixements reals d'una persona i que sovint posarien en evidència al vertader intrús. Quan es parla d'intrusisme no es parla tant de si tots els intrusos tenen prous coneixements sinó que el fet de que hi hagi gent sense titulació fent feina que suposadament la requereix dificulta l'organització social d'aquesta feina . Ningú diu que no tenir titol asseguri que no pots fer una feina, sinó que s'intenta dir que tenir títol hauria d'assegurar que la pots fer. Si no tens títol, pot ser que la puguis fer i pot ser que no, i per tant hi ha un cert perill quan gent sense títol la fa que no existeix quan tothom que la fa té el títol. I és discutible quines feines requereixen quin títol. Però tampoc entenc que tothom que hagi dedicat uns anys de la seva vida a estudiar certes coses a una universitat ho hagi fet perquè sí, perquè en realitat no garanteixi cap mena d'aptitud. En la meva experiència (si, els universitaris, també treballem, abans, durant i/o després d'estudiar) els estudis universitaris sí garanteixen alguna mínima cosa. Podria ser millor, segur, però no com per dir que tant és fer una carrera com no fer-la. Suposo que això deu ser un flame típic que no tinc ganes d'obrir, o sia que crec que no
Re: Problemes targeta Wireless
On Mon, Dec 18, 2006 at 08:44:48PM +0100, Eduard Carreras i Nadal wrote: He fet un update-pciids però continua sortint un Unknown device :( Per si et serveix de res (suposo que no) això és el que em diu a mi el meu centrino fent lspci -vv 02:01.0 Network controller: Intel Corporation PRO/Wireless 2200BG Network Connection (rev 05) Subsystem: Intel Corporation Unknown device 2702 Control: I/O- Mem+ BusMaster+ SpecCycle- MemWINV- VGASnoop- ParErr- Stepping- SERR- FastB2B- Status: Cap+ 66MHz- UDF- FastB2B+ ParErr- DEVSEL=medium TAbort- TAbort- MAbort- SERR- PERR- Latency: 64 (750ns min, 6000ns max) Interrupt: pin A routed to IRQ 10 Region 0: Memory at e0204000 (32-bit, non-prefetchable) [size=4K] Capabilities: [dc] Power Management version 2 Flags: PMEClk- DSI+ D1- D2- AuxCurrent=0mA PME(D0+,D1-,D2-,D3hot+,D3cold+) Status: D0 PME-Enable- DSel=0 DScale=1 PME- -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Mp3 en amarok
El Dijous 09 Novembre 2006 10:44, David Trigo Chávez va escriure: Desprès dâinstalâ¢lar-les segueix sense reproduir res, no se si es un problema meu o no No és teu, :) és un problema legal i de llibertat: per a escoltar mp3 cal demanar permÃs d'aquesta gent http://www.mp3licesing.com Bé. Jo no sóc advocat. Però les patents de programari són il·legals (encara) a Europa, i per tant no hauríem de patir. Algunes patents sobre MP3 tenen una part d'acústica i tal que és una mica propera al camp patentable, però que tothom diu que era coneguda temps abans. I alguna cosa que he llegit tampoc sembla vàlida per falta de revelació del mètode. Total, que dubto que el que aquesta gent exigeixi ho pugui exigir a Europa. El que passa és que si poses programari a internet és una murga haver-te d'assegurar de des d'on es baixa, i per tant si hi ha parts del món on hi pot haver patents vàlides pringa tot el món. El Benjamí té raó amb que no es pot distribuir programari lliure així. Si un programa és lliure i no el pots distribuir per tot el món, cagada. D'altra banda hi ha formats millors, com l'ogg, que no has de negociar amb l'mp3licensing.com. I fer servir un format és ajudar a fer-lo popular, per tant els europeus tenim prous motius per no fer servir mp3 encara que ho puguem fer legalment (per no fer la propaganda a extorsionadors). Prova amb fitxers .ogg i ja veuràs com no tens tants maldecaps. Un format no és només un ratio de compressió i una qualitat acústica, també és una senzillesa d'instal·lació, no ? . Tant que remuguen que el programari lliureno és amigable perquè et deixa triar entre moltes maneres de fer les coses o perquè li falta un GUI únic, uniformat i monolític, doncs mira hi ha moltes coses que són molt menys amigables per culpa de requeriments legals. Però els requeriments legals no són quimeres io afecten la vida quotidiana de la gent, per tant, sempre que es pugui a triar formats lliures. Webs amb música en format ogg: www.jamendo.com osti, n'hi havia més però ara no les tinc a mà... -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [OT] ATI o NVIDIA ?
Intel ja ha publicat controladors lliures. Però no sé i hi ha targes AGP amb xopset intel o només en fan per a controladores integrades en placa mare. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: internet de pujada lenta
On Tue, Sep 12, 2006 at 07:08:16PM +0200, Tevi wrote: Hola llista, Internet de pujada no em funciona gaire bé: Símptomes: - Quan faig un ftp de pujada a un servidor s'atura després dels 12KB inicials. - Quan comprovo la velocitat amb el test: http://www.adsl4ever.com/test/11/ i algun altre s'atura sense ni acabar el test. - Alguns tests de pujada sí que em funcionen i donen velocitats raonables. - Puc enviar dades.. (i.e. enviar aquest mail) Però només tens problemes per pujar via ftp o amb qualsevol protocol ?. No serà que els tests que fallen usen ftp i els que van http ? (bé, no sé com se suposa que pot pujar coses per ftp una pàgina web que et miris, però qui sap...). Quan puges fitxers per ftp fa el mateix (per exemple quan adjuntes un fitxer a un missatge des d'un webmail) ?. T'ho fa sempre o només quan al mateix temps estàs baixant moltes coses?. He sentit a dir que a vegades el tràfic de baixada pot saturar l'ample de banda i endarrerir o fer perdre paquets de control que usa el tràfic de pujada (no sé, ACKs o paquets així). Em sona que ho explicaven a algun tutorial de Quality of Service (QoS) o Traffic shaping. També em sona haver sentit que es poden optimitzar velocitats tocant paràmetres com l'MTU o així, però no entenc com això pot fer que s'aturi del tot la pujada... Vaja, que no et soluciono res, però si et serveix de consol no ets l'únic que no saps la solució :) PD: Fa temps que em sembla que els linux em vagin més lents que el windows, però no m'ho volia creure. No per descarregar arxius grans, sinó per navegar en general. Qui sap, potser els gnu/linux estan mal fets o potser assumeixen que els routers o pcs amb qui parlen estan més ben fets del que estan... Ni flors. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: La sÃndrome del clic tonto ...
Pel que tinc entés la Knoppix porta dos programes per recuperar disc: TestDisk - intenta recuperar particions PhotoRec - es mira el disc , encara que el sistema de fitxers estigui malmés, si encara no hi has escrit, i si veu coses que semblen fitxers d'alguns formats coneguts mira de copiar-los a un altre disc (no només fotos). jo em penso que són lliures, però no m'ho he mirat. P.D. jo també he tingut un ensurt amb el disc del portàtil, i em pensava que tenia còpies de tot, però no trobo la còpia del correu i dels filtres de correu i de les configuracions de coses (~/.*). :( -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: icatfm
Arribat aquÃ, veig que m'hi he de passar un parell de setmanes amb el tema, (això, si al final no resulta que no es pot compilar a 64 bits) o bé descobrir perquè C++ compiler cannot create executables al chroot (potser dues setmanes més) i no les tinc. Llavors no em queda més opció que cometre sacrilegi (tinc una mà quina dual...). Mea culpa, aniré a l'infern. Ho sento però jo m'he perdut. Quin és el problema?: - cal flash o no ? si cal ja no val la pena matar-se a compilar el mplayer, no ? al menys per sentir icatfm - si cal flash o qualsevol extensió privativa de navegadors o reproductors, llavors el que no entenc és perquè tens tanta necessitat d'escoltar icatfm. Treballes a l'emisora o què t'obliga a escoltar-la ? Sempre pots escoltar Ona Mallorca, no? . -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-info] Re: Manuales para novatos Linux/Debian
Jo no me l'he mirat, però us copio un missatge de la llista de l'UAB A http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix/ hem deixat un manual d'introducció a GNU/Linux a nivell d'usuaris basat en la distribució KNOPPIX 3.3 . El manual ha servit per realitzar un curs de migració de sistemes M$ a GNU/Linux per alguns professors del departament de matemàtiques. Naturalment, el manual està sota llicència GFDL i seria fantàstic que la gent col·laborés aportant nous continguts, suggerències, etc. etc. per aconseguir un document més ampli, corregir errates, etc. salut! -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-info] Re: Manuales para novatos Linux/Debian
Jo no me l'he mirat, però us copio un missatge de la llista de l'UAB A http://jane.uab.es/pub/guides/knoppix/ hem deixat un manual d'introducció a GNU/Linux a nivell d'usuaris basat en la distribució KNOPPIX 3.3 . El manual ha servit per realitzar un curs de migració de sistemes M$ a GNU/Linux per alguns professors del departament de matemàtiques. Naturalment, el manual està sota llicència GFDL i seria fantàstic que la gent col·laborés aportant nous continguts, suggerències, etc. etc. per aconseguir un document més ampli, corregir errates, etc. salut! -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Concentraci ó contra les patents de programari
- -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Concentració del 29 de ma ig a Barcelona i fé d'errates.
://www.eweek.com/article2/0,1759,1566299,00.asp hores després vaig llegir que Sun treia una nova versió del Sun Java Desktop, el seu escriptori basat en GNU/linux , però més important que això, en la nota que va emetre EICTA per felicitar la votació del Consell d'imposar patents de programari, Sun no hi va voler participar (no he pogut trobar la nota de premsa d'EICTA, només en tinc una còpia en un correu rebuda de tercers). EICTA és una associació europea de multinacionals de la informàtica i telecomunicacions on hi ha IBM, Microsoft, Sony, Sanyo, Texas Instruments, Intel, i algunes d'europees (Siemens, Nokia, ...), a més d'associacions d'empreses més petites com Sedisi, on hi tornen a haver aquestes multinacionals i altres empreses. Aquest grup ha estat pressionant durant tot el procés de al directiva per imposar patents de programari. Una de les seves cartes anteriors la vam contestar a http://patents.caliu.info/eicta.es.html -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
El Consell de ministres de la UE aprova la legalització d e les patents de programari i l'estat Espanyol s'hi oposa
que característiques no tècniques fossin avaluades com a part de la contribució tècnica, si el sol·licitant de la patent reivindica (sol·licita monopolitzar) coses que incloguin parts tècniques que no cal que siugin noves. És a dir un ordinador conegut (técnic, no nou) amb un programa nou (però no tècnic) podria ser patentat. Tampoc és que la proposta irlandesa definís què vol dir tècnic, però amb aquest text, fins i tot definint-ho bé es podria patentar programari. Other amendments (all by the Commission/Bolkestein, afaik): * recital 13 deleted * recital 13a: however deleted Està bé, però això sol és insuficient per solucionar res. * art 4a(1)(new) A computer program as such cannot constitute a patentable invention El as such és l'excusa que fa servir actualment l'Oficina de laPatent Europea per admetre patents sobre qualsevol programa, argumentant que no és un programa com a tal (perquè permet fer una feina més eficientment que sense el programa, o perquè programar-lo requereix consideracions tècniques sobre un ordinador, o qualsevol altra condició que qualsevol programa compleix) . * art 4a (= original 4a + part in CAPITALS added) A computer-implemented invention shall not be regarded as making a technical contribution merely because it involves the use of a computer, network or other programmable apparatus. Accordingly, inventions involving computer programs, WHETHER EXPRESSED AS SOURCE CODE, OBJECT CODE OR ANY OTHER FORM, which implement business, mathematical or other methods and do not produce any technical effects beyond the normal physical interactions between a program and the computer, network or other programmable apparatus in which it is run shall not be patentable. La part nova seria la que hi ha ne majúscules, que no modifica res perquè el problema està en suposar que un programa que és nomes informació pugui provocar efectes paranormals més enllà de les interaccions físiques normals entre un programa i l'ordinador. El programes no interactuen físicament amb res, igual com un mapa de Barcelona no interactua físicament amb un taxi groc i negre per molt que contingui certa informació sobre el moviment del taxi. La resta de la proposta irlandesa quedaria [8]tal i com s'havia filtrat. _ Estem segurs que els ciutadans i les ciutadanes europees sabran destriar els candidats que defensin la prevalència del Parlament Europeu, el progrés de la informàtica, la llibertat de publicació, la interoperabilitat, la seguretat jurídica dels informàtics i informàtiques, i els drets d'autor i dels consumidors votant el 13 de juny un Parlament Europeu que rebutgi les patents de programari. Ens[9] afegim a més als [10]actes de rebuig de les patents de programari convocats a Barcelona el 29 de maig. Aquesta nota apareixerà a [11]http://patents.caliu.info/nota20040518.html i és possible que s'hi afegeixen enllaços a més informació quan en disposem. Veure també les [12]notes anteriors i la nota de [13]Proinnova o la de la [14]Mesa Galega Contra as Patentes de Programación References 1. http://www.caliu.info/ 2. http://patents.caliu.info/index.html 3. http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/LoadDocument.asp?directory=en/intm/filename=80522.pdf 4. http://wiki.ael.be/index.php/Transcription 5. http://kwiki.ffii.org/index.cgi?ConsNotes040518En 6. http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/st09051/st09051.html#sdfootnote1sym 7. http://patents.caliu.info/nota20040515.html 8. http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html 9. http://kwiki.ffii.org/?DemoBarcelona 10. http://www.gratisweb.com/nopatentes/ 11. http://patents.caliu.info/nota20040518.html 12. http://patents.caliu.info/index.html#Notes 13. http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-036.html 14. http://causaencantada.org/~nonpatentes/wiki/index.cgi?ConselloCompetitividade20040518 -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Augmenta l'oposici ó a les patents de programari al Consell (i fora)
[1]Caliu [2]Campanya contra les patents de programari _ El 5.5.2004 el [3]Coreper (Comité de representants permanents) del Consell de Ministres de la UE va decidir que [4]s'aprovaria la legalització de patents de programari per assentiment en la reunió del dilluns 17.5.2004, ignorant les [5]esmenes significatives del Parlament Europeu del setembre passat i [6]els acords internacionals sobre drets d'autor. Això va provocar reaccions [7]a molts punts d'Europa ([8]València i [9]Madrid entre ells), per avisar al ministres corresponents que els diplomàtics i representants de les oficines de patents podien estar precipitant una decisió perjudicial per a la societat de la informació, les PiMEs, el progrés de la informàtica, la competitivitat de l'economia europea i el programari lliure, i beneficiosa només per a certes multinacionals, certs especialistes en patents i oficines de patents. Dilluns vinent (17.5.2004) hi ha [10]una manifestació convocada a Brussel·lesconvocada per una eurodiputada socialista belga, Olga Zrihen. Alguns ministres, com l'italià [11]Lucio Stanza (d'Innovació i Tecnologia), o l'alemany Hucko (de Justicia), [12]Ibarra, el president d'Extremadura o el conseller Valencià d'Educació ([13]Pons) ho han entès i s'han pronunciat en contra. També s'hi han pronunciat [14]eurodiputats i càrrecs del [15]PSOE i [16]Izquierda Unida. També s'hi han oposat la [17]Universitat Politècnica de Catalunya i l'[18]Institut de Biotecnologia i Biomedicina (altres centres com la [19]Universitat Jaume I o l[20]'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial ja s'havia expressat en el mateix sentit, com [21]molts altres). De moment la mobilització ja ha aconseguit [22]un canvi d'agenda i per comptes d'aprovar-se sense debat es discutirà en la sessió del dimarts, 18.5.2004. La posició dels diferents països no estan del tot clares, però tenim esperances de que hi hagi dubtes o oposició entre Alemanya, [23]Bèlgica, Itàlia, [24]Eslovènia i possiblement altres. No queda clar quina serà la posició final i si les reserves que es puguin plantejar canviaran prou el text com per evitar realment les patents de programari i satisfer el Parlament Europeu, però ja és una millora. Malgrat que el consell [25]ha reiterat la seva negativa a lliurar els documents sobre el dossier, el debat de dimarts al Consell de ministres de la UE [26]serà públic i es retransmetrà a una altra sala per circuit tancat de TV. Veurem doncs si l'oposició a les patents de programari es queda en paraules o s'aprova el text del Parlament Europeu que conté esmenes que limiten realment les patents per a que no afectin el programari (i d'altres de menys afortunades també, perquè va ser un compromís complicat entre moltes sensibilitats diferents). Sembla ser que el programa de ràdio [27]Hoy por hoy de la Cadena SER retransmetrà el Consell des de Brussel·les (però pel que diuen dilluns i la votació és dimarts). References 1. http://www.caliu.info/ 2. file://localhost/home/xdrudis/cvs/webcaliu/Caliu/Patents/index.html 3. http://en.wikipedia.org/wiki/COREPER 4. http://www.elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/councilanalysis/paper-en.pdf 5. http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=CALDOCFILE=20030924LANGUE=ENTPV=DEFLASTCHAP=31SDOCTA=2TXTLST=2Type_Doc=ANNEXPOS=1 6. http://www.beauprez.net/softpat/ffii-talk140404.html 7. http://kwiki.ffii.org/index.cgi?SwpDemo0405En 8. http://kwiki.ffii.org/?DemoValencia040514Es 9. http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-033.html 10. http://kwiki.ffii.org/?OZrihen040514En 11. http://kwiki.ffii.org/?Ital040514En 12. http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-030.html 13. http://kwiki.ffii.org/?Valencia040514Es 14. http://patents.caliu.info/nota20040507.html 15. http://kwiki.ffii.org/?Psoe040513En 16. http://www.izquierda-unida.es/iualdia/2004/mayo/14/quinta.htm 17. http://www.upc.es/catala/faldodocs/ManifestPatentsSoftware.pdf 18. http://ibb.uab.es/ 19. http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html 20. http://demo.ffii.org/bxl/inserturl.php 21. http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118 22. http://kwiki.ffii.org/?Cons040514En 23. http://kwiki.ffii.org/?Echo040515En 24. http://kwiki.ffii.org/?Slov040514En 25. http://kwiki.ffii.org/?ConsMaebe040514En 26. http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/loadbook.asp?BID=880LANG=1cmsId=364 27. http://www.cadenaser.com/programas.html?anchor=serprohoy -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
[Proinnova] El Ministerio de Industria recibe 25.000 firmas contra las patentes de software
lo que supone el borrador que se está debatiendo en el Consejo de la U.E., y lo rechacen, pidiendo a la Comisión que se acerque a la postura aprobada en el Parlamento Europeo. En particular, el gobierno de España tendrá la oportunidad de estrenarse en este tema en Europa defendiendo una postura que mantenga claramente Europa libre de patentes de software, con lo que eso supondría de positivo para nuestra competitividad, y para las iniciativas relacionadas con el software libre que está apoyando a varios niveles. Referencias * Entrega de firmas en Madrid + http://kwiki.ffii.org/index.cgi?DemoMadrid040513Es * Votación del Parlamento Europeo sobre la propuesta de directiva + http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-028.html * Declaraciones de Ibarra sobre las patentes de software + http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-030.html * Acciones durante esta semana en Europa + http://kwiki.ffii.org/SwpDemo0405En * Declaración contra las patentes de software de la Universitat Jaume I + http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html * Declaración contra las patentes de software de la Universitat Politècnica de Catalunya + http://pedro.larroy.com/tmp/upc * Empresas francesas se declaran contra las patentes de software + http://fr.news.yahoo.com/040512/85/3spx4.html * Actividades en Compostela + http://kwiki.ffii.org/index.cgi?DemoCompostela20040514 * Actividades en Valencia + http://kwiki.ffii.org/?DemoValencia040514Es * Propuesta de la Presidencia Irlandesa + http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/ * Análisis de la propuesta por la FFII + http://swpat.ffii.org/news/04/cons0129/ * Ejemplos de patentes de software que serían válidas + http://swpat.ffii.org/patents/samples/index.en.html Sobre Proinnova Proinnova es un grupo de interés de Hispalinux y de ATI, a favor de la libertad de innovación. Actualmente mantiene (entre otras) una campaña a favor de una Europa libre de patentes de programación (también llamadas patentes de software). Hispalinux es la mayor asociación de promoción del software libre en España, con más de 6.000 miembros. ATI (Asociación de Técnicos en Informática) es la mayor asociación de profesionales de la informática, con más de 5.000 asociados Proinnova http://proinnova.hispalinux.es Notas informativas de Proinnova (incluida esta) http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa Hispalinux http://www.hispalinux.es ATI http://www.ati.es Contactos de ProInnova mailto:[EMAIL PROTECTED] mailto:[EMAIL PROTECTED] ___ Proinnova mailing list [EMAIL PROTECTED] https://listas.hispalinux.es/mailman/listinfo/proinnova http://proinnova.hispalinux.es - End forwarded message - -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Lliurament de signatures i documetnació al govern de l'estat a Madrid i València * demà *
Hola. Aquesta setmana a moltes ciutats d'Europa hi ha actes contra les patents de programari que el Consell de Ministres de la UE de Competitivitat de dilluns 17.5.2004 podria aprovar. Les més properes per ara Madrid i València. Si esteu per allà us hi podeu pasar i si coneixeu gent interessada els podeu informar. Però caldrà que sigui aviat, perquè és per demà dijous a la tarda ! * Asunto: Acciones contra patentes de software en Madrid y otras ciudades Por favor, difunde esta nota entre quien pueda estar interesado El 13 de mayo (sí, ya) a las 16:00 se entregará en el Ministerio de Industria en Madrid una lista de más de 25.000 firmantes contra las patentes de software, y se están planeando otras acciones en otras ciudades. Si te apetece darte una vuelta con causa, participa en estas acciones. Más información: Acciones en Madrid: http://kwiki.ffii.org/index.cgi?DemoMadrid040513Es En otras ciudades (mira si está la tuya, o si aparece en breve): http://kwiki.ffii.org/index.cgi?SwpDemoValencia040514Es * Asunto: Convocatoria: Acto contra patentes de software en Valencia Hola. Desde Proinnova (http://proinnova.hispalinux.es) estamos coordinando la entrega de las firmas recogidas en Eurolinux (http://petition.eurolinux.org/index_html ) contra las patentes de software en Europa. Mañana se entregarán las firmas en Madrid en el Ministerio de Ciencia y Tecnología y también estamos organizando la presentación de documentación referente a ellas ante las delegaciones de gobierno de distintas ciudades. En Valencia vamos a llevar la documentación a la Delegación del Gobierno este viernes a las 16:30, y cuántos más seamos, más repercusión tendrá. Puedes leer toda la información en http://kwiki.ffii.org/index.cgi?DemoValencia040514Es. Tal como pone en esta página, hemos quedado sobre las 16:00 en la Plaza del Temple. Si puedes correr la voz, tanto mejor :). Si tienes dudas, puedes escribir a la lista de Proinnova (proinnova @ listas. hispalinux .es ). Esta entrega pretende mostrar al gobierno la preocupación por el tema de las patentes de software, y pedirle que apoye la decisión adoptada al respecto por la institución que más directamente representa democráticamente a los europeos: el Parlamento Europeo. Estamos en una fecha especialmente significativa, ya que el lunes y el martes que viene se reúne el Comité de Competitividad para discutir sobre el tema, y todos los gobiernos de la Unión se han de pronunciar sobre el tema. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
El software lliure i l'empresa a Sant Bartolomeu del Grau
Via el Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya he sabut d'un acte organitzat pel telecentre SBG (un centre de teletreball de Sant Bartolomeu del Grau). L'acte sembla orientat a empreses i costa 30 EUR (inclòs el dinar). Es fa el divendres 27 de febrer, per tant no crec que hi pugui anar, però he pensat que algú podia estar-hi interessat. El títol és El software lliure i l'empresa Per més detalls: http://www.telecentresbg.net/modules.php?op=modloadname=Newsfile=articlesid=52mode=threadorder=0thold=0 -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Empressa que proporcioni servei en linux
El Mon, Nov 10, 2003 at 12:59:48PM +0100, Pep Roca deia: Hola: Un familiar està montant un minúscul negoci a Barcelona i voldria organitzar la facturació en debian. Hi ha alguna empressa de serveis informàtics que doni suport a linux-debian. Gràcies i salutacions. Pep Roca. Potser podeu mirar a libroblanco.com No me l'he mirada gaire, aquesta web, però en teoria hi ha coses... -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: ssh i Xremotes
No se si m'he perdut. En terminologia X el servidor es el programa que manega la pantalla i el teclat on hi ha l'usuari i els clients son els programes que s'hi connecten i s'executen potser a una maquina lluny de l'usuari. De totes maneres, quin error et dona ? -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Spam, vampirs i altres
A mi no em molesta molt que la gent no subscrita pugui escriure a la llista, però penso que el correcte seria que no. Si algú té un problema, fa de vampir (no ho havia sentit mai) i li resolen, li estàs donant peix sense ensenyar-li a pescar. La gràcia del programari lliure no són els programes sinó la gent, i pretendre fer servir programari lliure sense participar en una comunitat, doncs què vols que et digui, no fa cap mal a ningú, però no crec que sigui una actitud que haguem d'encorajar. I més ara que el programari lliure s'està popularitzant, és impossible que els problemes es resolguin si has de contestar les coses mil vegades. Si estàs subscrit et pot sonar que algú ja va preguntar alguna cosa i recordar la resposta o buscar-la a l'arxiu (el teu o el de la web) o el que sigui. Però si quatre gats hem de fer d'assistència tècnica d'un nombre cada cop més gran de persones, ni nosaltres tindrem tranquilitat ni ells assistència. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: [uylug-linux] SCO regi stra los derechos de Unix y ofrece una licencia del códi go fuente
Encara dura la història aquesta patètica d'SCO volent-se fer veure?. A http://www.caliu.info han anat sortint informacions, i em sñona que se'n va parlar a altres llistes. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: OT: Pàgina web amb el Compose r de Mozilla no funciona amb el IExplorer enWindows
El Wed, Jul 02, 2003 at 07:17:55PM +0200, Josep-Antoni Ysern deia: Per un contratemps, m'ha volat el missatge que estava escrivint. Deia que el konqueror comunica únicament: No es pot executar l'ordre especificada. El fitxer o directori file:/cdrom/Materiales y programas\didprog2.html no existeix. El Mozilla insisteix a comprovar Quin nom de directori. Té una barra normal i una invertida? I espais en blanc. Al menys substitueix les barres \ per / i els espaisen blancs per %20, a veure que passa. el camí... I l'IE mostra el camí a la barra, però sense obrir el pdf. Tanmateix, la versió mozillera (del composer) funciona com una seda a Linux i la de l'IE igualment a Windows... Perdona, però què és això dels enllaços relatius i absoluts? relatius: per trbar l'arxiu es parteix del directori del document on està l'enllaç a href=pag.htmlbla bla /a a href=dir/pag.htmlbla bla /a a href=../../dir/un/altre/pag.htmlbla bla /a absoluts: donen la URL exacta del fitxer, a href=http://www.aqui.net/pag.html;bla bla /a a href=file:///cdrom/pag.htmlbla bla /a Si tens els enllaços així i el CDROM es diu D: a windows i /cdrom a gnu, no et funcionarà pas. De fet hauries de tenri tots els enllaços relatius, perquè no saps on es muntarà el cdrom. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Login Gnome
El Wed, May 29, 2030 at 12:16:46AM +0200, Oriol Lacave deia: Home, crec que el millor es fer ctrl+alt+f1 (o la consola que vulguis; crec que es ctrl+alt pero pot ser un de sol...?) . des d'alli crees un user (adduser?). Ara podras entrar des de la compte creada i fer un su . . .per exemple Home, si, és clar. Jo pensava que ja estava fet, però que volia entrar com a root per fer administració amb eines gràfiques, o accedir a dispositius amb més privilegis (cremar CDs...). En fi, per algun motiu raonable, no per mandra de crear usuaris. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Login Gnome
El Tue, May 27, 2003 at 08:47:59PM +0200, David Barrabes deia: Tinc un problema, després d'aconseguir instal·lar les X, ara, quan arrenco l'ordinador em demana el login (es manager es el Gnome), però quan intento entrar com a root em diu que aquest no te dret a entrar a les X, algu sap com puc canviar això? /etc/gdm/gdm.conf [security] AllowRoot=1 crec. No sé si és un forat de seguretat gaire gran. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: exim
El Sun, May 25, 2003 at 03:42:29AM +0200, Ricard Pradell Buxó deia: Hola En el moment d'instal.lar Debian amb l'MTA exim, se'm presenten 5 opcions per configurar el servidor de correu (tinc una petita xarxa a casa que utilitzo per anar aprenent) El cas és que no entenc gaire el que se'm demana, i sempre acabo triant [5] no configuration i acabo connectant els programes de lectura de correu al servidor del meu ISP. No sóc manta, m'he llegit el man exim però és tant llarg i amb tantes opcions que no he pogut, o sabut, trobar el què m'interessa. Els dubtes que tinc son: Jo tinc una cosa semblant i no faig servir cap de les cinc pures. Vaig agafar smarthost i m'ho vaig adaptar perquè la màquina amb mòdem reenvii el correu dels altres. Necessita l'exim una eina com fetchmail per agafar el correu del servidor del ISP o ho pot fer tot solet? No agafa res d'enlloc. l'exim és un MTA, serveix per enviar correu, no per rebre'l per POP. Podria servir per rebre correu si tinguèssis el teu domini i el servidor sempre connectat, i per tant la gent et pogués enviar coses per SMTP. Però segurament no és el teu cas. Per rebre pots fer servir fetchmail, que li passarà a exim per smtp (és el que faig jo), o un MUA que directament parli amb el servidor POP3 del teu ISP. Què és un smarthost i perquè el necessito, si és que el necessito? Ricard Un smarthost és un carter. Una màquina mal connectada envia el correu al seu smarthost i l'smarthost es cuida d'enviar-ho a les màquines destinatàries, reintentar-ho quan calgui, etc. El servidor d'SMTP del teu ISP et farà d'smarthost (al menys en el meu cas). També podries fer que la teva màquina enviés directament als dominis destinataris de correu, però si no està sempre conenctada i pot haver problemes de reintents que caduquin, etc. I si la teva màquina no té domini propi amb resolució inversa de noms et pots trobar amb algú que no accepti correu de qualsevol IP per por a spammers, potser. El teu ISP no tindrà aquests problemes (tret que estigui en una llista negra). -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: missatges de la llista
El Sun, May 18, 2003 at 08:01:29PM +0200, [EMAIL PROTECTED] deia: hola nomes preguntar on es guarden els mails, i si es poden consultar en algun link. http://lists.debian.org/debian-user-catalan/ -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: DSELECT desde internet
El Fri, May 09, 2003 at 01:51:09PM +0200, Leopold Palomo Avellaneda deia: Normalment es fa servir el merabellós apt-get, que és el que et recomano. Aleshores s'ha de configurar el fitxer /etc/apt/sources.list i posar les entrades que tu vulguis. l'/etc/apt/sources.list també serveix pel dselect -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Voluntaris per a Solucion.es TIC
Quina mala sort que coincideix de plè amb els dies que hauriem d'estar tots a Brussel·les manifestant-nos contra la directiva de patents de programari i escoltant els experts de tot el món (Lessig, Kahin, Stallman) que debatran amb eurodiputats, empresaris, etc. http://www.greens-efa.org/fr/agenda/detail.php?id=998lg=fr http://swpat.ffii.org/events/2003/europarl/05/index.en.html Pot algú al menys deixar-hi fulletons explicatius ?: http://patents.caliu.info/fulleto Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] Campanya contra les patents de programari de Caliu http://patents.caliu.info Campanya de proinnova (grup d'Hispalinux + ATI) http://proinnova.hispalinux.es Eurolinux http://www.eurolinux.org El Tue, Apr 29, 2003 at 07:15:59PM +0200, Francesc Alted deia: Hola, La setmana vinent (dies 6,7 i 8 de Maig) se cel·lebra l'esdeveniment Soluciones.TIC a la Fira de Mostres de València (http://www.solucionestic.com/, ho sent però conté Flash :-(). Es tracta d'una bona ocasió per donar a conéixer Linux als assitents. VALUX (i més gent) està intentant organitzar el saló de Linux i busca voluntaris, tant per a donar xerrades, pero sobretot, per a tutoritzar els diferents tallers. Si la cosa et queda aprop i vols col·laborar, anima't!. Vos passe l'avís original. Francesc -- Missatge transmès -- Subject: [valux-list]: Voluntarios para Solucion.es TIC Date: Tue, 29 Apr 2003 13:03:31 +0200 (CEST) From: Luis Fuertes [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Hola a todos, como sabes VALUX (junto con POLINUX, HISPALINUX, etc..) está participa en el Salón Linux de Solucion.es TIC. Se ha colgado incluso un banner en la web (http://www.valux.org) desde donde se accede a la web donde se puede registrar un visitante y obtener la entrada gratis, con el nombre de la asociación a la que pertenece (se imprime la página, y se entregará en el mostrador de azafatas). Así mismo se están buscando voluntarios para cubrir los talleres que se van a montar, ya que es muy pesado que estén siempre los mismos en los talleres, y seguro que se hace menos pesado si somos varios los que estamos. Por favor, contactar con [EMAIL PROTECTED] (movil 666 23 25 08) o con la lista http://www.polinux.upv.es/mailman/listinfo/solucionestic para ofreceros como voluntarios. Es necesario que nos impliquem os para que el Salón Linux, y en concreto, la participación de VALUX en dicho evento, sea como debe de ser. Si quieres participar en los tallres, deberíamos conocer tu disponibilidad para poder estar en la Feria entre los días 6 al 10. Las cosas que habría que cubrir son: Dia 6: Montaje de los talleres (los talleres que se pueden montar finalmente van a ser los más sencillos, instalacion de linux, ofimática, serivicios y seguridad en linux, y poco más seguramente ya que no da tiempo para más). Dias 7, 8 y 9: Presencia de la asociación, ya sea colaborando en los talleres como en las ponencias (si te animas, todavía están abiertas). Existen ya una lista de ponencias que ya se difundió. Si conoceis a alguien que quiera hacer alguna más, podrias comunicarlo. Dia 10: desmontaje (será fácil). Si puedes disponer, aunque sea de medio día, sería interesante que lo dijeras, ya que de lo que se anda muy mal es de gente para los talleres, y como ves son talleres muy fáciles (todavía nos falta además preparar un guión que facilitará todavía mas si cabe el mismo). Por otra parte, dale toda la difusión que podais para conseguir voluntarios. El tema de las ponencias todavía está abierto, aunque insisto que lo que más cojo anda es la presencia confirmada de gente en los talleres. Saludos y espero alguna respuesta y apoyo, así como gente voluntaria. = Luis Miguel Fuertes http://www.valux.org http://www.benaguasil.org http://party.benaguasil.org ___ Yahoo! Messenger - Nueva versión GRATIS Super Webcam, voz, caritas animadas, y más... http://messenger.yahoo.es --- -- Francesc Alted -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED] -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-info]Pro posta de Party davant la delegaci ó de govern a Barcelona
El Tue, Apr 08, 2003 at 09:24:10PM +0200, Francesc Genové Muñoz deia: Hola, Es de bon arribar-hi (on cau això)? Si voleu podem fer-hi la reunió allà hi donar un cop de mà en el que poguem. Crec que prop de l'estació de França però no estic 100% segur. És davant de la delegació del govern de l'estat espanyol. Totes les aportacions, etc. poseu-les en coneixement del Kenneth Peiruza [EMAIL PROTECTED] (tlf al missatge anterior) o millor, de l'àlies [EMAIL PROTECTED] Suposo que al Kenneth li semblarà bé que reenviï el seu darrer missatge: Bona nit, Qualsevol que vulgui dirigir-se al grup, pot emprar la adreça: [EMAIL PROTECTED] , qualsevol que vulgi ser afegit, email a mi mateix. Demà penjarem una web per tal de poder facilitar l'accès i la informació de la trobada. No espereu un CMS, que serà un lloc planet i senzill :-) En aquests moments hem cobert d'activitats i ampliat el material disponible. No obstant, necessitem persones per a encarregar-se de les següents activitats: Tallers: - Clusters OpenMosix: ( ara ja se sent un al·ludit :) - Perl bàsic - Instalar GNU/Linux ( calen molts voluntaris per fer que es disposi de tot el dia cobert ). Xerrades: - Privacitat a internet - Llibertat de informació a internet: Weblogs En aquests moments tenim cobertes: Tallers: - Bash i Scripting: David Galligani, Riereta.net - Vim / Regular Expressions ( per petició popular ): Kenneth Peiruza, GNUnetworks // Contralaguerra - Antenes cassolanes per a Wireless: en negociació de quí la fa :) Xerrades: - Patents de Software: Xavi Drudis, Caliu - Inseguretat de sistèmes propietaris a internet: Pol Jané, GNUnetworks // Contralaguerra Material addicional: - 7 cables de xarxa, 1 de 20 metres :) - 1 Switch/Hub + 1 Hub - 1 Pentium ronya :) Al menys 4 Ordinadors d'assistents. Caldría: - Videoprojector Convideu a gent Evidentment, sóm oberts a qualsevol suggeriment i/o proposta :) Fins aviat! Kenneth Peiruza -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
empresaris, investigadors, professionals, parleu ara o pagueu patents per sempre.
Europeu: http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/482104en.pdf i http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/488498en.pdf o en castellà a http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/482104es.pdf i http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/488498es.pdf francès a http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/482104fr.pdf i http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/itre/20030219/488498fr.pdf etc. Comentari de FFII a les esmenes http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/itre0212/index.en.html [2] EICTA és una associació d'empreses que inclou a moltes multinacionals i també altres associacions d'empreses, per exemple sedisi.es Sedisi està formada per filials d'algunes multinacionals, altres empreses i altres associacions d'empreses. Potser la vostra en forma part i EICTA està opinant en nom vostre (a favor de les patents de programari) . Opinió de caliu sobre el posicionament d'EICTA http://patents.caliu.info/eicta.es.html [3] UNICE és una patronal europea (inclou la CEOE). http://swpat.ffii.org/players/unice/ -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
[xdrudis@tinet.org: LINUX MTG,IUA,UPF: Taula Rodona sobre Programari Lliure 17.1.2003 16:00]
Em pensava que havia enviat això a aquesta llista però sembla que no ha arribat (igual és que estava en bcc: i hi ha algun filtre...?). Aprofito per corregir el primer paràgraf. Perdó que ara quedi tan poc temps. - Forwarded message from [EMAIL PROTECTED] - Date: Wed, 15 Jan 2003 10:38:07 +0100 (MET) From: [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Subject: LINUX MTG,IUA,UPF: Taula Rodona sobre Programari Lliure 17.1.2003 16:00 X-MIME-Autoconverted: from quoted-printable to 8bit by nil.fut.es id h0F9c8R23514 Reply-To: [EMAIL PROTECTED] X-MIME-Autoconverted: from 8bit to quoted-printable by nil.fut.es id h0F9c8623517 Fa cosa d'un mes us vaig informar de les xerrades d'Stallman, Phillipe Aigrain i Bernardini sobre el projecte d'audio lliure Agnula i les patents de programari a la UPF (darrera el zoo del Parc de la Ciutadella, crec) aquest divendres 17 de gener de 2003, a les 11:00. El programa segueix estant a http://www.iua.upf.es/activitats/semirec/agnula/ Però ara han anunciat un altre acte interessant a la tarda. Alguns ja ho deveu saber, perdó per la repetició. http://www.iua.upf.es/activitats/semirec/agnula/programari.htm 16:00-18:00 Taula Rodona sobre Programari Lliure Aprofitant la visita de Richard Stallman a la Universitat Pompeu Fabra, el PLUG (Pompeu Linux Users Group) en col·laboració amb el Music Technology Group i el Departament de Tecnologia de la UPF organitza una taula rodona on es tractarà el tema del Programari Lliure des d'una perspectiva més local. En concret, els ponents ens explicaran les seves experiències i punts de vista sobre els següents àmbits i aspectes: - El món docent/universitari: Com s'està implantant actualment? Amb èxit? Quin futur ens espera? - El món laboral: És competitiu el Programari Lliure? És factible portar una carrera laboral satisfactòria basada en productes de software lliure? - El món de l'administració pública: Com estan reaccionant les administracions en aquest nou marc informàtic? Hi estan responent? I si és el cas, tenen èxit les accions pioneres? La taula rodona constarà amb els següents ponents: Dr.Josep Blat, director del Departament de Tecnologia i professor de la UPF, cap del grup de recerca en Tecnologies Interactives de la UPF. Dr. Eloi Batlle, sotsdirector del Departament de Tecnologia i professor de la UPF i cap de projectes de recerca del MTG (IUA-UPF) Marcel Batalla, president de la sectorial de Societat de la Informació d'ERC Lluís Perez-Vidal, professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC i vocal de la Junta Directiva de CALIU Òscar del Pozo, col·laborador de Softcatalà Jordi Busquets, IBM (a confirmar) I serà moderada per: Xavier Amatriain, responsable de desenvolupament software de l'MTG (IUA-UPF) i professor de la UPF Lloc i Hora: Àgora Jordi Rubió i Balaguer, 16:00-18:00 . Xavi Drudis Ferran http://caliu.info [EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Richard M. Stallman a Barcelona contra les patents de programari
Segons ens informa Barrapunto i puntbarra el 17 de gener de 2003, a les 11, la UPF En Richard M. Stallman, fundador de la Free Software Foundation i pare per tant del programari lliure parlarà contra les patents de programari a Barcelona. Free Software Foundation http://www.fsf.org També hi parlarà el Philippe Aigrain, que treballa a la Comissió Europea, però s'ha mostrat crític amb les patents de programari Preguntes i respostes sobre patents de programari per Phillipe Aigrain http://cip.umd.edu/Aigrain.htm Notícia de Puntbarra: http://puntbarra.com/node.php?id=844PHPSESSID=b99b66d80061abde9c98c1b40a2ae8c0 Ho organitza el Grup de Tecnologia Musical de l'Institut Universitari de l'Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra, per presentar el projecte de distribució AGNULA (A GNU Linux Audio distribution). Notícia original a l'IUA http://puntbarra.com/node.php?id=844PHPSESSID=b99b66d80061abde9c98c1b40a2ae8c0 (Gràcies al Jordi Mas per avisar-me) -- Campanya contra les patents de programari de Caliu http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Problemes amb el CD-ROOM
El Sat, Dec 14, 2002 at 04:25:22PM +0100, Jordi Mallach deia: 0% (working) hdc: packet command error: status=0x51 (DriveReady SeekComplete Error) hdc: packet command error: error= 0x50 ATAPI device hdc: Error: (Ilegal request -- (Sense key= 0x05) Invalid Feeld in command packet -- (asc=0x24, ascq=0x00) Te failed Start/Stop Unit packet command was: 1b 00 00 00 03 00 00 00 00 00 00 00 Error in command packet byte 4 bit 0 cdrom: open failed. 0% (Working) hdc: packet command error: status= 0x51 ( DriveReady SeekComplete Error) hdc: packet command error: error= 0x30 ATAPI device hdc: Error: Medium error -- (Sense key= 0x30) (reserved error code) -- (asc= 0x57, ascq=0x00) The failed Read CD/ Dvd Cpacity packet command was: 25 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 Hmm. Sembla un error de lectura, encara que no estic segur, els missatges d'error del kernel a vegades son més críptics... el CD està net, etc? Ho pots montar amb mount /cdrom normalment? Si que ho sembla, peo a mi sovint em passa que se'm fa malbé el CD (sem' ratlla o el que sigui) i mountar-lo el monta però casca al llegir algun fitxer. Per cert, hi ha alguna manera de dir-li que busqui els paquets al CD is si casca vagi a la xarxa?. Que si no hi és al CD vagi a la xarxa sembla fàcil, però que encara que hi sigui al CD, si no ho pot llegir triï un altre font, això ja no sé fer-ho.
Re: canviar permisos a directoris // links
El Sun, Nov 10, 2002 at 01:40:25PM +0100, Ernest Adrogué deia: La qual cosa és molt molesta perquè quan copio fitxers d'aquesta partició a les altres es copien amb permisos d'execució. I si canvies el valor de umask per treure la x, llavors també afecta als directoris de manera que no hi pots accedir. Ni idea, has provat (a la desesperada) de canviar l'ordre del noxec i el umask=002 ? -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Escàndol a EUA per extorsió amb patents, i debat europeu a Aalborg.
Just quan la UE es planteja patentar programari com als EUA, el sistema de patents dels EUA agreuja la seva crisi. Aquesta setmana ha sortit a la llum una empresa americana, Pangea Intellectual Property, que té patents sobre comerç electrònic i està amenaçant amb judicis dotzenes de petites empresees a EUA que venen per internet[1]. Per evitar caríssims judicis, les empreses paguen 5000 USD o fins i tot deixen de vendre per internet. La reacció dels nordamericans ha sigut d'indignació[2] davant aquesta evident extorsió legal. Poca gent s'adona encara de que la solució no és recaptar diners per defendre els denunciats[3], sinó corregir la llei que els permet patentar qualsevol cosa útil. El propi president de l'Oficina de Patents i Marques d'EUA ha admés la inutilitat del sistema de patents[4], i n'ha emprés una reforma, condemnada al fracàs perquè només ataca els símptomes per comptes de les causes. Preten millorar l'avaluació de patents per detectar patents trivials. Però el problema no és tan que les patents siguin trivials o no sinó determinar les àrees en les que el sistema de patents és econòmicament beneficiós. A Europa tenim més sort. Tradicionalment només s'han concedit patents per a invencions que ensenyessin nous coneixements sobre l'ús de forces de la natura per a aplicacions industrials[20]. La llei distingeix (tot i que només implícitament) entre aquestes dues menes d'aportacions: - invencions del món material, que requereixen inversions en laboratoris, experiments i assajos (farmàcia, química, mecànica...) i per tant potser no es farien sense l'incentiu de les patents (a part de que allò que monopolitza una patent ja té un cost marginal de producció al que se li pot afegir el de llicències de patents). - els descobriments i les creacions lògiques del món intel·lectual, que es dedueixen del que ja sabem de la natura sense necessitat de més experiments (programari, mètodes de negocí, maneres de presentar informació...). Per aquestes aportacions el que costa no és tenir la idea sinó portar-la a la pràctica i que funcioni. A més el cost marginal de la informació és pràcticament zero i qualsevol pagament de llicència de patents afegida distorsionaria greument el mercat. Per això la protecció adient és la dels drets d'autor, que permet la competència però evita el plagi. Tanmateix, l'Oficina Europea de Patents, un organisme europeu extracomunitari poc sotmés a control democràtic, s'ha anat separant progressivament d'aquesta tradició legal, i malgrat que la llei no ho permeti, ha concedit milers de patents de programari[19]. Aquestes patents sempre semblaran vagues i injustes, perquè no requereixen l'observació empírica que hauria de justificarles, i només s'apropien del que ja tots sabíem que era possible fer amb un ordinador. Aquest febrer la Comissió Europea va presentar una directiva per permetre patentar programari[5] per encobrir aquest comportament irregular del l'OEP. La directiva està en tràmit al Consell de Ministres, que en parlarà el 14 de novembre de 2002 [8] i al Parlament Europeu [7], on es tractarà el tema el 7 i 26 de novembre de 2002 [9]. La presidència danesa de la UE, representada per la seva oficina de patents, vol facilitar encara més patentar programari[6] i ha organitzat una conferència a Aalborg[10] avui i demà (28-29 d'octubre de 2002). La directiva ha suscitat polèmica perquè va en contra de les 128000 signatures[11], del 90% dels 1400 missatges a la Comissió[12], dels estudis econòmics al respecte[13] i del sentit comú. Justament quan a EUA és evident que no els funciona el sistema de patents, a la Comissió li dona per imitar-lo. Caliu[15] (una associació d'usuaris i usuàries de gnu/linux en llengua catalana) va començar al març una campanya d'oposició a la directiva, i convidem a empreses, organitzacions, polítics, empresaris acadèmics i personalitats a adherir-se a les reivindicacions[14] compartides amb moltes altres organitzacions i personalitats (eurodiputats, diputats, senadors, l'ATI, l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC a Bellaterra, etc.). Amb Proinnova[16], un grup de treball sobre dret a la innovació d'Hispalinux i ATI (Associació de Tècnics en Informàtica), demanem que hom envïi missatges a les autoritats[17], amb còpia a l'arxiu que Proinnova ha habilitat a tal efecte. També hi ha altres campanyes en marxa en les què tothom pot participar[18]. Perquè els europeus volem innovar i no pleitejar, aturem les patents de programari ara!. Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] Campanya contra les patents de programari de Caliu http://www.caliu.org/Caliu/Patents Referències [1] Notícia de amenaces legals de PanIP a petites empreses. InformationWeek http://www.informationweek.com/story/IWK20021020S0002/1 [2] Notícia i comentaris a Slashdot (a destacar el nordamericà que pensa emigrar a Canadà per fugir d'un sistema legal espatllat) http://slashdot.org/article.pl?sid=02/10/22/015241mode=threadtid=155 [3] Grup de
El senat escolta crítique s a les patents de programari
Ahir dimecres 16 d'octubre de 2002 Jesús Maria González Barahona, representant de Proinnova[1] va comparèixer[2] davant la comissió de Societat de la Informació[3] del Senat espanyol per explicar les greus conseqüències de la directiva COM(2002)92[4] proposada per la Comissió europea aquest febrer per legalitzar les patents de programari. El senat va votar el maig per unanimitat[5] (a iniciativa del socialista Lavilla) ajornar la decisió per poder tenir un debat entre els professionals. D'aleshores ençà han aparegut moltes veus crítiques a les patents de programari[8]. Dues de les associacions que s'hi oposen són Hispalinux i ATI [6] (associació de tècnics en informàtica), amb 3000 i 5000 socis respectivament. També han signat les nostres reivindicacions[17] eurodiputats com Miquel Mayol o Harlem Desir, senadors com Arseni Gibert, Felix Lavilla, Carles Bonet, empresaris, associacions, sindicats, acadèmics, etc. L'1 d'octubre compareixia davant la comissió de Ciència i Tecnologia del senat el ministre de Ciència i Tecnologia, i dos senadors (Varela de CiU i Gibert d'Entesa) li van preguntar el parer sobre la directiva[7]. El senyor Piqué va ajornar la resposta fins haver estudiat la qüestió. Les properes setmanes poden ser decisives, i hi ha tot un seguit d'esdeveniments[9]: El 28-29 d'octubre a Aalborg l'oficina de patents i marques danesa convoca unes conferències[10] sobre patents de programari. La presidència danesa al Consell de ministres de la UE està pressionant per facilitar les patents de programari encara més del que proposa la directiva[11]. Però en aquestes conferències hi hauria d'haver també representants de la comunitat de programari lliure i oponents a les patents de programari. El 7 de novembre a Brussel·les el comité d'afers jurídics i mercat interior del Parlament Europeu rebrà experts (tot i que aparentment hi haurà menys crítics que partidaris de la directiva). Els documents de treball [12] de la ponent que tracta la directiva a aquest comité semblen molt partidaris de les patents de programari, malgrat que l'informe amb el que treballen sigui moderadament crític [13]. El 14 de novembre el Consell poria prendre alguna decisió sobre la directiva[14] El 3 de desembre es podria votar la posició del comité d'afers jurídics i mercat intern del Parlament Europeu[14] Entre el 10 i 13 de febrer de 2003 es podria votar al plè del Parlament Europeu. Volem recordar la perillositat d'aquesta directiva, i animar a la gent a que participi activament en les campanyes obertes[15], signi contra les patents de programari[16] i convenci a polítics, empreses, institucions i organitzacions de que s'adhereixin a les nostres reivindicacions[17]. Sobre les patents de programari i la directiva : Per interesos de multinacionals i intermediaris l'Oficina Europea de Patents s'ha anat desviant de la llei. Ara la Comissió ha proposat la directiva COM(2002)92, en contra dels professionals i dels estudis econòmics, per encobrir aquestes irregularitats. La directiva vol permetre que els programes d'ordinador es puguin patentar, en contra del conveni europeu de patents (que no modifica). Aquesta directiva és innecessària, contraproduent, perillosa i inconsistent. Les conseqüències de la directiva: - Més monopolis i oligopolis en informàtica. Programari de menys qualitat, més car. - Discriminació de PIMEs respecte grans empreses, i d'uns models de negoci respecte uns altres. - Possibles canvis encoberts en la fiscalitat d'empreses informàtiques. - Pèrdua de competitivitat respecte EUA i Japó. - Ineficiència per desviament d'esforços/recursos de feina tècnica a legal. Greus trabes i incertesa jurídica en la feina tècnica. - Drets de l'individu (d'expressió i informació dels ciutadans, laborals dels informàtics) - Les polítiques en societat de la informació, programari lliure i desenvolupament tecnològic queden compromeses - Sobrecàrrega per al sistema de patents. Reforç d'una oficina europea de patents sota poc control democràtic que acumula crítiques. Si voleu més informació ràpida sobre les patents de programari podeu fullejar les transparències a la nostra web [18] o una explicació més en profunditat [19]. Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] Campanya contra les patents de programari Caliu (Associació d'usuaris i usuàries de gnu/linux en llengua catalana) [1] Grup de treball Proinnova http://proinnova.hispalinux.es [2] Presentació de Jesús Maria González Barahona al senat http://proinnova.hispalinux.es/presentaciones/ [3] Comissió de la Societat de la Informació del Senat espanyol http://www.senado.es/legis7/comisiones/index_302.html [4] Anàlisi de la directiva de patentabilitat del programari http://swpat.ffii.org/papri/eubsa-swpat0202/ [5] Moció del senat http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2002-05/index.html [6] ATI i Hispalinux contra les patents de programari http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-011.html [7] Diari de sessions de la
8000 Debians per al ministe ri d'administracions públiques espanyol
No va arribar aquest missatge la setmana passada, oi?. En fi. http://www.advogato.org/article/524.html After the success achieved with the Linex [1] project, the Spanish Public Administration has published at TLDP-ES (LuCAS) [2] its +report about the project RHODAS [3], regarding the production state of 8.000 workstations running Debian GNU/Linux [4], which saves+aproximately 20 Million Euros in licensing, and other advantages as virus control, support, maintenance and training. [3] http://lucas.hispalinux.es/Articulos/otras/doc-proyecto-rhodas/doc-proyecto-rhodas/ Sembla que han migrat ja uns 200 servidors de SunOS a Debian GNU/Linux i ara volen migrar 8000 clients. Sona una mica optimista però està molt bé que s'ho plantegin. L'estrany és que no n'he torbat dades a www.map.es, només a lucas ¿?. I també s'oposen a les Patents de Programari. A veure si li expliquen al ministeri d'Economia... -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
[jgb@gsyc.escet.urjc.es: [Proinnova] El Senado insta a que se aplace la Directiva de patentabilidad del software]
como la BSA y las grandes multinacionales. Explicó también con mucha claridad la diferencia entre el ámbito actual de la patentabilidad (el mundo físico) y lo que no es y no debería ser patentable (la información, los procesos incrementales, etc.). Y dejó clara la importancia de no dejar las decisiones relacionadas con la patentabilidad del software en las manos de los funcionarios de la Oficina Europea de Patentes y sus presiones sobre los ámbitos políticos europeos. Habló también de lo confuso, contradictorio y poco fiable de la propuesta de Directiva, y de su contradicción con iniciativas como eEurope. Animó al Gobierno a propiciar este debate en toda la Unión Europea. Finalmente fue aprobada por unanimidad la moción consensuada por todos los grupos, y que incorpora en parte las ideas tanto de la moción original como de las enmiendas presentadas. Referencias * Texto literal de la moción aprobada por el Senado + http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2002-05/mocion-aprobada.html * Texto literal de la moción original presentada en el Senado + http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2002-05/ * Nota enviada por ProInnova a los grupos políticos en el Senado antes de la votación + http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2002-05/nota-partidos.html * Propuesta de Directiva Europea sobre la patentabilidad del software + http://europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf * Análisis detallado de la directiva, realizado por FFII + http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/ * Anotaciones a las preguntas más frecuentes a la propuesta de Directiva, realizadas por FFII + http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/faq/index.en.html * Estadísticas sobre qué empresas y qué países tienen concedidas patentes de programación en Europa, según datos recogidos por FFII + http://swpat.ffii.org/patents/perled/index.en.html * Peticiones de acción de EuroLinux + http://swpat.ffii.org/papri/eubsa-swpat0202/demands/index.es.html * Respuesta de EuroLinux al proceso de consulta de la Comisión Europea sobre la patentabilidad del software + http://petition.eurolinux.org/consultation/ec-consult.html * Información oficial sobre la sesión (web del Senado) + http://www.senado.es Sobre Proinnova Proinnova es un grupo de trabajo de Hispalinux en favor de la libertad de innovación. Actualmente mantiene (entre otras) una campaña a favor de una Europa libre de patentes de programación (también llamadas patentes de software). Proinnova http://proinnova.hispalinux.es Notas informativas de Proinnova (incluida esta) http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa Hispalinux http://hispalinux.es Contacto de ProInnova mailto:[EMAIL PROTECTED] ___ Proinnova mailing list [EMAIL PROTECTED] http://listas.hispalinux.es/mailman/listinfo/proinnova http://proinnova.hispalinux.es - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
[Proinnova] ¿Te preocupan las patentes de software? Actúa ahora
Us passo una nota de premsa de proinnova. - Forwarded message from Jesus M. Gonzalez-Barahona [EMAIL PROTECTED] - From: Jesus M. Gonzalez-Barahona [EMAIL PROTECTED] [Disculpa si recibes este mensaje más de una vez. Por favor, reenvíalo a quien creas puede estar interesado] ¿Te preocupan las patentes de software (también llamadas patentes de programación)? El martes 21 de mayo, por la tarde, se debatirá en el Senado español una moción que propone retrasar en al menos un año la decisión sobre si se introducen en Europa: http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-005.html Si crees que en Europa no necesitamos patentes de software, que su introducción será perjudicial para el sector de las tecnologías de la información y para la libertad de innovación de los programadores europeos, o que necesitamos más tiempo para que todos los sectores implicados reciban información veraz y suficiente, es el momento de hacer algo: - Informa a quien pueda estar interesado de este problema, y de que la actual propuesta de directiva introducirá las patentes de software en Europa si no lo evitamos, http://proinnova.hispalinux.es/actualidad.html Explica cómo éste es el mayor cambio legislativo que afecta a la industria del software desde su nacimiento, cómo supondrá el fin del desarrollo de programas sin gastar considerable recursos en estudios de patentes, cómo un desarrollador ya no podrá suponer que los programas que desarrolle son suyos, y cómo todo esto incidirá negativamente sobre la innovación de la industria de software europea (como ya está pasando con la de EEUU). Y además, cómo incide esto en el fortalecimiento de situaciones de monopolio, y perjudicando la libre competencia. - Muestra tu opinión en el foro del Senado donde se está tratando ya este tema: http://www.senado.es/cgi-bin/wfcbusca_opinion?CLAVE=3252OPCION=RECIENTES http://www.senado.es/cgi-bin/wfcbusca_opinion?CLAVE=3244OPCION=RECIENTES http://www.senado.es/cgi-bin/wfcbusca_titulos?CODIGO=2OPCION=RECIENTES - Muestra tu opinión en todos los foros que puedas, especialmente en los de medios de comunicación (cartas al director, foros en Internet, etc.). Trata de explicar cómo esto no es un asunto técnico, sin importancia para la mayoría de la gente, sino algo que afecta a una de nuestras industrias más importantes y con más inicidencia en el desarrollo futuro, y a nuestra libertad para hacer los programas que queramos y como queramos. La moción presentada en el Senado nos da la oportunidad de dar difusión a este problema. ¡No la desaproveches! Y si no sabes porqué las patentes de software son un problema, ¡infórmate!: http://proinnova.hispalinux.es ___ Proinnova mailing list [EMAIL PROTECTED] http://listas.hispalinux.es/mailman/listinfo/proinnova http://proinnova.hispalinux.es - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
[jgb@gsyc.escet.urj c.es: [Proinnova] ProInnova insta a los partidos p olíticos a defender la libertad de programación]
* Patents Are An Economic Absurdity + http://fare.tunes.org/articles/patents.html * Research on the MacroEconomic Effects of Patents + http://swpat.ffii.org/archive/mirror/impact.en.html Sobre Proinnova Proinnova es un grupo de trabajo de Hispalinux en favor de la libertad de innovación. Actualmente mantiene (entre otras) una campaña a favor de una Europa libre de patentes de programación (también llamadas patentes de software). Proinnova http://proinnova.hispalinux.es Notas informativas de Proinnova (incluida esta) http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa Hispalinux http://hispalinux.es Contacto de ProInnova mailto:[EMAIL PROTECTED] ___ Proinnova mailing list [EMAIL PROTECTED] http://listas.hispalinux.es/mailman/listinfo/proinnova http://proinnova.hispalinux.es - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
[Proinnova] Moción en el Senado para qu e se aplace la Directiva de patentabilidad del software
http://proinnova.hispalinux.es Notas informativas de Proinnova (incluida esta) http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa Hispalinux http://hispalinux.es Contacto de ProInnova mailto:[EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Oposició a la legalitzaci ó de les patents de programari
informàtic. Les úniques companyies autòctones beneficiades serien les agències de propietat industrial (suposant que no fossin desplaçades per companyies estrangeres amb més anys d'experiència en aquestes selves legals). La Unió Europea va decidir a Lisboa que volia liderar el món el 2010 gràcies a l'economia basada en el coneixement. Difícilment ho aconseguirem si comencem posant en safata als nostres competidors dels EUA i el Japó la destrucció dels nostres recursos intel·lectuals mitjançant la importació dels errors jurídics i econòmics dels països que volem superar. Les empreses europees tenen capacitat per competir amb les d'arreu del món, excepte si aquestes aconsegueixen canviar la llei per prohibir la lliure competència en informàtica. CALIU és una associació d'usuaris catalanoparlants de GNU/Linux, preocupada pels efectes de les patents de programari en el programari lliure. Però creiem que és important que totes les empreses i els professionals de la informàtica es mobilitzin en contra d'una directiva que no només elminaria les empreses que treballen amb programari lliure sinó que obligaria a la resta d'empreses de programari a plegar o convertir-se en pseudobufets d'advocats. Per això us demanem que us informeu del perill que suposa la directiva i us mobilitzeu en contra. Creiem que és important que * Us llegiu l'explicació que us enviem (incloem un resum) i comproveu vosaltres mateixos els fets (podeu fer servir els enllaços[11]) per formar-vos una opinió pròpia. * Signeu la petició contra les patents de programari [10] (podeu enviar el logotip) i poseu un enllaç cap a ella a la vostra web. * Feu arribar la vostra posició als eurodiputats i al Ministeri d'Economia, així com als partits, associacions empresarials i altres persones o organismes influents. * Procureu denunciar la maniobra de la Comissió als mitjans de comunicació i a d'altres empreses d'informàtica amb què tingueu relació. * Us poseu en contacte amb nosaltres si hi podeu dedicar més esforços, per coordinar la campanya. Us agraim l'atenció i us encoratgem a protegir la vostra empresa i tot el sector reaccionant a temps als abusos de les oficines de patents, els intermediaris de patents i alguna gran corporació amb la complicitat de la Comissió Europea. Xavi Drudis Ferran CALIU seu social: Passeig de Fabra i Puig, 376, 2-2 08031 Barcelona Inscrita en el registre oficial d'associacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 25400. Persones de contacte: Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] Francesc Genové [EMAIL PROTECTED] Eduard Fabra i Bori [EMAIL PROTECTED] Josep Maria Fabrega Sanchez [EMAIL PROTECTED] Emili Masnou emas [EMAIL PROTECTED] Referències. [1] convenció europea de patents Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/ Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html [2] proposta de directiva Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pd f Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pd f Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pd f Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pd f Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pd f Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pd f Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pd f Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pd f Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pd f Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pd f Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pd f Comentari d'Eurolinux sobre la proposta de directiva Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/papri/eubsa-swpat0202/indexen.html [3] Estadístiques sobre nombre estimat de patents de programari per empresa. Anglès http://swpat.ffii.org/patents/perled/app_stat.html [4] Entrevista amb un desenvolupador d'IBM http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html#sslug0202 [5] Biliografia en contra de les patents de programari. Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexen.html http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskuen.html http://swpat.ffii.org/vreji/papri/indexen.html Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexde.html http://swpat.ffii.org/vreji/minra/siskude.html http://swpat.ffii.org/vreji/papri/indexde.html Francès http://swpat.ffii.org/vreji/prina/indexfr.html
Re: Que faig malament amb wget?
El Tue, Oct 30, 2001 at 01:06:42AM +0100, Toni Cuñat deia: Simplement crea un arxiu de configuracio el ~HOME/.wgetrc amb la següent linea: robots = off Tens raó que el problema és el robots.txt. Però dir-li al robot que es porti malament no és gaire ben educat. L'autor de la web no vol que facis servir robots per baixar-te les seves pàgines (ves a saber perquè) i l'wget és un robot. Doncs la solució és mirar-se la web a mà. A més la gent quan no fas cas de les seves preferències et poden excloure i negar-se a servir les planes al teu user-agent o a la teva IP. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
